Tirant lo blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel-la de cavalleries. Aventures. Personatges. Argumento

  • Enviado por: Martín
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

TIRANT LO BLANC

JOANOT MARTORELL

Index

1.- Fes un resum de la introducció.

(pàg. 1)

2.- Com estan caracteritzats els personatges? Quins recursos utilitza Joanot Martorell? Com imagines fisicament els principals personatges de la novel·la?

(pàg. 2)

3.- Hauràs observat que Joanot Martorell, que es mostra burleta, enginyós i desvergonyit en les escenes eròtiques, en canvi en les més pròpiament cavalleresques o militars és molt seriós. Per a ell la cavalleria no és cap broma. Explica el canvi de to entre l´escena de la calçada i la sabata, per exemple, i la batalla amb el senyor de Vilesermes.

(pàg. 3)

4.- S´ha dit sovint que la literatura i la realitat mantenen una relació d´interdependència. La literatura obté materials de la realitat i no poques vegades hi influeix. Molt sovint, la literatura, el teatre, el cine i, ara molt especialment, la televisió, proposen models de comprtament que acaben per imposar-se, superficialment o no, en la vida social. Aquest és també un fet cert en l´Edat Mitjana, a propòsit de les novel·les de cavallers. Reflexiona-hi i feu-ne un debat a classe.

(pàg. 5)

5.- Malgrat la seva versemblança, com has llegit a la introducció, hi ha també alguns episodis fantasiosos: quina funció hi poden tenir?

(pàg. 5)

6.- En la introducció es diu que a la novel·la hi ha alguns narradors interposats. Quins? En quins episodis? Per qué creus que Joanot Martorell pot haver posat aquesta fórmula narrativa?

(pàg. 5)

7.- Fes un resum de “Tirant Lo Blanc” sense la introducció.

(pàg. 6)

8.- Com representa Joanot Martorell les dones en el Tirant Lo Blanc?.

(pàg 12)

1.- Fes un resum de la introducció

La introducció del llibre, parla de l´obra de Tirant Lo Blanc, en tota la seva extensió.

Comença, introduint-nos una mica en la vida de Joanot Martorell, (Valencia 1410-1468). Novel·lista cátala descendent d'una familia noble de gandia (Valencia), ciutat on va nèixer i va morir, la vida de Joanot Martorell es documenta principalment a travès dels litigis que va mantenir amb altres cavallers i en ocasions van motivar cartells de desafiament, alguns d'ells a mort, que no va passar de la disputa verbal. Un dels conflictes el porta a Anglaterra (1438) on va conèixer el poema anglonormand del segle XII Guy de Warwick, que desprès traduirà en prosa amb el títol de Guillem de Varoic. L'esperit dels grans cartells de desafiamnet sintetitza amb aquesta traducció i de manera molt especial, amb el Llibre de l'ordre de caballería de Ramon Llul, a la primera part del Tirant lo Blanc, on el protagonista s'inicia com a valerós cavaller a Anglaterra. L'heroi, valent i tímid a la vegada, proseguirà les seves gestes guerreres a Sicília, Rodes i Túnez. Finalment salva a l'imperi bizantí dels turcs i es converteix després dels seu casament amb la princesa Carmesina, en César de l'Imperi. Poc després mor de Pulmonía: just final d'una obra que hàbilment combina els ideals cavallerescs amb el més pur i dur realisme. La primera edició (Valencia, 1490) sembla que va ser preparada per Martí Joan de Galba, que va decidir l'actual divisió en capítols i també reelabora en alguns episodis.

Després ens parla de la novela, del Tirant en si, de com es desembolupa l´acció, i de que es divideix en 5 parts ven diferenciades: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i a l´illa de Rodes, Tirant a l´Imperi Grec, Tirant al Nord d´Africa i Tirant torna a l´Imperi Grec. De cadascuna d´aquestes parts, que es divideixen en els seus subapartats, posa una breu descripció de com són.

Ens parla acte seguit de versemblança i ficció, segons la qual, l´obra de Tirant Lo Blanc, no es una obra qualsevol, sino que es diferencia moltisim de les novel·les cavalleresques habituals, perqué utilitza a part de personatges que poden fer accions reals, tot transcorrèix dins d´un àmbit marcat i que podria haber succeït. I també utilitza, pero de manera molt subtil una mica de ficció, sobretot amb l´arribada del Rei Artús, la seva germana Morgana, i després un capítol que només anomena a la part de sota sobre un drac (que no té cap sentit dins d´aquesta obra). Pero el que l´autor més vol remarcar-nos d´aquesta obra es la autenticitat de Tirant, és a dir, que Tirant no era un Dèu ni res semblant, sinó que era un personatge de carn i ossos, com ho podem ser nosaltres, que pensava, doncs era un brillant estratega i que també cometia errors com per exemple quan per enveja mata per equivocació l´hortelà Lauseta. Jordi Tiñena s´acomiada anomenant una mica per sobre la novel·la original, com era, i la impossibilitat de que aquesta novel·la arrivès a un públic més jove, i que per això a intentat acortar el llibre, i pasar-lo al català contemporani d´avui en dia.

2.- Com estan caracteritzats els personatges? Quins recursos utilitza Joanot Martorell? Com imagines fisicament els principals personatges de la novel·la?

Els personatges del llibre Tirant Lo Blanc, són uns personatges de carn i ossos, i això es veu clarament en el transcurs de la novel·la, no són uns personatges meravellosos sinó que cometen errors (com per exemple quan Tirant per cels, mata a Lauseta, l´hortelà), que usen el cap (com fa Tirant, fent una estratègia abans d´atacar) i que fins i tot moren. Tot i així els personatges descrits per Joanot Martorell són molt bells, macos, amb bona forma física, aixó es degut a l´època en que va ser escrita aquesta obra Edat Mitja (època d´or de la literatura catalana). Joanot Martorell, a més utilitza una descripció no massa acurada de les persones, i solament destaca aquelles parts puntuals que al lector més pot interesar. Gràcies a aquest fet l´obra no aburreix amb les continues descripcions del moltísims personatges (com passa en altres obres, com per exemple Agatha Christie) i es centra més en l´acció que és el que mantè al lector atent.

Tirant

Tirant és un cavallet valent fort, hàbil amb les armes, un gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables, a més de ser un cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més al lector és la seva humanitat. Tirant, en canvi, sens presenta ric psicològicament, ens captiva i se'ns fa molt proper per la reiquesa i varietat dels seus comportaments, amb consonàcia amb la varietat de situacions que es donen en la novel·la . Per la seva versemblança:  per què tots els seus fets són propis del comportament humà i dintre dels seus límits possibles.

Carmesina

Carmesina era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïencom pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.

Plaerdemavida

Plaerdemavida és un dels personatjes principals, que juga el paper de l'alcavota a la relació de Tirant i Carmesina. Intentant afavorir a Tirant i ficant-lo al llit de la Princesa, vol aconseguir que es consumi la relació, però la sempre rotunda negativa d'ella fa la novel·la molt més interessant. Plaerdemavida és una de les donzelles més aixerides de Carmesina i dóna molt de joc a aquesta relació. Quan el vaixell en que anava Tirant i ella per equivicació naufraga, la recull un vell moro que conservava molts bons records del seu antic captiveri a les terres cristianes d' Espanya.

La viuda Reposada

La Viuda Reposada era la dida de Carmesina i estava enamorada de Tirant. Al veure que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a estar gelosa i a maquinar plans perquè la seva relació no surtís bé de cap de les maneres. Fins i tot es va fer cosir una disfressa que s'assemblés molt a la roba que duia el negre que treballava a l' hort, el va fer posar a Plaerdemavida i li va dir que comencés a tocar-la com si fos un joc eròtic per distrure-la; i així ho va fer. Mentrestant, Tirant mirava a través del reflex d'uns miralls la situació i pensava que realment era el negre de l' hort qui tocava a la seva estimada. D'aquesta manera va tractar a Carmesina de traïdora i va matar al negre.

Guillem de Varoic

Guillem de Varoic és un cavaller valentissim,virtuós,noble,savi,enginyós i honrat que deixa les armes per dedicar-se la peregrinació i per fer-se ermità,feient creure a la seva dona que ell havia mort.Quan és ermità du els cabells llargs,una barba blanca fins a la cintura i vesteix de sant.

Diafebus

Diafebus, és el cosí de Tirant i és el que intervé majoritariament en totes les batalles, ja que lluiten plegats Tirant i ell. Es nomenat pero Tirant Gran Conestable, una mena de braç dret, i Tirant també li dona el càrrec de Duc de Macèdonia. Està enamorat de Estefània de Macedonia, amb la que es casarà amb el consentiment de l´Emperador. Es molt fidel a Tirant, i quean Diafebus està pres pels turcs, Tirant l´allibera. També fa de pont al principi de l´amor entre Tirant i Carmesina. Té una aportació molt important al llibre.

3.- Hauràs observat que Joanot Martorell, que es mostra burleta, enginyós i desvergonyit en les escenes eròtiques, en canvi en les més pròpiament cavalleresques o militars és molt seriós. Per a ell la cavalleria no és cap broma. Explica el canvi de to entre l´escena de la calçada i la sabata, per exemple, i la batalla amb el senyor de Vilesermes.

Una carcaterística molt important que han de complir les noveles cavalleresques i que aquesta compleix molt bé, es amb quina minuciositat es descriuen tots els fets relacionats amb la guerra. Des del meu punt de vista, per a Joanot Martorell, les escenes militars tenen una major importància que les escenes eròtiques, i les diferencia, una relatant-la amb un to una mica burleta, i l´altra d´ una manera més seriosa. Per l´època en que va ser escrita aquesta novel·la en l´edat mitja (s.XIII i XIV) la plenitud del català, els temes eròtics eren una mica tabús. Un altre tècnica narrativa important del Tirant és el gran detallisme que hi ha a la novel·la que narra tots els fets tal com si fos una pintura de la situació i el context en que es troba el protagonista en cada moment, i també la gran adjectivació de mots que donen forma a la novel·la. L'amor és tractat per l'autor de forma irònica i fins i tot humorística. Hi apareixen formes de manifestació amorosa que sempre han estat molt mal vistes, com l'incest; i d'altres que han sigut molt populars, com l'alcavoteria i la figura de l'alcavota.

Aquí poso una mena de resum per poder comparar els dos capitols:

La batalla amb el senyor de Vilasermes

La germana de la reina (Agnès), era d'origen francès, hi duia als pits un gentil fermall, Tirant li va demanar, i ella li va dir que el agafes ell mateix, però estava agafat a la cordonera del brial, i li havia de tocar els pits. Una vegada seu, va venir un singular cavaller francès dit senyor de Vilesermes, tot dient que ell estimava a Agnès, i que ell havia comes un gran error al tocar-li els pits per el fermall. I li va dir a Tirant, que li dones per les bones o per les dolentes, Tirant no li va voler donar i al cap de tres dies ja tenia una lletra de batalla. Van anar a lluitar en un prat que hi havia no gaire lluny de la ciutat, i allí van començar a combatre tan fortament que els dos van caure a terra i el jutge els havia donat per morts, però va veure que Tirant encara estava viu i va anar a la cort en busca d'ajuda, van instal·lar Tirant a la tenda d'Agnès, i va estar allí, visitat per doctors, i familiars, fins que en professo va anar a la ciutat on el rei li va atorgar la glòria d'aquell combat.

Tirant el cavaller de la calça bordada

Un dia Tirant va entrar a la cambra de Carmesina sense avisar. Ella li va pregar que se n'anés. Però ell no li va fer cas, i la va començar a besar. Van sentir que venia l'Emperadriu, i Tirant es va tirar a terra, i li van col·locar roba al damunt. Després volia sortir i va veure que venia l'Emperador, i van ficar Tirant a la recambra cobert de roba, i allí va estar l'Emperador fins que va estar vestida. Després Carmesina va anar a veure Tirant i ell la va agafar i ballava amb ella per tota la cambra, mentrestant la besava. I Tirant amb la sabata va tocar el lloc prohibit. Quan Tirant va ser a la seva posada es va treure les calces i les va fer bordar ricament amb perles, robins i diamants aquella sabata i aquella calça.

En els dos capítols Joanot Martorell parla d´escenes eròtiques, però a diferència de la segona, en la qual Tirant fa una mica el boig, bordant les sabates i les calces, aquest tema, Joanot Martorell el comenta en un to burleta, en cambi el primer, la batalla, encara que al principi sembli que serà també eròtic, quan aparèix el senyor de Vilasermes, es posa molt seriòs, i amb cert ènfasi Joanot relata tot el que succeix dins de la baralla en la qual Tirant venç al seu oponent.

4.- S´ha dit sovint que la literatura i la realitat mantenen una relació d´interdependència. La literatura obté materials de la realitat i no poques vegades hi influeix. Molt sovint, la literatura, el teatre, el cine i, ara molt especialment, la televisió, proposen models de comprtament que acaben per imposar-se, superficialment o no, en la vida social. Aquest és també un fet cert en l´Edat Mitjana, a propòsit de les novel·les de cavallers. Reflexiona-hi i feu-ne un debat a classe.

5.- Malgrat la seva versemblança, com has llegit a la introducció, hi ha també alguns episodis fantasiosos: quina funció hi poden tenir?

En les novel·les de cavalleries, a part de la versemblança, una part important d´aquestes novel·les és també la ficció. La ficció d´aquesta novel·la, és molt curta solament hi ha dues ocasions; quan ve Morgana buscant el seu germà Artús, i quan narra de forma molt breu, la història d´un drac encantat que després de donar un petó a un militar, es torna a convertir en doncella. La ficció no té res a veure amb l´obra, es com un parentesis, segons posa a la introducció, la part de ficció d´aquesta novel·la podría haber estat introduïda per un altre escriptor, Martí Joan de Galba, un seguidor de Joanot Martorell.

6.- En la introducció es diu que a la novel·la hi ha alguns narradors interposats. Quins? En quins episodis? Per qué creus que Joanot Martorell pot haver posat aquesta fórmula narrativa?

El Tirant lo blanc és una obra narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i que mai no busca la complicitat del lector, amb la presència d'alguns narradors interposats en determinats episodis, aquets narradors interposats, introdueixen al lector dins de l´obra, ja que estan en primera persona, i es com si el lector fos allà amb els personatges, a part els narradors interposats, son com si gent diferent del narrador i fiquès cullerada per fer-ho tot més creïble. Tirant lo blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en que la narració i el diàleg (de vegades retòric i solemne, i vegades vivísim i enginyós) es fonen amb encert en el marc d'una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits i repleta de tocs humanístics.

Alguns exemples de narrador interposats. (pàg.63)

“Senyor de molta reverència, la vostra senyoria ha de saber que el dia de Sant Joan el Rei es va vestir molt ricament amb un mantell brodat de perles molt grosses i folrat de mart gibelí, i cavalcant un bell corser va sortir del palau i va anar a la gran plaça de la ciutat.”

“La plaça resplendia de bellesa; estava engalanada amb banderes i penons i una multitud virolada i ricament abillada l'esperava formant una gran i solemne comitiva.”

“Obria aquest magnífic seguici el duc de Lencastre amb quinze mil combatents molt ben armats i en bell ordre, muntats en cavall amb paraments de brocat i de xapateria d'or i d'argent, i amb moltes cobertes i plomalls, a la manera d'Itàlia i de Llombardia.”

“Després anaven tots els ordres, cadascú amb un criteri encès a la mà, seguits pels menestrals, cada ofici amb la seva lliurea. Per cert, que hi va haver molta disputa entre els teixidors i els ferrers per culpa dels juristes de cada part que profidejaven sobre quin d'aquests oficis havia d'anar primer. I crec que s'haurien arribat a matar uns amb els altres si el duc de Lancastre no s'hi hagués posat al mig amb la seva gent armada.”

7.- Fes un resum de “Tirant Lo Blanc” sense la introducció

El compte Guillem vivia a Varoic (Anglaterra). De jove va ser un excel·lent cavaller i va dedicar tota la seva vida a les justes, als torneigs i a la guerra. De gran va decidir deixar les armes i peregrinar a la Ciutat Santa (Jerusalem) per obtenir el perdó per tots els pecats comesos. A la tornada es va apear a Venecia i va fer que s'extenguès el rumor de que ell havia mort. No va tardar en arribar aquest rumor a Varoic. Més endavant va tornar però d'incògnit. Els moros estaven envaïnt l'illa d'Anglaterra. El feble rei Anglés, desesperat vahaber de buscar refuig a Gal·les. Una doncella li recomanà que nombrès capità dels seus exèrcits al primer ermità que veiès. Va coincidir que era Guillem de Varoic a qui van nombrar. Amb magranes de calç viva va provocar un gran incendi al camp dels enemics guanyant, així, la batalla. Guillem es va identificar a la seva esposa i als seus homes, però es va estimar mantenir una vida ermitana. Al cap d'un temps el rei d'Anglaterra va convocar justes i torneigs per a celebrar el seu matrimoni. Un gentil bretó, juntament amb altres joves van decidir acudir-hi per rebre l'ordre de caballería. De camí a Londres, el jove bretó es va extraviar i va anar a parar al bell paratge on vivia Guillem de Varoic.

El jove es va donar a conèixer com Tirant lo Blanc. Va decidir donar-li doctrina a canvi de que un cop acabades les festes tornès a visitar-lo per explicar-li els bons fets d'armes que hi haguèssin fet. Tirant, no va prendre la paraula de Guillem, però va encomanar al seu cosí Diafebus per a que reportès les festes londinenques. Li va explicar com va ser el seu primer combar a cavall, com havia fet el seu primer combat a peu amb el senyor de Muntalt i el seu primer combat per cortesía, pel servei d'una dama també com els reis de Frisa i d'Apol·lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, desitjosos de baralla van acabar morts en mans de Tirant. La noticia va arribar a orelles del cavaller Kirieleison de Muntalbà, que va decidir venjar la mort del senyor, el rei de Frisa. Va anar abans aveure la tomba del seu senyor. Fou tal l'ira que va agafar que li va esclatar el fel i va morir. El seu germà va voler venjança però Tirant el va vencer, i l'extranger superbiós va haber de suportar la humiliació pública de la retractació. Els jutges el van declarar deslleial, perquè en no guanyar, era ell que havia fet perjur. Prenguè l'habit de franciscà. Tirant havia estat el millor cavaller de les festes. Era un ordre de caballería. El soldà d'Alcaire va anar amb un exèrcit per atacar l'illa. Uns traidors genovesos s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians.

Tirant va comprar una nau i amb uns quants mariners va anar a socorrer Rodes. Lataquefaràs, un espavilat mariner va protegir la nau contra qualsevol atac enemic molt bé i va ruixar els moros amb oli bullent. La única nau cristiana va sortir airosa de l'atac naval. Però més moros i genovesos surten a l'encalç de Tirant i els seus homes tot al llarg de la costa de Barbària i al nord d'Àfrica sempre lluitant sense parar. A Sicilia Ricomana, la filla del Rei, s'enamora de Felip. L'infanta havia ordenat que els Reis, Felip i ella mengèsin a na taula més elavada dels altres i que el duc de Messina i Tirant i tots els altres comptes i varons i l'altra gent, mengèsin més baix que la taula del Rei. Al matí, Felip i Tirant i tots els seus homes es van vestir com millor van poder. L'Infanta feia veure que li agradava Felip pel què Tirant estava tot atent per a que gens sortís malament. Van asseure tots a taula quan van passar el pa, cap va agafar llesques, quan va arribar a Felip va començar a agafar llesques i a preparar-les, fins a un total de dotze. L'Infanta i tots van començar a riure i a fer burla. De sobte, va sortir Tirant i va posar un ducat a cada yesca i va dir que eren per a entregar als pobres, que era una tradició cristiana i tots van parar de riure, tots es van quedar bocabadats. Un espavilat mariner va oferir de cremar la nau dels genovesos a Tirant, ja que aquesta era la nau que més a prop era de terra. A canvi Tirant li va oferir diners. Ho va aconseguir i Tirant li va donar tres mil ducats i una roba de seda folrada de marts i un gipó de brocat. Felip tenia la mitja trencada i va demanar agulla i fil. Va clavar l'agulla al llit on volia dormir, que era el llit més senzill dels dos.

Desprès va manar a dormir als patges quan va decidir cosir la mitja. No trovaba l'agulla, va desfer el llit buscant-la però no la va trobari, per no tornar a fer-la es va anar a dormir al llit gran. L'infanta es va adonar de tot i va pensar que això ho feia perquè provè d'una familia reial i que despreciava el llit rústic ja que provè d'una familia de gran linatge. Finalment tots dos es van acabar casant. El nou Soldà d'Alcaire i el Gran Turc havien atacat l'Imperi grec i havien pres moltes terres, viles i castells. L'emperador de Constantinoble, preocupat, envia una carta al Rei de Sicilia, a la cort del qual sap que es troba Tirant lo Blanc, pregant la seva ajuda per a aturar l'amenaça turca. No ho va dubtar i va anar amb els seus familiars i amics a Constantinoble. Tirant és nomenat Capità dels exèrcits grecs. Tirant es va enamorat de Carmesina, la Princesa, filla de l'Emperador. Quan és l'hora de dinar, Tirant s'envà cap a la seva habitació i s'estira al llit. Aviat arriven a dir-li si volia menjar i ell diu que no. En veure aquesta actitut, Diafebus acudeix a veure què li passa, i Tirant li confesa que està enamorat de Carmesina. Diafebus parla amb Carmesina i aquesta confesa el seu enamorament, més d'oides que de vista, a la seva cosina Estefanía. La Princesa adverteix Tirant que es guardi del traidor duc de Macedonia.

Carmesina mana a Diafebus que digui a Tirant què desprès de menjar vol parlar amb ell. Tirant, veient el què passa, compra un mirall bell. Quan va acabar el ball van anar a parlar al costat d'una finestra i Tirant li confesa que està enamorat. Carmesina, en preguntar-li que de qui, aquest treu de la màniga i li diu que és la que surt a l'imatge. Però no veu res que no sigui la seva cara. Carmesina reprèn durament Tirant per l'osadia que havia tingut i ell es va anar trist i compungit. Ella es dol d'haber-ho reganyat tant i es pemnsa que vol suicidar-se. Per això envia a Estefanía per a evitar-ho. En adonar-se'n del seu retràs va anar ella personalment amb Plaerdemavida, una de les seves doncelles, i es van adonar de que no tenia previst fer això. Els turcs provocaven moltes destroces a càusa de l'ineptitud militar del duc de Macedonia. Carmesina dóna la seva camisa Tirant, el qual vestirà al camp de batalla. Tirant aconsegueix una rápida victoria contra els turcs. El duc de Macedonia no se n'alegra gens, però si que s'alegren per endur-se'n el botí del camp dels enemics, que roben vilment i injustament, ja que el triomf ha estat de Tirant i els seus homes. Vista la derrota, el Soldà demana treves a Tirant a travès d'una carta que porta el savi Abdal·la Salomó. Torna a començar la batalla al costat del castell de Maleví, el fill del senyor del qual és Hipòlit.

Tirant empra la táctica d'irritar i cansar els enemics. Al camp de batalla, els turcs es veuen acorralats i decideixen què l'única solució és matar Tirant. Mira de fer-ho el Rei d'Egipte en combat cos a cos, si no ho aconseguís, aleshores ho faríen a traició, disparant fletxes i dards des de lluny. L'Emperador es veu obligat a anar al camp de batalla per posar pau entre Tirant i el Duc de Macedonia, i perqué l´exèrcit no es dividís, i venen amb ell Carmesina i Estefanía amb un exèrcit de dones i més gent d'armes comandats pel senyor de la Pantalanea. Els reforços venen de Sicília, de Felip de Ricomana ja que son reis. Hi ha tanta gent al front que és inminent la gran batalla contra els turcs. Hi havia moltísima gent als dos bàndols. El Rei d'Egipte, mitjançant un trompeter, va amenaçar Tirant. L'esquadra de Titant es va desplaçar a la muntanya on era Diafebus i, quan els turcs pensaven que havien fugit, Tirant va anar enviant tropes seves, del seu germà i de més per, així, aconseguir més mortandat. Tirant va tornar a atacar, anava de lloc en lloc i ajudava allà on hi feia falta. El rei d'Egipre, d'Àfrica i de Capadòcia van veure que Tirant combatia tan bravament que es van sortir una mica de la baralla i van enganxar Tirant i el van ferir i va caure a terra. Hipòlit i Pirimus ho van veure i, així, van poder donar fe dels fets. El rei d'Àfrica va donar-li amb l'espasa en l'esquena al duc de Macedonia i el va matar. Tirant era mal ferit, quan el rei d'Egipte anava per matar-lo, el senyor d'Agramunt el va ferir a la cuixa i va caure a terra. Tirant va sortir de la batalla gràcies a Hipòlit i va aconseguir matar el rei de Capadòcia.

Diefebus es va cabrear i va decidir atacar, quan el Soldà va veure que encara venia més gent es va desanimar i va decidir fugir abans que morir. Tirant no va voler que ningú fes festa perquè Diafebus no el va fer cas i va evitar que sigues senyor de tot un Imperi. Se celebren moltes festes pel nombrament de Diafebus com a Gran Conestable i com a comte de Sant Ángel. L'Emperador el volia per a Tirant però aquest es va negar. Carmesinahavia d'abandonar Maleví i va tornar a Constantinoble. Estefanía proposa que Tirant i Diafebus a la nit vagin a la cambra d'elles. Desprès va entrar a la seva cambra i va agafar de la mà a Diafebus. Tirant agafava en braços Carmesina i li donava petons a la boca i pits, la va deixar al llit i van començar a parlar. Mes tard, li va començar a desfer en cordonets els pits i la besava les mamelles. Els turcs s'han reforçat per mar reunint un gran estol sota l'almirallat del Gran Caramany i el rei de la sobirania India ajudats pels genovesos. Van decidir col·locar moltes llums a les naus i, quan va ser de nit les van encendre totes i els turcs van fugir pensant que hi havia moltísimes naus. La galera de Caramany va fer la ruta de Xipre de tornada cap a Turquia, amb la galera dels homes de Tirant que la seguíen, ja que volien prendre terra als mars d'Alexandria. Tirant, quan es va fer de dia no va veure cap de les naus però si la de Caramany. Quan va ser migdia es va acostar i es van envestir l'una a l'altra. Va ser una batalla molt intensa i esgotadora.

Els turcs llençaven molta calç i oli bullent i pega. En aquelles batalles Tirant va ser ferit en un braç amb un passador i a la cuixa amb una fletxa. El Gran Caramany en veure minvar la seva gent va agafar la seva filla i la va enganxar totes les joies, diners i roba i la va llençar al mar. Tirant arriba a Constantinoble amb el Gran Caramany i el rei de la sobirania India com a presoners i els fa ficar dins una gàbia. La Viuda Reposada atèn Tirant que està ferit i haurà de passar al llit alguns dies. No perquè li agradi l'infermería si nó perquè està enamorada de Tirant, fins i tot per intentar separar els joves enamorats i fer-se seu el Capità. Abdal·là Salomó torna a Constantinoble amb una nova ambaixada del Soldà. Els turcs volen comprar, literalment a pes d'or, els dos presoners mitjançant treves de tres mesos. Arriben a Constantinoble cavallers francesos, entre els quals hi ha el vescompte de Branches, cosí germà de Tirant. Acabades les festes, l'Emperador torna la resposta als ambaixadors. Estefanía i Diafebus, finalment, es casen i esdevenen ducs de Macedonia. Aquests van intentar ajudar a reunir novament Tirant i Carmesina. Però és Plaerdemevida qui fa el pas definitiu. Li porta, d'amagat, a la cambra de Carmesina mentre que aquesta es banya. Tirant va entrar a la cambra de la mà de Plaerdemavida. El va ficar dins una caixa amb un forat per respirar. Aquesta estava junt on hi havien preparat el bany a la Princesa.

L'Emperador, quan va acabar de sopar i dansar es va anar a la seva cambra i totes les doncelles van deixar sola a Plaerdemavida amb la Princesa i amb les doncelles que l'ajudaríen. Quan van acabar de banyar-se es va anar a la seva cambra al llit per dormir. Totes les doncelles menys dos van anar a dormir. Plaerdemavida va anar silenciosament a treure Tirant de la caixa i el va fer despullar, li tremolava tot el cos. Aquesta introdueix Tirant al llit de la Princesa mentre aquesta dorm. Es va ficar i Plaerdemavida també entre els dos. Ell va començar a tocar-la i quan aquesta es despertava avisava a Tirant i Plaerdemavida la deia que ella estava allà en nom de Tirant i que l'agradava tocar-la desprès de sortir del bany. Tirant es va anar corrents per una finestra cap a l'hort, amb l'ajut d'una corda que Plaerdemavida havia col·locat, a càusa de l'escàndol que s'havia format en despertar-se la Princesa. La corda no arribava a terra i en la caiguda es va trencar una cama, Tirant va ser rescatat de l'hort per Hipòlit i el vescompte de Branches, desprès de misterioses confusions. El vescompte i Hipòlit van anar a veure què pasava. Tirant sentia un dolor tan fort que volia l'ajut d'un metge, però sense que s'assabentès l'Emperador. Hipòlit va suggerir que anès als estables i agafès un dels seus cavalls i diguès que s'ha caigut. Perquè aquella lesió no es podia amagar amb l'enrenou que hi havia a palau. Hipòlit i l'Emperadriu intercambien cartes d'amor. L'Emperadriu va fer redecorar i perfumar la seva cambra als cambrers perquè deia que volia donar una sorpresa a l'Emperador.

Quan van acabar de sopar l'Emperadriu es va retirar al llit perquè es trovaba malament. Quan era a la cambra i totes les doncelles eren al llit, l'Emperadriu va entrar dins el seu recambró on estava Hipòlit i van entrar junts a la cambra. Al dia següent, eliseu va entrar a la cambra i va veure a un home amb la mamella de l'Emperadriu a la boca d'aquest. Però no va cridar ni va dir res. Quan es va apropar a la cambra l'Emperador, Eliseu va entrar a la cambra per advertir-la. L'Emperadriu va pregar Hipòlit que fugís pel recambró i que salvès la seva vida. Finalment l'Emperador i els metges van entrar a la cambra i es van acostar al llit preguntant-li per la seva malaltia. Ella els va dir que quasi-bé no ha dormit res en tota la nit. Els metges van recomanar l'Emperador de deixar-la sola al seu llit i s'en van anar. Hipòlit va passar quinze dies d'incògnit a la cambra de l'Emperadriu. Tirant i Carmesina es casen en secret. La Viuda Reposada duu a terme la seva darrera astucia per a separar els enamorats. Ho havia preparat per a que la Princesa baixès a l'hort amb les seves doncelles. Plaerdemavida portava una careta d'hortolà moro. Tirant es va pensar que era ell perquè es va posar a cavar amb una aixada. Es va apropar el suposat moro a la Princesa i va començar a tocar-la i a besar-la les mamelles i a fer-li declaracions d'amor.

Tirant, va veure que la seva dona l'enganyava amb l'hortolà, i que a més és negre. La viuda va voler aprofitar la situació, però Tirant va fugir i va matar l'hortolà negre Lauseta. Els turcs han tornat a l'ofensiva i Tirant ha de partir sense tardança cap al camp de batalla. Ja, desprès del què havia pasat, no tenia motius per enderrerir el seu viatge. Les naus eren al port de Constantinoble i Tirant rep a bord la visita de Plaerdemavida que vol explicar-li les maquinacions de la Viuda Reposada i vol reconciliar els enamorats. Amb la forta mar que hi ha, la nau va a la deriva i naufraguen a les costes de Barbària. Es van salvar Plaerdemavida, Tirant i un mariner. Ràpidament un vell moro acull Plaerdemavida a casa amb la seva filla. Tirant rep noticia de la greu situació que pateix el seu poble i també de Carmesina. Tirant es disposa a aplegar un important estol a la ciutat de Conestina per eliminar definitivament els turcs.

Quan ancora al port de Troia, Tirant envia un missatge a Constantinoble avisant de la seva arribada. La Viuda Reposada, en sentir la noticia, pren un verí i mor. Els turcs, abans de suicidar-se com la Viuda, per el gran estol que havia aconseguit Tirant van demanar la pau definitiva. L'Emperador no sap que fer i reclama a Tirant a constantinoble. Aquest va a veure a Plaerdamevida que ja feia dies que era allà. Aquesta li ajuda a pujar al llit de Carmesina i consumen finalment el matrimoni. L'Emperador acepta la pau a canvi de què el Soldà i el Gran Turc siguin presoners dels cristians i que els seus homes es desarmin. Aquests ho acepten perquè això es millor que morir a mans del Capità dels grecs. Tirant entra triomfant a Constantinoble i l'Emperador li concedéis el títol de Cèsar de l'Imperi i la mà de Carmesina. Com que a l'Imperi Grec encara hi ha moltes ciutats i viles en mans dels turcs, Tirant emprèn una ofensiva per alliberar-les. A mès cal rescatar Diafebus que es troba assetjat per l'enemic i ho duu a bon terme.

De sobte, a Adrianòpolis, agafa una enfermetat i veu venir la seva mort. Però abans es confesa i fa testament a favor d'Hipòlit i escriu una carta a Carmesina. Finalment mor de camí a Constantinoble. L'Emperador no pot resistir el trasbals de la seva filla i mor. Carmesina, en veure la mort del seu marit abocada sobre el cadáver, amb innombrables llàgrimes i dolorosos planys sent que també ha arribat l'hora final. Confesa públicament els seus pecats i fa testament a favor de la seva mare. Carmesina mor sobre el cos de Tirant. L'Imperi continua en mans de l'Emperadriu i d'Hipòlit que, amb el vist i plau del consell es casen. Al cap de tres anys l'Emperadriu mor i Hipòlit es casa amb la filla del rei d'Anglaterra. El primogènit del nou matrimoni esdevé un excel·lent cavaller.

8.- Com representa Joanot Martorell les dones en el Tirant Lo Blanc?

Joanot Martorell, representa les dones com si fossin perfectes, les fa a totes boniques cap ni una té un desperfecte. Però no solament les dones sinó també els homes que estan en molt bona forma. Les dones, conserven els ideals de l´edat mitja en els quals guarden la seva virginitat fins al casament. Les dones son doncelles desprotegides que necesiten estar sota la protecció del seu senyor o del cavaller. Les dones esperen al castell, mentre els homes lluiten al camp de batalla.