Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Argument. Aventures

  • Enviado por: Fco Nájera
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

- Índice -

  • Tirant s'enamora de Carmensina........................pág 1

  • La declaració amorosa de tirant..........................pág 2

  • El setge de la ciutat.............................................pág 3

  • L'alliberament de la ciutat...................................pág 4

  • La deliberació del consell des moros..................pág 5

  • El desafiament del rei d'egipte............................pág 6

  • La gran batalla....................................................pág 7

  • La celebració de la victòria.................................pág 8

  • El somni de Plaerdemavida................................pág 9

  • 10- La lluita de les naus.........................................pág 10-11

    11- La treua............................................................pág 12

    12- Els amors secrets.............................................pág 13

    13- La maldat de la viuda reposada.......................pág 14

    14- El naufragi.......................................................pág 15

    1º Tirant s'enamora de Carmensina

    Quant Tirant va arribar a l'illa de Sisilia el rie s'enrrecordà de la carta que l'emperador de Constantinoble li havia enviat, demanant-li que li ajudara a combatre amb aquell Soldà que havia envaït el seu imperi. Tirant aceptà i va partir de seguida, ell només prepara les armes, ja que els embaixadors s'encarregarien de tot el demés. Tirant al final s'acomiadà i finalment partiren, l'emperador al saber que Tirant havia aplegat es va alegrar molt i ho varen celebrar, on en aquesta ceremonia Tirant va ser nombrat capità major, ja que el fill del rei havia mort i aquest no es podia fer càrrec de les armes. Tirant li va demanar a l'emperador si podia acompanyar-lo al palau per a coneixer l'emperatriu i l'infanta Carmesina. Hi aixi heu varen fer, totes dos estaven de dol per la mort del princep, però en aquell moment l'emperador va manar que el dol s'acabara i de mentre Tirant no podia deixar de mirar l'infanta, que ell della que era molt bella. Quan ja es van retirar de la posada, Tirant va confesar-li al seu cosí Deafebus que s'havia enamorat de l'infanta Carmesina.

    2º La declaració amorosa de Tirant

    La princesa ja conexilla el amor que Tirant sentia per alla. Aquesta demanà a un patge que li diguera a Tirant, que anara a palau que el volia vore, i aquest molt content va anar a per el seu cosí Deafebus. Ells dos varen comenzar a anar a palau, la doncella li va advertir que fora aspai amb el Duc de macedónia que era un traidor; Tirant li va estar molt agrait.

    Després Tirant decidí que era l'hora de declarar-se-li a la princesa, i li va regalar un espill, el qual ell li va dir que el que es vegera en aquest espill, la seua imatge li donaria la vida.

    La viuda no estaba molt d'acort amb aquesta declaració, però la princesa era molt consolada i apollada per Estefanía.

    Finalmen Tirant demanà a Deafebus que parlara amb carmensina per saber la seua reacció, i la princesa demostrà ser molt feliç.

    3º El setge de la ciutat

    L'emperador va fer que es reuniera el consell per a parlar, i per a explicar que els enemics turcs havien imbatí l'imperi. Havien decidit que dins de sis dies partirien, i que tothom estiguera preparat.

    El consell li va dir a l'emperador que seria millor que la seua filla carmensina s'enanara de l'imperi, però aqueta li va dir que si tenia que morir, volia morir al costat de son pare. Tirant va demar-li la seua camisa de la princesa pera que li donara sort, i ella així o va fer.

    Finalment totes totes les escuadres varen partir amb les seues banderes acomiadant-se feit un fet d'armes sense fer-se cap mal.

    La princesa al vore com ja s'enanaven no es va contenir i se li varen escapar algunes llagrimes.

    4º L'alliberament de la ciutat

    Tirant decidí partir per anar a ajudar a la gent de la ciutat de Palidas, els quals estaven molt agraits.

    L'egercit de tirant es va separar, uns per anar a lluitar en el gran duc i l'altra part lliutava contra el Sólida.

    L'egercit de Tirant va vencer després d'aver atacat els campaments enemics.

    El Duc de macedonia va quedar molt agrait amb Tirant encara que després va dir-li als patges que Tirant no acceptara dinar amb ell.

    Finalment Tirant va voler establir mes normes, que consisterien en que ninguna dona fora violada, que ningú podria robar a l'esglesia i per ultim que ningú agafara res sense pagar-ho.

    5º La deliberació del consell dels moros

    Els turcs estaven molt desesperats perque havia mort molta de la seua gent i varen decir que el rei d'Egipte que era el millor dels moros, ell seria l'ancarregat de matar a Tirant.

    Tirant organitzà una gran festa al rei, com un rei es merix, en acavar el capità i el rei anaren a la seua taula i el rei aprofita per a dir-li a Tirant que desitjava la seua mort, ja que molta de la seua gent havia mort per la culpa de Tirant.

    Tirant no volia sentir res d'aixo i va eixir de la taula. Quan el rei d'Egipte tornà al seu campament convoca el seu consell per dir que el capità ho tenia molt ben organizat i que seria imposible entrar en el seu campament per matar-lo, i se li va ocorrer una idea que tot el consell va estar-hi d'acord; el rei li demanaria a Tirant que sen anara al seu campament per lluitar amb ell i que si el rei anava guanyant ningú és clavaria o és ficaria, però si per el contrari Tirant guanyava, l'egercit del rei començaria a tirarli fletxes fins matar-lo. Un moro que havia estat presoner, va ser alliberat i va decidir que faria cristia, era un servidor de Soldà. El senyor de Llolveí amic i servidor a Tirant va decir deixar que el moro parlara amb Tirant, aquest dos van quedar que el moro batejat amb el nom cristià de Cipres de Paterno tornaria al seu campament per a saber que pretenia el seu rei fer-li a Tirant i aquest aixi ho va fer i liu va comunicar.

    I mentre açò ocorria al Soldà es pensava que era tot el contrari, que aquell moro era el seu aliat.

    6º El desafiament del rei d'Egipte

    El rei d'Egipte envià una carta a Tirant en la que el desafiaba per a lluitar la famosa batalla per vore quin dels dos guanyava i li va dir al rei que si volia contestar que li donara la carta o la resposta a Egipte, que ells li la durien. I amb eixó ja tindrien prou per dur a terme la batalla. Tirant li contesta amb una altra carta, que li della que la seua doncella era la mes bella, no la del rei com aquest mateix deia.

    Finalment en la carta quedaren que lluitarien i les armes que debien dur, tambe devin ser triades per un jutge i desidiren el dia que combatirien que seria el vuit d'agost.

    Tirant intenta averiguar que portaria el seu adversari el dia de la batalla per coneixer-lo un poc més.

    El Duc va dir-li a Tirant que d'ra en davant no volia que ell fora el capità, perque deia que estava ficant a tot l'exercit en perill i que els estava enganyant a tots i que li donava igual les seues morts, aquestes paraules van ser les que li va dir el Duc a Tirant.

    7º La gran batalla

    Un mes després, l'emperador, Cotefania i les donzelles varen aplegar i varen ser instal.lades a les habitacions o teudes, el senyor de Malveí li ho comunica a Tirant el qual el va tindre en secret. Tirant va fer que Diafebus li prometera, que no li ajudarien encara que li digueren que el matarien si no heu diu, no heu podria dir mentre no fos manat per Tirant.

    Va ordenar a tothom com tenien que posar-se per a la batalla. Quan ja tots estaven preparats, Tirant i els seus cavallers va girar-se d'esquenes i començaren a galopar amb els seus cavalls, i els turcs escomençaren acridar que estaven fugint.

    Quan pararen a on Deafebus estava amagat, pararen i fou el Duc el que escomença la batalla, despres aplegaren mes enemics i tambè entraren en el combat. Hi havia ja tanta gent morta i cavalls per terra que era impresionant.

    Tirant torna de la batalla ferit amb la seua petit destral i un colp mortal.

    Tirant ja estava tot malferit havia lluitat amb molts enemics, fins amb el rei d'Egipte. Tirant ajudat per Hipolit, va ser qui el va traure de la batalla. Després un altre enemic anà a demanar-li clemencia i Tirant sense pensarseu li tallà el cap.

    La terra estava coberta de cosos, quan el capità putja al cavall. Quan els turcs van veure al seu rei mort tots es dirigiren contra Tirant, per ferir-lo i matar-lo. Tirant va ser ferit i enderrocat, però amb l'ajuda dels seus tornà a putjar al cavall.

    Deafebus s'enfadà perque Tirant el va deixar alli amagat sense deixar-li lluitar. Finalment el Soldà va dir que seria millor fugir que no morir. I com que ja era tard i estaven cansats de tan de lluitar i matar es retiraren d'alli.

    8º La celebració de la victòria

    Atacaren la ciutat on estaven els turcs amagats, i gràcies al duc de San Jordi entraren per la jueria. Li ho comunicaren a Tirant i quan aquest va aplegar, els turcs estaven derrotas i el rei d'Egipte estava pres, amb la seua ferida de la cuixa. Un misatger anà i li ho contà a l'emperador i aquest decidì anar en busca de la ciutat acompanyat de Estefanía i aquesta estaba trista perqué no tenia noticies de Deafebus i va decidir escriuri-li una carta que un misatger li entrega en mà i aquest anà a buscar-la deseguida. Després feren una festa per celebrar el nombrament de Deafebus com a comte de Sant Ángel i gran comte de l'imperi Grec. La princesa anà a parlaqr amb Tirant perque el va vore mal ferit i aquest li va dir que era perque ella a l'ndemà s'enanava i ell es quedaria sol.

    Entre Tirant, Estefanía, Deafebus i la princesa, varen decidir que Estefanía es faria la malalta i aixi l'emperador no la deixaria anar-se'n. Quan la doncella de la princesa va decidir despertar-les va descubrir la suposta malaltia de Estefanía i després de parlar amb ells de la malaltia, comença a contar-li's el somni que havia tingut.

    El somni de Plaerdemavida

    La doncella Plaerdemavida, li va contar a la princesa i a Estefanía el seu somni que tractava de lo que en ralitat havia ocorregut, que Tirant en la habitació de la princesa havia intentat proposar-se però aquesta li ho havia impedit. I per lo contrari Deafebus havia violat Estefanía. Plaerdemavida es va donar comte de que no havia tingut un somni, si no que allò va ocorrer de veritat. Al dia siguient l'emperador va decidir que ja s'enanaven, i aixi heu feren.

    Tirant s'enterà que al port havien aplegat mes naus amb un gran armament i menjar. I van decir robar-li's i sense cap mirament van fer presos alguns dels enemics. Un va ser el mariner enemic que varen fer pres davant de Tirant. Parlaven mal d'aquest sense saber que era Tirant el que estava davant. Quan ho va saber Tirant el mariner li demanà perdó i Tirant el perdonà.

    10º La lluita de les naus

    Tirant va reunir als mariners, i anaren tots juns. Tot allò ho va fer per dir-li's que els moros anaven a lluitat amb ells i que si els cristians obtenien la victorio aconseguién molts ducats que els moros portaven. Tirant els va demanar l'opinió als mariners. Uns del mariner diguè que a la mar seria imposible la victoria. Però el mariner que anteriorment parlà mal de Tirant, li donà la solució per a vencer als enemics, ja que els altres portirien les naus molt pesades. Tirant i el seu exercit portarien les naus mes lleugeres, per a poder fugir mes rapidament si els fera falta. Tirant demanà que prepararen les naus. Mes tard embarcaren i sarparen i anaren direcció a la ciutat de Malveí i els digueren que havien sigut atacats pels turcs. Deafebus va triar els dos millors soldats per

    endur-se-los a la batalla. El Capità va partir amb els seus soldats i el prior Sant Jordi i quan arrivaren al port ja estaven preparades les naus.

    Van partir cap a la mar quan els turcs els van vore i van pensar que eren molts mes i varen començar la retirada. Tirant va seguir amb la seua nau a la del enemic el Gran Caramany. I finalment es posaren a lluitar dia i nit durant dies.

    Hipòlit un dels que anava amb una altra nau conquista una nau que la diriguien els demés turcs. Alguns turcs que quedaven pujaren en la nau d'Hipòlit i tots els cristians morts o ferits els van tirar a l'aigua de la mar.

    Els turcs en veure que perdien la batalla, el Gran Caramany tirà per la borda a la seua filla i a les donzelles a la mar i es baixa a la cambra i es tapà per a esperar la seua mort. Putjaren al Gran Caramany i el rei d'India a la nau dels cristians i al arribar al port estaven totes les naus menys la d'Hipòlit, que arribaría després amb un altra nau enemiga que havia conquistat, i al vorel el seu Capità amb una altra nau salegrà molt.

    El senyor de Malveí informà a l'emperador de la victoria de Tirant i aquest s'acontentà molt. A Tirant li feren una gran venvinguda on tot el poble anà aclamant-lo. L'emperador li aconseja que anara a que el metje el visitara.

    11º La treva

    Tirant no estava en el campamet i el soldà sestranya i li ho comunica a l'emperador. Tirant no estava perque recibí uns embaixadors que aplegaren desde Turquía i volien vore l'emperador. Tirant els conduí davant de l'emperador.

    Parlà l'emperador Abdal.la Salanó i li varen proposar tres coses: primerament, li proposaren una tregua de tres mesos, la segona cosa era oferir-li un rescat pel Gran Caramany que estava presoner per l'emperador i per tercera proposaren que Carmesina es casara amb el Gran Soldà. L'emperador va decidir finalment firmarien la treua, però les altres dos propostes quedarien enlaire, i que celebrarien una festa per la treua.

    Tirant es dirigí a la cambra de la princesa Carmesina, quan entopetá amb Plaerdemavida que el deixa passar, dins la cambra va tindre que amagat per la princesa i les seues donzelles dues vegades, primer per no ser descobert per lèmperadriu i despres per l'emperador. Finalment Carmesina li regalà la seua pinta a Tirant i es despediren amb besos.

    12º Els amors secrets

    Plaerdemavida va incitar a Tirant a que es ficara en el llit de la princesa quant aquesta estiguera neta, però aquest es negà dient-li que la volia respetar. Plaerdemavida li ho digé a l'emperador discretament que el millor marit per a la princesa no hi havia dupte que tenia que ser Tirant. Després aquesta donzella preparà el bany de la princesa i va convencer a Tirant que s'amagara en una caixa amb un forat per a observar a la princesa quan es banyava i aixi ho va fer. Finalment la princesa i tots es gitaren i per mig d'altrmanyes Plaerdemavida va conseguir ficar a Tirant dins del llit de la princesa i com que estava fosc, la princesa es pensava que qui l'estaba tocant era la seu donzella però es tractava de Tirant.

    Quan la princesa s'enadonà comença a cridar, però Plaerdemavida li tapa la boca i decidi deixar de cridar. Després la donzella ajudà a fugir a Tirant, el qual caigé i es trencà una cama. L'emperadriu i l'emperador al sentir tal escandol acudiren a la cambrade la princesa i aquesta es va dir que era perqué havia vist una rata.

    El duc i la duquesa pensaven que era perqué havien descubert a Tirant en la cambra de la princesa al mateix que Hipolit que anà per si necesitaba la seua ajuda.

    Hipolit trovà a Tirant i li aconseja que cavalcara si podia fins als palaus Bellestar i que ell s'encarregaria de que corregera la noticia de que Tirant havia caigut del cavall i s'avia trencat la cama.

    Plaerdemavida desde el terrat va vore com s'anduien a Tirant malferit i li ho comunica a la princesa, aquesta s'alegra perque ningu l'avia vist.

    Finalment totes les donzelles i l'emperadriu s'enanaren a dormir. L'emperadriu demanà a la princesa que dormira amb ella per si tornava a apareixer la rata.

    13º La maldat de la viuda reposada

    L'emperador tenia molta pressa perqué Tirant es curara per a poder partir. Mentre que la viuda estava enamorada d'aquest i volia fer qualsevol cosa perqué no s'enanara. Va mentir a Tirant dient-li que la princesa li havia sigut infiel amb un negre, però aquest li va dir que li ho demostrara, sino no se ho creuria. La viuda per un altra pat li digé a la princesa que Tirant li havia proposat coses roines, però la princesa tampoc seu va creure.

    L'emperador i Tirant es reuniren per parlar les coses de la guerra i quan acabaren l'emperador envià a l'emperadriu i a la princesa anaren a l'hort.

    La viuda ho prepara tot per a que Tirant es creguera que la princesa l'enganyara amb un negre hortelà. Plaerdemavida es possà una careta igual que la cara de un negre i li deia coses d'amor a la princesa per a elles era un joc però per a Tirant que ho estava mirant tot amagat per la viuda per a ell lo que estava fen la princesa era una traició contra ell de part de la princesa.

    14º El naufragi

    Tirant ja estava disposat a partir, quan la princesa s'entera varen correr cap a la mar, acompanyada de l'emperadriu i de Plaerdemavida, aquesta última pujà al barc per a que Tirant li aclarara el perqué s'enanava despedir-se de la princesa; aquesta li ho explicà tot, fins li ensenya la disfresa i Tirant que havia notat fins i tot al negre. Tirant li va dir que li demanaria perdò a la princesa de la seua part.

    La mar estava marejada i es va endur les galeres poc a poc mar endins, les galeres anaven naufragant, allunyant-se del aigua encara que alguna aplega a terra. La galera on es trovaba Tirant i Plaerdemavida cada vegada sendinsaba cada vegada mes en dins en eixe moment en Tirant jura en presencia de l'emperador la faria cremar viva i volia tornar a terra per llançar-se als peus de Carmesina i demanar-li perdó.

    La pluja, el vent, les grans onades... van fer que les gumenes es trenquessin i el vaixell s'allunyes de la costa de Grècia i es trobes en una mar desconeguda.