Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Tèma amoroso i guerrer. Argument. Personatges

  • Enviado por: Raquel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

1.Elabora i ompli una fitxa- resum com la següent:

CAPITOL: 1

ESCENARI: Al principi del capítol en Sicília, desprès a Constantinoble.

TEMPS: Duració del viatge, uns 15 dís

FETS PRINCIPALS: L'Emperador de l'Imperi Grec li demanà a Tirant que anara a ajudar-lo en la guerra contra els moros, i Tirant va acceptar.

Quant arribà a Constantinoble i desprès d'acceptar el Títol de Càpita general del exercit de l'imperi grec, Tirant anà a fer reverencia a la emperadriu i a la infanta, Carmesina i quant la va vore s'enamorà d'ella.

CAPITOL :2

ESCENARI: A Constantinoble: Posada, Palau, església.

TEMPS: 3 díes

FETS PRINCIPALS: Tirant va anar a pasetjar amb la princesa i ella li preguntà quin era el mal que el turmentava, quant Tirant li digué que estava enamorat, ella volgué saber de qui estava enamorat i ell li donà un espill i li digué que el que voria seria la seua estimada.

A la princesa li va sorprendre molt la forma en que tirant se li havia declarat i li ho va contar a la Viuda Reposada i a Estefania.

CAPITOL: 3

ESCENARI: A Constantinoble: Posada Palau, Vallbona

TEMPS: 6 díes

FETS PRINCIPALS: Va arribar un ambaixador del Gran Conestable per a informar a l'emperador de que els moros havien posat setge a la ciutat i per a demanar ajuda. Tirant va dir que partirien en uns sis dies i van començar els preparatius.

En un d'eixos dies Tirant anà amb uns homes a agafar egües i manà que les dugueren al campament enemic.

Quant arribà l'hora de partir varen fer un fet d'armes Tirant i dos homes més i se n'anaren a la guerra.

Carmesina li regala una camiseta seva. Tenen la 1ª batalla.

CAPITOL: 4

ESCENARI: Prats, Muntanyes, Campaments, Ciutat

TEMPS: 5 díes

FETS PRINCIPALS: Desprès d'eixir de Constantinoble recorregueren cinc llegües i acamparen. A l'endemà Tirant anà a espiar el campament enemic i al tornar va enviar a set homes per a que apressaren a uns moros que estaven espiant-los. Per la nit tots es posaren en camí cap al campament enemic. Per a atacar el campament enemic, Tirant va manar que soltaren les egües i enmig de la confusió que es va fer atacaren. El Soldà i el Gran Turc van fugir. El Gran Turc s'instal·la en una montanya i per a evitar que se escapara Tirant li va posar setge. Al final es va rendir i s'entregà.

CAPITOL: 5

ESCENARI: Campament dels moros i cristians

TEMPS: 5 díes

FETS PRINCIPALS: Els turcs decidiren que el rei d'Egipte anara per a poder acabar amb Tirant. Quant va arribar, el rei d'Egipte, va anar a vore a Tirant i al tornar va convocar el consell i decidiren que el rei desafiara a Tirant a un combat a tota ultrança i que si veien que perdia llançarien fletxes i matarien a Tirant.

Un moro que era un servidor del Soldà va anar al campament cristià i els va demanar que el convertiren al cristianisme i a canvi ell els diria tot el que passa al campament dels moros. I així es va fer.

CAPITOL:6

ESCENARI: Campament

TEMPS: 2 díes.

FETS PRINCIPALS: El rei d'Egipte va acabar d'escriure una carta, en la que deia que el desafiava a un combat a tota ultrança i el acusava de no tenir honor, i li la va enviar a Tirant.

Quant Tirant acabà de llegir la carta li contestà amb un altra en la que deia que ell accepta el combat però al campament dels moros i amb tots els homes cap al 20 d'agost quatre dies avanç, quatre dies després.

CAPITOL: 7

ESCENARI: Camp de batalla

TEMPS: 2 díes

FETS PRINCIPALS: El dia de la batalla, les dos parts, cristians i moros, varen ordenar molt be les seues tropes. Però quant ja anaven a entrar en combat els cristians donaren mitja volta i començaren a córrer tots ordenats i els moros en vore-los anaren d'arrere d'ells desordenadament. Al poc de temps els cristians els plantaren cara i com que estaven ordenats tenien ventaja.

Tirant va matar a molta gent un dels quals era el rei de Capadocia i també va resultar ferit.

En vore Diafebus que els cristians anaven guanyant i com ell tambe volia prendre part en la batalla (ell i els seus homes estaven amagats esperant les ordres de Tirant), va eixir a l'atac i els moros en vore arribar més gent fugiren, entre ells el Soldà i el rei d'Egipte.

CAPITOL: 8

ESCENARI: Ciutat del Rei d'Egipte, campaments dels moros, praderia

TEMPS: 4 díes

FETS PRINCIPALS: Desprès de la batalla es dirigiren cap a la ciutat del marques de Sant Jordi i la conquistaren. Desprès d'això l'Emperador va nombrar Gran Conestable i Comte a Diafebus i li feren una festa. Eixa mateixa nit Tirant parlà amb Estefania i acordaren que ell i el conestable anirien a la cambra de la princesa per la nit.

CAPITOL: 9

ESCENARI: Castells, Territoris costaners

TEMPS: Duració del “somni” i 2 dies despres, es a dir 3 díes.

FETS PRINCIPALS: Quant es va fer de nit Estefania anà a buscar al Conestable i a Tirant i els va conduir al a cambra de la princesa, però Plaerdemavida els va vore i al matí li ho va contar tot a la princesa com si fos un somni.

Desprès d'escoltar missa, l'Emperador va partir amb tots el barons de Sicília i el duc de Pera amb els presoners i Tirant i els Conestable els acompanyaren durant una llegua.

Al tornar Tirant va anar al port, i en arribar, li contaren que havien vist arribar al port de Bellpuig set naus de genovesos amb forment. Va decidir agafar un vaixell i anar a per elles. No els va resultar difícil conquerir-les perquè no hi havia molta gent.

CAPITOL:10

ESCENARI: Port, Poble, Mar

TEMPS: 8 díes

FETS PRINCIPALS: Tirant va concertar una reunió del consell de mariners i idearen un pla per a poder derrotar les naus dels genovesos.

El pla consistia en descarregar totes les naus per a que foren menos pesades. Quant ixqueren a la mar, totes duien un llum enses i com ixqueren totes les naus que eren al port, els genovesos es posaren a fugir.

Desprès de morir molta gent de les dos parts, Tirant va guanyar la batalla, va fer presoners el Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia i va conquerir moltes naus

CAPITOL: 11

ESCENARI: Cort, Constantinoble, posada

TEMPS: Duració de la conversa dels embaixadors.

FETS PRINCIPALS: El Soldà va enviar uns ambaixadors a la cort i estos en arribar li proposaren a l'emperador una treva de tres mesos, un rescat per el Gran Caramany i el rei d'Índia i que la seua filla se case amb el gran Soldà i ser aliats.

Al final varen decidir acceptar la treva de tres mesos i celebraren una festa.

CAPITOL: 12

ESCENARI: Palau, posada, plaça, porta de l'hort

TEMPS: 2 díes.

FETS PRINCIPALS: Al acabar la festa Tirant estigué parlant amb Plaerdemavida i esta li va dir que per la nit quant tots dormien duria a Tirant al llit de la Princesa, però Tirant no va voler.

Al dia següent Tirant Tornà a parlar amb Plaerdemavida i al final el va convèncer de que quant la princesa anara a dutxar-se ell estaria a la mateixa habitació però amagat, i així ho feren. Desprès quant tot el mon estava dormit Plaerdemavida dugué a Tirant fins al llit de la Princesa, i al cap d'estar palpant-la més d'un hora la princesa es va donar conte i va xillar, així que Tirant se'n va anar per la finestra i com li va faltar corda es tingué que deixar caure i es va trencar una cama. Hipòlit quant li va vore la cama trencada li digué que se n'anara, que ell diria que se li havia caigut un cavall damunt i la Princesa va dir que li havia espantat una rata.

.

CAPITOL:13

ESCENARI: Palau, hort

TEMPS: 1 día

FETS PRINCIPALS: La Viuda Reposada sentia un gran amor per Tirant i com que molt promte anava a partir comença a idear un pla per a apartar-lo de la Princesa.

Primer li digué a la Princesa que Tirant intentava ser-li infidel i desprès li digué a Tirant que ella volia a un negre anomenat Lauseta que cuidava l'hort. Com va vore que Tirant no s'ho creia un dia per la nit li digué a la Princesa que anara a l'hort i a Plaerdemavida que es posara una careta que havia encarregat la Viuda per a que fos lo més pareguda possible a la cara de Lauseta. Mentre Plaerdemavida jugava amb la Princesa, Tirant que estava mirant-ho s'ho va creure.

CAPITOL:14

ESCENARI: Hort, Palau, Nau

TEMPS: Duració de la mentida de la viuda i del naufragi.

FETS PRINCIPALS: Ja estava tot preparat per a partir i com que Tirant no s'havia despedit de la Princesa esta li digué a Plaerdemavida que anara al vaixell a parlar amb Tirant.

Al pujar al vaixell Tirant li contà lo que havia vist l'altre dia i Plaerdemavida li contà tota la veritat. Quant acabà de contar-li-ho, se soltaren les cordes del vaixell a causa de la forta tempesta i el vaixell se'n anà a l'alta mar.

En vore que estaven perduts, Tirant escrigué una nota dient qui era i que per favor li donaren una digna sepultura.

2 Intenta fer una anàlisi més detallada del personatge de la Pincesa Camensina. Com és? Com parla? Com es comporta amb Tirant? I amb la resta dels personatjes?

Carmesina era una dama molt bella i jove, amb una cara angèlica la qual te la pell blanca. Tenía un cabell molt bonic i daurats amb el qual produïa a Tirant molta impressió. Es una Princesa que per la seua sang reial tenía que casar-se amb un marit elegit pel seu pare, que ha de ser caballer, duc, rei…Es molt hermosa, orgullosa, coqueta, culta, refinada, educada i no molt reservada perquè tot el que li ocorre li ho conta a les seues donzelle.

Parla de forma recatada i educada. Dona una image diferent depenent del tipus de gent amb la que tractaba. Amb Tirant es una mica diferente, perque li donà esperances i es fa la dura amb ell, però, deprés amb les doncellez parla d'ell i del seu amor hacia ell. Amb Tirant i les seues donzelles quan parla, de vegades, diu expressions vulgars com: « Aquesta burra «. Amb Tirant es comporta d'una manera un tant especial. Li fa sufrir una mica per a que li diga coses per conquistar-la. Entre aquests dos personatges hi ha una història d' amor, la principal del llibre. Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador de l'imperi Grec, una jove de 14 anys qui s'enamora de Tirant ,tambè, a primera vista. Tirant i Carmesina intercanvien jocs amorossos sense arribar al “acte”, al que Carmesina no vol accedir fins que siguin un matrimoni. Considera a Tirant com a un compendi de totes les virtuds. Tot i que a èpoques ha dubtat de la seva virtud, per culpa de les mentides del duc de Macedònia o de la Viuda reposada, l'estima de tot cor i el té totalment idealitzat, és el seu cavaller salvador. És l'enamorada del Tirant (només veure-la ja queda encisat per ella) Princesa de l'Imperi Grec i amb una bellesa espectacular aconsegueix que el Tirant li declari el seu amor. Aquesta relació amorosa és la més interessant de la novel·la ja que es manté una tensió constant a causa de la negació de Carmesina a satisfer el desig de Tirant. Però, és també una relació dolça en la que hi ha amor i respecte mutu.

En moltes vegades Carmesina va mentir a la gent del seu envoltant per a encubrir el seu romanç amb Tirant Amb Tirant i amb la resta dels personatges es comporta be, respectant-los i els parla d'una manera educada, però amb Tirant es mostra un poc més reservada perquè no vol que aconseguisca els seu amor tan fàcilment.

3 En l'episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relatar els fets. Quí és el narrador? Quina perspectiva adopta?

El narrador es Plaerdemavida.

Passiva, perque ella no està dins de la novel.la, sino que l'observa des de fora tot el que sucedeix.. Compta tot el que ha passat la nit anterior com si fora un simple sobni. Tot el que va passar, els gestos, els besos, les caricies, les converces, que van tindre Tirant i Carmesina, els crits de Estefania de dolor quant estaba tenint relacions mb Conestable, va ocorrer la nit anterior.

També podem dir que es un narrador extern ja que es l'observadora, que se limita a observar el que fan els personatges.

4 Hi ha dos personatges on destaca l'ús que l'autor fa del humor. Un d'ells és quan Tirant es fa passar per una ànima en pena per tal de no ser descobert. L'altre, quan la Viuda Reposada fa creure al enamorat heroi que la Princesa manté relacions amb el negre Lauseta. Quina funció creus que poden tenir aquests episodis en el conjunt de l'obra? Podem aprofitar per accentuar-ne el realisme? Creus que arribem a riditculitzar els personatges?

La funció que poden tenir crec que es, ressaltar l'enginy dels personatges i donar-li un toc còmic a l'obra, apart de darle una mica més d'emoció i fer que ens agobiem intentan saber que passa entre els amants en cada moment i en cada acte.

Si, perquè ensenyen els temors d'aquella època i el racisme que hi havia, També nos enseyen l'amor entre dos persones que pot ser igual de real com l'amor entre una pareja de huí en día. Però, també està la guerra, que aunque no es forme o es barralla igual que ara, també pot ser realista. Amb el llurs de descripcions psicològiques, ens ajuden a fer als personatges més reals i propers.

No, perquè quan Tirant es fa passar per un anima en pena el que fa es intentar salvar la vida com millor se li va ocórrer en aquell moment. I respecte a quan la Viuda li fa creure que la Princesa manté relacions amb Lauseta, el que fa es demostrar l'enginy de la Viuda per a enganyar a una persona com Tirant. Aquets episodis d'humor es converteixen en un tret essencial a partir de l'estada de Tirant a Sicília. I la seva presència és cabdal perque la lectura sigui atractiva i divertida. .

5 Escriu un article per a la premsa del cor o sensacionalista, sobre els amors de Tirant i Carmesina.

Ayer dia 2, vam veure a Camesina en el seu Palau amb el cavaller Tirant lo Blanc. Vam descrubrir que tenen un romanç secret. Com podeu comprobar en les fotos que apareixen al costat, estan molt acaramelats. No sabem todavia res de la noticia, quant de temps fa de la relació, si es pensan casar... però us mantendren informats. Creuem que tot va començar en la festa que va organitzar Tirant la nit del día 13, deprés de la batalla contra els moros, la huitena vegada que els va derrocar, aquella nit, la princesa lucia un precios vestit de seda fe a mà, com no, i amb un cancàn molt meticulós y forrat d'or. Aquella nit estaba sensacional, amb el cabell solt i amb moltes joies molt valioses en el seu corp. Como iba dient, la nit del 13, quan estaban sopant, van fer un gest de complicitat i picardia, concretament el li va dir lo bonica que estaba i ella li va sonriure d'una manera molt especial ginyant-le un ull i després van ballar en tota la sala molt saladament i amb molta passió. A aquest acontecimient no li vam dar importancia, perque en aquell moment no la tenia, però despres el primer dia de primavera, vam veure a Tirant regalan-li un ram de roses rotges a Carmesina, després d'astó, vam seguir a Tirant durant tot el dia per a ver que feia amb Carmesina, peró no es van veure res mes durant ese dia, perque el va anar a epica per a entrenarse amb el seu caball amb les armes, per a que al seguent enfrentament estiguera preparat per a combatre. Però, ayer dia dos vam veure, com ja em dit al principi, a Carmesina amb Tirant a palau. Ells estaben en l'abitació principal de Carmesina, es a dir, en el dormitori d'ella. Estaben mantenint relacion un tant putjades de to, pero sense contacte sexual. Li va plantar un petó, que va durar anys. Estaben molt carinyoses i es notaba que Tirant queria fer més, ja me entingeu...,però Carmesina se negaba, aunque va deixar que li tocara les mamelles d'una forma un tant apasionant. Després van ser sorprendut per una de les donzelles, la Viuda Reposada, la cual llevaba ja temps en la habitació del costast sentint-los, però en arribar un moment va entrar brutament i va interrumpir-los. Es van a possar a discutir. Pareix que la Viuda Reposada està enamorada de Tirant, o aixó es lo que pareix, aunque no nos estranya, perque Tirant te tot lo que una dona pot desitjar, te diners, una casa, es molt esvelt i guapetó, i es molt amable i simpatic amb la gent. Bueno, Tirant es va enfadar molt amb la Viuda Reposada perque aquesta volía dir a la gent que aquestos eran amants, però la van convencer, tot astó ho sabem per les microfons que vam possar en la habitació. Ara mateix, L'Emperador s'estarà enterant de la relació entre Tirant i Carmesina, asi que ja verem lo que passa.

Asta promete

Redactora: Alexandra Martin

6 Com saps, una lletra de batalla era una carta que se escribien dos caballers que s'habien enemistat per algun assumpte, i en la qual es reptaven a combatre per salucionar-lo. De segur que a la teua clase hi ha algú company o companya que per alguna raó no et cau massa bé. Pots escriure-li una lletra de batalla seguint el model de la que el rei d' Egipte envià a Tirant, i la contestació que aquest li donà.

Jo, Raquel Ibáñez Perea, filla de Estefania i Ramon, hermana de Paco, Roberta i Lali, vencedora a l'ora de naixer per voluntat de Déu, a tu, Adrià.

Sobre le coses que vist que fas amb la gent i segon el que fas t'agrada moltisim, m' he prometit a mi mateixa i al meu cor , perque el cor i el pensament m'han dit que tinc que arreglar i complair als meus companys, els quals fàs la vida impossible, les he prometit que us desafiaria a un joc per a arreglartots els conflictes. Per tot astó us desafie a tu, per servir al be i als nostres companys. Jure vencer-te en el joc, si vols mantenir el teu honor, asseptaràs lo que te propost, sino, la gentdirà de tu aquella desagradable paraula que es diu als qui no s'entimen el seu honor, cobarde.

Tot el món s'ha de defensar i jo et concedeix esa oportunitatsi el teu coratge pot suposar veure aquest enfrentament, estaré molt contenta que ens aprement a viure rechazat per la gent. Per això desitge i espere obtenir la victòria. Podim redactar-nosal joc que tu vulgues o desitges i espere obtenir la victòria. Podim retarnos al joc que tu vulgues o desitges davant d'un jutge. Si vols contestar-me, donam la carta aquesta vesprada.

Escrita i signada en la meua casa d'Alacant el segon dia de lluna. La teua enemiga de tota la vida:

Raquel

7 Dirigir-se al personatge de Tirant explicant-li els cambis que han sorguit des de la seua època fins ara en el enamorament.

En aquesta època

8 Opinió, crítica personal

1º apartat: aspectes negatius que m'han desagraït de l'obra.

2º apartat: aspectes positius

3º apartat: conclusió( desde com està escrit, contingut, história)

Per un part, la novel·la de Tirant lo Blanc m'ha agradat, però per altra no. Dic que no m'ha agradat perquè a l'hora de la lectura hi ha alguns capítols que hi ha uns pesats parlaments bastant difícils d'empassar, generalment de la guerra.

Però he de dir que és una novel·la entretinguda i bastant interessant, gràcies a la versemblança amb que l'autor narra fets i redacta, així com les vestidures, el sensualisme de Carmesina amb Tirant, les escenes eròtiques, la manera d'actuar, les batalles, les festes a la cort reial...

Joanot Martorell, representa les dones com si fossin perfectes, les fa a totes boniques, ni una té un desperfecte. Però no solament les dones sinó també els homes que estan en molt bona forma. Les dones, conserven els ideals de l´edat mitja en els quals guarden la seva virginitat fins al casament. Les dones son doncelles desprotegides que necesiten estar sota la protecció del seu senyor o del cavaller.

Hi ha molts de personatges i la trama és difon, també hem de dir que aquest fet dona molta riquesa a la novel·la. Els personatges principals tenen una versemblança i les cavalleries que realitza el Tirant en l'obra són el conjunt de moltes realitzades per a diferents cavallers de l'època. A més a més la complexitat psicològica del personatges de l'obra fa que no sàpigues mai per on et poden sortir, com per exemple amb la Viuda Reposada, Qui anava a dir que és declararia a Tirant? Tots els personatges tenen un tret singular, són personatges típics de l'Edat Mitjana.

Tirant és un personatge intel·ligent i astut, valent amb les batalles i tímid al llit. No fa més que posposar el premi de l'amor a Carmesina esperant que aquesta li deixi el seu últim tresor, la seua virginitat. Carmesina en canvi viu per a Tirant, però la seva virginitat impedirà de adelitar-se sexualment de Tirant fins al final de l'obra. Ella es mostra molt freda i no deixa que tirant s'acosti a ella fins que no hagin comprés matrimoni.

L'Emperador per qualificar-lo d'alguna manera és una mena d'home sense cap, ja que al voltant seu passen moltes coses i no se n'adona. Com per exemple que la seva dona està amb un altre. La Viuda Reposada s'enamora de Tirant i empra totes les tàctiques possibles per tal que Tirant accedeixi als seus braços.

Com podem veure, els personatges s'han creat molt be, i amb moltes caracteristiques per a que la lectura no siga molt aburrida.

Crec que les intercalacions que fa Martorell entre l'amor i la guerra són molt útils a l'hora d'imaginar el que els personatges viuen. Crec que és una bona forma per a expressar fets ja que la guerra al llit pot ser similar a una guerra al camp. No sols intervenen la fortalesa física, sinó també les tècniques utilitzades i les armes empleades.

Els temes són fàcilment enllaçables, ja que les representacions de amor i guerra són fàcils de trobar. No obstant a vegades fa jocs de paraules mals d'entendre com per exemple “de mar”, que en el seu context volia dir de amar.

Tirant lo Blanc no és cap parodia, sinó una novel·la seriosa de cavallers. Però aquest aspecte no va ser el que més va interessar al seu públic lector; va ser el seu caràcter divertit i atrevit el que cal destacar .Aquest aspecte, juntament amb la seva versemblança podríem ser els elements que fan més modern.

Per tant, sembla ser que va agradar de debò va ser el seu aspecte festiu. La novel·la comença amb un to cavalleresc en el qual no és difícil de veure la defensa de l'estament de cavalleria, les ganes de viure dominen la narració.

Tirant lo Blanc és una novel·la de múltiples interpretacions: novel·la plaent i cortesana, humorística i eròtica, i militar i cavalleresca que a la vegada que defensa el seu món.

Aquesta novel·la no té cap aspecte en exclusiva. Es relata tota mena d'aventures, descriu escenes amoroses i sensuals, en definitiva tot el que fa referència al món de la cavalleria. Tirant te infinites cares dins d'aquesta novel·la, es un debat entre l'ideal i la realitat.. Podríem dir, que aquesta novel·la és una de les novel·les més importants de la literatura catalana i una de les moltes novel·les més divertida, entretinguda i apassionant de tots els temps.

La nostra opinió del llibre és força satisfactòria, el Tirant és un d'aquells llibres que no s'acaben mai, que sempre que el tornes a llegir apareixen fets que abans havies passat per alt. La complexitat psicològica i els fets que sorgeixen fan que la trama sigui interessant, i és gràcies als seus personatges, als capítols on hi ha escenes d'humor, erotisme i sensualitat, que et deixen amb l'intriga.Per tant considerem que Tirant lo Blanc és una gran novel·la i que m'ha agradat molt llegir el llibre.