Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la cavalleresca. Argument. Personatges. Batalles

  • Enviado por: Lorena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

Primera part del treball

1. Resum

Tirant a Anglaterra La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí rep consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com aquest va adquirir un gran prestigi i l'ordre de cavalleria.

Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes Tirant i el príncep Felip, en assabentar-se que els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes, es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans, però, fan una estada a Sicília, on Felip s'enamora de Ricomana. Aquesta, sospitant de la beneiteria del príncep, el posa a prova, però sempre està pel mig Tirant, mirant d'esmenar les rucades de Felip.

Tirant i Felip es dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb èxit la fugida dels enemics. De tornada, Ricomana segueix amb el joc i, gràcies a un equívoc, finalment cedex a casar-se amb Felip.

Tirant a l'Imperi Grec L'Emperador demana ajuda a Tirant per combatre els turcs. Quan arriba, a Constantinoble el nombren Capità. Aquí coneix a Carmesina, la filla de l'Emperador, de la qual s'enamora bojament i la sedueix. La dida de la Princesa, la Viuda Reposada, consumida per l'enveja, mou cel i terra perquè aquest amor no sigui possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa el que pot perquè els enamorats es vegin secretament.

Tirant, com a bon cavaller, venç els turcs diverses vegades. En tornar de les batalles, Diafebus i Estefania es casen en secret i, més endavant, es celebren les bodes públicament. A més a més, a la cort neix un altre amor: Hipòlit s'enamora de l'Emperadriu.
Tirant, decidit i recuperat de les ferides, s'embarca per tornar al camp de batalla, molt irat i decebut per les maleses que la Viuda Reposada li havia explicat sobre la Princesa. Plaerdemavida, parla amb Tirant i ho desmenteix. A causa d'una mala marea, la galera naufraga, i Tirant i Plaerdemavida salven les seves vides (per separat).

Tirant al Nord d'Àfrica El Cabdillo troba a Tirant després d'haver naufragat i el fa captiu, però l'allibera a la vegada per la seva virtut de cavaller. Tirant, molt agraït, l'ajuda entrant en combat contra els enemics. La Reina, atreta per Tirant, li declara el seu amor, però Tirant segueix fidel a l'amor de Carmesina. Estant en aquesta situació, la Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li dóna el baptisme. Seguidament, molts altres sarraïns segueixen l'exemple de la Reina i, d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat d'infidels.

Més endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a Constantinoble per defensar-los dels turcs. Abans, però, Plaerdemavida i Diafebus es casen.

Tirant torna a l'Imperi Grec La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es mata per temor. Tirant aconsegueix propostes de pau per part dels turcs. L'Emperador, molt agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina, però per desventura, Tirant emmalalteix i mor. L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt afectat per la mort de Tirant, també passa a millor vida. Acte seguit, Carmesina, sense poder aguantar tant de dolor causat per la pèrdua del seu pare i del seu estimat, també mor. L'Emperadriu es casa amb Hipòlit i aquest, convertit en Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats dignament.

  • Eixos temàtics

  • Essencialment, es diferencien dos temes principals: les batalles de Tirant i l'amor entre diversos personatges de la novel·la.

    Per una banda, les batalles. Tirant és partícip de nombroses batalles i vençedor de totes elles. Ja que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca, gran part del llibre narra aquestes sagnants batalles.

    D'altra banda, el segon tema principal és l'amor, doncs a més de ser una novel·la cavalleresca, també s'hi barreja erotisme i sensualitat. Es parla dels amors de Tirant i Carmesina, de Diafebus i Estefania, d'Hipòlit i l'Emperadriu, i, en segon terme, l'amor que sent la Viuda Reposada per Tirant i el del príncep Felip per la princesa Ricomana.

    Aquests dos són els temes que predominen, però també estaria bé nombrar algún altre subtema, com per exemple, la manera de cedir títols en aquella època, com es duien a terme les festes de noces, com es declaraven guerres, com es signaven treves de pau, les lletres de batalla,...

  • Aspectes que m'hagin cridat l'atenció

  • Hi ha diversos aspectes que m'han sorprès especialment, però en destaco els següents:

    El valor que tenen els personatges que apareixen en les batalles, com escampant tanta sang, tallant tants caps i fent sortir tants cervells (entre altres coses també explicades en la novel·la) no s'immuten davant del panorama.

    L'episodi en què l'albanès es deixa assotar i tallar les orelles amb el propòsit d'ajudar a Tirant i, posteriorment, ser lliure i ric. Fins a un cert punt es pot arribar a entendre, doncs ho fa pel seu bé, i gràcies a aquest fet té la vida assegurada, però personalment ho trobo una salvatjada, doncs si li tallen les orelles, a més de quedar desfigurat, perdrà l'oïda.

  • Opinió personal

  • En general, el llibre Tirant lo Blanc està bé. Aquest ha estat el segon cop

    que me'l llegeixo (ja no m'enrecordava), i he de dir que m'ha agradat més la segona lectura que quan el vaig llegir per primera vegada, o almenys hi he parat més atenció. Tot i així, he de fer una consideració: respecte les batalles, les trobo molt repetitives. Sempre passa el mateix. Guanya el bàndol de Tirant, fent una gran mortaldat entre els enemics. Penso que això hauria de variar una mica perquè la lectura fos més amena, com per exemple, que Tirant fos derrotat (no mort) en alguna batalla.

    Tampoc m'ha agradat massa el final, en el que el protagonista mor i, a conseqüència, la seva estimada Carmesina i l'Emperador. Hauria preferit que la seva vida hagués seguit feliç al costat de Carmesina.

    Respecte el vocabulari emprat, no és de gran dificultat de comprensió. Es pot seguir perfectament la lectura, tot i que es fa ús de paraules (majoritàriament referents a les armes i l'habituallament), que almenys jo, no sé ben bé a què es referien.

    Segona part del treball (cap. 22)

  • Establir els capítols originals que fan referència al capítol treballat

  • En el meu cas, m'ha tocat treballar d'una manera diferent el capítol 22, que porta el títol de “Segueixen les astúcies de la Viuda Reposada”. Aquest capítol fa referència als capítols CCXV “Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant” i CCXVI “Lamentació que féu la Princesa”, situats al segon volum de la novel·la original.

    Les diferències que presenten són escasses. Fins i tot la manera d'explicar els fets i algunes expressions utilitzades pels personatges que hi apareixen són pràcticament iguals en els dos llibres. L'únic canvi que hi ha és el de la llengua, respecte a l'epoca en què pertanyen. La diferència és que després de que la Viuda Reposada li expliqui a la Princesa totes les mentides que li passen per la ment sobre Tirant, la Princesa es lamenta a la Viuda Reposada. En el llibre de l'editorial Columna Xip, aquesta part no hi és. El llibre explica que la Princesa s'estira al llit i es lamenta tota sola.

  • Característiques de la novel·la cavalleresca aparegudes al capítol

  • En aquest capítol es poden determinar les característiques de la novel·la cavalleresca següents:

    • Fa referències a l'amor cortès. És la característica més notable en el capítol, ja que tracta de l'amor (o desamor, ja que Carmesina s'enutja amb les paraules de la Viuda Reposada).

    • La diferència del registre lingüístic per a cada classe social.

  • Eixos temàtics

  • El capítol presenta un únic tema. Tracta sobre les blasfèmies que li diu la Viuda Reposada a la Princesa Carmesina sobre Tirant. Aquesta, creient-se-la i molt decebuda, s'estira al llit i es lamenta tota sola.

    4. Comentari

    “Segueixen les astúcies de la Viuda Reposada” pertany a la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc del segle XV, escrita per Joanot Martorell (1415-1468). Posteriorment, la novel·la va ser retocada per Martí Joan de Galba. Va ser escrita entre els anys 1460 i 1465, però va ser publicada per Martí Joan de Galba el 1490 (Joanot Martorell ja havia mort). Aquest capítol el localitzem dins de la part III. Tirant a l'Imperi Grec, cap al final.

    La novel·la parla de la virtuositat del protagonista, Tirant lo Blanc, un cavaller de Bretanya pertanyent al llinatge de Roca Salada. A mesura que avança la història aconsegueix l'amor de la Princesa Carmesina, fins a arribar a un final tràgic.

    Aquest capítol comença amb l'enuig de Tirant vers el seu cosí, perquè aquest l'havia desobeït. Carmesina parla amb Tirant perquè el perdoni i, havent fet les paus, Diafebus li prega que li demani la mà a Estefania en nom d'ell. Hipòlit li explica a l'Emperador com s'havia dut a terme la batalla. En aquell moment, Tirant apareix i li prega a l'Emperador que faci possible el matrimoni entre Diafebus i Estefania, però aquest permet que Estefania sigui qui doni el consentiment. Així doncs, Estefania escriu un albarà, firmat amb la seva sang, amb tal de rebre el matrimoni amb Diafebus. Per la nit, la Viuda Reposada entra a la cambra de Tirant, on ella indirectament li diu que l'estima. Acte seguit, la Viuda Reposada s'en va a la cambra de Carmesina per explicar-li tot de mentides sobre Tirant, com per exemple, que té intenció de robar totes les riqueses del regne i marxar cap a la seva terra, de matar-la a ella i al seu pare l'Emperador, i que només l'estima pels béns materials. D'aquesta manera, li fa jurar que no dirà res a ningú, doncs si fos donat el cas, Tirant mataria la Viuda Reposada.

    En el text podem diferenciar 4 parts. La primera part (del primer paràgraf al paràgraf 12) es limitaria quan Diafebus li diu a la Princesa que les ferides que pateix en Tirant no porten cap perill. A continuació, la segona part (del paràgraf 13 al 19) s'inicia amb l'explicació d'Hipòlit a l'Emperador sobre la batalla. Llavors apareix Tirant, el qual manté un diàleg amb l'Emperador sobre el matrimoni d'Estefania i Diafebus. Aquesta part acaba amb l'albarà que escriu Estefania. La tercera part (del paràgraf 20 al 28) explica la xerrada que té la Viuda Reposada amb Tirant. Finalment, la quarta i última part (del paràgraf 29 fins al final), és el que fa referència al títol del capítol, és a dir, la Viuda Reposada menteix a Carmesina amb la intenció que s'enutgi amb Tirant.

    Al llarg del capítol, hi intervenen diversos personatges, que van dialogant entre ells. Alguns exemples són:

    “-Si no m'hagués desobeït, el rei d'Egipte no hauria fugit tan de pressa, i jo hauria destruït tot el seu exèrcit.”

    “-Digueu, ¿les nafres del nostre capità són perilloses? S'hi tem perill de mort?”

    “-La Vostra Senyoria només pensa en les donzelles; no sospitant que també les viudes poden prendre estat.”

    Al llarg del capítol apareixen diversos personatges, com Diafebus, Estefania, Carmesina, la Viuda Reposada, Hipòlit, Tirant i l'Emperador. Tots els fets esdevinguts ocorren a l'Imperi Grec, al castell de l'Emperador.

    Per finalitzar, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que reuneix totes les característiques de les novel·les d'aquest gènere, explicada amb un llenguatge acurat i sempre respectant les classes socials a les que els personatges es dirigeixen.