Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana. Aventuras. Edad Media # Novel·la de cavalleries. Argument

  • Enviado por: Cesc g
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

LOCALITZACIÓ

Els capitols d'aquest comentari de text pertanyen a la obra Tirant lo Blanc (cap. 72), la famosa novel·la del cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell, la qual pertany al segle XV, Segle d'Or de la literatura valenciana. Va ser una època de canvi cultural entre el moviment medieval i l'humanista, durant la qual València va gaudir d'un esplendor econòmic i una estabilitat social bastant importants.

Joanot Martorell nasqué possiblement a Gandia el 1413 o el 1414, en el si d'una família pertanyent a la mitjana noblesa valenciana. El seu avi, Guillem Martorell, va ser conseller del rei Martí I l'Humà, i el seu pare, Francesc Martorell, cambrer del mateix rei i jurat de València.

Sabem, per un document del 14 de març de 1433 on apareix juntament amb els seus pares i el seu germà Galceran, que en aquest any ja era cavaller.

Era un gran coneixedor i amant dels ritus cavallerescos i estava habituat a moure's dins l'ambient cortesà, perquè havia visitat les corts anglesa, portuguesa, francesa i napolitana. Sentia un fort menyspreu per juristes, notaris i homes de i era un home molt aficionat als enfrontaments, característica molt pròpia dels cavallers valencians d'aquella època i que el va portar a dur una vida molt agitada, marcada pels desafiaments cavallerescos.

Caldria destacar el desafiament que va fer al seu cosí Joan de Montpalau perquè aquest havia deshonrat la seva germana Damiata Martorell i es negava a casar-se amb ella. Llavors Joanot Martorell viatjà a Anglaterra i va convèncer el rei Enric VI que fos jutge del combat cavalleresc; però Joan de Montpalau no s'hi presentà. Al final aparegué la reina Maria de Castella, que solucionà el problema fent que Joan de Montpalau pagués una compensació econòmica als Martorell.

Aquesta història, encara que no ho sembli, te molta relació amb Tirant lo Blanc, ja que quan Joanot Martorell anà a Anglaterra per desafiar-se amb el seu cosí va estar molt de temps per les corts angleses (del març de 1438 fins el febrer de 1439). A les corts Joanot Martorell llegí llibres de la biblioteca del rei com el Roman de Guy de Warwick. Això es veu en l'obra perquè quan l'autor descriu les corts d'Anglaterra ho fa amb una precisió increïble.

  • L'any 1468 Martorell va morir solter i sense descendència, i deixà els seus papers a un cavaller valencià amic seu: mossèn Martí Joan de Galba. Aquest tenia dos manuscrits de la novel.la del seu difunt amic i, llegint-los, no va poder resistir la temptació de retocar-los i refer aquells passatges que considerava incomplets. Galba va decidir difondre la novel·la per mitjà de la imprenta, que havia estat introduïda a València molt recentment, l'any 1474, i així, Nicolau Spindeler va dur a terme la impressió del Tirant Lo Blanc, enllestida el 20 de novembre de 1490, set mesos després de la mort de Martí Joan de Galba i trenta-dos anys després de la mort de Joanot Martorell. El que no sabem és a partir d'on Martorell deixà d'escriure i on comença la intervenció del seu amic.

  • Tirant lo Blanc és una obra que poseeix moltes característiques de la novel·la moderna: la versemblança és una d'elles. En la novel·la s'intenta representar la realitat amb el màxim de fidelitat possible (roba, mobles, costums...).

Un altre tret és la presència en tot moment de la lògica i la raó. A la novel·la, a diferència de les típiques novel·les cavalleresques (per exemple, les obres que parlen del rei Artur), no hi succeeix res de màgic o fantàstic.

En l'obra tambe hi són presents l'ironia i l'humor, cosa impensable en els llibres de cavalleries de aquella època.

Una altra caracteristica que cal destacar és la càrrega eròtica d'alguns capítols, com per exemple en el romanç de Tirant i Carmesina.

La situació dels capitol 72 és la següent: Diafebus està explicant a l'ermità què ha fet Tirant per guanyar el títol del cavaller més destacat en les festes del casament del rei d'Anglaterra.

COMENTARI DEL CAPÍTOL

El capítol 72, tal com veiem al títol, parla de Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, l'un aprés l'altre, e de tots fon vencedor, és a dir, de com el protagonista va combatre amb els tres cavallers i els va vèncer. Diafebus continua explicant a l'ermità les batalles de Tirant contra els cavallers misteriosos. La primera batalla que explica és quan Tirant amb les armes del seu avi, sense que gairebé ningú sàpiga que és ell, es dirigeix a la lliça, on l'espera el cavaller de l'escut anomenat Honor per lliurar un combat a ultrança. Tirant i el cavaller lluiten durant molta estona i es trenquen cinc llances. Tanmateix, a l'onzena cavalcada Tirant colpeja amb tanta força l'altre cavaller que la llança li atravessa el cos i el fa caure del cavall. Després Tirant descavalca i li demana al cavaller si es rendeix. L'altre no li respon perquè, tal com diu Diafebus es trova “més mort que viu”.

Després els jutges li diuen a Tirant que es pot retirar i Tirant torna a la tenda sense que ningú el reconegui.

Més tard Tirant va al camp de batalla per enfrontar-se al tercer cavaller, el cavaller de l'escut del Valor. Tots dos entren al combat amb molt d'ímpetu i ganes. Primer lluiten a cavall amb les espases. Tirant, que es mostra més hàbil, clava un cop d'espasa al braç del cavaller i li produeix una gran ferida. Després Tirants agafa l'atxa i comença a atacar sobre la ferida del cavaller. Aquest intenta defensar-se, però no pot, perquè la ferida li fa mlt de mal. Després Tirant li comença a donar cops al cap. El cavaller es mostra molt maldestre en l'ús de les armes (ell mostrava que era maldreste en les armes; e tals com aquest moren envergonyits perquè no saben la pràctica ni l'estil de les armes”). Tirant dóna el cop de gràcia al cavaller al mig del cap: el cervell del rival li surt pel nas i les orelles. El cavaller cau mort del cavall.

Després del combat a Tirant li obren les portes del camp i les donzelles l'esperen per honorar-lo i acompanyar-lo a la tenda. Tirant no vol que el reconeguin i no es treu la celada.

Pel que fa a l'estructura, el capítol està dividit en quatre parts. En la primera part (paragraf 1) Diafebus explica com Tirant es prepara per la batalla per lluitar contra el cavaller de l'escut d'honor.

En la segona part (paràgrafs 2, 3 i 4) s'explica com Tirant lluita contra el cavaller de l'escut Honor i com guanyar en un combat molt digne de veure.

En tercera part (paràgrafs 5 i 6) s'explica com lluita Tirant contra el cavaller de l'escut del valor, el venç amb gran facilitat i com mor el cavaller sense cap tipus d'honor.

En l'última part ( paràgraf 7) l'ermità expresa la seva opinió dels combats que ha fet Tirant fins aleshores. La conclusió d'aquest capítol es veu expresada perfectament per l'ermità amb la frase “Bé fon mala sort-dix l'ermità- de morir així tres cavallers”. Amb aquest capitol es pot afirmar que Tirant es un gran guerrer perquè és capaç de lluitar contra qualsevol cavaller amb les condicions i armes que siguin.

El narrador de l'acció és Diafebus, és a dir, un dels personatges de la novel·la. Per tant, no es tracta d'un narrador omniscient, sinó d'un personatge que explica uns fets en què també participa.

En el capítol trobem diàleg, narració i descripció.

En el capítol es combinen expressions cultes i expressions col·loquials. Trobem expressions col·loquials en el diàleg entre Diafebus i l'ermità. Un exemple d'aquest lèxic el trobem en els fragments següents: “Bé fon mala sort -dix l'ermità— de morir així tres cavallers. Vejam lo quart quina fi féu” (paràgraf 7). “l'altre era més mort que viu” (paràgraf 3, darrera línia). Un exemple d'expressió culta seria el fragment següent: “e ab aquella encontra'l tan fort que la llança no volgué haver pietat de negú, e passa'l e l'altra part, que la llança no es rompé” (paràgraf 2).

Al capítol apareixen 3 personatges principals: Tirant i els dos cavallers als quals s'enfronta.

En aquest capítol podem analitzar les diferents caracteristiques d'aquests personatges. Com a personatges secundaris trobem Diafebus i l'ermità, que no intervenen a l'acció directament i es limiten a narrar i escoltar l'acció respectivament.

Tirant es mostra com un cavaller valent, fort i hàbil amb les armes. D'altra banda, l'autor el presenta com un home modest que no vol presumir de les seves virtuts i victòries.

El Cavaller de l'escut Honor es mostra com un gran guerrer que domina les armes, per la qual cosa mor amb honor. En canvi, el cavaller de l'escut Valor es mostra maldrestre amb les armes i mor amb molt de deshonor en la lliça. Hi ha un contrast entre aquests dos personatges.

L'acció, des del punt de la seva situació en l'espai i en el temps, se situa en l'Edat Mitjana i a Anglaterra, a les festes del casament reial.

Recursos estilístics: “la llança no volgué haver pietat de negú”ð personificació.

Polisíndeton (p. 129 avantpenúltim paràgraf)

Comparació: “ab l'ànimo esforçat de cavallers anà lu devers l'altre ab les espases en les mans, que semblaven dos lleons” (cinquè paràgraf, de la tercera a la cinquena línia).

EXERCICIS

1-Joanot Martorell modelà l'aparició del seu personatge Tirant lo Blanc en la novel·la sobre el pròleg de Ramon Llull en el “Llibre de l'ordre de cavalleries”. A partir del fragment transcrit tot seguit, troba els manlleus que Martorell féu de l'obra lul·liana:

En els capitols 28 i 29 de Tirant lo Blanc es pot veure reflectida aquesta escena que es descriu en el “Llibre de l'ordre de cavalleries” de Ramon Llull.

Els manlleus que es troben en aquest capitol són els següents:

-En les dues obres, l'ermità es un home vell, amb els ulls petits de tant plorar, llargs cabells, amb gran barba i el vestit trencat.

-Tots dos homes amb les seves montures arriben davant l'ermità adormits.

-Aquest dos homes tambe tenen una altra coincidència i és que tots dos es dirigeixen per fer-se cavallers en unes festes que organitza el rei.

2-Reconstrueix pas a pas totes les accions que han tingut lloc per preparar el combat de Tirant amb el senyor de Vilasermes, des del desafiament, fins el combat pròpiament dit, fent especial atenció a cadascuna de les etapes que han anat reglamentant la batalla.

-Lletra de batalla feta per el senyor de Vilasermes a Tirant.

-Tirant demana consell sobre la lletra de batalla a un home molt savi, Jerusalem, rei d'armes.

-Tirant diu el lloc i les armes que s'utilitzaran en el combat amb el senyor de Vilasermes.

-S'agafa un jutge imparcial i competent, Claràs de Clarença.

-El señor de Vilasermes tria les armes.

-Els dos cavallers són portats al lloc de batalla.

-El jutge mitjançant la sort dóna les armes als dos cavallers en dos llocs diferents del camp de batalla.

-El senyor de Vilasermes demana el fermall a Tirant.

-Tirant no accepta i comença la batalla.

3-Com aconsegueix el filòsof de Calàbria de provar la bastardia del rei de Sicília? Explica-ho raonadament. Com jugava Martorell amb aquest rei de Sicília de ficció i el rei de Sicília històric?

El filòsof de Calàbria aconsegueix provar la bastardia del rei de Sícilia perquè cada vegada que el filòsof havia ajudat el rei l'havia recompensat amb pa, amb la qual cosa el filòsof podia afirmar que el rei era fill d'un forner.

4-Comenta la reacció de Carmesina a la requesta d'amors a través de l'espill. Per què se'n va en una altra cambra a mirar-se? És beneita o vergonyosa? Reaccionaria una midons (la dama de la tradició cortesa) com Carmesina?

Carmesina té molta por perquè no sap a qui veurà en el mirall. Ella se'n va a una altra cambra a mirar-se perque vol estar sola per saber qui és la dona a qui Tirant estima (creu que no és ella).

Crec que Carmesina és una mica beneita perquè Tirant sempre s'ha fixat en ella des del primer moment que la va veure.

Una midons reaccionaria d'una manera molt diferent perquè una midons sempre es mostra distant i desinteressada respecte del seu trobador.

Camp clos on es feien les justes i els tornejos.

Combat a mort.