Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Aventures del cavaller. Nivels de lenguatge. Forma. Versemblança

  • Enviado por: Kay
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Treball de Català:

Joanot Martorell, TIRANT LO BLANC

El context:

  • Expliqueu com era la València del s. XV.

Els segles XIV i XV van estar plens de fortes crisis de tota mena que acabaren per provocar una crisi global en la Corona d'Aragó.

Aquesta crisi, però, no afectà per igual a tota la Corona. València, al s. XV, va arribar al seu màxim esplendor a causa dels següents motius:

  • Hi havia més diversificació agrícola (el camp era conreat pels moriscos, els quals no compartien les reivindicacions remences).

  • Hi havia una millor estructura del comerç i la indústria, més llibertat mercantil. València tenia molts contactes amb el món italià i atlàntic.

  • Es va mantenir la paritat de moneda: moviments moderats de preus i salaris.

  • Durant el s. XV, València va aconseguir una gran estabilitat econòmica i social. Es vivia una gran eufòria. València aprofità la crisi del Principat per posar-se davant Barcelona i s'independitzà de la seva influència.

    A la llarga el gran problema de València fou que no aconseguí consolidar les seves institucions polítiques per poder enfrontar-se a Alfons el Magnànim. I al final d'aquest període, els interessos de la noblesa rendista acabaren estrangulant el creixement secular.

    • Comenteu una mica la biografia del cavaller i escriptor Joanot Martorell.

    Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, durant molt de temps establerta a Gandia. Francesc Martorell, pare de Joanot fou cambrer del mateix rei i jurat a València, morí entre els anys 1433 i 1437. Martorell era uns dels set fills que tingueren Damiata de Montpalau i Francesc Martorell. Tots els indicis diuen que Joanot va néixer a Gandia al voltant de l'any 1413 1414. Joanot ja amb la designació de cavaller ("mossèn Joanot Martorell"), apareix atestat, per primera vegada, en el document del 14 de març del 1433.

     

    Joanot Martorell, que restà solter tota la vida i del qual no es coneix descendència il·legítima, ens apareix com una figura típica de la mitjana noblesa valenciana del segle XV. Cavaller bregós es mou amb desimboltura en les més lluïdes corts i és respectat pel seu mestratge en l'exercici de les armes com a combatent singular.

     

    El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d'haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien resoldre mitjançant una batalla a ultrança, Martorell hagué de cercar jutge imparcial de la contesa. Anà a Londres i aconseguí que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptés la judicatura. La intervenció de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, i del germà d'aquest, l'infant Enric, féu que la batalla entre Martorell i Montpalau no es dugués a terme.

    Martorell visqué prop d'un any a Anglaterra (entre el març de 1438 i el febrer de 1439) on va conviure i conegué la sumptuosa vida de la cort, el cerimonial de l'ordre cavalleresc de la Garrotera estigué en relació amb cavallers de tota Europa, que hi acudien en recerca d'aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixarien solc en les seves obres literàries.

    De retorn al regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual tothom té poques notícies. L'any següent vengué a Gonçal s'Ixer, comanador de Muntalbà, el lloc de Murla i Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals cal comptar l'empresonament de Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de baralla contra el comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofre, intents de concòrdia imposada pel rei de Navarra (el futur Joan II), un seriós desig d'arribar a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità endegant l'afer per les vies de la justícia civil, que llevà la raó a Martorell i li imposà: “callament perdurable” d'aquest llarg i perdurable afer, Martorell, desitjós d'una batalla a ultrança, va fer un segon viatge a la cort anglesa vers el 1450.

    El 1454 és atestat a Nàpols. El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant Lo Blanc, que dedicà a l'infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l'agost de 1464 fins al maig de l'any següent, a la cort del seu germà Pere el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era parent més pròxim a Catalunya. Va morir possiblement a l'any 1468

    De la seva producció literària només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació d'una versió en prosa, francesa o anglesa, del vell poema francès Gui de Warwick), que constitueix una mena d'esbós dels 39 primers capítols de la seva obra principal. Tirant lo Blanc que ha previngut continuat per Martí Joan de Galbà. És possible que també sigui l'autor d'una altre novel·la cavalleresca, Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament.

    L'obra:

  • Estructura de l'obra:

    • Feu un resum de les diferents parts del Tirant:

    Tirant a Anglaterra

    La primera part de la novel·la explica la història del compte Guillem de Varoic, que decideix deixar la vida cavalleresca per convertir-se en un ermità i anar a Jerusalem. Després el compte va tornar per ajudar al rei d'Anglaterra a combatre els moros. Quan va acabar es tornà a anar però aquest cop no surt de l'illa d'Anglaterra.

    Un dia, uns gentilhomes anaven a la festa de noces del rei d'Anglaterra, d'Enric VI, amb Margarida d'Anjou, i juntament amb ells anava Tirant per a rebre l'ordre de cavalleria. A causa del cansament es va adormir sobre el cavall, es quedà ressagat i tombà per un altre camí. D'aquesta manera es va topar amb l'ermità que, casualment, estava llegint Arbre de batalles, llibre que tractava de l'ordre de cavalleria. Tirant li demana que l'adoctrini en la cavalleria, però, en comptes, l'ermità li regala el llibre assegurant-li que en aquest llibre trobarà tot el que busca. Agraït, Tirant se'n va a la festa que és seguida d'un torneig.

    Al cap d'uns dies, Tirant torna amb els seus amics a visitar l'ermità per explicar-li la celebració de la festa però quan l'ermità li pregunta pel guanyador del torneig, Tirant s'avergonyí i se'n va. Llavors és en Diafebus, cosí d'en Tirant, qui explica que va rebre l'orde de cavalleria amb molt d'honor per la seva valentia i enginy.

    Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes

    Tirant deixa Anglaterra i es dirigeix a Nantes, on és rebut pel duc de Bretanya. Allà arriben també uns cavallers de la cort de França que expliquen que el soldà d'Alcaire amb ajut dels genovesos ha intentat apoderar-se de l'illa de Rodes que pertany a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem.

    Tirant decideix socórrer els assetjats de Rodes contra els musulmans i els genovesos. Compra una nau i s'emporta al cavaller Tenebrós i al príncep Felip, fill petit del rei de França.

    Un cop a Palerm, Sicília, Tirant i els seus acompanyants són rebuts pel rei i la princesa, Ricomana, qui s'enamora del beneit de Felip. Tirant fa tot el possible per a que aquesta relació surti ben parada, i li parla molt bé a Ricomana d'en Felip excusant les seves grosseries i beneiteries amb explicacions un tant ridícules deixant a la princesa no massa convençuda.

    Més tard, Tirant marxa a Rodes amb Felip i el rei de Sicília i trenca el setge del port de Rodes, un mariner seu cala foc a la nau capitana dels genovesos a canvi de diners i donant els honors a Tirant, i proveeix d'aliments al poble i obliga al soldà a deixar el setge. Després Tirant embarca amb el rei de Sicília, Diafebus i Tenebrós i va cap a Barut, Jerusalem i Alexandria on rescaten molts captius i els porten a Rodes.

    Finalment, Ricomana i Felip es casen malgrat els dubtes de la princesa, que abans fa venir un filòsof de Calàbria, que és com un endeví, i descobreix que el pare de Felip és il·legítim.

    Tirant a l'Imperi Grec

    Un cop a Sicília, l'Emperador de Constantinoble envia una carta al rei de Sicília, demanant que Tirant l'ajudi a defensar Constantinoble de l'invasió dels turcs. Aquest accepta i se'n va amb els seus soldats.

    Quan arriba a Constantinoble, l'emperador el fa Capità General i imperial d'armes i justícia. Després coneix a la seva filla Carmesina que estava de dol per la mort del seu germà a costa d'un traïdor de la cort, com el duc de Macedònia que és el sospitós i s'oposarà a Tirant. Tirant, en només veure-la, s'enamora bojament que el fa malenconiós. Per la banda de Carmesina també s'enamora de Tirant i comença el joc cortès. Després de dubtejar i encara malenconiós, Tirant aconsegueix declarar-se amb un mirall i li confessa que moriria per ella. Però la dida de la princesa, la Viuda Reposada, també està enamorada de Tirant i farà tot el possible per separar-los.

    Mentre, els turcs han derrotat les tropes del duc de Macedònia i volen assetjar la ciutat de Constantinoble. Tirant venç els turcs, cosa que enutja més al derrotat duc de Macedònia. El Soldà demana una treva de sis mesos a Tirant, la qual li és concedida.

    Diafebus marxa a Constantinoble amb els presoners i quan arriba, pondera les gestes de Tirant davant Carmesina. És llavors quan Estefania s'enamora de Diafebus i més tard fan bodes sordes, que és el que Tirant i Carmesina també fan.

    El Soldà traïciona la treva i ataca Tirant que es refugia al castell de Malveí qui té un fill, Hipòlit, que fa amistat amb a Tirant. El duc de Macedònia aprofita la situació i diu que Tirant ha fugit com un covard. Però, Tirant amb la gent de Malveí ataca al Soldà i el derrota. La veritat surt a la llum i es desemmascara l'insidiós duc de Macedònia, que mor en una batalla.

    Tirant fa que a Diafebus li donin el comptat de Sant Àngel i el facin Gran Conestable i ho celebren al castell de Malveí. Mentre estan de festa, l'exercit del Gran Caramany, rei de l'Índia, ajuda al Soldà però Tirant l'ataca i el venç.

    La Viuda Reposada fa creure a Carmesina que Tirant malparla d'ella la qual cosa fa que hagin malentesos entre els dos enamorats. Plaerdemavida i Estefania intenten solucionar la situació, llavors Plaerdemavida porta a Tirant al llit de Carmesina d'on surt precipitadament per la finestra a causa dels crits de Carmesina i es trenca una cama. Hipòlit i Diafebus l'ajuden, i mentrestant Plaerdemavida farà d'intermediària de la parella fins que ell es recuperi.

    Per altre part, l'Emperadriu i Hipòlit s'enamoren i mantenen una relació amorosa durant quinze dies sense que ell surti de la cambra de l'Emperadriu.

    Finalment Tirant es recupera i la Viuda Reposada trama un pla i explica a Tirant que Carmesina relacions amb un jardiner negre del Palau i li demostra amb uns miralls. Tirant s'engeloseix molt i mata el jardiner, fins i tot perd el desig de viure.

    Recuperat gràcies a l'enginy d'una vella jueva, torna al camp de batalla sense voler parlar mai més amb Carmesina, però Plaerdemavida el va a veure a la galera i li explica que tot era un joc i que era ella amb una careta qui jugava amb la princesa, llavors es desemmascara la maldat de la Viuda Reposada. Però abans que pugui fer res, la mar es posa dolenta i la tempesta s'endú la galera del port, la condueix a la deriva i la fa sotsobrar en les costes del nord d'Àfrica. Tirant i Plaerdemavida, cadascun pel seu costat, atenyen la platja i salven la seva vida.

    Tirant al Nord d'Àfrica

    Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barbaria i arriben a la platja separats. Tirant és recollit per un dignatari musulmà, el Cabdillo dels Cabdills, ambaixador del rei de Tremicèn. Tirant entra al seu servei i el porta al castell del seu fill, però aquest el fa empresonar. El Cabdillo és atacat pel rei Escariano qui ha segrestat la seva filla, llavors el musulmà escapa de la batalla i allibera a Tirant per que l'ajudi. Tirant, immediatament, es posa a la seva disposició i comença a combatre les tropes del rei Escariano, trenca el setge i rescata el rei i la seva filla. Però el rei Escariano, gràcies a la traïció d'un jueu, pren la ciutat, mata el rei i s'endú la seva filla. Tirant decideix vèncer Escariano i ho aconsegueix mitjançant un estratagema, gràcies a la participació d'un albanès.

    Uns quants homes d'en Tirant són capturats i aquest els salva acabant conquistant tot el nord d'Àfrica. Els assetjats, veient-se perduts, trameten la seva senyora amb donzelles. Una d'aquestes donzelles és Plaerdemavida, que va ser recollida per un vell moro i més tard va entrar al servei de la senyora, i Tirant no la reconeix. Aquesta li suplica generositat però ell es nega, llavors ella li recorda el seu passat i li revela l'estat de l'Imperi i de Carmesina. Finalment Plaerdemavida es descobreix i insta a Tirant a tornar i defensar Constantinoble. Abans d'anarse esposa a Plaerdemavida amb el seu cosí, el senyor d'Agramunt, a qui dóna el regne de Fes. I conquistada tota la morisma, s'embarca vers Constantinoble amb els exèrcits moros, ara cristians ja que Tirant els convenç per que es tornin a aquesta religió.

    La mort de Tirant

    Tirant arriba a Constantinoble i la Viuda Reposada en saber-ho se suïcida. Parla amb l'Emperador per informar de les propostes de pau dels turcs, però amb l'esperança de veure Carmesina. Aquella mateixa nit, Plaerdemavida torna a enganyar a la princesa i fa entrar a Tirant dient-li que sigui valent, però són novament descoberts i la donzella convenç la princesa. Finalment aconsegueix el que tant volia i passa la nit amb Carmesina.

    L'Emperador accepta les propostes del Soldà i Tirant recupera l'Imperi i allibera Diafebus i altres captius. L'Emperador, agraït, li dóna la seva filla per esposa i el fa Cèsar i hereu de l'Imperi. Tirant emmalalteix greument i mor després de fer testament i d'escriure una carta a la seva estimada. Més tard l'Emperador també mor, totalment trasbalsat per la mort de Tirant i el desconsol de la seva filla. Llavors Carmesina, plena de dolor, també fa testament i mor ajaguda en un llit entre Tirant i el seu pare.

    Hipòlit, l'hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i és proclamat el nou Emperador, i fa enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.

  • Els personatges:

    • Expliqueu quines són les característiques del personatge Tirant:

  • Com estrateg militar: És un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes, amb gran ànim i enginy i amb dots de comandament innegables. Molt complex i ric psicològicament.

  • És un cavaller notable i un bon cap militar però viu en un món real i actua sempre dins del marc del que és possible perquè tots els seus fets són propis del comportament humà.

  • Com cavaller enamorat: Davant de la seva estimada es mostra tímid i poc agosarat i, fins i tot, aquests sentiments el porten a situacions ben ridícules. Aquests actes tan humans i sensibles fan de Tirant un personatge més atractiu ja que és tot el contrari de quan és al camp de batalla.

    • Expliqueu quin model de personatge femení és Carmesina.

    És, potser, el personatge de menys complexitat psicològica perquè només es mou per l'idea de preservar la seva virginitat, una actitud simple que contrasta amb la seva mare. Però l'actitud de la Princesa està totalment justificada perquè és això el que manté la tensió dels episodis amorosos.

    • Doneu tres exemples de diferents relacions amoroses i expliqueu-les.

    Tirant i Carmesina: Aquesta relació amorosa és la més interessant de la novel·la ja que es manté una tensió constant a causa de la negació de Carmesina a satisfer el desig de Tirant. Però, és també una relació dolça en la que hi ha amor i respecte mutu.

    Diafebus i Estefania: És una relació una mica inestable perquè són una parella molt jove i l'amor que senten és més passional que sentimental ja que Estefania acaba perdent la virginitat i la sensibilitat de Diafebus no és que sigui molt gran.

    Hipòlit i l'Emperadriu: És una relació prohibida i, al principi és només luxuriosa perquè aquest jove li dóna a l'Emperadriu el que l'Emperador ja no li pot donar, però després es converteix en amor i es casen.

    • El filòsof de Calàbria: expliqueu com són alguns personatges humorístics de la novel·la.

    El príncep Felip: És un inútil total que no sap comportar-se en públic i només fa bajanades quedant malament davant de tothom. Si no hagués sigut per Tirant, no s'hauria casat.

    El filòsof de Calàbria: És, suposadament, un home reposat i d'esperit assossegat que mata en una baralla un rufià acostumat a bregues i batusses.

    • Els cavallers: quins són els seus ideals i les seves febleses.

    Els ideals d'un bon cavaller és arribar a ser un valent i gran estrateg militar capaç de vèncer el seu enemic amb glòria i honor. També és un home justicier que salvarà als infants i a les dones joves i veies, solteres, casades o viudes.

    Però les seves febleses són, evidentment, no guanyar les batalles a les quals són reptats.

  • L'estil del Tirant:

    • L'estil formal de les cartes de batalla.

    S'utilitza un estil molt formal i estètic exteriorment en el que es repta al la persona d'una manera educada encara que hipòcrita, però que en realitat està insultant al receptor d'una manera elegant.

    • El llenguatge del narrador i dels personatges.

    Narrador: Utilitza un llenguatge normal, ni massa enrevessat ni massa col·loquial. Descriu les situacions amb objectivitat i ric en vocabulari.

    Personatges: Per una banda utilitzen un estil elegant, amb paraules cultes i molt ben utilitzades, per exemple quan Tirant parla amb l'Emperador.

    Per altra banda hi ha diàlegs breus i familiars amb to col·loquial i refranys. Els personatges parlen d'una manera vulgar i elegant alhora. Utilitzen un to culte, elevat amb agudesa i enginy i de vegades utilitzen el doble sentit de les paraules.

    • El Tirant novel·la cavalleresca o de cavalleries.

    És una novel·la cavalleresca perquè l'historia que s'explica és versemblant ja que els personatges fan accions són totalment humanes. L'heroi és una persona normal que, amb valor i enginy, surt triomfador de les aventures sense l'ajut d'elements extraordinaris.

    Opinió personal:

    Tirant Lo Blanc és un llibre que m'ha agradat força i que segurament tornaré a llegir. Mai havia llegit una novel·la cavalleresca i aquesta l'he trobat molt interessant, tant l'argument com l'estil utilitzat.

    És de ben segur que si no hagués sigut per aquesta versió, no l'hauria llegit perquè l'original és massa complicat però entenc que és una gran obra.