Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura catalana del Segle XV. Novel·la caballeresca. Cançó de gesta. Llibre de cavalleria. Cròniques. Context històric. Personatges. Temes. Humor. Erotisme

  • Enviado por: Sara
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Tirant

lo

Blanc

1. Gènere literari: La novel·la cavalleresca

Evolució del gènere èpic:

CANÇÓ DE GESTA

CRÒNIQUES (Històries)

ROMAN

LLIBRE DE CAVALLERIA

NOVEL·LA CAVALLERESCA

  • Cançó de gesta narrativa en vers, de transmissió oral i caràcter heroic. Exemple: “Cantar mio Cid”.

  • Roman era un relat escrit en vers o en prosa, que recollia continguts de fonts ben diverses. Exemple: “Rei Artur”.

  • Llibre de cavalleries són relats en prosa basats en aventures fabuloses protagonitzades per cavallers forçuts i amb habilitats superiors, en llocs irreals o exòtics, en uns temps remots i amb l'aparició de personatges fantàstics.

  • Novel·la cavalleresca narració de les aventures dels cavallers, es produeixen en llocs i temps reals i coneguts, els personatges adquireixen mesura humana, i es mostra la seva vida quotidiana.

  • Cròniques narració de fets històrics basats més en la història.

2. Context històric: València segle XV

Fets històrics

Fets culturals

Fets literaris

Creixement població València

Construcció de molts edificis emblemàtics:

- Llotja

- Ajuntament

- Generalitat

Segle d'or de la literatura Valenciana.

1412: Compromís Casp Dinastia Trastamdra

Joanot Martorell (1413-1468)

1412: Ferran d'Antequera

Jaume Roig (1400-1478)

1416: Alfons el Magnànim

Poesia: Català

Ausiàs March (1400-1459)

1458: Joan II

Primera impremta a València

Isabel de Villena (1430-1490)

1479: Ferran

Joan Roís de Corella (1433-1497)

1492: Descobriment d'Amèrica

Curial e Güelfa (anònima)

3. Joanot Martorell: Cavaller i escriptor

Joanot Martorell va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana. El seu avi va ser conseller reial. El canvi de dinastia amb l'arribada del rei Ferran inicià una decadència que ja era realitat sota el regnat d'Alfons el Magnànim, que rellevà de tots els càrrecs els Martorell, i marcà així l'inici de la seva ruïna.

El perfil conegut de Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, és marcadament cavalleresc, com es desprèn dels fets biogràfics que coneixem, que ens el presenten com un cavaller de vida moguda, plena d'afers cavallerescos d'armes, de tarannà bel·licós, com mostres les cartes de batalla que escriví, o algun episodi de la novel·la. Era tan sincer els seu interès pels afers militars europeus de la seva època, com la seva visió atrevida i divertida de la vida en l'aspecte amorós.

Els enfrontaments que va mantenir amb altres cavallers el van dur a escriure una correspondència viva, aguda i irònica. El primer amb el seu cosí Joan de Monpalau, a causa del matrimoni secret d'aquest amb la germana de Martorell. Sembla, que va emprendre viatge a Anglaterra i Portugal per trobar lloc i jutge per tal de realitzar el combat, que mai no s'arribà a celebrar, i gairebé es va arruïnar.

El segon conflicte és la querella amb el comanador de Muntalbà, per un assumpte econòmic relacionat amb els drets sobre unes propietats, també sense èxit, ventilar-lo per les armes.

Mai no va veure satisfet el seu desig de buscar-se la justícia per l'espasa a la mà. Com grans novel·listes de la Literatura Universal, Joanot Martorell, aprofita la seva experiència vital per escriure la seva novel·la.

Els coneixements que exhibeix en el Tirant lo Blanc ens el presenten com un militar expert.4. Tirant lo Blanc

4.1 Estructura

Tirant lo Blanc és una novel·la molt extensa que es pot dividir en 5 parts tenint en conte els diferents moments i llocs per on transcorre l'historia d'aquest cavaller.

Tirant a Anglaterra

En aquesta part se'ns presenta un jove cavaller que va a Anglaterra par aconseguir els honors de la cavalleria. És la part més seriosa ja que explica les normes i costums de la cavalleria. La figura de Guillem de Varoic (ermità) reforça aquesta idea.

Tirant a les Illes Mediterrànies

Tirant és reclamat per un assumpte militar (assetgament de la illa de Rodes) que aconseguirà solucionar. En aquesta part es mostra com un bon estratega militar, també apareixen alguns episodis més divertits (Felip i Ricomana).

Tirant a Constantinoble

Aquesta és la part més extensa i rica. Sobra una doble temàtica: els episodis militars (batalles contra els turcs) i amorosos. Apareixen els principals personatges de la nostra novel·la i força escenes cortesanes que han passat a l'historia de la literatura. Personatges: Carmesina, Viuda Reposada, Plaerdemavida.

Tirant al nord d'Àfrica

L'acció es trasllada al nord d'Àfrica a causa d'un gran error comès per Tirant. Aquí s'explica una gran mentida: la cristianització del nord d'Àfrica per Tirant.

Retorn a Constantinoble

Un cop redimida la culpa, Tirant tornarà a Constantinoble per tornar alliberar-la dels turcs. Al final es precipita de forma ràpida i inesperada.

4.2 Personatges

  • Tirant és un personatge de ficció però força real. Cavaller valent, hàbil amb les armes i coneixedor de la cavalleria. Invencible però s'ha d'esforçar. També és un bon estratega militar, educat, hàbil i hipòcrita quan convé (cortesa). Un altre aspecte important és la cara més intima, vacil·lant, i vergonyós en situacions amoroses, pròximes al ridícul.

  • L'emperador amb molta dignitat es mostra insegur davant dels fets militars i s'expressa amb col·loquialitat dintre del marc familiar.

  • L'emperadriu ambiciosa i adultera, s'entén amb un jove que podria ser el seu fill.

  • Plaerdemavida simpàtica i entretenida, ajuda a tirant perquè pugui aconseguir l'amor de Carmesina.

  • Viuda Reposada personatge negatiu, és la dida de la princesa, molt severa i farà l'impossible per separar Tirant i Carmesina.

  • Carmesina personatge menys complex, ja que només la coneixem davant dels desigs de Tirant. Representa que és jove, casta, innocent.

  • Hipòlit jove escuder amant de la emperadriu.

  • Estefania núvia/amant de Diafebus. Personatge més liberal.

4.3 Versemblança

Tirant és una novel·la versemblant. Aquí no hi ha ni dracs , ni gegants, ni espais simbòlics. Obeeix els nous gustos estètics (s.XV) així com a les necessitats de la cavalleria en aquest segle. La novel·la dóna suport al model de cavaller exemplar, però humà i creïble. La seva gran aventura te un destí important: salvar l'Imperi dels turcs. La novel·la reflecteix fidelment els usos i costums cavallerescos amb seriositat i respecte. També inclou episodis històrics (assetgament de Rodes i invasió dels turcs a Constantinoble). D'altra banda els aspectes més quotidians, les armes, els vestits, els menjars, les converses, i els noms dels personatges intenten reforçar aquesta sensació de realitat possible. També els espais de la narració s'ajusten a la divisió político-geogràfic del moment.

Versemblança fresc de la vida del segle XV varietat:

  • Temes

  • Formal

  • Estilístic


Temes:

  • Militar

  • Cavallerescos

  • Amorosos

  • El món dels somnis

  • Costums...

Estil:

  • Planer:

    • Llenguatge viu

    • Refranys

  • Retòric:

    • Discursos

    • Escrits de batalla


4.4 L'humor i l'erotisme

Dos elements:

Fonamenten la imatge de la vida al segle XV


HUMOR

  • Atreviment

  • Originalitat

  • Escenes còmiques i teatrals

EROTISME

  • Sensualitat escenes amoroses

  • Comportaments poc convencionals


Tot això comporta una eficàcia narrativa.

4.5 Importància i modernitat de Tirant

Tirant lo Blanc no és cap parodia sinó una novel·la seriosa de cavallers, i a més la seva versemblança explica l'èxit que va tenir en el seu moment. Aquesta novel·la no va tenir més transcendència perquè a partir del segle XV la llengua catalana va entrar en un procés de decadència.

Té un caràcter divertit i atrevit, presenta una trama amorosa que sedueix al lector. Sembla que va tenir un públic femení considerable. Les ganes de viure s'imposen durant tota la narració.

Tirant és una ficció tot i el seu realisme i ho demostren les dues grans mentides que explica (la cristianització del nord d'Àfrica i l'alliberament de Constantinoble) que responen a dos grans objectius no assolits durant l'Edat Mitjana.

Tirant és una novel·la de múltiples interpretacions: novel·la plaent, cortesana, humorística, eròtica, militar i cavalleresca que defensa en món que esta arribant al seu fi.

5. Valoració crítica de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca del segle XV. El seu autor és Joanot Martorell. Joanot Martorell va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana.

Tirant és el protagonista, ell és un cavaller molt important i bo. A més també és un bon estratega militar, educat, hàbil, i cortesà. Per altra banda, en la intimitat, és vacil·lant i vergonyós en situacions amoroses, amb cert punt de ridícul.

Tirant viatja a molts llocs (Anglaterra, Illes mediterrànies, Constantinoble, nord d'Àfrica...) per lliurar batalles i expulsar als moros. D'una banda, es creïble perquè li costa guanyar les batalles i també el fereixen. Per l'altra banda no és molt creïble que un sol home en tan poc temps cristianitzi el nord d'Àfrica.

L'humor i l'erotisme són uns dels temes que envolten la narració. La combinació d'un humor atrevit, original, amb escenes còmiques i teatrals, junt amb un erotisme sensual i comportament poc convencionals, fan que tingui un intens addicional per saber què passarà entre les parelles.

Tot això comporta que aquesta novel·la sigui clàssica però moderna per l'època. També és una novel·la realista i basada en fets històrics.