Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española de la Edad Media. Narrativa de caballerías catalana # Novel·la cavalleresca. Personatges

  • Enviado por: Julia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Introducció

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada al 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, des del seu nombrament com a cavaller fins a la seva mort.

Aquesta novel·la és considerada, gràcies al seu valor literari, mític i simbòlic, una de les obres més llegides i de més projecció internacional que ha donat la literatura catalana al llarg de la seva història. La importància de l'obra i l'èxit que va tenir ja des dels seus inicis i que s'ha mantingut fins avui dia (el llibre més llegit a Europa durant el S.XV i traduïda a diversos idiomes, que van des del castellà fins a l'anglès passant pel xinès) precisament, en el fet que en el Tirant per primer cop "comen los caballeros, duermen en sus camas, y hacen el testamento de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen", com assenyala el capellà Pedro Pérez al capítol sisè de la primera part de l'immortal Don Quijote, de Miguel de Cervantes.

El seu autor, Joanot Martorell (s.XV), era un cavaller de vida agitada, plena d'aventures cavalleresques. El llibre mostra els usos i costums de l'ordre de cavalleria. Quan es va editar la novel·la per primer cop, ell ja havia mort (va morir al 1468). .

1.-Quines són les diferències fonamentals del Tirant i el Tristany?

Tristany i Isolda: És una llegenda de l'edat mitjana coneguda, en diferents versions (vers i prosa) als ss XII I XIII. Insipració cèltica. Tristany nebot del rei Marc de Cornualla, i Isolda de Rossa, promesa del rei, veuen per equivocació un filtre que els provoca un amor apassionant i irresistible. Tristany fuig i es casa amb Isolda la de les Blanques Mans.Ferit, envia a buscar l'altra Isolde, però mor abans que ella arribi: ella mor de pena al seu costat. Tristany i Isolda formen la parella llegendària que

il·lustra la força irresisitible de la passió amorosa. És un llibre de cavalleries. El Tristany és un heroi que sempre ho guanya tot, els elements d'aquesta novel·la, són elements fantàstics.Els personatges no arriben a ser de carn i òs.

Tirant: Novel·la cavallaresca escrita per Joanot Martorell acabada per Joan de Galba. Va ser publicada a València. Explica aquesta novel·la la biografía del cavaller de Bretó Tirant lo Blanc. A travès de 487 capítols,aparéixen: les aventures com a cavaller inicialment a Anglaterra; com a almirall naval al regne de Sicília i de Rodes; com a cap militar bizantí; com a cabdill de tropes africanes al nord d'àfrica i el retorn de Grècia. La trama militar es combina amb els amors de Tiran i Carmesina. La novel·la està qualificada per Martí de Riquer de cavallaresca. La caracterísen com a obra total: eròtica, militar, històrica, social.... En canvi en aquesta en comparació amb l'altre obra, el personatge de Tirant, és un personatge humà, que pateix.. els elemens són reals, hi ha molt poc fet fantàstic.

2-El punt de vista.

a)Quin tipus de narrador hi ha a la novel·la? Intervé en la història? Amb quina finalitat?

b)A la primera part apareixen dos narradors interposats. Qui són? Quina és la seva funció?

El Tirant lo blanc és una obra narrada en tercera persona. El narrador és discret i poques vegades intervé i mai busca la complicitat del lector, sinó que ell el que fa es relatar la història tal com va passar. El narrador és el propi autor ; amb la presència d'alguns narradors interposats en alguns episodis, aquests narradors interposats, introdueixen al lector dins de l´obra, ja que estan en primera persona, i es com si el lector fos allà amb els personatges, és a dir dins.

Les tècniques narratives del Tirant són complexes i variades.El narrador de Tirant, és un narrador omniscient. S'intercalan l'estil directe amb l'estil indirecte.

Alguns exemples de narrador interposats. (pàg.63)

  • “Senyor de molta reverència, la vostra senyoria ha de saber que el dia de Sant Joan el Rei es va vestir molt ricament amb un mantell brodat de perles molt grosses i folrat de mart gibelí, i cavalcant un bell corser va sortir del palau i va anar a la gran plaça de la ciutat.”

  • “La plaça resplendia de bellesa; estava engalanada amb banderes i penons i una multitud virolada i ricament abillada l'esperava formant una gran i solemne comitiva.”

3- Fixa't en el pròleg i en el colofó de l'obra. Quina informació important ens dóna sobre aquesta?

Abans de començar la lectura, ens enfrontem al punt conflictiu de l'autoria de l'obra. Semblava que havíem arribat a un consens, d'acord amb el qual Martí Joan de Galba, un valencià que morí el 1490, hauria pres la missió de finalitzar l'obra inconclosa deguda en la seva major part a Joanot Martorell. Tota aquesta suposició partiria del final del Tirant, on es llegeix el colofó següent: "Aquí acaba el llibre del(...) el qual va ser traduït de l'anglès al portuguès, i després a la vulgar llengua valenciana pel magnífic i virtuós cavaller Mossèn Joanot Martorell, el qual, a causa de la seva mort, no en va poder traduïr sinó tres parts.La quarta ha estat traduïda, a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, pel magnífic cavaller Joan de Galba...". Contra la declaració del colofó, tenim la dedicatòria, on Martorell es proclama autor únic de la novel.la. En aquest colofó Joanot explica el motiu perquè ell no va acabar de traduïr les parts escrites,a les llengues que s'havien de traduïr. Manifesta que després de la seva mort Joan de Gabla acaba el llibre. Tan el pròleg com el colofò justifiquen el llibre.

4- La part de Tirant a Anglaterra es pot dividir perfectament en dues parts més. Quines són? De què i de qui en parlen? Com s'enllacen?

La novel·la comença amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'anada a Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí, és on rep consell de l'ermità i un llibre de cavalleria. En partir Tirant cap a Anglaterra per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà quan tornès d'Anglaterra per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, li explica a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com aquest va guanyar un gran prestigi i l'ordre de cavalleria.

5- Basant-te en el pròleg i en els ensenyaments de l'ermità, explica quin és el concepte de cavalleria que es manifesta en el llibre.

El capítol primer de Tirant lo Blanc compon a primera vista allò que serà el gran llibre de les aventures del cavaller Tirant. És una còpia gairebé exacte del començament del pròleg de Ramon Llull al seu Llibre de l'orde de cavalleria. (No ha estat el primer plàgi). La mateixa dedicatòria estava gairebé ja plagiada de la que l'escriptor bilingüe Enric de Villena va anteposar al seus Dotze treballs d'Hèrcules, obra de l'any 1417. Ara, aquest primer capítol anuncia, com fa Llull, que escriurà un "llibre de cavalleria" per demostrar l' honor i senyoria que els cavallers han de tenir despres d'haver estat grans personatges. El pròleg intenta que ens adonguem que el rècord dels grans cavallers s'estar perdent, i ell amb aquest escrit ens vol fer veure que no ha de ser així, que els hem de tenir presents sempre per el gran paper que han fet a la història per el poble.

6- Explica els combats que Tirant realitza a Anglaterra que contingui : el tipus de combat de què es tracta, les condicions, les armes, el rival i el desenllaç.

  • Mort del senyor de les Vilesernes.

La lluita entre Tirant i el cavaller de Vilesernes es va fer a peu, en camises de dormir, per escuts un full de paper.descalços i sense vestidures, les armes ofensives van ser ganivets de cuina.

La bella Agnès s'adona que en Tirant es viu.

  • Tirant i l'alà

El príncep de Gal·les era un caçador.Un dia un dels seus alans més ferotges es va deslligar,Tirant passava per allà, i va veure que l'alà corria cap a ell, va descavalcar del cavall, i va agafar l'espasa perquè volia combatre contra ell, quan va veure que el gos tenia por de l'espasa la va tirar lluny, i els dos van començar a lluitar amb les mateixes armes, Tirant el va matar.

  • Tirant venç quatre cavallers misteriosos

Van arribar a palau quatre cavallers, cadascun acompanyat per un lleó. Estaven lligats. El lleons eren tan domèstics que no feien mal a ningú; i van anar cap al rei amb una lletra a la boca, dient que els quatre cavallers havien vingut de lluny per a combatir. El primer combat va ser favorable per a Tirant, amb la llança va ferir al cavaller dos cops. El segon en combatre contra Tirant va ésser el cavaller Honor, que Tirant va ferir durament amb la llança, no tenint pietat, i el va traspassar de part a part. El tercer cavaller es deia valor, la seva lluita va ser més dura i perillosa, però Tirant li va donar un gran cop sobre el cap, i li va fer sortir el cervell per els ulls i per les orelles. I l'últim cavaller va morir enfonsant-li la daga al coll.

  • Els germans Muntalbà

Tomàs de Muntalbà, va raptar Tirant a un combat a tota ultrança, la batalla va ser molt cruel, però finalment, aquest cavaller va donar-se per vençut, va ser desarmat amb deshonor, i declarat fals.

7- Quins canvis ha sofert el persontage de Tirant al llarg d'aquesta primera part?

Tirant, un jove cavaller que anava a rebre l'ordre de cavalleria, en les noces dels reis, es va dormir i va sortir de la ruta, i es va trobar en el lloc on hi havia l'ermità.

Ell descavalcar i li fa una gran reverència. Li va dir que anava a la cort a rebre l'ordre de cavalleria, i li va explicar els seus orígens, i els mes grans cavallers de l'historia.

Tirant lo Blanc era un noble cavaller. Era guerrer valerós, virtuós i admirable sempre ajudava a tothom a qui podia i lluitant era sempre invencible. Era un cavaller jove,

molt lleial amb els seus ideals. Serveia amb tot el seu cor al seu senyor i sempre és fidel al seu amor, la princesa Carmesina. Tota la valentia que té al camp de batalla la converteix en timidesa quan està amb la seva enamorada, i en molt respecte i humilitat quan parla amb l´Emperador; el seu senyor. Tirant, desprès de haver rebut l'orde de cavalleria es convertiex en un gran estràtega i un fort cavaller amb molta honra i honor. És estimat per molta gent, i ajuda a tothom que pot. Cada dia es va superan i va fen d'ell i de la seva reputació algo maravellòs!

És, doncs aquesta part una mescla de novel·la cavalleresca i de llibre doctrinal sobre la cavalleria. Des del punt del punt de vista general , constitueix l'etapa de la formació cavalleresca del personatge que només en aquesta part és el cavaller singular que combat individualment.

8- Hi ha dos personatges històrics: j.Hundayi, i Roger de Flor.Busca la bibliografía d'aquests, i dogues en quins aspectes de la vida trobem reflectits en el Tirant.

Roger de Flor:

Nascut al 1268 i mort a Adrianòpolis, actual Edirne, Turquia Europea al 1305. Cavaller i aventurer, fill d´un falconer alemany (anomenat Blume) de l´emperador Frederic II i d´una burgesa de Brindisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d´Acre (1291).
Després de la pau de Caltabellota (1302), el contractà l´emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d´allunyar de l´Imperi el perill turc. Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d´Andrònic.
A la vida d´en Roger de Flor hi va haver molt incidents, inclòs el dia de les seves noces en què els genovesos van demostrar la seva hostilitat als catalans.
La victòria catalana sobre els turcs a Artaki provocà encara més l´hostilitat del basileu Miquel IX, fill d´Andrònic.
Durant la primavera de 1304 tingué lloc una baralla entre els almogàvers i els alans, cavalleria escita del nord de la mar Negra.
El prestigi de Roger i els seus augmentava, malgrat els nombrosos enemics. Roger, que volia prendre comiat del basileu Miquel, es dirigi a Adrianòpolis (Edirne), on fou rebut amb entusiasme. Convidat per Miquel a un dinar, es presentaren els alans i, complint potser la venjança de Geórgios, cap dels alans, assessinaren Roger i gairabé tots els qui l´acompayaven i els catalans que romanien a la ciutat. La reacció dels almogàvers fou la devastació de Tràcia i Macedònia coneguda amb el nom de Venjança Catalana.
Roger de Flor assolí ja una gran anomenada entre els seus coetanis, gràcies a la Crònica de Ramon Muntaner, i la seva figura, esdevinguda gairebé mítica, fou el principal model de Tirant lo Blanc, de Joanot Matorell. Roger de Flor formà un exèrict de 1.500 cavallers, 4.000 almogàvers i 1.000 peons i arribà a Constantinoble l'estiu de 1303. Els triomfs de Roger de Flor van engelosir el fill de l'emperador, Miquel, i més encara quan Andrònic II nomenà Roger de Flor cèsar. Miquel el va fer assassinar a traïció pels alans a Andrianòpolis.

J.Hundayi: NO HE TROBAT RES D'ELL.

9- A la part de la novel·la, podem trobar dues trames narratives diferents (bèlica i sentimental). Quines són? Quins personatges hi apareixen? Quina és l'actitud i el comportament de Tirant en cada una d'elles?

  • sentimental:

L'amor és tractat per l'autor de forma irònica i fins i tot te un tò humorístic.Hi apareixen formes de manifestació amorosa que sempre han estat molt mal vistes.I en canvi d'altres que han estat molt populars. Les relacions amoroses que apréixen el l'obra són les següents:

- Felip i Ricomana: Tirant juga una mica intentant convèncer a la infanta de que Felip és l'home que ella buscava. Després de fer-li una “prova de llinatge” a Felip, Ricomana s'adona de que realment era la persona que estava buscant i que Tirant no la enganyava. Finalment es casen.

-Diafebus i Estefania:Diafebus era familiar de Tirant, era el seu cosí. I Estefania era una gran bellesa, cosina de l'enamorada de Tirant;Carmesina.

-L'Emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la muller de l'emperador de l' Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial.Manté una relació amb Hipòlit, el nebot de Tirant, al que ella pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell.

-La viuda reposada: Era la dida de Carmesina i estava molt enamorada de Tirant. Al veure que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a estar gelosa i va intentar fer plans perquè la relació entre els dos no surtis bé.

-Tirant i carmesina:Tirant s'enamora profundament de Carmesina, ells és la seva gran enamorada. Lluita per ella fins aconseguir-la.

  • BÈLICA:

Un aspecte bàsic, és la progressiva adaptació del Tirant "cavaller de saló" de la part anglesa, al Tirant capità, organitzador d'homes i tàctiques. Només una acció solitària de Tirant, que aconsegueix rendir vuit moros. El sentit de les aventures i la fama del cavaller ja no es mesuren pel fet de l'aventura mateixa, sinó per la funció pràctica, pel resultat i profit que en treuen.

11- Comenta l'evolució que des del punt de vista militar segueix Tirant: cavaller errant-estrateg-Cèsar o capità d'èxercits.

Aquesta trajectòria respon a la de figura literària tradicional

Tirant al Nord d'Àfrica: Aquesta part, més retòrica i eixuta que l'anterior, es centra sobretot en la campanya militar de Tirant en terres musulmanes. Conté força informació important sobre l'edat mitjana. L'altre element argumental, aquest totalment irreal, desproporcionat i inversemblant, és la conversió de milers d'infidels a la religió cristiana. Finalment, la novel·la recupera els seus fils argumentals fonamentals, els amors de Tirant-Carmesina i l'alliberament de Constantinoble amb la reaparició de Plaerdemavida. Tirant començà essen un simple noble, però amb els seus esfroços anava avançant possicions. El van nombrar cavaller. Va esser un gran estràteg, és a dir preparava batalles amb molta presició i astúcia. (Estràteg: Planifica batalles) Van arribar a nombrar-lo Cèsar. No era gaire comú en aquella època, no tothom arribava a llocs tan prestigiosos com va esser el seu.

12- La novel·la presenta les relacions amoroses de diferents parelles de personatges.Explica quin tipus de relació és en cada cas i per quines fases o etapes passes:

-Tirant i Carmesina:Tota la valentia que té al camp de batalla la converteix en timidesa quan està amb la seva enamorada, i en molt respecte i humilitat quan parla amb l´Emperador, el seu senyor. Carmesina, és la filla de l'emperador de l' Imperi Grec, i per tant infanta grega. Era una dama molt bellesa i era una mica inocént.La seva relació amb Tirant comença molt tímidament. Calen molts detalls per confirmar el desig que senten els dos l'un per l'altre. Després de la batalla contra els turcs, Tirant es mor de desig i en demana la seva satisfacció a la Princesa. Després, Tirant va haver d'anar al nord d' Àfrica però la seva embarcació, on també hi havia Plaerdemavida, va naufragar. Van sobreviure Tirant, Plaerdemavida i un altre mariner, però cadascú va tenir la seva sort i van ser recollits a llocs i per persones diferents. Molt de temps després, Tirant i Plaerdemavida es van retrobar i Tirant va tornar a Constantinoble per retrobar-se amb la seva estimada Carmesina. De nou amb l'ajuda de Plaerdemavida, Tirant es va tornar a ficar al llit de la Princesa,i definitivament decidien el seu matrimoni. Tirant entra triomfalment a Constantinoble on el l'emperador li concedeix el títol de Cèsar de l' Imperi i la mà de la seva filla. Al cap d'un temps, Tirant agafa una pulmonia i mor quan anava cap a Constantinoble. Va deixar el testament a favor d' Hipòlit. Carmesina,quan ho va saber,va correr cap a Santa Sofia, on s'havia dipositat el cos de Tirant. L'emperador no va poder resistir el trasbals de la seva filla i va morir. I va ésser tan fort el dolor de la Princesa per la mort del seu marit que, abocada sobre el cadàver, sent que també li ha arribat la hora final.

-Estefania i Diafebus: Diafebus és el cosí de Tirant; no es donen gaires detalls sobre la seva personalitat a la novel·la, però se sap que és un home de bon cor i bona fè. Estefania és una neboda de l'emperador de l' Imperi Grec, cosina de Carmesina. És de noble llinatge i de molta bellesa. La relació amorosa entre els dos personatges és molt lliberal per l'època. Des del primer moment en que van saber que s'estimaven, no van pensar en la diferéncia de classes socials a que pertanyien ni als prejudicis envers la virginitat i la seva pérdua. La llibertat de les seves relacions sexuals i amoroses feien que aquesta passió que estaven vivin, fos un joc amorós que va acabar en casament, però no en un casament normal, sinò en una casament sord, és a dir un casament en secret.

Vidua Reposada i Tirant. Estava enamorada de Tirant. Quan s'en va adonar que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a tenir gèlos i a maquinar plans perquè la seva relació no surtís bé de cap de les maneres. Fins i tot es va fer cosir una disfressa que s'assemblés molt a la roba que duia el negre que treballava a l' hort, el va fer posar a Plaerdemavida i li va dir que comencés a tocar-la com si fos un joc eròtic per distreure-la; i així ho va fer. Mentrestant, Tirant mirava a través del reflex d'uns miralls la situació i pensava que realment era el negre de l' hort qui tocava a la seva estimada. D'aquesta manera va tractar a Carmesina de traïdora i va matar al negre. Va ser Plaerdemavida qui va haver d'explicar la varitat a Tirant sobre tot el que havia passat. Finalment, la vidua Reposada va morir prenent un verí quan va saber que Tirant, que havia estat fora molt de temps, tornava a Constantinoble.

Emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la dona de l'emperador de l' Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial manté una relació amb Hipòlit, el nebot de Tirant, al que ella pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell, que més tard explicarà al seu marit en forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà; aquest últim demana a l'emperadriu que prengui a Hipòlit com a fill i així ho fa. Aquesta relació es basa en el sexe més que en l'amor,és una relació passional.

13- Creus que la novel·la pot ser etiquetada d'eròtica? Per què?

És una novel·la bàsicament cavalleresca, però que ha estat considerada com a novel·la total, ja que dins de l'obra podem distingir diferents tipus de novel·la com la cortesana, la militar, la eròtica, la psicològica, etc.En aquesta novel·la hi apareixen nombrosos models amorosos. Tot es mou al voltant del sexe. Tots el personatges tenen afers amorosos, i tenen desitjós que en la majoria dels casos s'arriben a realitzar. Fins i tot els personatges de la novel·la fan ús de la religió per satisfer la seva desmesurada ànsia sexual, com per exemple l'afer en que Diafebus va besar tres vegades a la boca a Estefania en llaor de la santíssima Trinitat.

14- Comenta i compara el següent fragament amb un de semblant que hi ha a la pàgina 203 de la novel·la i, especialment, amb l'escena de les pàgines 241-244. Explica el significat de les metàfores que hi apareixen:

Els dos fragments, comparen les relacions amb entrar en un castell prohíbit. Els dos fragments són metàfores.

15- Comenta la presència de l'humor i la crueltat a la novel·la. Buscan exemples.

Les primeres escenes de caire humorístic són les del príncep Felip i Ricompana. El príncep fa reaccionar de manera diferent a Tirant, ja que fa d'aquest un bon cavaller davant la cort, i sobretot davant de Ricomana, que a la fi s'acorda un matrimoni entre ells. Abans del matrimoni, Tirant ajuda en moltes situacions a Felip per quedar bé; com en l'escena de les dotze llesques de pà, o en l'elecció dels dos llits amb l'agulla perduda en el llit més petit i més lleig el qual desfet pel príncep i que a la fi fa l'elecció del gran llit, i gràcies això queda en bon lloc davant de la princessa. La novel·la, no és que sigui cruel en si, personalment penso que essen una novel·la cavallarseca és normal que la crueltat a vegades entre cavallers sigui del tot normal. Per exemple quan Tirant li clava una daga al cavaller contrari dins del ull, és força cruel però un llibre de cavalleries penso que trobar-se fets semblans o com aquests és del tot normal. L'humor en aquesta novel·la s'utilitza en les escenes no bèl·liques, a la vida diària de cada dia. La crueltat apareix en les escenes bèl·liques. Aquestes estan escrites molt detalladament.

16- Hi ha elements fantàstics o inversemblants a la novel·la? Quins?

Aquesta novel·la estava caracteritzada per la seva credivilitat devant de les altres novel·es de cavalleries.El Tirant presenta una cavalleria possible per l'època; un món que els lectors del segle XV podien considerar proper al seu. Aquesta novel·la reflecteix els usos i costums cavallerescos de la seva època, sempre tractats amb seriositat i amb respecte. Joanot Martorell fa que el seu protagonista, apart de moure's pel seu pròpi temps,trancorri per una geografia real. Per exemple Tirant participà en l'alliberament de l'illa de Rodes, invaïda pels moros i els genovesos, fet que s'havia esdevingut realment al passat de la nostra història.Encara que la novel·la sigui versemblant no hi manquen alguns episodis fantastastics i inversemblants. Són molt curts,com l'aparició del mític Rei Artus..que aquests son, personatges literaris. En canvi, els de milers de musulmans al cristianisme és irreal. .

17- Comenta la mort de Tirant i les seves consequències. Per què creus que és un dels aspectes que Cervantes destaca en l'elògi que fa Tirant lo Blanc.

Tirant va morir a causa d'una pulmonia. La seva esposa, Carmesina, va morir de pena, així com el seu pare.

Tirant al morir va deixar com a succesor a Hipòlit. Tirant era un personatge humà, de carn i ossos, que patia igual com totes les persones, tan físicament com psicològicament. Ell es posa malalt, és ferit i mort d'una malaltia que abans era freqüent. En canvi Cervantes, el personatge que va crear ell, era un personatge on aquest mai era vençut per ningu, era un heroi, era invencible. Estem parlan del Don Quixot; ell va morir de forma heròica en una batalla.

Es completament diferent la mort de Tirant lo Blanc, i Don Quixot.

18- Fes una valoració personal de la novel·la i d'aquest llibre.

El llibre del Tirant lo Blanc, escrit per Joanot Martorell és bastant amè. És força interessant, tot i que no m'havia plantejat haver-lo llegit mai no m'en arrepenteixo tampoc. I contant amb que no m'agraden gaire les obres de cavallers o cavalleresques aquesta m'ha agradat, és entretinguda. Respecte el llibre, és bastant creïble, ja que Tirant no es posa com el típic heroi de conte, sinó com un guerrer ideal humà que lluita i es fa malbé com qualsevol altre humà. El nivell de llenguatge, al principi hem semblava una mica difícil encara que és una versió adaptada, però, poc a poc, mentre anava llegint vaig anar entenent-lo sense que calgués mirar cada dos per tres el diccionari.En general la novel·la ha estat prou entretinguda, encara que han hagut parts que la lectura s'em feia una mica pesada.

Autor

Joanot Martorell (Gandia 1413/15-1468)

Cavaller i escriptor

BIBLIOGRAFIA

Tirant lo Blanc (guia de consulta)

Joanot Martorell a cura de Jordi Tiñera

Ed. Laertes

Diccionari enciclopèdic il·lustrat

Diccionari enciclopèdic

Enciclopèdia Catalana

http://www.google.com