Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Aventures. Argument. Personatges. Viatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

1. Temes

1.1 Primer bloc

Tema 1 (capítols 1-2)

Tirant es va trobar amb un ermità, el qual li va donar un llibre anomenat Arbre de Cavalleries.

Tirant va arribar a Londres. Allà es va casar el rei d'Anglaterra amb la infanta de França i nova reina d'Anglaterra.

Tema 2 (capítols 3-4-5)

Tirant va ser armat cavaller i va rebre l'Orde de Cavalleria i els seus cosins i el Tenebrós també van ser armats cavallers.

Tirant va discutir amb Vilesermes a causa d'un fermall de la Bella Agnés. Aquests van lluitar i Tirant quedà greument ferit i l'altre morí.

Tema 3 (capítols 6-7)

Tirant, curant-se d'allò que li havia passat, lluita amb un gos alà.

El gegant Kirieleison arriba a Londres per lluitar amb tirant però aquest mor de ràbia que no pas per la lluita.

Tema 4 (capítol 8)

La donzella Flor-de-Cavalleria es va matar perquè el seu estimat Kirieleison havia mort.

En Tirant revelà el secret de Tenebrós i l'ermità s'adona que Tenebrós es el seu fill i Tenebrós de que ell és el seu pare el comte Guillem de Vàroic.1.2 Segon bloc

Tema 5 (capítol 9)

Un filòsof pres per assassinat, amb els seus coneixements i la seva saviesa esbrinà que un cavall havia estat criat per una somera i per aquest motiu tenia les orelles caigudes; esbrinà que hi havia un cuc dins el balaix i en la seva consulta a les estrelles va veure que Tirant, els seus cosins i l'infant de França havien arribat a Sicília.

El rei, en agraïment, cada vegada doblava la ració de pà al filòsof presoner.

Tema 6 (capítols 10-11)

La infanta Ricomana havia conegut l'infant de França va treure les seves pròpies conclusions: era poc desimbolt, aturat i que sempre es ficava en embolics. Aquesta aprofitava per fer-ho quedar en ridícul, però el filòsof li diu el seu horòscop i s'adona de les seves grans qualitats.

El filòsof li parla amb Tirant sobre l'illa de Rodes i el que passarà. L'hostalera revelà a l'infant Felip l'estratègia dels genovesos per entrar al castell.

Tema 7 (capítol 12)

Tirant acudeix a pevenir al Gran Mestre i amb una estratègia surt victoriós. La infanta acceptà per marit l'infant Felip i passen a ser els nous reis de Sicília. El filòsof descobreix que el rei no és fill del rei Robert sinó del seu forner. Tirant rep una carta de socors per part de la infanta Carmesina de Grècia i se'n va cap a Grècia.

1.3 Tercer bloc

Tema 8 (capítols 13-14)

Tirant rep la capitania general de l'imperi grec, coneix la Carmesina i queda admirat de tanta bellesa i se n'adona que comença a estimar la infanta Carmesina.

En diafebus i la plaerdemavida parlen d'amor i d'en tirant amb la Carmesina

Els turcs van guanyar la batalla i avancen cap a Constantinoble guiats pel Gran Turc.

Tema 9 (capítol 15)

L'imperi grec es prepara per a la guerra i la princesa Carmesina també nota que comença a estimar a Tirant i el previngué del que podia succeir amb el duc de Macedònia.

Tema 10 (capítols 16-17)

Tirant, amb l'ajuda de Plaerdemavida, li declarà el seu amor, a la princesa Carmesina, en clau; amb un mirall. La Viuda Reposada sembrà la sisània en la princesa Carmesina. En Tirant li demanà una camisa a la Carmesina com a relíquia. Tirant seguí el consell del llibre Arbre de Batalles i guanyà la seva primera batalla a Grècia, va salvar el duc de Babilònia però aquest tenia enveja i el volia matar a traïció. Refusa la proposta del soldà de Babilònia d'ésser creient d'Al.lah, d'ésser hereu a la corona i de casar-se amb la seva filla.

1.4 Quart bloc

Tema 11 (capítol 18)

El soldà de Babilònia li declarà la guerra a en Tirant i aquest va confondre a tothom; creien que havia perdut retirant-se sense lluitar però en realitat era una estratègia i obté la victòria. El soldà de Babilònia va morir com la majoria del seu exèrcit.

Tema 12 (capítols 19-20)

En Tirant rep una carta del rei d'Egipte per combatre al pont i en Tirant acceptà. La princesa Carmesina anà a veure a en Tirant amb seixanta donzelles tement que pugui morir si ella no s'hi trobava present.

Al castell de Malveí hi va haver una trobada nocturna d'en tirant i la Carmesina i l'Estefania i en Diafebus.

Tema 13 (capítols 21-22)

Tirant lluità amb Abenàmar i aquest el traeix amb una pluja de fletxes enmetzinades per part del seu exèrcit. Abenàmar es retirà del a batalla gràcies a les armadures que eren d'or i d'argent de la princesa i les donzelles.

Tirant demanà la mà d'Estefania per en diafebus a l'emperador i aquest dona l'autorització. La Viuda Reposada posa la Carmesina en contra d'en Tirant.

Tema 14 (capítols 23-24)

Carmesina sofria per en Tirant i s'apartà d'ell. Plaerdemavida, sabent qui havia dit mal d'en tirant a la Carmesina, volia venjança. Es va celebrar el matrimoni d'en Diafebus amb l'Estefania. Plaerdemavida Aprofità el sopar per venjar-se però no va sortir bé i va tenir les seves conseqüències; en Tirant es trencà la cama. Es seus cosins el deixaren lluny del palau per no perjudicar la princesa i havia de tornar tot sol.

Tema 15 (capítols 25-26)

En Tirant volgué donar el lloc de capità general a un altre perquè ell no estava es condicions de fer-ho. Plaerdemavida es va penedir del que va fer. La Viuda Reposada li confesà que ella l'estima i utilitza artimanyes i enganys per tal d'obtenir l'amor del seu Tirant (la facècia de Lauseta). En Tirant s'estava morint d'amor peró va torna a estar millor quan li van dir que l'enemic havia tornat. Volia partir de Grècia i Plaerdemavida li diu tota la verita. Van voler tornar peró el temps empitjorà i apareixeren en altres terres.

1.5 Cinquè bloc

Tema 16 (capítols 27-28)

Tirant arribà a Tunis. El Cabdillo l'ajudà i se l'emporta a tremicén. El rei Jamjam s'emporta la reina Maragdina al castell de Mont Tuber. En Tirant, ajudat per un albanés esclau d'un moro, planeja rescatar la reina.

Tirant salvà la reina i va fer presoner el rei Jamjam. La reina volgué prendre en Tirant per marit però li confesà que s'estimava la Carmesina de Grècia. La reina Maragdina es va fer cristiana.

Tema 17 (capítol 29)

El rei Jamjam i gran multitud d'infidels es van convertir a la santa fe cristiana, per aquest motiu els països fronterers li van declarar la guerra a Tremicén.

Tema 18 (capítols 30-31)

En Tirant perd la memòria i una esclava de la reina Belamerina parla amb en Tirant i li ajuda a recobrar la seva memòria.

Maragdina es casa amb el rei Jamjam i Tirant li demana que porti els seu exèrcit a Constantinoble. Tirant partí amb Plaerdemavida cap a Tunis en una galera dels turcs.

Tema 19 (capítol 32)

Dues galeres de Fes envestiren la galera dels turcs, aquest es van rendir i van ser tancats en una fortalesa de Fes. El barbudíssim rei de Fes volia saber on era en Tirant i Plaerdemavida i es van donar a conèixer així com el rei va dir que ell era l'Hipòlit. Es celebrá el matrimoni de l'Hipòlit amb la Plaerdemavida i en Tirant partí cap a Constantinoble.

1.6 Sisè bloc

Tema 20 (capítols 33-34)

En Tirant arriba a Constantinoble i amb l'ajuda del llibre d'Arbre de batalles, les escuadres de Fes i de Sicília i els negres del rei Jamjam, van ser abatuts els tàrtars així com el Gran Khan i el Gran Caramany. Tirant salva e seu cosí Diafebus

El duc de Macedònia i la Viuda Reposada reben el seu càstig per haver estat dolents. En Diafebus i l'Estefania eren els nous princeps i ducs de Macedònia.

Tema 21 (capítols 35-36)

L'emperador li oferí l'imperi grec a en Tirant però ell nomes acceptà les tornes que li va oferir. Es van celebrar les festes de prometatge i va assistir tothom.

En Tirant partí de Constantinoble cap a una ciutat anomenada Andrinópolis i allà va morir d'un refredat i Carmesina morí per a estar amb ell.

2. Caracteristiques argumentals.

Escenas de batalles: estrategia militar/elements propis de la cavalleria.

El narrador demostra que Tirant era un gran estratega i encara que eren pocs van guanyar donant mort a moltíssims i sense cap problema.

Cap. 12 “COM L'INFANT FELIP VA SER REI CORNAT” (pàg. 79)

“En Tirant examinà l'entrada del castell i veié que hi havia tres portes: la primera gran i ampla, les altres dues baixes i estretes, i entre la primera i la segona hi havia un llarg passadís; entre la segona i la tercera, un gran pati. Va manar que dos cavallers s'estiguessin davant el primer portal, a guisa de porters, i deixessin entrar tothom a l'hora del solemne ofici. I en el gran pati, entre la segona i la tercera porta, apostà cinquanta cavallers ben armats i decidits.

Ve l'hora de l'ofici, i comencen a pujar la costa del castell multitud de penitents, de dos en dos, cobertes les cares amb les caputxes; venien resant hores en altres veus, com a gent molt devota; enTirant conegué tot seguit que eren els genovesos.

Tal com en Tirant havia manat, els dos cavallers porters els deixaven entrar com si res no sospitessin. De dos en dos, els penitents passaven sota la gran porta i entraven pel llarg passadís; a mesura que anaven arribant al pati, per ordre d'en Tirant els prenien per les aixelles amb gran secret i silenci, i alçant-los i tapant-los la boca els tiraven en unes sitges tan fondes que per molt que cridessin no ho podien sentir els de defora. D'aquesta manera moriren mil tres-cents setanta-cinc genovesos en un sol dia, i més n'haurien mort si més n'haguessin entrat.” (pàg 79-80)

Escenas de festes cortesanes.

A les festes de les corts la gent anava molt ben vestida tots vessaven de luxe, fins i tot el servei vessava de luxe. El menjar era abundós i exquisit.

Cap. 35 “PROMETATGE D'EN TIRANT I LA CARMESINA” (pàg 233)

“A la nit hi hagué un gran sopar. La princesa deixà els pobres hàbits de burell que aquells anys havia portat, i comparegué vestida amb un brial de domàs groc, amb subtil artifici brodat de safirs i maragdes; al cap no portava sinó els seus daurats cabells lligats detràs i escampats per les espatlles, amb un fermall al front, i al mig del fermall un diamant tan gran i de tanta resplendor que qui el mirava de fit quedava enlluernat; sobre el pit un relluent robí d'inestimable vàlua... (...)

L'ordre, el servei, els servidors, la vaixella d'or i d'argent, la tapisseria, els cortinatges, les lluminà­ries, tot era d'una riquesa i pompa com no s'havia vist mai. Els músics s'havien repartit per tot el palau: a les torres les trompetes i els anafils, a les finestres els clarins i tamborins, a les sales timbals i xeremies, a les cambres címbals, flautes i violes i pels passadissos arpes i llaüts.

El sopar fou tan abundós com corresponia a tals promesos, i per postres van menjar massapà.” (pàg 233-234)

Escenes de la vida diaria.

Plaerdemavida volia fer caure la Carmesina en tentació; si en Tirant li demava alguna cosa ella no s'hauria d'oposar sinó tot el contrari, hauria de cedir

Cap. 14 “EL GRAN CONSELL DE L'IMPERI” (pàg 91)

“-Senyora, dels bons cal triar el millor, i sabu­des les singulars cavalleries d'en Tirant, no hi ha donzella al món que no degués estimar-lo.

-¿No saps tu -tornava a dir la infanta- que estic promesa amb el meu cosí, el duc de Mace­dònia?

-Oh, bé sou estranya, senyora! En temps de guerres, ¿refusareu l'amistat del millor cavaller del món? Ell ha posat els béns i la persona en defen­sió de la Vostra Altesa i de tot 1'imperi, i vós, per falsa vergonya, ara us voleu fer pregar? iAi, i que enganyada aneu! Encara que ell us demanés una be­sadeta, ho hauríeu de consentir en aquest temps de tanta necessitat. En temps de pau no calen balles­tes; en temps de guerra, de tot hem de fer armes.

Penseu que us l'envien els mateixos sants del Pa­radís.”

Definició de la psicologia dels personatges.

La princesa Carmesina és una persona una mica acurada, noble i també és bastant ingènua.

Cap. 15 “PREPARATIUS DE GUERRA” (pàg 99)

“L'endemà va fer avisar en Tirant que tenia ur­gència de veure'l en un petit jardí de palau:

- Cavaller, no em tingueu per donzella sense vergonya si us he fet cridar per parlar-vos en se­cret i a soles. Per ser estranger en aquesta terra, no voldria que prenguéssiu algun dany inesperat. Tinc compassió de la vostra noblesa, veient-vos incapaç de sospitar la traïció. Que la misericòrdia de Déu us guardi de les urpes d'aquell lleó famejant, el duc de Macedònia...(...)

'Tirant lo Blanc; Joanot Martorell'
3. Viatges de Tirant

Les accions de Tirant el Blanc.

Tirant arriba a Anglaterra per ser Armat Cavaller. Lluita amb Vilesermes pel fermall de la Bella Agnès a partir d'aquí lluita amb molts cavallers que eren amics de Vilesermes.

Després Parteix cap a Sicília per a ajudar a l'infant Felip i veure que no faci cap vajanada. Parteix novament Amb l'infant Felip cap a Rodes per prevenir la ciutat de la traïciò dels genovesos. Torna cap a Sicília on es casen l'infant Felip amb la infanta Ricomana i inmediatament parteix cap a Grecia on rep la capitania general de l'imperi, s'Enamora de la princesa Carmesina però També sofreix per culpa de les sisànies de la Viuda Reposada, dona mort al Gran Turc, el soldà de babilònia. Després, en Tirant Confià en allò que la viuda Reposada li va dir, i volia anar-se'n de Grècia. Arriba a Tunis perque el vaixell en el que viatja es trenca pel mal temps que feia i Plaerdemavida desapareix. Ajudat pel Cabdillo arriba a Tremicén i fa presoner el rei d'Egipte per haver-se emportat la reina.

Volent anar cap a Constantinoble una galera de Fes se l'emporta cap a allà on el barbudissim rei de Fes era Hipòliti que es casa amb Plaerdemavida.

Quan Torna cap a Constantinoble obté la victòria amb molt bones estratègies ies casa amb la princesa Carmesina i, finalment, mor a Andrinòpolis.

4. Resum del text

Tirant és un jove que vol armar-se cavaller i rebre l'Lorde de Cavalleria a Anglaterra. Després dels combats i de les festes cortesanes a Anglaterra, Tirant va a Constantinoble per ajudar l´Emperador a combatre als moros i es converteix en capità general dels exèrcits que defensen l'imperi grec i desfan l'assetjament dels turcs sobre Rodes amb l'ajuda del llibre Arbre de Batalles amb que guanya totes les batalles. Tirant s'enamora de la princesa Carmesina i La Viuda Reposada fa tot el possible per impedir aquest amor mentre que Plaerdemavida ajuda a Tirant a conquistar el cor de la Carmesina. D'allà, es llancen a una llarga campanya al nord d'Àfrica, i, finalment, torna a Constantinoble victoriós, es casa amb la Carmesina i emmalalteix molt greument d'un refredat a Andrinópoli i mor. Carmesina mor veient que el seu estimat Tirant és mort.