Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española del siglo XV. Novela cavalleresca catalana # Novel·la cavalleresca. Argument. Personatges. Característiques. Etructura. Etil

  • Enviado por: Nuri
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

ÍNDEX

1. Cronologia...........................................................................................................................pàg.1

2. Vida i obra de l'autor.....................................................................................................pàg.2

Marc literari............................................................................................................pàg.3

Característiques de la novel·la cavalleresca....................................................pàg.3

3. Tirant: una novel·la complexa i diversa......................................................................pàg.3

Versemblança..........................................................................................................pàg.4

Roger de Flor...........................................................................................................pàg.5

Tirant........................................................................................................................pàg.6

Influències...............................................................................................................pàg.6

4. Estructura........................................................................................................................pàg.6

5. Resum argumental............................................................................................................pàg.8

6. Descripció dels personatges........................................................................................pàg.9

7. Mapa: Itineraris seguits per Tirant.........................................................................pàg.11

8. Llengua i estil.................................................................................................................pàg.12

9. Conclusió.........................................................................................................................pàg.13

10. Opinió personal............................................................................................................pàg.14

11. Bibliografia....................................................................................................................pàg.15

  • Vida i obra de l'autor

Joanot Martorell va néixer a Ghandia (Valencia) a començaments del segle XV. Pertany a una petita noblesa valenciana en un ambient aristocràtic, lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Es parent d'Ausiàs March.

Es un cavaller que coneix perfectament els usos i l'armament militar. Es baralla contínuament, però no se sap si és present al camp de batalla.

Té un comportament bel·licós i és un escrupulós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: econòmic i amorós.

Econòmic: reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.

Amorós: la seva germana, Diamata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes amb el senyor Mataplana i, aquest, deshonra la seva germana. Martorell repta a duel al senyor Mataplana, però ell no accepta. Llavors Martorell, es desplaça a Portugal i a Anglaterra per buscar a algú que fes jutge de Mataplana. Però mai va arribar a celebrar-se, mai va tenir satisfacció.

A Anglaterra recull molt material sobre el comportament d'un cavaller, es passà moltes hores a la biblioteca i així es com va conèixer a Guillem de Varoic. Treu la història de l'ordre de la garrotera, que és una llegenda, el qual ens explica al seu llibre.

Joanot Martorell va morir l'any 1468 a Gandia.

  • Marc literari:

La noblesa llegia novel·les de cavalleria, les quals neixen a França i es deien matèria de Bretanya: són una sèrie de novel·les que tenen com a principals personatges el rei Artur i els cavallers de la taula rodona.

El primer escriptor va ser Ghutretien de Troyes. Estan de moda fins al segle XV. Aquestes novel·les són una síntesi dels cantars de gesta, relats, l'ideal cavalleresc i amorós de la poesia trobadoresca, etc.

-2-

  • Característiques de la novel·la cavalleresca:

Reconstrueixen i embelleixen l'ideal cristià del cavaller i defensen el paper sociopolític de la cavalleria com estament privilegiat. El cavaller serà sempre un noble:

  • És inversemblant.

  • Sense identificació geogràfica ni cronologia.

  • Cavallers sobre humans.

  • La presència d'elements fantàstics i meravellosos.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell):

  • Incorpora l'esperit burgès.

  • Realista.

  • Humor.

  • El sensualisme i l'erotisme.

La síntesi que apareix en Tirant lo Blanc, és l'esperit cavalleresc medieval i el realisme burgès, les ganes de viure.

  • Tirant: una novel·la complexa i diversa

Tirant lo blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor d'aquest cavaller. L'ideal és alliberar Constantinoble del setge dels turcs, expressa l'ideal del cavaller amb una mentalitat plenament medieval, cortesana militar, eròtica, psicològica, etc.

Pel seu to versemblant i creïble la fa diferent a les novel·les d'aquella època i inaugura una nova manera de reflectir al món cavalleresc. Argument variat i ric en registres.

La novel·la comença amb una carta adreçada al rei Fernando de Portugal, immediatament ve un pròleg que constitueix en una exaltació en l'ordre de cavalleria i que proposa a Tirant com a model de cavaller.

La novel·la està narrada en tercera persona per un narrador discret, encara que també apareix un altre narrador.

-3-

És una novel·la tancada, discursiva i lineal, amb una trama temàtica i argumental (gràcies a la presència d'escenes eròtiques, parlaments desvergonyits, tocs d'humor i sensualisme); un conjunt en què l'autor fa una barreja, fets de la realitat, la història, la imaginació o la literatura viscuda per uns personatges vius i complexos.

D'altra banda, l'estil respon al to dels episodis, des del to greu i seriós de les escenes cavalleresques, militars o lletres de batalla, fins al viu, fresc i intencionat dels episodis vius i eròtics.

Malgrat que la novel·la no té cap estructura que la que li donen els 437 capítols, es tradició dividir-la en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics que es geogràfics on es desenvolupa.

Totes tenen una doble línia argumental, armes i amor, unida en una trama única que segueix la vida del protagonista.

Versemblança

Tirant lo Blanc és una novel·la versemblant quan les novel·les dels cavallers NO ho eren. Tot és a prop de la vida. Es presenta com un cavaller necessari, possible i creïble. No hi ha dracs, ni mags, ni espais simbòlics, ni gegants, etc. Tot és real.

La versemblança obeeix tant als nous gustos literaris com la cavalleria del segle XV. Ells volen mantenir l'ordre de la noblesa, davant d'un món que canvia. La novel·la ve a donar suport a aquesta idea.

La novetat de Tirant és que aquest cavaller és un personatge molt humà, no és només un personatge de ficció, és sobretot la justificació del seu món, per això la seva gran aventura no té res a veure amb el seu lluïment personal, sinó amb el destí de la societat:

  • Salvar l'imperi oriental dels turcs, que era el somni de la cavalleria del segle XV, per tant, és una necessitat estètica i ideològica.

Joanot Martorell és un gran admirador de la cavalleria, la novel·la reflecteix

-4-

fidelment usos i costums cavallerescos de l'època, sempre narrats amb seriositat i respecte.

La novel·la inclou episodis històrics bastant coneguts:

  • Setge de rodes: Va ser assetjada realment pels moros i els genovesos l'any

1444 i del què Martorell fou informat pel cavaller Jaume Vilagut.

  • El tema central de la novel·la és la caiguda de Constantinoble, l'any 1453. Martorell a la seva novel·la permet canviar la realitat històrica i Tirant allibera Constantinoble dels turcs.

La versemblança era una necessitat literària com la necessitat de la cavalleria del segle XV.

D'altra banda, els aspectes més quotidians, la descripció d'armes i vestits, els menjars, les converses privades, etc. Donen realisme a la història. Els espais de la narració sempre són identificables: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, Constantinoble, nord d'Àfrica, fins i tot els noms dels cavallers pertanyen a la realitat del segle XV: Gran turc, el soldà de Babilònia, Marquè de Sant Jordi, Duc de Galàbria...

Joanot Martorell, no crea el seu percentatge únicament de la seva imaginació. Alguns crítics, han assenyalat que Tirant recull trets dels personatges com per exemple: Geoffry de Thoisy -Cavaller de Borgonya-, que va participar en l'alliberament de Rodes, János Húnyadi, -cabdill hongarès- que tot i haver vençut, havia aturat als turcs l'any 1448 i Tirant s'assembla molt a un heroi nostre, Roger de Flor -Cabdill d' almogàvers- que comparteix amb ell un grapat de fets.

Roger de Flor:

  • El rei de Sicília posa al seu servei deu galeres i dos llenys.

  • Es posa al servei del rei Andrònic II de Bizanci.

  • Constantinoble va rebre amb gran entusiasme a Roger de Flor.

  • Rep el títol de Megaduc.

  • Es fet cèsar.

  • Es casa amb Maria Que és la neboda de l'emperador de Bizanci.

  • És assassinat a Andrinàpolis.

-5-

Tirant:

  • És anomenat capità general i de la justícia de l'Imperi grec.

  • És rebut amb entusiasme a Constantinoble

  • Es casa amb carmesina -filla de l'emperador-.

  • Mor d'una malaltia a Andrinàpolis.

Influències:

Els 39 primers capítols té com a protagonista a Guillem de Varoic. L'aspecte didàctic -que servirà per la formació de cavaller a Tirant- procedeix del llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull, mentre que l'aspecte novel·lesc, procedeix de la prosificació francesa de Guy de Warwycke, relat anglo-normat del segle XII.

  • Estructura

  • 1ª part: Tirant a Anglaterra (capítol 1-27).

  • 2ª part: Tirant a Sicília i a l'illa de rodes ( 98-114).

  • 3ª part: Tirant a Constantinoble (115-296).

  • 4ª part: Tirant al nord d'Àfrica (297-407).

  • 5ª part: Tirant torna a l'imperi grec (408-437).

  • Tirant a Anglaterra:

En aquesta primera part, Tirant es passa 29 capítols parlant amb l'ermità.

Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra

per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de

cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda endarrerit perquè s'adorm damunt del cavall. S'aparta del camí i s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment esta llegint el tractat de l'ordre de cavalleria del segle XV. L'ermità amaga la seva identitat i li regala el llibre en acomiadar-se'n.

-6-

Reunit amb els seus companys, va a Londres. I de retorn a Bretanya, passa per on està l'ermita amb el propòsit d'explicar-li les festes de la cort, tal com li havia promès en anar-se'n.

Dins de la primera part de l'obra podem trobar també una escena molt més divertida que és quan el rei institueix la fraternitat de l'orde dels cavallers i de la Garrotera arran d'un fet ridícul com és la caiguda de la lligacama d'una donzella mentre dansava.

  • Tirant a Sicília i a l'illa de rodes:

Quan Tirant amb els seus companys arriben a Nantes s'assabenten -per un missatger- que el Soldà del Caire, amb l'ajuda d' uns genovesos, havien armat un estol i volien apoderar-se de Rodes.

Arribats a Sicília, s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana (princesa de Sicília) , s'enamoren. Tirant mira de propiciar el casament però Ricomana no confia molt en Felip, encara que, amb l'ajuda de Tirant semblarà un home bo i cuidadós. Al final partiren cap a Rodes i aconseguiren guanyar els enemics. Tirant acompanyat de Felip aixecà el setge.

Ricomana decideix esposar-se amb Felip quan torna a Sicília.

  • Tirant a Constantinoble:

Aquesta part, es podria dir que és la més llarga pel que fa al tema amorós. En aquesta tercera part, Tirant s'enamora de Carmesina -filla de l'emperador-. Descobrim a un Tirant ben diferenciat de les altres parts, pel que fa al seu comportament. Es mostra romàntic, vergonyós, tímid... no té res a veure amb el seu perfil de cavaller.

Al tema militar, l'emperador Bizanci li demana ajut per tal de lluitar contra el Gran Turc.

  • Tirant al nord d'Àfrica:

Tirant és recollit pel Cabdill dels Cabdills -important noble del regne Tremissèn i l'envia al seu castell. Allà, el fill, el tracta com a captiu i el carrega de cadenes. Mentrestant, el rei

-7-

Escariano, ataca el regne i posa setge al rei. El cabdill, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquest treu de la presó a Tirant i li demana ajuda, convençut de que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d'armes. Tirant es posa a la seva disposició i comença a combatre. Tirant allibera de la captivitat a uns quants homes que havien naufragat amb ell. Continua lluitant i un dia es torna a trobar amb Plaerdemavida i tornen a l'imperi Grec perquè carmesina estava en perill. D'una altra part, Plaerdemavida es casa amb el Senyor d'Agramunt i son nomenats reis de Fes.

  • Tirant torna a l'Imperi Grec:

És l'últim capítol de l'obra. Tirant informa que anirà a Constantinoble i la Viuda Reposada, assabentada de l'arribada de Tirant i temorosa de la seva venjança, es mata. Guanya als turcs i torna a Constantinoble per informar de la rendició, però principalment per veure a Carmesina. Es casa amb ella, és nomenat César de l'Imperi però abans d'arribar a Constantinoble emmalalteix greument, després de fer testament i escriure a Carmesina, mor. Carmesina no pot suportar el dolor de la mort de Tirant i ella mor també de dolor. Un altre personatge que mor també és l'emperador. A la fi, Hipòlit -l'hereu de Tirant- i l'emperadriu -l'hereva de la seva filla Carmesina- fan legal la seva relació i, amb el matrimoni, Hipòlit esdevé emperador i fa soterrar dignament Tirant i Carmesina a Bretanya. En conclusió, un tràgic final per una gran història.

  • Resum argumental

Tirant lo Blanc és el protagonista de la novel·la i cavaller valerós d'Anglaterra.

Tímid i molt valent, continuarà les aventures guerreres a Tunícia, Sicília i Rodes; salva l'Imperi Bicentí i es converteix, junt amb la princesa carmesina en Cèsar de

l'Imperi. Després d'aquests fets, mor d'una malaltia.

Aquesta obra, combina els ideals del món de la cavalleria amb el cru realisme, on trobem a faltar l'humor que caracteritza l'obra de Joanot Martorell.

-8-

  • Descripció dels personatges principals

Clarament, el personatge principal és Tirant. És ell el punt de referència de les aventures o entorn a ell esdevé tota la història.

Tirant: és un personatge psicològicament ric, i la seva novel·la és, de fet la seva biografia. Tirant és valent, és hàbil en l'ús de les armes i avesat al cerimonial cavalleresc. Invencible, però a diferència dels herois de Bretanya és ferit en el combat, es cansa, etc. És virtuós, és admirable, però viu en un món ben real i actua sempre en el marc del que és possible. Abans de ser cavaller, és instruït en l'ordre de cavalleria per guillem de Varoic i després nomenat cavaller per el rei d'Anglaterra. És un gran estratega, estudia la situació de la batalla, les forces del contrari i aplica les tècniques millor.

Té un gran sentit de l'honor, respectuós, fidel al rei, humil, sensible, i sobretot, és vergonyós en la seva vida íntima.

Un darrer aspecte molt important, és la seva cara més intima. Amb la seva relació amorosa amb la Carmesina, es troba vacil·lant, vergonyós, sensible, tímid i fins a algun moment arriba al ridícul. Tirant, tremola d'amor, té por d'estar prop de la princesa, arriba a plorar per causes amoroses.

La seva relació amorosa amb Carmesina, és ingènua, un amor obertament declarat, llibertat de costums i relacions eròtiques, que, poc a poc, l'allunya de l'amor cortès.

Carmesina no vol accedir al típic joc de Plaerdemavida, ella es manté sempre en una actitud recta.

Plaerdemavida: és l'intermediària entre els enamorats, juga un paper decisiu en les escenes amoroses, és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.

El comportament amorós de Plaerdemavida no és clar, es presenta com una dona molt sensual, que vol participar en tots els afers amorosos, el compliment del seu desig sexual passa més per la imaginació o la participació com espectadora que no pas com protagonista; coneix bé els desitjos del cor i del cos. És ingènuament ingeniosa, és sensible, entremaliada i molt sensual. Parla clar, diu les coses pel seu nom, és amant del rei i per això és tan atrevida.

-9-

Carmesina: és una noia d'uns 14 anys que s'enamora de tirant a primera vista. Entre ells intercanvien jocs amorosos sense arribar a “l' acte”, al que Carmesina no vol accedir fins que siguin un matrimoni i mai convidà a Tirant a la seva habitació, encara que li agradés molt, es mantenia firme a les seves conviccions. Representa els valors socials de Joanot Martorell. Al morir Tirant d'una malaltia, Carmesina mor amb ell a causa de la tristesa.

Viuda reposada: és una dona jove, d'uns 23 o 24 anys que sempre està al costat de la Carmesina, l'ha educat. Ella també està enamorada de tirant, però encara que ha educat a Carmesina, farà tot el possible perquè aquest no prengui matrimoni amb Carmesina. Martorell ridiculitza a aquest personatge. Morirà al saber que tirant torna i que la pot matar per impedir el seu casament.

Felip de França: és un infant, estúpid, però Tirant l'ajuda i aconsegueix a Ricomana.

Ricomana: princesa de Sicília. Es casarà amb Felip de França gràcies a Tirant.

Hipòlit: cavaller, cosí de Tirant que l' ajuda en les batalles i en els afers amorosos. Entre Hipòlit i Tirant hi ha una gran amistat.

Guillem de Varoic: és un compte anglès de gran fama com cavaller. És fa ermità quan es va anar de peregrinació i tornà a Anglaterra vivint d'almoines donades en el viatge de peregrinació.

Emperadriu: és la mare de la Carmesina i dona de l'emperador. Es casà amb Hipòlit, el qual ja mantenien relacions sexuals.

El senyor d'Agramunt: cosí de Tirant. Serà casat amb Plaerdemavida i serà rei de Fes.

Diafebus: és cosí de Tirant. Serà l'home d'Estefania -filla del vertader duc de macedònia-.

-10-

Mapa: Itineraris de Tirant lo blanc

-11-

  • Llengua i estil

Tirant lo Blanc, és una novel·la de múltiples cares:

D'una banda hi ha un estil barroc, oratori, solemne, format a partir dels cànons de la prosa renaixentista europea i el retoricisme de la prosa valenciana. En aquest registre es presenten els llargs parlaments dels personatges, les lamentacions, les evocacions pedants, etc. Aquesta manera artificiosa d'enraonar, era una manera habitual entre els membres de l'alta societat valenciana . Al costat d'aquest estil de to oratori, la novel·la presenta un registre bastant dinàmic i efectiu; un to col·loquial de frases cultes familiars, jocs de paraules, refranys o l'ús de metàfores.

El primer, és un estil culte, barroc i retòric, preguntes i respostes, parlaments llargs i les lamentacions; la parla culte la trobarem en escenes de la vida pública dels protagonistes i dels altres personatges.

El segon, és l'estil col·loquial, que el trobarem especialment en les escenes de la vida més intima dels diferents personatges (escenes en les que intervé Plaerdemavida), utilitzant refranys, diàlegs breus i directes, expressions col·loquials, etc.

Hi ha dos aspectes sobre els quals Joanot Martorell no es permet la més lleu broma, sobre la cavalleria i la guerra.

-12-

CONCLUSIÓ

L'obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, no cal dir que ens mostra la vida d'un cavaller, perquè es veu clarament. Aquesta novel·la no té cap aspecte en exclusiva. Hi ha novel·la de cavalleria, novel·la històrica, novel·la militar, novel·la de costums, novel·la eròtica, novel·la psicològica, etc. Tirant lo Blanc, relata tota mena d'aventures, descriu escenes amoroses i sensuals, en definitiva tot el que fa referència al món de la cavalleria. Tirant te infinites cares dins d'aquesta novel·la, es un debat entre l'ideal i la realitat. A la novel·la, trobem la influència de diverses fonts: Clàssiques, artúriques, doctrinals, les cròniques, la predicció i la lírica culta. Podríem dir, que aquesta novel·la és una de les novel·les més importants de la literatura catalana i una de les moltes novel·les més divertida, entretinguda i apassionant de tots els temps.

-13-

OPINIÓ PERSONAL

Per un part, la novel·la de Tirant lo Blanc m'ha agradat, però per altra no. Dic que no m'ha agradat perquè a l'hora de la lectura hi ha alguns capítols que hi ha uns pesats parlaments bastant difícils d'empassar, generalment religiosos, que el seu vocabulari no ajuda gaire, per estar en català medieval.

Però he de dir que és una novel·la entretinguda i bastant interessant, gràcies a la versemblança amb que l'autor narra fets i redacta, així com les vestidures, el sensualisme de Carmesina amb tirant, les escenes eròtiques, la manera d'actuar, les batalles, les festes a la cort reial...

I quan esmento que la novel·la m'ha resultat bastant interessant és gràcies als seus personatges, als capítols on hi ha escenes d'humor, erotisme i sensualitat, que et deixen amb l'intriga.

-14-

BIBLIOGRAFIA

  • Enciclopèdia Encarta 98.

  • Tirant lo Blanc (edicions 62).

  • Enciclopèdia Encarta 2000.

  • Fonts bibliogràfiques.

  • Enciclopèdia Gran Larousse Català.

  • Pàgina web: www.google.com

-15-