Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana. Novela de caballería. Ficción y realidad. Batalla. Argumento

  • Enviado por: Cristina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

Treball de lectura de Tirant lo Blanc.

Resum de l' introducció.

- Família Martorell ___________________ 1

- L' estada a Anglaterra _________________ 2

- Conflictes a València __________________ 2

- Els afers amb Jaume Ripoll i Felip Boïl ______ 2

- El conflicte amb Gonçalbo d' Híjar _________ 2

- Mort de l' escriptor ____________________ 3

Els primers intents literaris de Joanot Martorell.

  • El Guillem de Varoic ____________________ 4

  • For de cavalleria ______________________ 5

El Tirant lo Blanc.

  • Data i dedicatòria de la novel·la _______________ 6

  • Novel·la cavalleresca _______________________ 6

  • La ficció medieval _________________________ 6

  • La cavalleria _____________________________ 6

  • Les cròniques ____________________________ 7

  • El tirant lo Blanc: una falsa crònica ____________ 7

  • El somni d' una Contantinoble cristiana entre la utopia

i el dessengany _____________________________ 8

- Elements constructius de la novel·la ___________ 9

- La impressió del Tirant lo Blanc ________________ 9

Tirant lo Blanc.

  • Guillem de Varoic ___________________ 10 - 11

  • Tirant i l' ermità ___________________ 11 - 12

  • Tirant a Anglaterra _________________ 12

  • Tirant a Sicília i a Rodes ______________ 13

  • Tirant a l' imperi Grec ________________ 13

  • Tirant al Nord d' Àfrica ______________ 14

  • Tirant allibera l' Imperi Grec ___________ 14

  • Després de la mort de Tirant ___________ 14

Activitats ______________________________ 15 - 18

Pàgines web consultades ___________________ 19

Opinió personal __________________________ 20

  • JOANOT MARTORELL

'Tirant lo Blanc; Joanot Martorell'

  • La família Martorell.

Joanot Martorell, no se sap on va néixer, probablement a València entre 1405 i 1411. Era fill de Francesc Martorell i Damaiata Abelló. Aquest matrimoni havia tingut, a més de Joanot, quatre fills i tres filles més.

Els Martorell eres una família de la mitjana noblesa. Al llarg del segle XV van haver d'afrontar una progressiva pèrdua de prestigi i una davallada més contundent en lo econòmic i social. L'avi i el pare de Joanot havien ocupat càrrecs importants al serveis de la monarquia, aquests els havien beneficiat a l'economia i lucratiu. Amb l'entronització de la casa dels Trastàmara a la corona d' Aragó, aquests serveis curials, es perderen i la família va veure com el patrimoni disminuïa ràpidament.

L' any 1435 va morir el cap de família i Joanot i Galceran van assumir la responsabilitat de casar les dues germanes solteres. L' any 1437 Ausiàs March es va casar amb Isabel; Joan de Montpalau, cosí de la família, va contrair matrimoni d' amagades amb Damaiata.

Galceran es va ocupar de la defensa d' Isabel, perquè Ausiàs March no va complir el compromís matrimonial. Els Martorell i Ausiàs March van entrar en una guerra privada.

Joanot va prendre al seu càrrec Damaiata, que Joan de Montpalau va abandonar, i es va disputar una batalla, a mort, en un camp públic davant d' un jutge.

  • L' estada a Anglaterra.

Joanot Martorell va anar a Anglaterra per a lluitar a mort amb Joan de Montpalau, aquest mai va anar a Anglaterra, però, Joan de Monpalau fa un acord que li donaria 4000 florins a Damaiata Martorell, i aquesta va quedar soltera, i passat un temps, Joanot va tornar d' Anglaterra.

- Conflictes a València.

De retorn a València, Joanot va haver de fer front a un conflicte patrimonial. Aprofitant l' absència, els seus parents, van arrendar uns terrenys a Bertomeu Martí, que eren propietats de Joanot. Al 1440, Joanot va entrar amb homes d' armes i va expulsar l' arrendador. La reina Maria va ordenar la recerca i captura de Joanot y el seu germà. El rei Alfons el Magnànium, va lliurar les darreres campanyes per l' ocupació de Nàpols, en defensa de les seves possessions. El 1442 va tornar a aconseguir les seves terres però l' any següent, Bertomeu Martí va fer revocar la restitució.

  • Els afers amb Jaume Ripoll i Felip Boïl.

Al 1442, Jaume Ripoll, va desafiar a prendre armes a Joanot. Era normal que un jove cavaller volgués enfrontar-se amb un de renom, era una manera d' entrenar-se i aconseguir fama. No obstant, la carta que Jaume Ripoll envia a Joanot era insultant i Joanot va respondre negativament mitjançant una carta, uqe va aprofitar per a ofendre el cavaller Felip Boïl, de qui Jaume Ripoll va ser servidor. De tot això podem entendre que Felip Boïl fa temps havia desafiat a Joanot.

  • El conflicte amb Gonçalbo d' Híjar.

L' Agost de 1444, Gonçalbo d' Híjar va comprar gairebé totes les terres dels Martorells ja que estaven en una crisi econòmica i es van veure obligats a vendre'ls.

Entre 1446 i 1450, Joanot adreçà cartes a Gonçalbo, reptant-lo a batalla a mort.

L' any 1449 ja del tot arruïnat, Joanot cap d'un grup de delinqüents i moros van assaltar uns mercaders castellans els van robar tot el que duien a sobre, i a un el assassinà i els altres els va tancar a un castell del poble de Xiva. Arran d' aquest fet el va ser detingut pel governador general de València i el van empresonar a València.

- Mort de l' escriptor.

Desprès de ser empresonat no se sap res mes de la vida de Joanot, es creu que va morir abans del 24 d' abril de 1465, i tampoc se sap el lloc, creuen que a València. L' escriptor va continuar solter tota la seva vida, i creuen que no va deixar descendència.

  • El Guillem de Varoic.

Avui dia ningú dubta a atribuir que la següent petita obra, s' anomena Guillem de Varoic: “ Aquest és un tractat de cavalleria, tret d' un llibre que fou del rei d' Anglaterra i de França.”.

El text presenta dues parts diferenciades. La primera, narrativa, relata com Guillem de Varoic quan va tornar d' un pelegrinatge, es reclou en una ermita.

Anglaterra era envaïda pels sarraïns , el rei anglès té un somni en el qual se li revela que ha de fer capità dels seus exèrcits el primer home que li demani caritat, si vol sortir victoriós dels sarraïns. L' endemà es va trobar Guillem de Varoic que li va demanar almoina. I així és com el fa vestir el cavaller i li fa comandament de la guerra. Tot seguit, convertit temporalment en rei, va culminar amb l' expulsió dels moros. La segona part, més doctrinal, explica com un dia arriba al retraïment de Guillem de Varoic, que torna a fer vida ermitana , un jove escuder que volia rebre l'orde de cavalleria. El vell ermità dóna extensos consells al jove escuder sobre els principis de cavalleria.

És important el fet que aquesta obreta ens hagi arribat mitjançant un manuscrit que també conserva molts textos, els quals Joanot Martorell va aprofitar per al Tirant.

El Guillem de Varoic va ser escrit a partir de refosa d' altres obres. La primera part pròpiament novel·lesca, narra les darreres victòries militars del compte de Varoic, Joanot ofereix una versió lliure i resumida d' un episodi de Guy Warwick, la qual va tenir un gran èxit a l' edat mitjana.

La història de Guy de Warwick s' origina en una llegenda, destinada a exaltar i glorificar una de les famílies més importants, els comtes de Warwick. Per primera vegada, al segle XIII, aquesta llegenda va prendre forma novel·lesca en un llarg roman. El nucli descansa en una llegenda èpica familiar.

  • Flor de cavalleria.

El mateix manuscrit que ens ha conservat el Guillem de Varoic, i que copia molts altres escrits que va posseir Joanot Martorell, també conté el pròleg d' una obra titulada Flor de cavalleria.

És difícil de fer-se una idea del seu contingut, pel breu fragment conservat. S' enceta amb la presentació de les batalles de sant Miquel i es planteja un problema teòric o de reglamentació cavalleresca al voltant dels casos què són permeses les batalles entre cavallers, per això podem dir que tenim l' inici d' un tractat de cavalleries.

Hi ha dues dades que ens permet atribuir aquest text a Joanot Martorell; un es, que un personatge del Tirant, s' anomena Flor de cavalleria, i l' altre, que en l' inventari de MARTÍ JOAN DE GALBA hi figuri una obra intitulada Flor de cavalleria. El fet que el notari que va aixecar acta dels béns anotés el Flor de cavalleria, ens indica que l' obra seria molt més extensa que el breu fragment que ens ha arribat.

El Guillem de Varoic i, el Flor de cavalleria ens deixen comprovar que Joanot Martorell va començar el Tirant desprès de fer uns primers intents literaris.

  • Data i dedicatòria de la novel·la.

El Tirant va ser escrit per Joanot Martorell, entre el 2 de gener de 1460 i el començament de 1464.

El Tirant va precedit d' una dedicatòria que és un plagi d' una dedicatòria, de l' escriptor castellà ENRIC DE VILLENA que va posar al front del seu llibre “ Los dotze treballs d' Hèrcules. “

L' altra dada interessant afecta al destinatari de l'obra . Joanot Martorell dedica el Tirant a l' infant Ferran de Portugal, ja que la seva vida va ser similar a la de l' heroi Tirant lo Blanc.

  • Novel·la cavalleresca.

Aquí ens explica, que Tirant lo Blanc y el “Quixot” tenen 1 segle y mig de diferència, i encara així el Tirant lo Blanc és més modern, en la manera d' escriure' l.

  • La ficció medieval.

Les primeres novel·les neixen a França, durant la segona meitat del segle XII, i originàriament estan escrites en vers. Totes s' afaiçonen amb materials de precedències diverses; però siguin orals o escrites, no hi ha cap sense un esquema que integri els components diversos i els assigni un lloc en el conjunt, que organitzi els materials en un tot cohesionat, organigrama que ha de permetre, una relació internes de les parts amb el tot. La seva peculiaritat és l' heterogeneïtat. La novel·la és estructura.

  • La cavalleria.

El prototipus de cavaller errant es va elaborar en l' espai de la novel·la. Al segle XII, no existeixen en la realitat cavallers com els que trobem.

La cavalleria, que no és res més que un esquema imaginari i sistema ètic, amb el temps s' anà convertint en una pràctica de viure. El cavaller errant del segle XII esdevingué, al segle XV, una figura real.

  • Les cròniques

Les cròniques es proposen de descriure un passat recent, per tal de conservar-ne la memòria per mitjà de l' escrit, i perquè generacions futures puguin emmirallar- s' hi i prendre'n exemple. La crònica recull els fets històrics del passat i els orienta cap al futur polític del regne.

La manera en què el cronista ha accedit a aquest passat recent ha estat el testimoni ovular. El cronista ha presenciat els fets.

Des de la història viscuda fins a la crònica, cal destriar i ordenar els records, i organitzar el relat perquè pugui ser escrit. La realitat viscuda

necessita un model que l' estructuri, si vol tornar a aparèixer en acte, si vol configurar- se novament com un esdeveniment.

  • El Tirant lo Blanc: una falsa crònica.

Joanot Martorell va aprendre molt de RAMON MUNTANER cronista, va gosar donar un pas endavant Joanot Martorell descobria en els relats cronistes les enormes possibilitats artístiques que podia reportar- li el fet de configurar la seva novel·la com una crònica, i a diferència de Muntaner com una crònica falsa. Ramon Muntaner lliurava a Joanot Martorell, sense propòsit ni consciència, les claus de la ficció. Com en una mena de pirueta, en sentit contrari a la que havia fet el cronista, el novel·lista s' adonava que era possible de falcar la imaginació i de falsejar la realitat amb un model de verisme històric. La història - realitat es podia adulterar amb la imaginació, i la invenció més desballestada podia passar per història - realitat, si

l' esquema clàssic novel·lesc, que Martorell aprenia en la tradició literària, es destruïa i es recomponia a favor d' un esquema cronista.

  • El somni d' una Constantinoble cristiana entre la utopia i el desengany.

El 29 de maig de 1453, els turcs es van apoderar de Constantinoble. La notícia es va estendre ràpidament per tot el món cristià i va causar notables conseqüències polítiques i religioses. La caiguda de Constantinoble va fer qüestionar la vera fe cristiana i feia perillar els negocis que els occidentals tenien a la Mediterrània. Uns quants catalans havien defensat heroicament la capital bizantina fins als seus últims dies: Bernat de Montoliu, Pere de Julià, entre altres.

Els poetes feien plans que lamentàven la pèrdua de Constantinoble i cançons de croada en que amonestaven llurs sobirans a organitzar expedicions per a la salvació de la cristiandat. La poesia catalana se´n feia en el certamen poètic promogut per Antoni Saplana per premiar la millor poesia, en que concursaren Francí Joan Berenguer de Mosdovelles, joan Fogosassot, entre d´altres.

El 2 de gener de 1460, Joanot Martorell va començar la redacció de Tirant. Aquest projecte literari s´inscriu clarament en aquest ambient d´historia contemporània. L´heroi Tirant lo blanc durà a terme allò que tothom somiava a la segona meitat del segle XV. No ens ha de confondre que el Tirant és exactament una novel·la política. El Tirant és una novel·la i tota novel·la pren forma a l´ombra del ideal cavalleresc que estructura el gènere. Joanot martorell repensa l´ideal cavalleresc i hi pren posició en contrast amb la dramàtica actualitat.

La missió de Tirant lo blanc consisteix a posar radicalment en acció l´ideal cavalleresc de servei al monarca i de defensa de la fe. Tirant és un personatge que pren vida en la novel3la en el marc d´un tractat de cavalleries. En el Tirant la utopia discorre paral·lela al desengany. Galaçao, un corsari del segle XV, dubtava de l´heroisme de Tirant.

  • Elements constructius de la novel·la.

La ficció és el component principal de la novel·la, ja que aporta la possibilitat de donar forma a l´escriptura. La novel·la incorpora la ficció, però la ficció no incorpora la novel·la.

La cavalleria al segle XV es caracteritza per la autoconsciència i per la radical aplicació pràctica. L´ideal cavalleresc ha ampliat la projecció social i les circumstàncies de recepció.

La novel·la es converteix, a la tardor de l´edat mitjana, en una mena d´enciclo-

pèdia i de manual alhora i la conducta dels prínceps, estratègies militars, debats sobre la natura de la dona, etc.

  • La impressió del Tirant lo Blanc.

Els greus problemeseconòmics que patia Joanot Martorell l´havien portat a manllevar diners a un veí seu anomenat Martí Joan de Galba, amb el qual Joanot li va donar una còpia manuscrita del Tirant amb la condició que si joanot no li tornés els diners, Galba es quedaria amb la còpia. Aquest pacte no es va originar, ja que, Joanot va morir el mateix any (1465). Galceran Martorell, el germà de Joanot, va interposar una reclamació judicial, ja que aquest manuscrit el pertanyia, però el manuscrit es va quedar a casa de Galba. A l´any 1489 Tirant va anar a la impremta. Avui dia, ningú nega que s´hagi modificat alguna petita cosa sobre Tirant, però tothom està d´acord en que Tirant lo blanc és obra de Joanot Martorell.

  • Guillem de Varoic.

En la fèrtil, rica e delitosa illa d' Anglaterra" vivia un cavaller de molta anomenada com a guerrer, el comte de Varoic. En arribar als cinquanta-cinc anys decidí emprendre una peregrinació a Jerusalem per demanar perdó de tantes morts que havia fet. S' acomiada de la comtessa, la qual es plany de la seva partida,  i li dóna mig anell que concorda amb el mig que ell es queda. Va fer córrer la brama que era mort (la comtessa li fa fer funerals, pensant-se vídua) i tornà a Anglaterra, vestit amb l' hàbit de sant Francesc, amb llargs cabells i barbes, i s' instal·la en una ermita, on viu de la caritat. 

Passen anys i Abraïm, rei moro de la Gran Canària, desembarca a Anglaterra amb un gran exèrcit i guanya en nou batalles seguides el rei d' Anglaterra, el qual s' ha de retraure a Londres. Aguanta fins que per la fam ha de sortir, i va a Varoic, on també l' assetgen els moros. Aleshores se li apareix una donzella que li diu: "lo primer home que veuràs a llonga barba, que et demanarà per amor de Déu caritat, besa' l en la boca en senyal de pau, e prega' l graciosament que deixa l' hàbit que porta, e fes-lo capità de tota la gent". L' endemà troba el comte- ermità que li demana caritat, i després de diverses excuses accepta el comandament de l' exèrcit. A la nit el comte- ermità es disfressà de moro i se n' anà al campament enemic, on llençà les magranes, sobtant els enemics amb l' incendi que se' n seguí, el qual, com més aigua hi gitaven, més augmentava. Aprofitant el desordre, el rei d' Anglaterra, atacà el campament dels moros i els feu fugir fins a recollir-se al castell d' Alimburg. 

El rei de la Gran Canària tramet una lletra de batalla al d' Anglaterra, reptant-lo a combat "rei per rei", i el qui venci serà el rei d' Anglaterra. El comte proposà el rei, encara jove, i feble, que cedís la reialesa a un dels seus nobles, però tots se' n trobaven mereixedors; aleshores el rei disposa que el substitueixi l' ermità. Aquest accepta i demana a la comtessa, que encara no l' ha reconegut, "les armes de son marit En Guillem de Varoic, aquelles amb què ell acostumava entrar en les batalles". L' endemà combaté amb el rei de la Gran Canària i li tallà el cap. Els moros no es reteren i tornaren a moure batalla, però el comte també els venç i els fa fora definitivament. Després es fa reconèixer de tothom com el comte de Varoic, renuncia a la reialesa i després de romandre cinc mesos a Varoic amb la seva dona, es retira a l' ermita definitivament. 

  • Tirant i l'ermità.

Temps després, el rei d' Anglaterra fa unes grans festes i exercicis d' armes per celebrar les seves noces amb la filla del rei de França. Un jove bretó, anomenat Tirant lo Blanc decideix d' anar-hi amb molts d' altres joves. S' adorm damunt el cavall i va a parar a l' ermita de Varoic, el qual es meravella del desconeixement de la cavalleria que té Tirant; aquest li demana que l' adoctrini i aquest ho fa, i li deixa l' Arbre de batalles. Després de prendre part a les festes, tornen a veure l' ermità i li conten les gestes i les festes. Tirant diu de la dona del rei: "vos puc dir, senyor, que com la infanta bevia vi vermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n' estaven admirats".

El cosí de Tirant, Diafebus, llegeix una carta en què es diu que el millor cavaller que ha concorregut a les festes és Tirant lo Blanc. Tirant, ja al seu primer combat, matà un cavaller lluitant a cavall. Una altra vegada combaté a peu el senyor de Muntalt, el féu caure a terra i el va matar perquè no es volgué retre. Pocs dies després una donzella, dita la Bella Agnès, duia un magnífic fermall al pit, i Tirant li demana a canvi de servir-la i combatre per ella. Agnès li atorga. L' endemà es presenta a la cort un cavaller, el senyor de les Vilesermes, el qual, en nom del seu antic amor per la Bella Agnès, repta Tirant mitjançant una lletra de batalla (capítol 62). Després d' un llarg combat de nit en un bosc, el senyor de Vilesermes és mort i Tirant cau sense sentits i tot ple de sang. Poc després arriben a Anglaterra, d' incògnit i desitjosos de prendre part en les festes, els reis de Frisa i d' Apol.lònia i els ducs de Bavera i de Burgunya, els quals es presenten amb una sumptuositat i un luxe que meravellen tothom, sobretot a causa de quatre lleons domesticats que els fan de portadors de missatges. Repten a lluitar amb qui vulgui. Tirant hi lluita i els venç i els mata els quatre en dies successius. 

Kirieleison de Muntalbà, súbdit del rei de Frisa, decideix venjar-se de Tirant. Per fer-ho, tramet una donzella, la qual davant el rei d' Anglaterra, repta Tirant de traïció perquè ha mort dos reis i dos ducs, cosa que sorprèn tothom, ja que ningú no sabia qui eren aquells quatre cavallers; Kirieleison també li envia una lletra de batalla (capítol 77). Tirant accepta la batalla; Kirieleison hi acut, però primer vol veure el rei de Frisa: "obrí lo tabernacle e véu son senyor en lo punt que estava, e pres- li' n tanta de dolor, mesclada ab extrema ira, que la fel li esclatà e aquí de continent morí". Arriba a Anglaterra el seu germà, Tomàs de Muntalbà, per substituir-lo. En el combat cau sota el poder de Tirant, i quan aquest el commina a retre' s s' acull a la seva benevolença, la qual cosa el deshonra públicament; tant s' humilià que es féu frare de l' orde de sant Francesc (cas similar al Sanglier del Curial e Güelfa). Amb aquests dos personatges, el gegantàs Kirieleison que sembla que s' ha de menjar tothom i mor de pena davant el seu senyor mort, i el seu germà, declarat públicament fals, deslleial i perjur per la seva covardia, Martorell es burla de don Gonçalbo d' Híjar, comanador de Muntalbà, amb qui tingué disputes. Un cop explicades les gestes, Tirant i els seus abandonen el lloc per no tornar-hi. 

  • Tirant a Anglaterra.

En aquesta primera part, Tirant es passa 29 capítols parlant amb l' ermità.

Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s' ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l' ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda endarrerit perquè s' adorm damunt del cavall. S' aparta del camí i s' endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l' ermità, que casualment esta llegint el tractat de l' ordre de cavalleria del segle XV. L' ermità amaga la seva identitat i li regala el llibre en acomiadar -se' n.

Reunit amb els seus companys, va a Londres. I de retorn a Bretanya, passa per on està l' ermita amb el propòsit d' explicar-li les festes de la cort, tal com li havia promès en anar- se' n.

Dins de la primera part de l' obra podem trobar també una escena molt més divertida que és quan el rei institueix la fraternitat de l' orde dels cavallers i de la Garrotera arran d' un fet ridícul com és la caiguda de la lligacama d' una donzella mentre dansava.

  • Tirant a Sicília i a Rodes.

Quan Tirant amb els seus companys arriben a Nantes s' assabenten -per un missatger- que el Soldà del Caire, amb l' ajuda d' uns genovesos, havien armat un estol i volien apoderar-se de Rodes.

Arribats a Sicília, s' estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana (princesa de Sicília) , s' enamoren. Tirant mira de propiciar el casament però Ricomana no confia molt en Felip, encara que, amb l' ajuda de Tirant semblarà un home bo i cuidadós. Al final partiren cap a Rodes i aconseguiren guanyar els enemics. Tirant acompanyat de Felip aixecà el setge.

Ricomana decideix esposar-se amb Felip quan torna a Sicília.

  • Tirant a l' imperi Grec.

És el nus de la història, la part més llarga de tot el llibre .Ens narra com Tirant va a Constatinoble per ajudar l´ Emperador a combatre als moros i amb molta astúcia guanya totes les batalles. Tirant s´ enamora de la princesa Carmesina. La Viuda Reposada fa tot el possible per impedir aquest amor mentre que Plaerdemavida ajuda a Tirant a veure´ s amb Carmesina en secret…

  • Tirant al Nord d' Àfrica.

 Tirant és recollit pel Cabdill dels Cabdills -important noble del regne Tremissèn i l' envia al seu castell. Allà, el fill, el tracta com a captiu i el carrega de cadenes. Mentrestant, el rei Escariano, ataca el regne i posa setge al rei. El cabdill, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquest treu de la presó a Tirant i li demana ajuda, convençut de que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d' armes. Tirant es posa a la seva disposició i comença a combatre. Tirant allibera de la captivitat a uns quants homes que havien naufragat amb ell. Continua lluitant i un dia es torna a trobar amb Plaerdemavida i tornen a l' imperi Grec perquè carmesina estava en perill. D' una altra part, Plaerdemavida es casa amb el Senyor d' Agramunt i son nomenats reis de Fes

  • Tirant allibera l' Imperi Grec.

És el desenllaç de la història. Al regne de Constantinoble tenien problemes amb el moros i Tirant els ajuda a combatre- los.

  • Després de la mort de Tirant.

El cos de Tirant és dut a Constantinoble i exposat al temple de Santa Sofia. Carmesina besa el cos de Tirant i fa dolorosos planys. Tan fortament la puny el dolor, que s' adona que la seva mort s' acosta. L' emperador, mentrestant, ha mort pel dolor de la fi de Tirant i de l' agonia de la seva filla. El nou emperador, Hipòlit, ordena que duguin els cossos de Tirant i de Carmesina a Bretanya, d' acord amb la darrera voluntat, on són enterrats en tombes ornades i amb epitafis en vers. 

  • Destria els principis o ideals cavallerescos que Guillem de Varoic exposa a Tirant lo Blanc en aquests capítols doctrinals de la novel·la. Posteriorment explica com Tirant lo Blanc els posa en pràctica.

  • L' ermita va instruir a Tirant i li va dir com fou elegit l' home més amable i de més afabilitat, savi, lleial, fort, i amb més noble ànim, amb virtuts i bons costums. I després escolliren la bèstia més forta, el cavall, animal noble. Així sorgeix el cavaller. També explica les Miles romanes del rei Romul que era el conjunt d' un miler de cavallers ben preparats. Tirant aconsegueix guanyar moltes lluites i aconseguir el prestigi que li correspon a un cavaller.

  • Explica els termes següents:

    • Justa: Combat d' home a home, a cavall i amb llança, en competicions cavalleresques.

    • Torneig: Competició cavalleresca pertanyen a les festes i què es demostra qui és el guanyador del torneig.

    • Pas d' armes: És una organització cavalleresca en la qual fan desfilada i fan festes.

    • Vot cavalleresc: És un jurament que feien els cavallers, per mitjà del qual declaraven que s' abstindrien d' una determinada cosa o que portarien a sobre algun objecte singular o humiliant fins a haver participat en un fet d' armes.

    • Lletra de batalla: Carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitja d' un oficial d' armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, mitjançant la qual el reptava a combatre.

    • Cartell de deseiximent: no l'he trobada.

    • Rei d' armes / Herlads: Eren oficials d' armes, funcionaris vinculats a la cort d' un gran senyor, experts en qüestió de cavalleria i en heràldica.

    • Porsarvant: Correspon a una de les tres categories dels oficials d' armes. Quan un jove ingressava en aquesta professió havia de tenir més de vint anys, ésser de bona condició i saber llegir i escriure. Començava essent porsarvant i al cap d' uns anys podia ascendir a herald d'armes.

  • Tirant lo Blanc és ordenat cavaller de l' Ordre de la Garrotera a Anglaterra. Aquest afectarà posteriorment el personatge tant en la seva carrera cavalleresca i militar com en el manteniment d' una sèrie d' ideals ètics cortesos. Com? Per què?

  • Tot va començar amb un dia de diversió en que el rei i la reina dansaren. Madresilva, que era a prop del rei va deixar caure la lligacama i el rei la va portar uns mesos, un home de confiança del rei li va dir que portar aquella prenda no era normal, degut a què pertanyia a una donzella de classe inferior, el rei va decidir crear un orde, el de la garrotera. Aquesta és la llegenda de l' orde anglès. L' orde va rebre fins a vint-i-sis cavallers a la capella de Sant Jordi. Havien de portar una roba específica i que no se la podien treure.

  • Elabora una caracterització del personatge de Felip, cinquè fill del rei de França. En quins aspectes aquest personatge falta a la cortesia?

  • L' infant Felip V, era una persona ignorant i grossera, va acompanyar a Tirant i ambdós parteixen i arriben a Parlem, om Felip s' enamora de Ricomana i ella d' ell. Mentre feien una festa, Felip es va seure al costat de Ricomana, llavors porten pa a la taula, ningú fa res perquè esperaven la vianda, i és quan Felip agafa el pa i fa dotze grans llesques i les preparà, li van fer una burla mortal. D' aquesta manera va faltar a la cortesia, gràcies a Tirant que va posar un ducat a cada llesca va saber reparar una enorme falta que Felip havia fet.

  • Fixa l' atenció en el tractament particular que en fa Joanot Martorell, per exemple: quins trets de la bellesa de Carmesina entren pels ulls de Tirant?

  • Mentre l'emperador parlava, Tirant mirava la bellesa de Carmesina. Carmesina anava descordada, mostrant als pits dues pomes de paradís que cristal·lines semblaven, les quals donaven entrada als ulls de Tirant. Tirant a causa del mal d' amors per Carmesina, va manifestar una profunda melancolia.

  • Ara que ja saps el final de la història dels amors de Tirant i Carmesina, recull tots els tòpics i els elements literaris de l' escena de l' enamorament que, funestos indicis, presagien aquesta mort anunciada. Revisa les notes a l' episodi.

  • Martorell juga amb un dels tòpics més difosos en la literatura medieval:

    Fa servir l' equivalència entre el mal de mar ( de travessar, navegar) i el mal d'amar ( mal d' amors). El tòpic de l' amar amarg es troba estretament lligat amb l' interior, i també descansa en una adnonimatio retòrica.

  • Comenta la redacció de Carmesina a la requesta d' amor a través de l' espill. Per què se'n va a una altra cambra a mirar-se? És beneita o vergonyosa? Reaccionaria una midons ( la dama de la tradició cortesa) com Carmesina?

  • Carmesina és vergonyosa, ella esta molt enamorada de Tirant, i la declaració d' amor de Tirant sobre ella, la fa contenta i diu que es una requesta d' amor molt graciosa. Carmesina parla amb les criades que li pregunten per l' espill, a través d' una conversa entre elles, fan plorar a Carmesina per què li diuen que Tirant no li correspon.

    Fotografia:

     

    El llibre del Tirant lo Blanc, escrit per Joanot Martorell és bastant amè si es té en conte que està dividit en molts capítols de poc contingut, que cadascun conta poc a poc i detalladament el que va passant al voltant de la història.

    És bastant interessant, tot i que no m' haguera plantejat haver-lo llegit si no es per que mel obliguen llegir. He comprovat que la literatura valenciana és també molt bona. I contant amb que no m' agraden gens les obres de cavallers o cavalleresques aquesta m' ha agradat, és interessant.

    El llibre és bastant creïble, ja que Tirant no es posa com el típic heroi de conte, sinó com un guerrer ideal humà que lluita i es fa malbé com qualsevol altre humà.

    El nivell de llenguatge, al principi hem pareixia una mica difícil, però, poc a poc, mentre anava llegint vaig anar entenent-lo sense que calgués mirar cada dos per tres el glossari que apareix al final del llibre. Pel que he pogut veure fins ara, es que al principi sempre hem costa habituar-me al tipus de llenguatge, i com cada volta m' interessa més la literatura catalana, vaig llegint pel meu conte altres llibres. Gràcies a açò poc a poc vaig acostumant-me.

    Pàgina 1 10/01/2006