Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Argument. Tema. Accions militars. L'amor. Personatges. Estil

  • Enviado por: Laia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 22 páginas
publicidad
publicidad

  • TÍTOL: Tirant lo Blanc

  • AUTOR: Joanot Martorell

  • EDITORIAL: Teide

  • COL·LECCIÓ: Tri de Clàssics

  • ASSESSOR COL·LECIÓ: Martí de Riquer

  • DIRECTOR DE COL·LECIÓ: Jordi Grifoll

  • VERSIÓ: d'Isabel Grifoll

  • EDICIÓ: Setena (1996)

  • DISSENY DE LA COBERTA I MAQUETA: C & B

  • IL·LUSTRACIÓ: Arxiu Teide

  • FOTOCOMPOSICIÓ: Zero, S.A.

  • FOTOMACÀNICA: Cabrero

2. Breu resum de la vida del autor:

(Valencia 1410-1468). Novel·lista cátala descendent d'una familia noble de gandia (Valencia), ciutat on va nèixer i va morir, la vida de Joanot Martorell es documenta principalmetn a travès dels litigis que va mantenir amb altres cavallers i en ocasions van motivar cartells de desafiament, alguns d'ells a mort, que no va passar de la disputa verbal. Un dels conflictes el porta a Anglaterra (1438) on va conèixer el poema anglonormand del segle XII Guy de Warwick, que desprès traduirà en prosa amb el títol de Guillem de Varoic.

L'esperit dels grans cartells de desafiamnet sintetitza amb aquesta traducció i de manera molt especial, amb el Llibre de l'ordre de caballería de Ramon Llul, a la primera part del Tirant lo Blanc, on el protagonista s'inicia com a valerós cavaller a Anglaterra. L'heroi, valent i tímid a la vegada, proseguirà les seves gestes guerreres a Sicília, Rodes i Túnez.

Finalment salva a l'imperi bizantí dels turcs i es converteix després dels seu casament amb la princesa Carmesina, en César de l'Imperi. Poc després mor de Pulmonía: just final d'una obra que hàbilment combina els ideals cavallerescs amb el més pur i dur realisme.

La primera edició (Valencia, 1490) sembla que va ser preparada per Martí Joan de Galba, que va decidir l'actual divisió en capítols i també reelabora en alguns episodis.

Altre informació de Joanot Martorell

Els Martorell estan documentats a Gandia des de 1373 fins a 1400. L'avi de Joanot, Guillem Martorell, que tingué càrrecs en l'administració ducal la reial, aconsegueix aplegar una considerable fortuna. Els Martorell s'instal·len a València i viuen una època d'esplendor (1400-1435): el pare de Joanot, Francesc i el seu oncle Guillem (germà del pare) ostenten càrrecs reials i municipals, tenen possessions a Murla, la Vall de Xaló, Faura i Almorig. Després, la família Martorell passa per uns anys de declivi (1435-1483), marcats per la crisi econòmica i social accentuada després de la mort de Francesc Martorell.

Francesc Martorell i Damiata Abelló tingueren vuit fills: Galceran, Guillem, Isabel (casada amb Ausiàs March), Aldonça, Joanot, Jaume, Jofré i Damiata. S'estudien els germans de Joanot i els pleits en què es van veure embolicats.

Joanot Martorell És nomenat hereu universal pel seu pare. Participa en afers cavallerescos, com es demostra amb les lletres de batalla (amb Joan de Monpalau -per defensar l'honor de la seva germana Damiata-, Perot Mercader, Jaume Ripoll, Gonçalbo d'Íxer). Viatja a Anglaterra. Des d'Anglaterra, va a Portugal (finals de febrer-mitjans de setembre 1439). Viatja a Nàpols (octubre 1440-març 1442), a Barcelona (18 de novembre de 1442 i 1 d'abril de 1450) i a Lleida (20 de juny de 1446). Amb aquests viatges (amb què pretenia de vegades salvar les seves possessions), Martorell va invertir molts diners i acabà d'arruinar-se. Es veu obligat a vendre les seves possessions i embolicat en pleits per motius econòmics. Participa també en una acció violenta: el 1449 assalta, junt amb un grup de moros, uns mercaders castellans a Xiva i és empresonat. A partir de 1450 ja no té casa pròpia a València i s'allotja a la del seu germà Jaume i la seva germana Damiata.

Martí Joan de Galba, veí de Martorell, testimonia el 1465 que li deixava diners sovint. I hi ha documentades reclamacions a l'herència de Joanot Martorell. El manuscrit del Tirant anà a parar a mans de Galba com a penyora pels deutes contrets.

De Martí Joan de Galba sabem que va viure a València, que es va casar el 1457 amb Catalina de Celma i que va atorgar testament el 27 de març de 1490 i va morir un mes després, o sigui abans de la finalització de la impressió del Tirant, el 20 de novembre de 1490.

Joanot Martorell va morir és l'únic autor del Tirant. Anàlisi de les postures dels estudiosos de la novel·la respecte al tema de l'autoria.

3. Accions militars de Tirant:

El primer combat per la cortesía d'una dama va passar així: Un dia veié una bella dama al bell mig del prat. Era la bella Agnès, filla del duc de Berrí.

Acostant-se a la dama es va agenollar i li demanà el fermall que portava al pit i ell repatría un home, a peu o a cavall, armat o sense armes, com ell volgués.

Ell, alarmada, li preguntà per què volia entrar en combat per una casa tan ridícula. Però accaptà donar-li en presencia dels Reis, i així, ell no perdria la seva ordre de caballería.

Tirant va estar molt content de poder agafar amb les seves pròpies mans el fermall. Se'l va posar al cap, en el barret que portava.

El dia següent va arribar un cavaller francès, de nom senyor de Vilesermes, molt valent que va reptar Tirant per haver gosat tocar un cos tan diví com el de la bella Agnès, mentre que ell s'havia guanyat la confiança d'ella per molt temps i no havia rebut res comparable. I li demanà el fermall.

Tirant li respongué que seria una ofensa per la dama que li havia donat. Aleshores el senyor Vilesermes es va llençar contra Tirant i l'intentà atacar, però ell va ser més ràpid i va treure un punyal i es va escometre una baralla civil.

Van acordar fer una batalla per l'honor de l adama, a peu, amb camises de tela de França, escuts de paper i un barret de flors al cap. Les armes serien ganivets, genovesos, de doble fulla i amb les puntes ben agudes.

El jutge va fer dues ratlles al camp. Els cavallers es van posar un darrera de cada ratlla i quan el jutge va cridar l'un va anar cap a l'altre com a homes rabiosos.

Després d'una estona de dura batalla en què tots dos havien resultat ferits, Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar tant com va poder a l'altre i li clavar el ganivet al pit esquerre en dret del cor.

Tirant va matar un ferotge gos del príncep de Gal·les que l'atacà. Després van arribar d'incògnit els reis de Frisa i Apol·lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, desitjosos de fer armes. Tots quatre van morir a mans de Tirant. Quan va arribar la noticia a Tomàs de Muntalbà, que va combatre amb Tirant, a peu, i a mort.

Després de sentir el relat dels francesos, Tirant compra una nau i, amb uns quants mariners, parteix a socorrer Rodes. L'acompanya Felip. Naveguen per l'Atlàntic, i en el pas per l'Estret de Gibraltar, comencen a tenir problemes. El vaixell de Tirant és atacat per les naus mores.

Es col·loquen CORDES en forma de xarxa per sobre del vaixell per evitar que els projectils que llancen entrin dintre de la nau. També el protegeixen amb matalassos perquè les bombes no poguin esclatar i incendiar-se la nau. Finalment, ruixen els moros amb oli bullent.

Tirant parteix el camp de batalla, on acosegueix una victoria rápida a base de deixar egües als campaments enemics, que esvaloten els cavalls. D'aquesta manera, els cristians poden perseguir-los i atacar-los més tranquil·lament i segura.

Com que no hi hagut treves torna a començar la batalla, que té lloc al costat del castell Malveí. Tirant empra aquesta vegada la táctica d'irritar i cansar els enemics, fent-los anar d'una banda a l'altre del riu, per acabar vencent-los amb una mena de vaixell incendiari. Els Turcs, cansats, mareixats i aïllats per les flames poden ser vençuts per Tirant amb facilitat.

Quant totes les tropes van ser ordenades, el Rei de Egipte va enviar dir a Tirant que el mataria o el faria presoner aquell dia, li faria tastar els sabor de la seva llança.

Tirant li contestá que no perdonaria de donar-li batalla i que aquell dia escamparia la seva dolorosa sang.

Va fer donar una volta tota la gent cap el mig, de tal manera que van quedar d'espatlles als enemics, sempre amb ordre i pas a pas. Llavors Tirant va fer el senyal amb la bandera i van començar a còrrer a galop tirat, deixant a les seves espatlles els enemics. Els Turcs van pensar que fugien. Però quan Tirant va veure com es desprevenien va donar l'ordre d'atacar.

Tirant era en un lloc, ara en un altre. I no combatia en un sol lloc, sinó en molts, i ajudava allà on feia falta.

Aquesta batalla va dorar desde el matí, quan el sol sortia fins a tre hores passat migdia.

En aquesta ocasió Tirant hauria pogut se dit rei de batalles i cavaller invencible.

Tirant va veure la nau del Gran Caramany. Gairebé al migdia es van acostar a la nau i es van envestir l'una a l'altra.

Desde cadascuna de les naus van llançar els rampogolls, i van mantenir-se forts. La nau de Tirant va tenir més avantatge, perquè gairebè tota la seva gent anava armada amb arnesos, cuirasses i bacinets.

Passada la primera batalla, van donar-se un descans d'una hora. Quan tornaren a la batalla els turcs van llançar molta calç perquè els cegués la vista.

Nit i dia, mai no s'aturaven ni reposaven, sinó que combatien cantínuament.

Es van Lliurar vint-i-set batalles.

En aquelles batalles Tirant va ser ferit al braç per un cop de passador. Iquan volia pujar al castell de proa, el van ferir a la cuixa.

Quan el Gran Germany va veure que la seva gent minvava, va fer pujar la caixa dels diners i les joies, la va lligar a la seva filla i va llançar-la deins del mar.

Llavors ell i el rei de la sobirana ïndia van esperar el moment que el smatarien.

Tirant arribar a Constantinoble trionfalment, amb el Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia com a presoners.

Els turcs han tornat a l'ofensiva i Tirant ha de partir sense tardança cap al camp de batalla. La mar s'embraveix, les naus naveguen a la deriva a causa d'una forta tempesta, cap a les costes de Barbària, on naufraguen.

Tirant és trobat en una cova per un servent del Cabdillo, alt dignatari del rei de Tremissèn. Diu mitges veritats i metges mentides sobre la seva personalitat, aqui es presenta sota el nom de Blanc. El Cabdillo l'acull i tracta bé; el seu fill el fa empresonar.

El rei d'Etiòpia, aliat amb el rei de Tunis, mou guerra contra el rei de Tramissèn perquè vol la filla d'aquest, promesa amb el fill del Cabdillo. El Cabdillo fa que el seu fill tregui Blanc de la presó. Aquest torna agafar les armes i allibera el rei de Tremissèn, la seva filla i el fill del Cabdillo del setge que els havia posat el rei d'Etiòpia.

Quan l'estol ancora al port de Troia, Tirant transmet un missatge a Constantinoble, comunicant la imminent arriba del exèrcits salvadors.

Els turcs s'esporugueixen amb la vinguda del Capità, però prefereixen demanar la pau als grecs que no autoliquidar-se, emprenent una batalla contra la gran armada que ha aconseguit Tirant. Els turcs demanen la pau a l'Emperador a cent anys. L'Emperador no gosa prendre decisions sense el parer del seu Capità, així que reclama Tirant a Constantinoble.

Tirant hi arriba immediatament.

Moltes ciutats i viles de l'Impero encara són en poder del sturcs. Tirant incansable, emprèn una nova campanya per alliberar-les. Amés, ha de rescata Diafebus, assetjat per l'enemic. Tot ho duu a bon terme.

4. Anàlisi deltractament de l'amor a la novel·la

L'amor és tractat per l'autor de forma irònica i fins i tot humorística. Hi apareixen formes de manifestació amorosa que sempre han estat molt mal vistes, com l'incest; i d'altres que han sigut molt populars, com l'alcavoteria i la figura de l'alcavota.

5. Trajectòria de les relasions amoroses                  

  • Felip i Ricomana: Felip, que l'autor defineix com << un jove una mica sòmines i força rústec i maldestre >>, és l'infant menor del rei de França; no té gaire gaire classe i tot i que intenta ser un gentilhome no hi té gaire gràcia. Ricomana és la filla del rei de Sicília; la infanta és una noia molt fina i potser una mica consentida, presumida i que té molt en compte el llinatge de les persones amb qui es relaciona. La seva relació comença a Sicília, on ella s'enamora de l'infant; en aquesta aventura amorosa Tirant juga un paper semblant al de l'alcavota intentant convèncer a la infanta de que Felip és l'home que ella buscava. Després de fer-li una “prova de llinatge” a Felip, Ricomana s'adona de que realment era la persona que estava buscant i que Tirant no la enganyava. Finalment es casen.

  • Diafebus i Estefania: Diafebus és el cosí de Tirant; no es donen gaires detalls sobre la seva personalitat a la novel·la, però se sap que és un home de bon cor i bona fe, lleial al seu rei i a la seva família. Estefania és una neboda de l'emperador de l' Imperi Grec, cosina de Carmesina. És de noble llinatge i de molta bellesa. La relació amorosa entre aquests dos personatges és molt liberal per l'época, ja que encara que ningú sabia que mantenien un afer amorós tret de Plaerdemavida, Tirant i Carmesina, entre ells no hi havia secrets. Des del primer moment en que van saber que s'estimaven, no van pensar en la diferéncia de classes socials a que pertanyien ni als prejudicis envers la virginitat i la seva pérdua. La

espontaneïtat de les seves relacions sexuals i amoroses feien d'aquesta passió que estaven vivint un joc amorós que va acabar en boda, però no en una boda normal, sinò en una boda sorda, que era una boda en secret.

  • L'emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la muller de l'emperador de l' Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial i sofisticada manté una relació amb Hipòlit, el nebot de Tirant, al que ella pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell, que més tard explicarà al seu marit en forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà; aquest últim demana a l'emperadriu que prengui a Hipòlit com a fill i així ho fa. Aquesta relació es basa en el sexe més que en l'amor, i no es podria considerar incest ja que no són de la mateixa sang.

  • Tirant i Carmesina: Tirant es presenta a Guillem de Varoic com a << Tirant lo Blanc, fill de senyor de la marca de Tirània i de Blanca, una filla del duc de Bretanya >>. Gulliem de Varoic, al veure que Tirant volia rebre el noble ofici de cavaller i que no tenia ni la més remota idea del que era l'ordre de cavalleria, va decidir acollir-lo i donar-li doctrina a base de preceptes del Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramón Llull. Quan va haver rebut la doctrina necessària va anar a veure al rei; aquest el va nombrar cavaller i Tirant va començar la seva història com a cavaller anglés. Carmesina és la filla de l'emperador de l' Imperi Grec, i per tant infanta grega. De gran bellesa i inocéncia, amb l' hàbil parleria de Diafebus que al principi juga el paper d'alcavot , queda corpresa de Tirant, i en confessa el seu amor a la seva cosina Estefania. El cavaller anglés declara el seu

amor a Carmesina amb molt d'enginy, utilitzant un mirall. La seva relació comença molt tímidament amb petits detalls com la camisa que regala Caresina a Tirant quan aquest va al camp de batalla o quan després de renyar-lo per l'osadia de Tirant de declarar-li el seu amor, ella va a la seva cambra i deixa que li besi els ulls i els cabells.

Després de la batalla contra els turcs, Tirant es mor de desig i en demana la seva satisfacció a la Princesa, però aquesta és totalment intransigent a atorgar el seu cos. Estefania, proposa una solució per als enamorats: Tirant i Diafebus aniràn a la nit a la cambra de Carmesina i Estefania, on Estefania i Diafebus consumaràn la seva relació i Tirant i Carmesina realitzaràn jocs eròtics, devant de la rotunda negativa d'aquesta a consumar la seva relació.  Després, Tirant va haver d'anar al nord d' Àfrica però la seva embarcació, on també hi havia Plaerdemavida, va naufragar. Van  sobreviure Tirant, Plaerdemavida i un altre mariner, però cadscú va còrrer la seva sort i van ser recollits a llocs i per persones diferents. Molt de temps després, Tirant i Plaerdemavida es van retrobar i Tirant va tornar a Constantinoble per retrobar-se amb Carmesina. De nou amb l'ajut de Plaerdemavida, Tirant es va tornar a ficar al llit de la Princesa, on consumen feliç i definitivament el seu matrimoni. Tirant entra triomfalment a Constantinoble on el l'emperador li concedeix el títol de Cèsar de l' Imperi i la mà de la seva filla.

Al cap d'un temps, Tirant agafa una pulmonia a Adrianòpolis i mor de camí a Constantinoble, deixant el testament a favor d' Hipòlit. Carmesina, en assabentar-se, corre cap a Santa Sofia, on s'ha dipositat el cos de Tirant. L'emperador no pot resistir el trasbals de la seva filla i mor. I és tant el dolor de la Princesa per la mort del seu marit que, abocada sobre el cadàver, sent que també li ha arribat la hora final.

6. Actuació de Plaerdemavida      

Plaer demavida representa el desig, el goig de viure i té com a objectiu la felicitat. En comparació amb l aViuda Reposada, aquesta representa l'enveja, l'odi, la maldat i té com objectiu la infelicitat.

Per demostrar la malicia de la Viuda Reposada , comentaré un tros del llibre, aquesta estava molt enamorada de Tirant i volia posar-li una trampa perquè deixès estar la princesa. La viuda va portar en Tirant a un hort i el va ficar en una cambra que donava a l'hort, però com que la finestra era molt alta, va posar un mirall a dalt i un altre abaix i un dret de l'altre, i així tot el que pasaba an l'hort es veia en el mirall de dalt i reflectia en el de sota.

La viuda Reposada va agafar a Carmesina i va dir-li que no era bo que dormís després de menjar i que anirien a l'hort a jugar amb les disfresses.

Llavors la Viuda va disfressar a Plaerdemavida del negre hortelà que cuidava aquell hort i van jugar a que l'Hortelà es declarava a la princesa i se li fichaba entre les faldilles per posar-li un drap.

La viuda Reposada va aconseguir el que pretenia i en Tirant es va creure que era de veritat el negre Hortelà i es va lamentar moltíssim del que havia vist, va trencar els miralls i es va posar a plorar.

La pobre princesa no es va assabentar de res, i es pensava que estava jugant de veritat.

AL contrari, Plaerdemavida sempre volia ajudar en Tirant i a la princesa peruqè estiguessin junts.

Plaerdemavida va ficar en Tirant deni del bany en una caixa amb forats perquè pogués veure a la princesa respirar. La princesa després de sopar, es va anar a banyar i en Tirant l'anava Veient.

Quann Carmesina i totes les doncellez ja eren al llit, Plaerdemavida va fer sortir en Tirant de la caixa i li va portar al llit amb Carmesina, motiu que el va fer trencar-se una cama.

D'aquesta manera es mostra l'actuació al llarg de la novel·la de la bona Plaerdemavida.

7.Anàlisis dels personatges Principals.

La vidua Reposada: Era la dida de Carmesina i estava enamorada de Tirant. Al veure que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a estar gelosa i a maquinar plans perquè la seva relació no surtís bé de cap de les maneres. Fins i tot es va fer cosir una disfressa que s'assemblés molt a la roba que duia el negre que treballava a l' hort, el va fer posar a Plaerdemavida i li va dir que comencés a tocar-la com si fos un joc eròtic per distrure-la; i així ho va fer. Mentrestant, Tirant mirava a través del reflex d'uns miralls la situació i pensava que realment era el negre de l' hort qui tocava a la seva estimada. D'aquesta manera va tractar a Carmesina de traïdora i va matar al negre. Va ser Plaerdemavida qui va haver d'explicar la varitat a Tirant sobre tot el que havia passat. Finalment, la vidua Reposada va morir prenent un verí quan va saber que Tirant, que havia estat fora molt de temps, tornava a Constantinoble.

  Plaerdemavida: Plaerdemavida és un dels personatjes principals, que juga el paper de l'alcavota a la relació de Tirant i Carmesina. Intentant afavorir a Tirant i ficant-lo al llit de la Princesa, vol aconseguir que es consumi la relació, però la sempre rotunda negativa d'ella fa la novel·la molt més interessant. Plaerdemavida és una de les donzelles més aixerides de Carmesina i dóna molt de joc a aquesta relació. Quan el vaixell en que anava Tirant i ella per equivicació naufraga, la recull un vell moro que conservava molts bons records del seu antic captiveri a les terres cristianes d' Espanya.

 

Tirant:     

Tirant és un cavallet valent fort, hàbil amb les armes, un gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables, a més de ser un cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més al lector és la seva humanitat. Tirant, en canvi, sens presenta ric psicològicament, ens captiva i se'ns fa molt proper per la reiquesa i varietat dels seus comportaments, amb consonàcia amb la varietat de situacions que es donen en la novel·la . Per la seva versemblança:  per què tots els seus fets són propis del comportament humà i dintre dels seus límits possibles.

Tirant és un cavaller notable i un bon militar, que venç sempre, i amb uns avantpassats il·lustres en el món de la cavalleria. Tirant conserva, el seu caràcter de cavaller virtuós, valent i admirable, però viu en un món ben real i actúa sempre deins el marc del que és possible: els seus combats individuals són sempre contra un sol cavaller, ell és desarçonat sovint i la majoria de vegades, com és raonable, en surt ferit. Joanot Martorell s'afanya a donar-nos la raó de les seves victòries: el seu èxit no es deu a una força sobrehumana, sinó a la seva capacitat de resistència i al seu enginy.

 Si en les seves aventures Tirant es comporta dintre dels límits de la capacitat humana, és en les escenes amoroses on s'humanitza definitivament i se'ns fa més atractiu per les seves devilitats i pel seu ampli registre de situacions perquè passa. Enamorat sobtadament i irresistibement de Carmesina la primera vegada que la veu, el seu amor és des de l'inici ben terrenal, i les seves relacions són, la història de la frustració d'un desig amoros-sexual insatisfet. La seva indecisió, el porta a vegades a situacions que voregen el ridícul.

La humanització de Tirant arriba a la màxima expressió en el moment de la seva mort. Perquè Tirant mor de malaltia i després d'haver fet testament.

 La crítica ha cregut veure en el personatge Tirant elements biogràfics que podrien haver estat inspirats en alguns personatges històricament reals, i sobretot en la figura de Roger de Flor, el capità dels Almogàvers.

Tirant, és un personatge de ficció, humà i ben perfilat psicològicament que recull elements biogràfics de personatges rigurosament històrics.

Els altres personatges estan menys dibuixats que Tirant. No obstant això, tots estan clarament caracteritzats.

I Carmesina? Ella és un personatge encisador, possiblement, és el de menys complexitat psicològica de tota la novel·la, moguda únicament per la idea de preservar la seva virginitat; una actitud simple i unidireccional que contrasta vivament amb la complexitat de la seva mare.

Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïencom pedres precioses, i el seu nas  prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt  blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.

NOM DELS PERSONATGES PRINCIPALS.

ð    Tirant lo Blanc

ð    Diafebus

ð    Carmesina

NOM DELS PERSONATGES SECUNDARIS.

 

Tirant a Anglaterra.

ð    Guillem de Varoicð Ermità

ð    Duc de Lancastre

ð    Comtessa

ð    Kirieleison de Muntalbà

ð    Donzella Madresilva

 Tirant a Sicília i a Rodes.

 

ð    Duc de Bretanya

ð    Soldà d'Alcaire

ð    Princep Felip

ð    Tenebrós

ð    Ricomana

ð    Felip

ð    Infanta

ð    El duc de Messina

ð    Gran Mestre de Rodes

ð    El Soldà

ð    El filòsof de Calàbria

 

Tirant a l'Imperi Grec.

 

ð    Emperador de Constantinoble

ð    El Gran Turc

ð    L'Emperadriu

ð    La Infanta Caremsina

ð    Estefania

ð    La viuda reposada

ð    La donzella Plaerdemavida

ð    Pírimus

ð    Escuder del duc de Macèdonia

 

 

 

Hermità: ( Guillem de Varoic )

Era cavaller i el deixa per convertir-se en hermità (va anar a Jerusalem per demanar perdó.

Era el mestre de Caballeria d'en Tirant.

Es valent, fort i religiós, pensa la malla igual que la força.

Personatges Plans

Emperador - Emperadriu

Pares de Carmesina. No mantenen una relació de matrimoni menys quan estan el públic.

Altres informacions sobre personatges i altres.

1.Estil

Plaerdamavida estil coloquial

Viuda Reposada refrany

2.Temps

Passen uns sis anys de 20 fins als 26.

Això es sap per alguns comentaris a les guerres o batalles, tambè en curts temps per la nit o desprès de les mises.

2.1Es Línial

El hermità - Tirant - Tirant Cavaller - Tirant i Carmesina - Tirant i la Guerra ...

3.Temes

Caballería i batalles

Amor ( desde el punt de vista de la dona) amb tó irónic.

Viatges

Vida de la Cort

Funcionament de la Cort.

8. Explica el naixement de la novel·la de cavalleries a Europa.

A mitjans del segle XII, a les terres del Nord de frança, gràcies a un genial escriptor, Chrétien de Troyes, va néixer el prototipus literari de cavaller errant (novel·la de cavalleries).

Erec, Yvain, Lancelot, Perceval, Gauvin són alguns dels noms dels cavallers errants de la ficció de Chréitien Troyes.

Les sevas histories s'inspiraven en fets reals. Se servia de relats populars i els contes de tradició celta, que els joglars proclamaven per tota Bretanya.

9. Què és la matèria de Bretanya?

A la seva obra, Chrétien de Troyes presentava el rei Artús i la seva dona Ginebra en una cort espléndida, seient al voltant de la Taula Rodona amb tots els seus cavallers, un imperi de bon govern i de pau.

Fins que un bon dia arribava un malvat cavaller on s'esdevenia un fet extraordinari. Aleshores un cavaller artúric ja hi estava preparant per afrontar el problema. Deixava la cort per trobar la pau del seu país.

I cada dia que pasaba fora de la cort li succeïen aventures i fets com ara combats, dures proves que reclamaven i mesuraven el seu valor.

D'aquesta manera, els protagonistes de les obres de Troyes es convertien en cavallers nobles i respectats, veritables membres dels fets caballerescos. Des de la lleialtat al seu rei, Artús, al valor al combat, ja que totes les histories es resolien en fets d'armes, fins a l'amor que ho movia tot, no hi havia una aventura que no fos cuasada per l'amor a una dama.

El cavaller errant de la ficció era ben diferent al de la realitat, i precisament per això era un model ideal que recollia unes inquietuds i unes preocupacions ben reals, però que intentava, per sobre de tot, difondre unes normes de comportament optimes.

La novel·la escapava de la realitat, tant perquè feia servir materials imaginaris com perquè presentava un món idiealitzat i virtuós.

No obstant aix`0, o potser gràcies a això, les histories de cavallers artúrics van tenir molt èxit.

La prosa no era una forma d'escriptura deconeguda. S'emprava per fer historiografia, i en llatí. La novel·la se servis ara de la forma típica de la historiografia.

I ho feia d'aquesta manera peruqè es volia presentar la vida artúrica com a una història.

Es convertia en història el rei Artús, els seus cavallers, el Graal, etc. Tot i que dir que Artús i el seu món era història volia dir que era real. La ficció es remuntava a la realitat.

11.Bibliografía

  • Enciclopedia Multimedia Encarta 2000.

  • Encicloplèdia Larousse.

  • Enciclopedia Básica Catalana

  • Informació treta d'internet

Índex

1.Fitxa técnica

2.Breu resum de la vida de l'autor

3.Accions militars de Tirant

4. Anàlisis del tractament de l'amor

5. Trajectòria de les relacions amorosos

6.Actuació de Plaerdamavida i la Viuda Reposada.

7.Análisis dels personatges

8.Explica el naixament de la novel·la de caballería a Europa

9.Què és la materia de Bretanya

10.Comentari

11.Bibliografía


10.Comentari

La novel·la de Tirant lo Blanc m'ha semblat sota el meu gust que es una mica “exagerda” inclus una mica massa inculcadora en l'àmbit de les guerres i les batalles que transcorren.

En l'àmbit de l'amor l'he trobat molt extrany, es a dir, les descripcions que donava, els sentimenta i les actuacions semblavan com si no tinguessin peus ni caps.

De totes maneres, he trobat que hi han d'altre novel·les que són millors, encara que aquesta no m'ha decebut.

1