Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española Edad Media # Novel·la cavalleresca medieval. Cançó de gesta. Argument. Personatges. Heroi Edat Mitjana

  • Enviado por: Thalia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

Part. : A.-) Origen de la novel.la cavalleresca:

1.-) Defineix la poesia èpica , explica quin paper juga en la societat medieval.Posa'n exemples.

a.-) Orígens de la poesia èpica:

Entenem per poesia èpica tots aquells vers destinats a cantar les batalles de un heroi o de

una col·lectivitat , que es va fer en l'Europa durant la Edat Mitjana( s. VIII fins XV).

Sobre Els seus orígens existeixen dues teories.

Els denominats tradicionalistes defensen el origen de la èpica en el “Mester de

Joglaria”. Els joglars , en el repertori dels cants que realitzaven per entendre i divertir a

la gent en actuacions públiques , tant en les places , els llocs recreatius del moment , les

esglésies…Els tradicionalistes opinen que són les pràctiques joglaresques les que

provoquen l'aparició de la literatura neolatina , amb conseqüència de la èpica. El joglar

, s'atén com poeta i , al mateix temps , intèrpret de l'obra. És a dir , el terme joglar no es

sinònim de inculte , sinó de diversió.

Per l'altre banda estan els individualistes que són els que defensen l'origen de la èpica

en el “Mester de Clerecia”(l'ofici dels clergues) , eren els homes posseïdors de la

cultura de la època , i per tant, tenien la possibilitat de conèixer els ets històrics i

reflexar-los per escrit (fet que succeeix més tard). Els individualistes creuen que són

autors concrets els iniciadors dels poemes èpics. No dubten que el clergues fan servir als

joglars com a mitra de la difusió de la cultura.

Es necessari dir que , sigui el seu origen joglar o clergue , les intencions que tenien

cadascun van ser distintes: el joglar era divertir , i l'altre era adoctrinar.

El joglar , com la professió era divertir , actuava davant de públic molt variat i de tots

els nivells de cultura , llavors provocava que els poemes memoritzats tenien que

adaptar-los en cada moment , per ser acceptat pel públic , i no el rebuig de la gent..

Això implica que aquests poemes no tenien, en els seus principis , ni la uniformitat ni la

conservació que te la literatura actual. Els poemes èpics estaven afectats tant per la

renovació continua per les tendències i modes literàries de cada instant, fins que van

començar a aparèixer els primers documents escrits(aproximadament en el segle X).

Els clergues buscaven la doctrina utilitzen llegendes històriques en el seu afany de la

atracció de els peregrins i fidels en els seus pensaments.

b.-) Estructura i estil de la poesia èpica:

L'estructura bàsica dels poemes èpics , a nivell argumental , normalment era

l'enfrontament entre els dos grups de personatges: el protagonista i el antagonista ,

enfrontament que e s produïa principalment per motius religiosos , de lleis o morals.

A nivell de l'estil utilitzat , el formulisme de la poesia èpica no pretendria que l'autor , o

expositor, pretenia des de el principi marcar l'expressió que fes veure als oients , els

espectadors que estaven escoltant un poema de cort èpica , i no un altre tipus de poema.

Per tan , els poemes epics eren composts per ser recitats oralment per els joglars.

2.-) Quines particularitats té la cançó de gesta, en especial el Cantar del Mio Cid?

Eren històries de caràcter heroic. El “Cantar de Gesta” neix com a sustitut de una

histograma encara inexistent o quan la història s'escrivia en llatí, llengua ja extranya al

poble. E n aquestes gestes se li anomenen “cantares” per esta destinats a la recitació.

Se'ls anomena també èpica medieval per distingir-los de la èpica clàssica. En aquesta

`pica medieval també se li anomena “romance” per assenyalar la llengua en la que es

recitava. La única gesta conservada quasi íntegrament es el “Poema del Mio Cid” , de

meitats del segle XII , però això no vol dir que no existeixin abans de ell altres poemes.

El rasgue fonamental d'aquesta poesia es el seu caràcter anònim.

El poema del Mio Cid es la representació fidel de l'època de la èpica espanyola.

Aquesta obra es un cantar de gesta i tracta del llibre més representatiu d'aquest gènere.

Va ser escrit entre els anys 1236 al 1239. E l seu autor es anònim però se sap que està

copiada por un monge de nom : Per Abat.

La mètrica d'aquest exemplar es irregular , perquè no porta una regla estròfica

determinada.

Tracta de les aventures que pateix un personatge real , Rodrigo Díaz de Vivar , cavaller

de les corts de Sancho II i Alfonso VI , que va morir després de la conquista de

València l'últim any del s. XI. El poema es divideix en tres parts: Cantar primer: Acusat

per nobles gelosos es condemnat al desterro. Cantar segon: Conquista de València i l

casament de les seves filles , “doña Elvira y doña Sol”.

Cantar tercer: Enfronta a les seves filles per els infants de Carrión i desafiament del Cid

per rentar de la seva honra.

Part : B.-) Tirant lo Blanc:

1.-) Quina diferència hi ha entre Tirant i el prototipus d'heroi medieval?

La difrència més significativa per la meva opinió , es que , Tirant es més realista , està

més allunyat de les típiques novel.les artúriques i dels herois medievals . Les coses que

fa Tirant no són tan imposibles ni imaginatives , ficcticies i irreals , com les que podria

fer un heroi medieval.

2.-) Per què s'anomena novel·la cavalleresca i no pas de cavalleries?.

Tirant lo Blanc es una novel·la cavalleresca. La novel·la cavalleresca apareix en un

moment en què la vida real està plena de cavallers. Es preocupa sobretot per ser creïble

a qualsevol persona que llegeixi un llibre d'aquest tipus.

És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la

distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores (com els

castellans Amadís de Gaula o el cicle dels Palmerines). Aquests trets que indiquem

aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:

  • Els herois tenen virtuts i capacitats normals , exemptes d'elements inexplicables

(per exemple, un cavaller mai no lluitarà tot sol contra cent i necessitarà temps per

curar-se de les ferides produïdes en els combats).

  • Els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes

pels lectors I lectores( les histories no passen en països exòtics i allunyats

geogràficament).

  • El temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades

segles enrere).

  • Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar.

  • Hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar , com per exemple la

caiguda de constantinoble en mans dels turcs , que es va produir el 29 de Maig

de 1453. O el cetme de l'illa de Rodes per les forces egípcies , que van unir lloc

el 10 d'Agost al 13 de setembre de 1444.

  • No hi ha elements meravellosos ni fantàstics que donarien un to irreal a la

ficció.

3) Quantes parts té el Tirant? Cita-les. Expliciteu el tema predominant a cadascuna i el lloc on succeeix.

-Primera part: Tirant a Anglaterra:

Tirant, és adoctrinat per un emità sobre la cavalleria. Se´n va a Londres amb els

companys i de retorn, torna a passar per on hi era el ermità per poder explicar-li les

batalles i les festes de la cort. Tirant, a l´hora d´explicar els fets de cavalleria, calla, i és

Diafebus qui ha de seguir tota la història. Després torna a Bretanya, però té un problema

amb un Lord Francès, i amb la bella Agnès, i és aquí on podria començar les escenes de

sensualitat. Quan soluciona aquest problema amb una batalla, torna a Bretanya tot fet un

cavaller. Lloat, experimentat i famós.

-Segona part:

Tirant, compra una galera i va capa l´illa de Rodes a salvar als assetjats de Soldà del

Caire. El príncep de França, Felip, decideix embarcar-se, i amb ell passen uns dies a la

cort. Felip i Ricomana s´enamoren ,i Tirant ajuda a Felip a quedar en un bon lloc davant

de la princesa. Deixen la boda per quan Felip torni de Rodes. Tirant, el rei i Ricomana

sotmet a més proves a Felip. Crida a un filòsof de Calàbria. A la fi es casa amb ell per

l´episodi de l´agulla. S´embarquen de nou contra els infidels i recorren les costes

serranes amb la victòria i retorn a Sicília.

-Tercera part:

L´Emperador Constantinoble informa de que els turcs estan envaint l´Imperi i prega

l´ajuda de Tirant. Li posa a la seva disposició naus, homes i armament. Se li encomana

la capitania de l´exercit imperial. Coneix a la princesa Carmesina i s´enamora d´ella. La

Viuda Reposada intenta separar-los perquè està enamorada de tirant. Tirant, surt de

Constantinoble i venç dos cops als Turcs. El duc de Macedònia fa tot el possible per

enutjar a Tirant, per la enveja que li té. Es desemmascara l´insidós duc de Macedònia,

que mor en batalla. Diafebus va a la ciutat i es fan els amors de d´ell i Estefania, que fan

les bodes sordes. L´Emperador presencià la gran batalla contra els turcs. Quan Tirant i

Diafebus es presenten en la cambra de Carmesina i Estefania són espiats per

Plaerdemavida, que al endemà li explicarà lo succeït a Carmesina com si fos un somni.

Tirant venç per mar l´estol del gran Caramany que venia en socors dels turcs i després

es dirigeix a Constantinoble. L´Emperador deliberà la pau amb Soldà i el Gran turc,

Tirant, mentres, intenta anar més endavant amb l´amor de Carmesina. L´Emperador fa

unes lluïdes festes amb motiu de respondre als ambaixadors infidels. Diafebus i

Estefania es casen de debò. Tirant avanç de partir, intentarà ficar-s´hi al llit de

Carmesina gràcies a Paerdemavida. Acaba amb la cama trencada.

L´Emperadriu confessa a Hipòlit el seu amor, que a la fi és correspons. Tirant i

Carmesina es casen secretament, però la Viuda fa creure que Carmesina té relacions

amb un hortolà negre i decideix matar-lo. Carmesina no entén la seva actitud i envia a

Plaerdemavida amb Tirant a l´hora de d´embarcar. La tempesta s´endú la galera de

Tirant i Plaerdemavida i salven la seva vida

Quarta part:

Tirant és acollit pel Cabdillo dels Cabdillos, gran senyor del regne de Tremissèn, que el

tramet al castell del seu fill on és presoner. El rei Escariano, desitja casar-se amb la filla

del Cabdillo i posa setge al rei. El Cabdillo treu a Tirant i li demana ajuda. Tirant

allibera a la princesa i rebutja amb suavitat i fidelitat a Carmesina. Aconsegueix fer-la

cristiana, i així a milers de musulmans. Troba a Plaerdemavida quan intenta conquerir

part d´Àfrica, on ella va ser rescatada i l´explica la situació de l´imperi i la seva

estimada Carmesina. Estan a punt de caure a mans dels turcs. Tirant es desmaia i quan

torna en si mateix es prepara per anar-s´en. Però abans, fa que Plaerdemavida s´esposi

amb el cosí de Tirant, Agramunt. S´embarca vers constantinaoble amb els exèrcits de

moros, ara cristians.

Cinquena part:

Tramet el cavaller Espèrcius com a ambaixador de Sicília. Després d´informar al rei,

segueix a Tirant i naufraga en una illa despoblada on desencanta una donzella en forma

de drac. Arriba a Constantinoble i socorre la ciutat. Negocia amb els turcs la rendició.

Informa a l´Emperador de les propostes de pau. Tirant aconsegueix la fi que en amor es

pot aconseguir. Recupera l´imperi i allibera als altres cavallers, un d´ells, Diafebus dels

turcs Emprèn conquesta dels nuclis més resistents i es casa amb Carmesina. En

Adrinòpolis enalteix i mor deixant un testament i una carta per Carmesina.

L´Emperador mor de desconsol al saber la notícia. Carmesina plena de dolor, fa

testament, rep els sagraments i mor en el llit, al costat de Tirant i del seu pare. Hipòlit es

casa amb L´Emperadriu i es proclama emperador. Es van enterrar els cossos dignament.

4.-) A més de Tirant i Carmesina , quines altres parelles importants trobem en l'obra?

Hi ha 5 parelles importants en l'obra , que són: Felip i Ricomana, Diafebus i Estefania ,

L'emperadriu i Hipòlit i per últim Tirant i Carmelina. A continuació explicaré

cadascuna de les parelles.

  • Felip i Ricomana: Felip , que l'autor el defineix com “un jove una mica

sòmines i força rústec i maldestre” , és l'infant menor del rei de França ; no té

gaire classe i te i que intenta ser un “gentilhome” no hi té gaire gràcia. Ricomana

és la filla del rei de Sicília; la infanta és una noia molt fina i potser una mica

consentida , presumida i que té molt en compte el llinatge de les persones amb

qui es relaciona. La seva relació comenta a Sicília , o ella s'enamora de l'infant;

en aquesta aventura amorosa Tirant juga un paper semblant al de l'alcavota

intentant convèncer a la infanta de que Felip és l'home que ella buscava.

Després de fer-li una “prova de llinatge” a Felip, Ricomana s'anadona de que es

la persona que realment estava buscant i que Tirant no la enganyava. Finalment els

dos es casen.

  • Diafebus i Estefania: Diafebus és el cosí de Tirant; no es donen gaires detalls

sobre la seva personalitat a la novel·la , però se sap que és un home de bon cor i

bona fe , lleial al seu rei i a la seva família. Estefania és neboda de l'emperador

de l'Imperi Grec , cosina de Carmelina. És de noble llinatge i de molta bellesa.

La relació amorosa entre aquests dos personatges és molt liberal per l'època en

que hi viuen , ja que encara que ningú sabia que mantenien un afer amorós tret

de Plaerdemavida, Tirant i Carmelina , que entre ells no hi havia cap mena de

secrets. Des del primer moment en que van saber que s'estimaven , no van

pensar en la diferència de classes socials a la que pertanyien ni als perjudicis

envers la virginitat i la seva pèrdua. La espontaneïtat de les seves relacions

sexuals i amoroses feien d'aquesta passió que estaven vivint un jo amorós que

va acabar en boda , però no en una boda normal , sinó en una boda sorda , que

constava en una boda en secret.

  • L'emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la muller de l'emperador de

l'imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial i sofisticada , manté una

relació amb Hipòlit , el nebot de Tirant , al que ella pren com a fill després de

mantenir una relació sexual amb ell , que més tard explicarà al seu marit en

forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà; haches últim demana a

l'emperadriu que prengui a Hipòlit com a fill i Aixa ho fa. Aquesta relació es

basa en el sexe més que en l'amor, i no es podria considerar incest ja que no són

de la mateixa sang.

  • Tirant i Carmesina: Tirant es presenta a Carmesina deVaroic com a “Tirant lo

Blanc , fill de senyor de la marca de Tirània i de Blanca , una filla del duc de

Bretanya”. Guillem de Varoic , al veure que Tirant volia rebre el noble ofici de

cavaller i que no tenia ni la més remota idea del que era l'orde de cavalleria , va

decidir acollir-lo i donar-li doctrina a base de preceptes del llibre de l'ordre de

cavalleria de Ramon Llull. Quan va haver rebut la doctrina necessària va anar a

veure al rei; haches el va nombrar cavaller i Tirant va començar la seva història

com a cavaller anglès. Carmesina és la filla de l'emperador de l'imperi Grec, i

per tant infanta grega. De ran bellesa i innocència, amb l'hàbil parlaria de

Diafebus que al principi juga el paper d'alcavot, queda corpresa de Tirant, i en

confessa el seu amor a la seva cosina Estefania. El cavaller angles declara el seu

amor a Carmesina amb molt d'enginy, utilitzen un mirall. La seva relació

comenta mol tímidament amb petits detalls com la camisa que regala Carmesina

a Tirant quan aquest va al camp de batalla, o quan després de renyar-lo per

l'ossada de Tirant de declarar-li el seu amor , ella va a la seva cambra i deixa

que li besi els ulls i els cabells.

Després de la batalla contra els turcs, Tirant es mor de desig i en demana la seva

satisfacció a ala Princesa , però aquesta és totalment intransigent a atorgar el seu

cos. Estefania, proposa una solució per els enamorats: Tirant i Diafebus aniran a

la nit a la cambra de Carmelina i Estefania, on Estefania i Diafebus consumaran

la seva relació i Tirant i Carmelina realitzaran jocs eròtics , davant de la rotunda

negativa s'aquesta a consumar la seva relació. Després , Tirant va haver d'anar

al nord d'Àfrica però la seva embarcació, on també hi havia Plaerdemavida, va

naufragaran .Van sobreviure Tirant, Plaerdemavida i un altre mariner, però

cadascú va recórrer la seva sort i van ser recollits a llocs i per persones diferents.

Molt de temps després, Tirant i Plaerdemavida es van retrobar i Tirant va tornar

a Constantinoble per retrobar-se amb Carmelina. De nou amb l'ajut de

Plaerdemvida, Tirant es va tornar a ficar al llit de la princesa, on consum feliç

definitivament el seu matrimoni. Tirant entra triomfalment a Constantinoble on

l'emperador li concedís el títol de Cèsar de L'imperi i la mà de la seva filla. Al

cap d'un temps, Tirant agafa una pulmonia a Andràpolis i mor de camí a

Constantinoble, deixant el testament a favor d'Hipòlit. Carmelina, en assabentar-

se, corre cap a Santa Sofia, on s'ha disposat el cos de Tirant. L'emperador no

pot resistir el trasbals de la seva filla i mor. I és tant el dolor de la princesa per la

mort del seu marit i alhora del seu pare, que , abocada sobre el cadàver, sent que

també li ha arribat la hora final.

5.-) Explica les diferències entre els següents personatges femenins: Vídua reposada , Plaerdemavida i Carmesina.

Plaedermavida : representa el desig, el goig de viure i té com a objectiu la

felicitat. En comparació amb la Viuda Reposada, aquesta representa l'enveja ,

l'odi , la maldat i té com objectiu la infelicitat.

Per demostrar la malicia de la Viuda Reposada, comentaré un tros del llibre,

aquesta estava molt enamorada de Tirant i volia posar-li una trampa perquè

deixes estar la princesa. La viuda va portar en Tirant a un hort i el va ficar en

una cambra que donava a l'hort, però com que la finestra era molt alta, va posar

un mirall a dalt i un altre abaix i un dret de l'altre, i aixi tot el que pasaba en

l'hort es veia en el mirall de dalt i es reflectia en el de sota.

La viuda Reposada va agafar a Carmesina i va dir-li que no era bo que anes a

dormí després de menjar i que anirien a l'hort a jugar amb les disfresses.

Llavors la Viuda va disfressar a Plaedermevida del negre hortelà que cuidava

aquell hort i van jugar a que l'Hortelà ses declarava a ala princesa i se li ficaba

entre les fldilles per posar-li un drap.

La viuda Reposada va aconseguir el que pretenia i en Tirant es va creure que er

de veritat del negre hortelà i es va lamentar moltíssim del que havia vist, va

trencar els miralls i es va posar plorar.

La pobre princesa no es va assabentar de res,.

Al conrari Plaerdemavida sempre volia ajudar en Tirant hi ha la princesa perquè

estiguessin junts.

Plaeredemavida va ficar en Tirant dins del bany en una caxa amb forats perque

pogues veure a la princesa. La princesa després de sopar , es va anar a banyar i

en Tirant l'anava veient.

Quan Carmesina i totes les donzelles ja eren al llit, Plaerdemavida va fer sortir

en Tirant de la caixa i el va portar al llit amb Carmesina , motiu que el va fer

trencar-se una cama.

D'Aquesta manera es mostra l'actuació al llarg de la novel.la de la bona

Plaedermavida.

La Viuda Reposada : Era la dida de Carmesina i estava enamorada de Tirant.

Al veure que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a estar

gelosa i ha maquinar plans perquè la seva relació no surtís bé de cap de les

maneres. Fins i tot va cosir una disfressa per fer la broma de l'hort.Va ser

Plaedermevida qui va explicar a Tirant la veritat de tot el que havia passat.

Finalment, la Viuda Reposada va morí prenen un verí quan va saber ue Tirant ,,

que havia estat fora molt de temps, tornava a Constantinoble.

6.-) En quins moments utilitza la Valenciana prosa ?

La « Valenciana prosa » és una prosa d'estil retòric , llatinitzat , pompas i

elegant. És probable que l'alta societat valenciana de l'època , es complagués a

parlar en haches estil solemne i elevat, com revelen alguns escrits de batalles de

cavallers valencians del segle XV.

Joanot Martorell en el Tirant lo Blanc fa parlar als seus personatges en un

diàleg breu i familiar. Llavorses aquí on la prosa adquereix un to agradable i

col.loquial, i les expressions casolanes , els refranes.

Alguns personatges sobretot les dones( Plaerdemavida , la Viuda Reposada ,

Estefanía i la emperadriu) , parlen d'una manera igual , d'una manera vulgar

però alhora elegant; per una banda un t oculte , però per l'altre tot ple de gràcia.

Però en canvi, Tirant i Carmelina , utilitzen un estil del llenguatge elevat.

L'emperador hi ha moments que vol cridar l'etenció de la gent fent-se el

simpàtic , cosa que no ho fa bé , perquè el desproveéis de tota grendesaimperial.

Finalment cal comenta , que , això seria inimaginable, vaja impensable, en un

llibre de cavalleries de tradició artúrica.

7.-) “Tirant lo Blanc, una falsa crònica”, Explica quina és la gran mentida històrica que apareéis en aquesta obra.

Al principi no sabia molt be quina era , perque en un moment vaig pensar que la

gran mentida històrica era la data que es va escriure i publicar; més tard

pensaba que era sobre l'escriptor qui la va finalitzar si era Martorell o Galba ,

però finalment e arribat a la conclusió que la gran mentida històrica és la de

Constantinoble que es basa en:

Joan Martorell diu que els Turcs no van invadir Constantinoble , quan realment

no va ser així, si que la van invaïr.

8.-) Comenta les paraules de l'escriptor Mario Vargas Llosa sobre Tirant lo

“ Una novela total. Novela de caballerias , fantástica , històrica , militar , social, erótica , psicológica ; todas estas cosas a la vez y ninguna de ellas exclusivamente, ni más ni menos que la realidad. Múltiple, admite diferentes y antagónicas lecturas y su naturaleza varía según el punto de vista que se elija para ordenar su caos”.

E l que es refereix Vargas Llosa sobre el Tirant lo Blanc

, es que es una novel.la totalment completa , no li falta de res, i que tot ho ha

sapigut englobar perfectament , perque cap fet es distingeixi i resalti més que un

altre i que no sigui el tema predominant del llibre. Es una novel.la molt fluida i

personal , i que segons el punt de vista de com et miris el llibre doncs el caos

que es produeix es veu diferent.

9.-) Què és el paratext i per què serveix?

El paratext forma part d'un llibre , novel.la o conte , però no t'explica de que

tracta el llibre , sinò que et fa una introducció de l'estil que utilitza l'autor ,

l'ambient etc. Sería com el pròleg o la dedictòria , que serveix sempre per situar-

nos millor a la novel.la que llegim posteriorment , i tenia una idea

principal/base.

10.-) Comparació dels dos capítols (CXXVII- CCLXXXIII) i assenyalar el narrador , descripció de personatges…

Capítol: CCLXXXIII:

El tema predominant: es el erotismo i la malicia que te la Viuda Reposada.

Narrador: El narrador no hi surt a l'obra per tant es Omniscient.

Ambient: Estan situats a l'aire lliure , en l'hort.

Personatges : Princesa , es com un objecte perque el Tirant vegi que no l'estima

i ella tan innoccent accedeix a fer-ho pensan que es una broma , i Plaerdemavida

fa de hortelà i accedéis també a la broma , i la Viuda Reposada , es qui monta tot

el montatge per ferir a Tirant d'amor.

Importancia de l'objecte: Té molta importancia perque sense el mirall no hagués

pogut veure al fictici hortelà( Plaerdemavida ) hi ha Carmesina , perque fa un

efecte en les posicions que esta molt bona.

Capítol:CXXVII:

-Bibliografía:

  • Encarta 2000

  • Encarta 2002

  • Enciclopedia Larousse

  • Enciclopedia Universal.

-Internet:

4