Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Gènere. Argument. Tema. Estructura. Tècniques narratives. Versemblança i fantasia. L'amor. Realitat i fantasia

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad

Tirant lo Blanc

Introducció

  • La familia Martorell:

La familia Martorell era una familia de la mitjana noblesa, era constituida per els pares,Francesc Martorell i Damiata Abello i per el vuit fills del matrimoni, Joanot Galceran, Guillem, Jaume, Jofre, Aldonça, que es casar amb Aalceran Montaner; Damita que va ser la que va originar que Joanot anès a Anglaterra; i Isabel, primera muller de Ausiàs Masià.

La familia, mès endavant, ja mort Francesc Martorell, cauria en una depresió económica i social degut a que l'honor de les germanes havia estat tacat, un dels motius de la depresió económica van ser els nombrosos problemes patrimonials.

  • L'estada a Anglaterra:

El que va originar que l'escriptor tinguès que fer un viatge a Anglaterra va ser el fet de que la seva germana Damiata haguès tingut un romanç amb un cosí de la familia, Joan Montpalau i aquest li va donar paraula de matrimoni, que després li va negar, aquest va ser un dels motius a més del problemes matrimonials de les altres germanes, en definitiva, ell va anar a Anglaterra a reclamar l'honor de la familia, tot i que després la pau entre del dues parts van ser enviada desde Valencia fina a Anglaterra on es trobabà Joanot.

  • Conflictes a Valencia:

De tornada a Valencia desde anglatera, l'escriptor va tenir que fer front a un conflicte patrimonial, havien donat Murta i Benibrafin a Bertomeu Martì, desprès de molts conflictes aquestes terres van ser tornades a la familia Martorell.

  • Els afers amb Jaume Ripoll i FelipBoïl:

El inesper cavaller jaume ripioll va enviar una lletra de batalla a joanot un repectavle cavaller i molt conegut per tothom, el cual va respondre amb un no rotund a la proposta del jove cavaller, i va aprofitar per a criticar a felip boïl de qui jaume havia estat servidor, car que felip ja havia desafiat a joanot alguns añs enrera.

  • El conflicte amb Gonçalbo d'Hijar:

Agnès de Portugal, muller de Gonçalbo d'Hijar, va comprar les terres de Ausias Machi (exmarit de isabel Martorell) i comprar també algunes altres terres de la familia Martorell, en un moment economic molt delicat per ala familia, Joanot en veures en aquesta situació va decidir de entrar en conflicte amb Gonçalbo.

Per altre banda, degut a la seva situció, es va convertir en un bandoler, i asaltà a uns mercaders, un dels quals va matar i per això va ser empresonat a Valencia.

  • Mort de l'escriptor:

No es te noticia de l'escriptor desprès d'aquet fet i es suposa que va morir durant el primer quatrimestre de 1465 (abans del 24 d'abril) a la ciutat de valencia, es te constancia que va restà solter tota la seva vida i que no va deixà descendencia.

  • Els primers intents literaris de Joanot Martorell:

El Guillem de Varoic:

Explica que el Guillem de Veroic és un primer projecte literari no acabat, fet per Joanot Martorell, dels qual pot derivar Tirant lo Blanc, i a la vegada inspirada en altres obres com la novel·la Guy de Warwick (llarg roman escrit en vers)

El flor de caballería:

El Flor de Cavallería es altre dels intents literaris de Joanot Martorell, hi ha dos evidencies clares de que es una obra seva ( tot i que en la actualitat nomès es compta amb un fragment).

  • Apareix al Tirant lo Blanc

  • Hi era en el itinerari dels llibres de Martì Joan de Galba( apareix allà, car és un préstec hipotecari realitzat per Joanot Martorell)

    • El Tirant lo Blanc:

    Data i dedicatoria de la novel.la:

    Tirant lo blanc va ésser escrit entre el 2 de gener de 1460 i el començament de 1464, poc avanç de la mort de l'escriptor(1465).

    Joanot va dedicar el Tirant a l'infant Ferran de Portugal, ja que va arribar a ser rei de Catalunya, degut a que era cosi de Pere el conestable i a la seva mort sense descendencia, ell va ser l'escollit per a reinar. Altre de les hipótesis es que li dediques a ell degut a les grans similituts de Ferran amb Tirant( car com ell, lluitar contra els moros). Joanot va conèixer l'infant durant l'estada en Portugal, de camí cap a Valencia des de Anglaterra.

    Novel·la caballeresca:

    El tirant és una novel·la cavalleresca pero avançada, molt similar a la novel·la moderna, convina una ficció típica de les novel·les cavalleresques amb uns matiços de realitat, per tal de que sigui més fàcil captar als lectors.

    Es te al quixot com a la primera novel·la moderna, i no és així, ja que Joanot, amb menys posibilitats, degut a la menor activitat literaria del seu segle, va fer una novel·la amb característiques semblants al quixot.

    Ficció medieval:

    Chrétien de Troyes va escriure les bases de la novel·la: aquesta té dos elements principals, el cavaller errant, que es un cavaller que fa camí, que viatge, i una aventura, un esdeveniment, cosa que succeeixi a les novel·les medievals són les Romans, que el que fan es descriure aquests elements i crear una historia, es difonia oralment i tracta temes folklòriks... . Un exemple és el rei Artús

    La cavalleria:

    Les novel·les cavalleresques, van influir molt a nivell social,, tant a la gent dels carrers com a la gent que estava defenent el païs, els cavallers. L'interesant d'aquestes novel·les es que van influir en el seu segle,els cavallers ho tenian en compte a l'hora de comportar-se, i continuéis influint en el nostre segle, ja no com a cavallers, pero si com a militars.

    Aquestes novel·les tenien unes pautes que havien estat establertes, i que tothom que escriguís novel·la cavalleresca tenia que complir.

    Les cróniques:

    Les cróniques,s'utilitzen per deixar escrit un fet per a la prosperitat, en la qual el cronisata està present.

    La crónica de Ramón Montaner va influir en Joanot Martorell a l'hora d'escriure el Tirant.

    Tot i que la crónica no descriu ben bé el fets succeeïts, ja que la historia s'escriu després del fet descrit en la crónica, i aquest està sotmesa a la memoria i l'exemplum del cronista, també cal dir que la historia no es la mateixa segons qui la narri.

    Al cap i a la fí, es un model imaginar escrit.

    El Tirant lo Blanc: una falsa crónica:

    Desprès de que Joanot Martorell llegís les cróniques de Montaner, va decidir fer una novel·la en forma de crónica, però falsa, ja que es una novel·la. per aquest motiu, el Tirant cambia la forma d'escriure, nom segeix les pautes dels romans, i explica una historia, un fet però del qual es sap que es fals.

    En la novel·la es poden observar la quantitat de paral·lelismes que hi ha amb la historia real, per exemple: el nom de Tirant lo Blanc no és del tot inventat, en la historia hi havia un cavaller, Janòs Hùnyadi el cual anomeNaven “cavaller blanc”. Pot ser una crónica amb nom, cavallers i succesos reals però és falsa ya que són succesos que pasen, però en la imaginació de l'escriptor.

    Joanot Martorell veu en les cróniques historiques la millor novel·la i escriu una crónica falsa i una gran novel·la, fins i tot de la seva propia vida i experiencies.

    El somni d'una constantinoble cristiana entre la utopia i el desengany:

    El 29 de maig de 1453 cau Constantinoble a mans dels turcs. Aquesta noticia és va estendre i van començar a sortir nous cavallers.

    Reis i magnats van començar a preparar les naus per reconquerir l'Imepri Grec. El rei de França, el duc de Borgonya, la república de Venecia o el rei Alfons el Maganànim, donaven esperances a la població, i després no col·laboraven en res. Bernat de Montoliu i Pere de Juliú, van intentar que constantinoble no sigués conquerida pels turcs, però no van poder fer res. El Gran turc Mehmed II va fer decapità a Joan de la Vila.

    La poesia s'adaptava a la realitat i tots els poemes, cançons...perlaven de Constantinoble. Aquets poemes es porten a un certamen fet per Antoni i Saplana on participaven: Franci Joan Puculull, el poeta Joan Fogassot, entre d'altres.

    El 2 de gener de 1460 Joanot Martorell va començar a escriure el llibre. L'obra de Tirant lo Blanc es vasà en un cavaller que volia la reconquesta de Constantinoble. Però Joanot va escriure el que ell volia que pases en la realitat i va narrar que Tirant reconqueria Constantinoble. El llibre de Tirant s'asembla al llibre d'Evast e Blaquernal.

    Joanot va anar a Londres a protegir l'honor de la seva família i el de la seva germana, i al final de la seva vida es va trobar amb el bandidatge. Al final, Tirant guanyà als turcs, però quan és coronat mor a causa d'una malaltia. Llavors l'emperador serà Hipolit que es casa amb l'emperadriu.

    Galançò que era un corsari del segle xv, deia que el nom de Tirant volia dir lladre i que dubtava de l'heroisme del personatge.

    Elements constructius de la novel·la:

    Joanot Martorell al fer el llibre de Tirant va aprofitar un petit text que va redactar amb anterioritat. Aquest fragment és titulava Guillem de Varoic. Els trenta-nou primers capítols són aquest petit text, però renobat amb dialegs més extensos, amb riquesa sintàctica, reducció d'alguns capítols... . Joanot per fer EL llibre agafa coma pautes uns quants llibres: Llibre de l'Orde de Cavalleria de Ramon Llull i la Procificació de Warwick, el Lancelot, Tragèdia de Lançalot de mossèn Gras, les Tragèdies de Sèneca traduïdes al català, o proses com la Història de Jason i Medea, de Joan Roís de Conella.

    Guy de Warwick li proporciona dos dels temes més importants: el teme militar (la reconquesta de Coinstantinoble) i el tema amorós (quan el cavaller reconquesta l'imperi, l'emperador li dona la ma de la seva filla). Aquest dos temes havien sortit en Chrétien de Troyes en el Cigés i readaptats a altres novel·les i portats a llibres de cavalleria castellana com: Las Sergas de Esplandián el Palmerín de Olivia. Joanot també es plagia d'un altre llibre, Los totze treballs d'Hercules, d'Enric de Villena.

    Tirant està entre dos camps, l'amorós i el militar. És una reflexió sobre l'heroisme. És una novel·la que explora les possibilityats de la realitat.

    Novel·la i enciclopèdia:

    El component principal de la novel·la és la ficció. La ficció va neixer en llengues romàniqies a mitjans del segle xll. La novel·la de Tirant està escrita en llengua vulgar. En alguns territoris d'Aragó és comença a traduir el català. Els lectors vulgars dels segles XIV-XV començen a llegir i apendre.

    La cavalleria del segle xv és caracteritza per l'autoconsciència i per la aplicació pràctica. L'ideal cavalleresc va ampliar la projecció social i les circunstàncies de recepciò.

    La novel·la de Tirant és converteix en una enciclopèdia ,s'utulitza per buscar informació sobre cavalleria, la conducta dels princeps, els principis sobre el regiment... Joanot agafa fragments de diferents llibres i els compara entre ells, per exemple un fragment amorós d'Ovidi el contrasta amb un altre del Sèneca tràgic, i les aplica al seu llibre fent noves versions. Joanot Martorell arriba als plagis literaris.

    La impressió de Tirant lo Blanc:

    Joanot Martorell al veure que no tenia diners, anava demanant prèstecs al seu veí prestamista, Martí Hoan de Glaba. Com que Martorell no tornava els diners Martí li ve fer firmar un tracte: (si Joanot no tornava tots els diners prestats, Martí és quedaria amb la posessió del Tirant. Aquest pacte no és va complir, querque Joanot va morir abans de que s'avabes el plas, en 1465. El germà de Martorell, Galceran Martorell va reclamar com únic hereu, el llibre de Tirant lo Blanc. Galba mo li va donar i s'el va quedar.

    El 7 d'agost de 1489 Martí va portar el llibre a l'impremta i amb l'ajuda de l'impresor Nicolau Spindeler el llibtre, va sortir imprès a València el 20 de novembre de 1490.

    S'han fet estudis de la possibilitat que Glaba canviés, ampliés o renobés el llibre, però és considera obra només de Joanot. Joanot posa en la dedicatoria del llibre que només la escrit ell.

    Activitats:

  • Destria els principis o ideals caballerescos que Guillem de Varoic esposa a Tirant lo Blanc en aquests capitols doctrinals de la novel·la. Posteriorment explica com Tirant lo Blanc els posa en practica en la novel·la.

  • Guillem de Varoic, el que principalment li va explicar va ser la elecciò del cavaller perfecte: l'home més amable, de mes afavilitat, mes savi,mes lleial, fort i amb mes noble ànim, amb mes virtuts i i bons costums que cap altre. Per a acompanyar un gran cavaller, es va escollir a la bestia mes forta i noble, el cavall, d'aquí el nom de cavaller.

    En aquet capitol doctrinal també s'explicen les Miles romaner del rei Romul, conjunt de un miler de cavallers ven preparats.

    Després de que l'ermità li expliqués tots els principis de cavalleris,Tirant desitja arribar a ser un gran cavaller,fort, de bona virtut , piatòs i lleial.

    Per aquest motiu Tirant arriba a ser un gran cavaller i a guanyar moltes batalles, en conclusió a aconsegir un prestiji dins el mon de la caballería.

  • Explica els termes següents: justa, torneig, pas dàrmes, vot cavalleresc, lletra d'armes, cartell de deixement, rei d'armes, herald, porsament. (revisa les notes al text en què trobaràs el significat d'aquests termes)

    • Lletra de batalla: carta que un cavaller ofès o agreuixat, per mitjà d'un oficial d'armes, tramita a un altre cavaller que considera el seu ofensor, mitjançant aquet tramit, el repta a combatre.

    • Porsavant: és una d les tres categories dels oficis d'armes. En aquesta profesió es començava sent porsavant, es el lloc que sòcupa al començament, amb mès de vint anys, sent de bona condició i sabent escriure i llegir. Mès endavant es pot arribar a ser heral o rei d'armes.

    • Herals: oficials d'armes, vinculat a la cort d'un sovirà o un gran senyor,funcionaris experts en qüestions de caballería i heráldica.

    • Justa: combat entre dos cavallers, a cavall o amb armes, tenen lloc en competicions cavalleresques

    • Vot cavalleresc: jurament realitcat per cavallers, en el cual declaraven que s'abstindrien d'una determinada cosa, que portarien a sobre un objecte singular o humiliant fina haver participat en un fet d'armes.

    • Torneig: competiciò caballeresca en el cual un dels cavallers participants, guanya el torneig que es realitza en festes popuars.

    • Pas d'armes: organització caballeresca que organitza desfilades i festes.

    • Castell de deisiximent: no es troba

  • Tirant lo Blanc es ordenat cavaller de l'orde de la Garrotera a Anglaterra. Aquest fet afectarà posteriorment el personatge tnt en la seva carrera caballeresca i militar com en el manteniment d'una sèrie d'ideals ètics cortesos. Com? Per Que?

  • Ordre creada per el rei d'anglaterra, el motiu que va fer que la crees va ser que durant una festa en la que estaven el rei i le reina dancant, Madresiva, doncella de clase inferior, va deixar caure prop del rei, la seva lligacama. El rei la portar durant cuatre mesos i un home de confiança del rei li va advertir que aquesta prenda no era convenient portar-la, i aquet es el motiu per el cual va formar l'orde de la Garrotera,

    L'orde va congregar fins a vint-i-sis cavallers.

  • Elabora una caracterització del pesonatge de felip, cinqué fill del rei de França. En quins aspectes aquest personatge falta a la cortesía?

  • Era una persona ignorant, en moltes ocasions caprichosa i sobretot bastant grosera. Una de les faltes de cortesía que va cometre va ser: durant el viatge que Tirant va fer amb l'infant, aquet, s'enamorar de Ricomania, i ella d'ell. Durant una festa on hi havia molta gent reconeguda, la reina, el rei, Tirant, Felip i Ricomania,es van seure a dinar, i van portar el pa, i ningu no va fer res perque estaven esperant la vianda, i en aquell moment, Felip va agafar el pa i el tallar en dotze grans llesques i les preparar, aixì va ser com va faltar a la cortesía, tot hi que Tirant ho va poder areglar.

  • Fixa l'atenció en el tractament particular que fa Joan hot Martorell, per exemple: quins trets de la belleza de Carmesina entren pels ulls de Tirant?

  • En el moment en que l'emperador parlava, Tirant mirava la belleza de Carmesina, degut a el calor que feia, estava descordada, mostrant els pits,com dues pomes de paradìs que semblaven cristal.lines, les cuals donaven entrada als ulls de Tirant,

  • Ara que ja saps el final de la historia dels amors de Tirant i carmesina, recull tots els tòpics i els elements literaris de l'escena de l'enamorat que, funestos indicis, presagien aquesta mort anunciada. Revisa les notes a l'episodi

  • Martorell utlitza els topics mes utilitzats en la literatura medieval:

    El mal de mar, el de navegar i travesar el mar, i el mal de amar, el mal d'amors. El topic que també utilitza es el de l'amar amarg, que esta lligat amb els tòpics anteriors.

  • Comenta la reacció de Carmesina a la erquesta d'amor a rabees de l'espill. Per què se'n va a una altre cambra a mirar-se. És veneita o vergonyosa?

  • Reaccionaria una midons (la dama de la tradicó cortesa) com Carmesina?

    Es vergonyosa, ja que esta molt enamorada de Tirant i cuan ell li declara el seu amor, es posa molt contenta i la considera una requesta d'amor molt graciosa. Les crides li pregunten a Carmesina per l'espill, i li fan plorar ja que li diuen que Tirant no li correspón.

    Tirant lo Blanc:

    GUILLEM DE VAROIC

    El compte de Veroic va deixà les armes i el comptat, i es va dirigir a fer un pelegrinatge per Jerusalem, després va difondre la notícia com si hagues mort i es dedicà a la vida ermitanya. Els moros van arribar a
    anglaterra i el rei es va refujiar a Varoic. Va tindre la visió de que tenia que donar el capitatge de les armes alprimer home amb barba que li demanès caritat. Aquest homa va ser l'ermità Guillem i després de les súpliques va acceptar.

    la resposta definitiva que l'ermoità féu al rei. (cap.10)

    Guillem aconsella al rei de que estigués content i tranquil d'abant el poble i l'hi demostra al rei que podrà vencer als moros jaque en la seva instància a Alexandria i Berut va apendre a fabricar magranes que s'encenien a les sis hoers de tirar-les, i no s'apagaven amb aigua sinò amb oli i reïna de pi. Així va demostrar i conencer al rei que dodria vencer als moros.

    Les gràcies que el rei d'Anglaterrad'onà a l'ermità (cap.11)

    Durant el dinarn en el que el rei estava tant content, l'ermità li va dir que li faltava un dels materials per fer les mangranes però, que ell sabia que el difunt compte de Varoic en tenia, i li9 va demanar que si podia anar a demanar aquest material a la comptessa. Tots dos van anar, i la comptessa tot i que estava extranyada per la petició, els hi va donar. Després quan l'ermità arriba a la sala del dinar, el rei fa l'onor de seure'l al seu costat o d'aquesta manera donar-li les gàcies. La comptessa es va sentir malament per no haver-li donades masses atencions.

    Com el rei anglès donà llicència a l'ermità que anés a fer les magranes compostes(cap.12)

    Guillem va anar preparant les magranes i un cop festes, el rei li va donar permís per que ataquès als moros. Ell va anar amb altres homes a llençar les magranes. Un copllençades i enceses es va formar un foc terrible. El rei de Gran Canària va fugirperò, tot i així, és va formar una gran masacre.

    Després el rei d'Anglaterra, va rebre una lletra de batalla que li retava a lluitar cos a cos contra el rei dxe la G. C. El rei d'Anglaterra va decidir rebutjar el rainat tot i que no es van quedar convençuts, li van declarar la guerra i de nou Guillem de Varoic (rei d'Anglaterra) i tots els seus homes els van vencer.

    Després d'estar cinc mesos com a rei va rebutjar el reinat, que elva donar al seu fill, i va tornar a fer vida ermitanya, tots i els precs de la comtessa que ja s'havia que l'ermità era el seu marit “mort”.

    TIRANT I L'ERMITÀ

    Com el rei d'Anglaterra és casa amb la filla del rei de França, i les bodes es feren moltes grans festes(cap.28)

    Degut al casament del rei d'Anglaterra amb la filla del rei de França es celebraren festes a la cort i es donava l'ordre de cavalleria. Un noi que anava amb més persones a rebre l'orde de cavalleria degut al cansament, es dormir i anar a para on estava Guillem de Varoic. El noi va observar que Guillem era home de penitencia i li mostrà el seu respecte, i l'ermità li preguntà el seu nom.

    Com Tirant manifestà el seu nom i el seu linatge a l'ermità (cap.29)

    El noi li respongué que era Tirant lo Blanc, Tiorant pel seu pare ja que pertanyia a la marca de Tirania i la seva mare filla del duc de Bretanya, es deia Blanaca, Tirant lo Nlanc, li explñica com havia arribat fins allí, i que el sue proposit era rebre l'orde de cavalleria, llavors Guillemn de Varoic recordar la seva vida de cavaller (car que el noi mencionà el gran cavaller que va deixar el regne d'Anglaterra en pau després de vencer els moros).

    Com Tirant demana a l'ermità en que pensava (cap.30)

    El noi li preguntà si va ser cavaller, i l'ermità li respon que si. Tirant li digué que no dabai que era l'orde de cavalleria, i Guillem de Varoic lo respongué indignat que no podia ser. Li va explicar que un bon cavaller ho tenia que saber.

    Com Tirant pregà a l'ermità que li volgués dir que era l'orde de cavalleria(cap.31)

    Tirant li roga que li ensenyés qye és l'orde de cavalleria i l'ermità li digué que tot el significat de l'ode era en un llibre que ell estaba llegint amb re.—de batalles.

    Com l'ermitàllegí a Tirant un capítol del llibre anomenat Arbre de Batalles(cap.32)

    Guillem de Varoic li llegí el primer capítol del llibre, on explicava com s'elegeix a un cavaller entre mil homes, per tenir unes virtuts especials... el nom de cavaller surt de la combinació del millor home, amb el millor animal, en aquest cas el cavall. Després de llegir-li el primer capitol, Tirant, volia saber més de l'orde i l'ermità li cantinuà explicant.

    Tirant a Anglaterra

    Diafebut, va continuant esxplicant tots els combats que havia guanyat i que donaven honor al primer cavaller nombrat pel rei, Tirant lo Blanc

    Les paraules que Tirant digué al caballer amb qui combatia, quan l'hagué vençut (cap.60)

    Una de les batalles, va continuant explicant, va ser originada per una dona: la bella Agnès (parenta de la reina d'Anglaterra). En una de les festes de la cort, Tirant va tenir la osadia de demanar-li una joia que portava pit, li va jurar cortesía eterna si se la donava i la noia se la va donar, ell mateix va agafar la joia del pit de l'Agnès. Al cap d'un dies Tirant va rebre la visita de el Senyor de les Vilesermes, cavaller molt valent, probinent de França, el qual li exigia que li tornes la joia que li havia agafat a la bella Agnès o que pel contrari ho pagaria amb la vida.

    La tresposta que Tirant feu al senyor de les Vilesermes quan li demanà el fermall que la bella Agnès li havia dat (cap.61)

    El senyor deles Vilesermes va anar a reclamar a Tirant el fermall de la doncella Agnès. Tirant li respongué que no podia tornar un regal que li havia donat la bella Agnès tan gentilment. El cavaller va fer l'inten de arebatar-li el fermall a Tirant però ho aconseguí, i abans que és barallessin la reina és posà al mig. Pocs dies després va rebre una lletra de batalla del senyor de les Vilesermes.

    Lletra de batalla tramesa pel senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc (cap. 62)

    En la lletra de batalla el desafia a un combat i li dona l'honor de escollir les armes i la forma de combat.

    Com Tirant demanà consell a un rei d'armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes (cap.63)

    Despres de que Tirant llegis la lletra, va anar a un expert rei d'armes, Jerusalem., al qual li va demanar la máxima discrepció i que li expliques com era la forma de batalla de el Senyor de les Vilasermes, no per temor a enfrentar-se a ell, sino per poder complir amb el rei i no ofendre'l.

    El consell que Jerusalem, Rei d'armes, donà a Tirant lo Blanc (cap. 64)

    Jerusalem li respongè que senfrentes a ell ja que ningú no podria jutgar-lo perque ell havia sigut el receptor de aquella lletra de batalla no el emisor.

    Tirant li demanà que fos el jutge de aquella batalla pero Jerusalem li responguè que no podria ser posible ja que ell ja estava massa implicat, tot hi que li trovaría a un altre expert rei d'armes per a la batalla.

    Per ultim li va demanà que fos ell qui li donès la resposta al seu enemig, que li diges que aceptaba la batalla i que li cedia l'honor de triar les armes i la forma del combat.

    Jerusalem el buscà i el trobà , explicà la posiciò de Tirant i el cavaller va aceptar repongent:

    Com el senyor de les Vilesermes divisà les armes (cap.65)

    El cavaller decidí que la batalla es fesi a peu, i amb unes robes determinades. Després de donar compliment a tots els afers per organitzar la batalla, Jerusalem se n'anar a sercar Claros de Clarença, rei d'armes que faria de jutge al combat, Jerusalem se'n tornà a Tirant i li explicà com seria la batalla. Donava començament la batalla clandestina.

    El raonament que el rei d'armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers (cap.66)

    El jutge, ja que no es posaven dacord els dos cavalllers abans de començar la batalla, els digué que aquesta batalla l'havien elegit ells, i que ell era jutge per la seva elecció, ja que els senyor de les Vilesermes es creia el jutge, fins i tot va tenir que arribar Jerusalem.

    Com es féu la batalla de Tirant amb els senyors de les Vilesermes (cap. 67)

    El jutge quan veie que els dos cavallers estaven al limit de les seves forces, parà el combat i diguè que havien actuat com a bons cavallers i que ningú noels podria inculpar. Amb l'ajuda de Jerusalem van retirar els cosos dels dos cavallers malerits. Tirant no va morir gràcies a les ajudes d'Agnès i va tenir moltes batalles amb cavallers respectats. Diafebus va continuar explicant a l'ermità la història de l'orde de la Garrotera.

    Com fou instituïda la fraternitat de l'orde dels cavasllers de la Garrotera(Cap. 85)

    Quan ja havia passat l'any i el dia el rei va dir que si es podien quedar alguns dies més, perque tenía que publicar l'unió de vint-i-sis cavallers. I tots els invitats es van quedar.

    La causa de l'unió va ser: un dia, en una festa, el rei cansat de tan ballar, és va anar a descansar a un racó de la sala. Una doncella que estava al seu costat ballant amb un cavaller, se li va caure la lligacama. Un altre cavaller li va recollir del terra, i el rei li va dir que li lligués la lligacama a la seva cama esquerra. Va portar la lligacama més de quatre mesos, fins que un dels seus subdits li va dir que tothom pralava malament i es burlaven d'ell. El rei d'esprés d'escoltar aquell consell se la va trure. A causa daixò va portar a vint-i-sis cavallers a una capella i va fer un nou ordre: “l'orde delscavallers de la Garroterra”, que consistia en que aquest cavallers anesin vestits d'una fotma especial i no és podien treure la roba mai. I en la garrotera hi havia inscrita una frase que el rei va pronunciar “Puni Soit qui mal y pense!”.

    TIRANT A SICILIA I A RODES:

    Com Tirant i els seus companys d'eixaren l'ermità i tornaren a llur terra. (cap.98)

    Tirant i els seus companys s'adresen a Nantes, on son molt ben rebuts pel duc de Bretnya. Arriben cavallers de la cort de França que diuen que els Soldè d'Alcaire, amb ajuda dels genovesos, ha armat un estol per fer-se amb l'illa de Rodes. El rei però descobreix l'engany dels genovesos, que diuen que volen establir les seves naus, i quan aquets entren a l'illa els fan desarmar i els fan llençar en profundes sitges. Així i tot els Soldà desideix enveirla. Pocs dies després es fa amb tota l'illa axceptuant la ciutat, que és asetjada. Demanen ajut però no el reben per ninguna part.

    Com el ministre de Rodes amb tota la religió foren deslliurats per un cavaller de l'orde (cap. 99)

    Tirant, compra una nau per anar-hi i un francés anomenat Tenebrós, quan ho sap, suggereix que l'acompanyi l'infant Felip, cinqué fill del rei de França. Després d'aturar-se a Portugal i de combatre algunes naus a Gibreltat van a Sicilia a proveir-se. Són rebuts els rei de Sicilia i la seva filla, la infanta Ricomana, doncella de gran bellesa, de la qual s'enamora Felip: ella també s'enamora, però el neguiteja l'estupidesa de l'infant.

    TIRAN A L'IMPERI GREC

    Desde capítol 115 al 127

    Vuit dies després d'haver arribat a Palerm, es rep una lletra de l'emperador de Constantinoble, on diu que els Soldà i Gran Turc s'ha emparat de part del seu imperi, es reclama la presencia de Tirant lo Blanc, el qual, després de recollir voluntaris, parteix capm a Constantinoble. L'emperador li atorga la capitania general. Després Tirant és presentat a l'emperatriu Carmesina, de la qual s'enamora fortament; aquesta pasió es manifesta en una profunda malencolia de Tirant. Carmesina s'enamora també i s'inícia entre els dos un joc de cortesia. Tothom es preocupa per la tristesa de Tirant, io el dia que es enviat a Xipre per l'emperador, la princesa vol saber el motiu de la pena, i Tirant respon: “senyora, puig l'altessa bostra me força a diro, no puc més dir si no que ame”. Carmesina insisteix quina es la dama que estima, a la qual cosa respón Tirant ponant-li un mirall que porta amagat en una manega i dient-li que allí veura la imatge d'aquella que li pot donar o mort o vida.

    Capítol desde 127 fins 296

    Un missatger diu que el Gran Turc i el Soldà, ajucats per certs cavallers italians, a derrotat l'exercit imperial manat pel duc de Macedonia. El Soldà ja és fa intintual emperador de Grècia, Tirant parteix de la ciutat amb voluntaris i asoleix una gran victória i enutja més el duc de Macedónia el Duc volia acceptar la treba de sis mesos que proposava el Soldà, però Tirant desidí fer-los fora del imperi Grec. Per ordre de Tirant, Diafebus, se'n va a Constantionoble amb els presoners fets a la batalla, i pondera dabant de Carmesina les gestes i l'enamorament del cavaller. I es present, Estefania, la qual aprofita l'ocació per demodtrar el seu amor per Diafebus. En una primera ofensiva del Soldà, Tirant s'ha de retraure al castell de Malveí i el Duc de Macedónia diu a l'emperador que Tirant ha estat vençut. Però novament obté la victória. El rei d'Egipte repta a Tirant a batalla a ultrança.

    Mentrestan a mort el rei de sicialia i el nou rei es Felip, amic de Tirant, li tramet un exèrcit. En una nova batalla el Duc de Madcedónia fereix a Tirant, però poc després mor en mans de el rei d'Àfrica. Després de dos dies de lluita els ncristians guanye la batalla gracies a Tirant. Estefania i Diafebus, Carmesina i Tirant és continuen festejant. Per acabar amb la guerra el Soldà demana el rescat d'alguns presoners i el casament amb Cramesina.

    L'emperador és nega. La viuda reposada, que havia estat dida de Cramesina, s'enamora de Tirant, i diu a Carmesina que Tirant malparla d'ella i que només vol robar l'imperi. Estefania és casa amb Diafebus. Plaerdemavida ajuda els amors de Carmesina i du Tirant al llit de la princesa, la Viuda Reposada diu a Tirant que Carmesina manté amors secrets amb l'hortelà de palau. Però Carmesina pren lama de Tirant i li diu que vol que es casin. Però la viuda prepara una nova trampa: fa que és topin Carmesina i Plaerdemavida, que du una careta negra, perque s'empli L'hortalà i Tirant a magat amb la Viuda veu com es fan festes, i enrabiat, mat el negre Lauseta, l'hortelà. Nova embestida dels Turcs, i Titrant perteix sense acomiadar-se de Carmesina; després plaerdemavida li demana perquè aborreix Carmesina i quan Tirant li diu, Plaerdemavida li explica el que realment va passar.

    Tirant s'ha canvertit en un general i te l'amor de Carmesina.

    TIRANT ALLIBERA L'IMPERI GREC

    Com Tiramt anà a Constantinoble per parlar amb l'emperador(Cap.434)

    Tirant va arribar al port. Ell és va disfrasar i va anar cap al portal de la ciutat, on el van deixar entrar. Va anar cap el palau i un cop dins va anar a l'habitació de la reina. Van estar parlant una bona estona , fins que la reina va anar a buscar a la princesa i va fer amagar a Tirant en un recambró. La reina porta a la princesa a la seva habitació. Quan laprincesa ja està dins de l'habitació la reina fa que Tirant es despulli i que entri en l'habitació.

    Gràcies d'amor que fa Tirant a la reina(cap.435)

    Abans d'entrà en l'habitació Tirant li expressa tot els sue amor a la reina i li diu que ell no es pot anar a llit amb la princesa perque ell està enamorat d'ella. La reina no li fa cas i el fa entrar a la força. Quan estan dins la reina se'n va a dormir a una altra cambra. La princesa avergonyida, li comença a parlar.

    Com tirant bencé la batallai per força d'armes entrà en el castell(cap 436)

    Ella li diu que no vol fer res,que per moly que l'estimi, que si la toca cridarà. Tirant sense escoltar-la, la fa seva i quan acava veu que la princesa no es mou. Ell crida a la reina pensant que l'havia matada, però al final només havia perdut el coneixement.

    Reprensió d'amor que fa la Princesa a Tirant(cap.437)

    Al despertar-se, la princesa li comença a dir a Tirant que havia vist que no la estimava, quehavoia estat de molt malgust i que l'havia maltractada. I que per ella havia sigut molt dolorós haver-la feta seva així. La reina li diu que no menteixi i que reconegui que si li havia agradat i que no li havia fet mal.

    A l'endemà Tirant parla amb l'emperador i li diu que si que firma el pacte dels cent anys, però que el Soldà i el Gran Turc és lluirin com a persones i que tots s'en vagin a peu sense armes.

    Estefania s'agenolla i li va suplicar a Tirant que rescati al seu marit (Diafebus) que encara estava pres pels turcs. Arriben a Constantinoble, el rei de Sicilia i el rei de Fés i es celebren moltes festes.

    L'emperador li dona la ma de Carmesina, la corona i el titol de cèsar de l'imperi.

    Carmesina, Tirant i el rei Escariano donen la llibertat a totes quelles ciutats que havien sigut captivades pel turcs i en una d'elles troben a Diafebus. Però tirant és comença a trobar malament. Els metges li diuen que no es pot fer res. Tirant li va dir a Carmesina que la seva última voluntat era morir en Constantinoble, però de camí a l'imperi Grec mor

    TIRANT AL NORD D'AFRICA

    DESPRÈS DE LA MORT DE TIRANTLO BLANC

    Al arribar a Constantinoble, el cos de Tirant és posa en el Temple de Santa Sofia. Carmesina mor per l'engoixa de veure que Tirant s'ha mort, i deixa d'heredera a la seva mare.el pare de Carmesina també mor al veure que lasebva filla jano estava. Al final, proclamen emperador a Hipólit i emperadora a la mare de Carmesina, ja que és casen. Els cosos de Carmesina i Tirant són trslladats a Bretanya.

    Hipólit allibera al Soldà i el Gran Turc. Amb la mort de la mare de Carmesina, Hipólit es torna a casar amb la filla del rei d'Anglaterra i tenen tres fills i dues filles. L'heredeu que també és diu Hipólit és un extraordinar cavañler.

    OPONIÓ PERSONAL

    No m'ha agadat car per mí, no és el tipus de llibre que m'agraden ademés, em costa molt llegir un català com que hi ha expresat en aquest llibre degut a qye sóc castellano-parlant i un català que no sigui l'estandar em costa bastant, per altre banda, és un llibre bastant entretingut car s'interesa per temes molt humans cop pot ser l'amor, la traició o fins i tot, les desavenences religioses.