Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana # Novel·la de cavalleries. Biografia de l'autor. Argument

  • Enviado por: Ana Riera
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

Biografia de l'autor:

Joanot Martorell:

( 1414-1468)

Perteneix al gènere d'escriptors de l'edat mitjana,igual que Ausiàs March.

Valencià nascut a Gandia.De familia pertanyent a la noblesa de Valencia ( El seu avi fou membre de la tresoreria reial,i el seu pare cambrer de Martí l'Humà ), apareéis documentat per primera vegada l'any 1438 amb motiu dels “deseixements” entre galceran Martorell i Ausias March,casat el 1437 amb Isabel,germana de Joanot Martorell.

D'aquests anys és la lluita caballeresca,purament verbal,contra el seu parent Joan de Montpalau,en la qual es posava a prova l'honor d'una altra germana de l'escriptori,Damiata.

La lluita donà lloc a una série de lletres de batalla,una de les quals,signada a Londres ,testimoni la seva estada a Anglaterra entre 1438 i 1439.

Acabà aquest desafiament l'any 1445,per intervenció personal de la reina Maria,vidua de Martí I.Com a cavaller i senyor feudal,va intervenir,segons les normes de l'època amb Perot Mercader (1438),Jaume Ripio(1442) i Gonçal d'Ixer (1446).

Són coneguts també els documents que notifiquen la seva estada a Portugal i a Nàpols l'any 1455.

De la seva obra literaria,fora del Tirant lo Blanc ,s'ha conservat unicament un tractat de caballería,barreja de novel·la caballeresca,que ha rebut per titol el nom del protagonista,Guillem de Varoic.Basat en un llegenda anglesa del s. XIII i que a la vegada va servir d'esbós dels trenta-nou capítols del Tirant lo Blanc.

Exposició de l'argument

El llibre de Tirant lo Blanc conta,al principi,les aventures de un noble cavaller anomenat Guillem de Varoic,que s'envà a la terra per inspiració divina a Terra Santa,i al cap d'un temps decideix tornar fent d'ermità i fent creure a la seva dona que ell estava mort,fins que un dia un rei moro envaeix part d'Anglaterra i ell allibera Anglaterra dels moros i es descobreix a la seva dona.

Després de tornar tot a la normalitat,ell torna a la seva ermita i un dia,es troba amb Tirant lo Blanc,que es dirigia a les noces del rei d'Anglaterra i després d'una llagra xerrada l'ermità li deixa un llibre sobre l'ordre de cavallería i li fa prometrer que tornés per explicar-li com han anat les noces.Quan Tirant hi torna,amb la seva tropa, el seu cosí , Diafebus, li conta les fetes per les que al nostre protagonista el fan cavaller.

Deprés partiren cap a l'illa de Rodes,ja que el Soldà del Caire li havía possat setge.Quan anava amb el vaixell se li va sumar d'amagat el príncep Felip de França,que poc després es deixà coneixer. De anada cap a Rodes varen tenir que para a Sicilia i allí el príncep Felip i Ricomana,la infanta del regne, s'enamoraren.

Quan arribaren a Rodes ,gràcies a un enginy de un mariner de Tirant,van fugir els moros.

Poc després,Tirant rep l'ordre d'anar a Constantinoble,on se li encomana lluitar contra els turcs i els venç i també, on s'enamora de la princesa Carmesina. Tanmateix ,com Tirant havia estat molt famós va ser molt envejat per el duc de Macedónia que havia mort el fill del rei,i li va fer la vida impossible,peró el duc va acabar morint en una batalla.

Al mateix temps en que Diafebus es casa secretament amb Estefania i l'escuder Hipolit i l'emperadriu s'enamoren.

Per una altra banda,la dida de la princesa Carmesina,anomenada la Viuda Reposada, que està enamorada secretament de Tirant, intenta evitar per tots els mitjans que la relació entre Carmesina i Tirant fracasi, i ho arriba a conseguir per uns període curt de temps per culpa de que la Vidua Reposada enganya a Tirant i el convenç de que Carmesina té relacions sexuals amb el seu hortelà,negre,peró tot,gràcies a Plaerdemavida s'arregla,perque li descobreix la veritat just quan Tirant estava ja en alta mar i es desencadena una tormenta tan forta que naufragen i encallen en les costes de Tunis.Plaerdemavida va anar a parar a una platja on un moro la va ajudar i li va donar casa i menjar i Tirant va nedar fins a la costa i s'envà anar a dormir a una cova i allí un ambaixador i els seus amics el trobaren i tengueren pietat d'ell i després d'un parell d'aconteixements li van demanar que els ajudessin a lluitar contra el rei d'Etiòpia i ell aceptà i el lliberaren i amb molt enginy va vencer al rei d'Etiòpia.

Al vencer el rei d'Etiòpia la reina xerra amb ell,molt agraïda i se converteix en la fe cristiana,i deprés d'ella,molts moros més.

Poc temps després Tirant,per casualitat es retroba amb Palerdemavida.

Tirant decideix tornar a Constantinoble,cosa que fa que la Viuda Reposada es mati per por a Tirant.

Apart al haver tornat a Constantinoble,consigueix amb grans esforços,que els moros es rendeixquin i deixin definitivament tot l'imperi grec en pau.Gràcies en aquesta feta l'Emperador acepta el matrimoni de Tirant i Carmesina i fa Cesar a Tirant.

Tirant després de haver recuperat totes les terres de Constantinoble,celebra la seva victòria acompanyat per diferents reis i li pega un fort dolor i s'anadona que va a morir i recita el seu testament i deixa l'Imperi a Hipólit.

Al morir Tirant,de la pena també es moren Carmesina i el seu pare.

Pocs dies després l'Emperatriu es va casar amb Hipólit i aquest va viure molts d'anys,en canvi,l'emperadriu va morir als tres anys i llavors Hipólit va esposar a una filla del rei d'Anglaterra i van tenir 5 fills.

ESTRUCTURA.

-Plantetjament:

Narra la história de Guillem de Varoic,un noble cavaller, que es fa hermità i expulsa d'Anglaterra els moros que per casualitat es troba amb Tirant lo Blanc, ja que aquest es va quedar dormit quan es dirigia a les noces del rei d'Anglaterra.

L'ermità i Tirant lo Blanc fan amistad i Tirant li promet que en acabar les noces del rei tornarà per contar-li com eren les festes.

Quan torna Tirant i els seus companys de les noces, Diafebus li explica totes les gestes que Tirant a fet per les que s'ha merescut que el nombrin cavaller,a l'ermità.

-Desenvolupament:

Una vegada fet cavaller,Tirant va cap a Rodes perque,s'entera de que està sent assetjada per el Soldà del Caire amb ajut dels genovesos i decideix comprar un vaixell i anar a donar-lis socors. Tirant quan ja estava a unes 200 milles de França,s'entera de que el príncep Felip de França està a la seva nau d'amagat perqué el príncap es dona a conéixer.

Llavors arriben a Sicilia on el príncep s'enamora de la Infanta d'allí i Tirant l'ajuda a conseguir el seu amor.

Quan arriben a Rodes,gràcies a un mariner de Tirant,fan fugir als moros i tornen a Sicilia on rep un missatge del rei de Constantinoble que li demana que l'ajudi perque els turcs estàn envaint el seu imperi.

Una vegada a Constantinoble,fa fugir als turcs de l'imperi de Bizanci,es guanya lña confiança de l'emperador,la filla de l'emperador,Carmesina, i ell s'enamoren,malgrat que Viuda Reposada intenta rompre el seu amor amb mentides.

Tirant i Carmesina es casen en secret,ell intenta infinitat de vegades desposar-la peró ella no li permeteix,a la vegada que el seu cosí Diafebus es casa amb la filla de duc de Macedonia que és un envejós que domés intenta enutjat Tirant,i la Emperadriu de Bizanci i Hipòlit,l'escuder i nebot de Tirant, s'enamoren.

Tirant s'envà ja que li encomanen una misió,peró en agafar el vaixell naufraguen,Tirant es acogit pel Cabdillo que l'alimenta,el vesteix... fins que un dia li van demanar quels ajudessin a vençer el rei d'Etiòpia a canvi de la llibertat.Tirant acepta i mata al rei d'Etiòpia, retroba a Plaerdemavida que també va naufragar en el vaixell i torna a Constantinoble.

-Desenllaç:

Tirant ja està a Constantinoble i es casa “oficialment” amb Carmesina ,consigueix que els moros es rendeixquin i deixin definitivament tot l'imperi grec i l'Emperador fa Cesar a Tirant.

Tirant recupera totes les terres que havia perdut Constantinoble,i mor i deixa com a hereu universal a Hipólit.

Al morir Tirant,moren també Carmesina i el pare de l'Infanta.

L'Emperatriu es va casar amb Hipólit i als tres anys de matrimoni mor la emperadriu i llavors Hipólit va esposar a una filla del rei d'Anglaterra i van tenir 5 fills.

Génere i subgènere:

El gènere es la novel·la cavalleresca

Llengua a nivell culte i retóric,peró també hi trobam un registres col·loquial,format per refranys,frases fetes,etc..

Personatges principals:

-Guillem de Varoic:És un cavaller valentissim,virtuós,noble,savi,enginyós i honrat que deixa les armes per dedicar-se la peregrinació i per fer-se ermità,feient creure a la seva dona que ell havia mort.

Quan és ermità du els cabells llargs,una barba blanca fins a la cintura i vesteix de sant.

-Tirant lo Blanc: És un cavaller fort, atractiu, àrdit, desimbolt, educat, valentissim, molt enginyós, gloriòs, gentil ,honrat, gran estratega, intel·ligent, habilidós amb les armes, romàntic, divertit i molt bona persona que domès vol ajudar als demés.Apart,també és fidel i molt creient.

S'arriba a convertir en Cesar de Bizanci.

-Diafebus: És el cosí de Tirant i és el que intervé majoritariament per contar les gestes del seu cosí.És fidel a Tirant i l'ajuda en tot moment.És casa amb Estefania,filla de duc de Macedónia.

-Duc de Macedónia:És molt envejós i domés vol fer la vida impossible a Tirant.

-El Cabdillo de los Cabdillos: és una persona que admira la bellesa de la gent,molt piedós, solidari i ajuda des de el primer moment a Tirant.S'acaba casant amb una princesa i el fan Cesar.

-Carmesina:És la enamorada de Tirant,la seva bellesa és infinita i és molt pura i casta.Està perdudament enamorada de Tirant i s'acaba casant amb ell,però està obsesionada amb la seva virginitat.

-Plaerdemavida:És una de les doncelles de l'infanta Carmesina,és molt enginyosa,comedianta,graciosa i molt de pics desvergonyida ,és simpàtica i fa que Tirant i Carmesina puguin estar junts.

-Viuda Reposada: És la dida de Carmesina i està secretament enamorada de Tirant i fa molt de mal a la parella de Tirant i Carmesina,perque està molt gelosa.S'acaba suïcidant per por de que Tirant la fagi mal.

-L'Emperadriu:És vella i s'acaba enamorant d'Hipólit i quan l'emperador mor,ella es casa amb Hipólit,peró als tres anys mor.

-Hipòlit:És un jove molt atractiu,escuder i nebot de Tirant,que s'enamora de la Emperadriu i s'acaba casant i heredant l'imperi de Bizanci.Peró ella mor i després ell es casa amb la filla del rei d'Anglaterra i té 5 fills.

-Felip: És fill del rei de França,i és molt grosser

Tema de la novel·la :

La vida i gestes heroïques del portagonista,anomenat Tirant lo Blanc,des de que el fan cavaller a Anglaterra, s'enamora de Carmesina i fins que finalment mor.

Espai on succedeixen els temes:

-El primer capítol a Anglaterra

-El segón capítol a Sicilia i Rodes

-El tercer capítol a Constantinoble

-El quart capítol a les costes de nord Àfrica (Tunis)

-El quint capítol a tot l'imperi grec (Ja que ell va recuperant les terres que els moros els havien arrebatat i també està bastant de temps a Constantinoble)

Temps on succedeix:

Succedeix a la edat mitjana,i ho sabem perque era per aquella época quan l'imperi Bizanci estava en el seu auge i Tunícia es deia Tunis.

Valoració i opinió personal:

Aquest llibre m'ha agradat bastant perque té una temàtica molt amplia,tant està fent una gràcia com relata que Tirant està clavant una daga a un ull d'un enemic.Lo que això darrer és lo únic que m'ha parescut que sobrava,ja que a mi no m'agrada la violència i aquest llibra té parts bastant sàdiques i violentes.

Però lo que més m'ha agradat han sigut les històries d'amor entre Carmesina i Tirant,paralelament amb la de l'Emperadriu i Hipòlit i Estefania i Diafebus ja que han fet que entre el capítol tres,quatre i cinc no pugués deixar el llibre ni un moment ja que si em descuidava em podia saltar alguna part molt interressant d'aquestes (Sobretot de Tirant i Carmesina).

A més que aquest llibre pareix inclús,més o manco,realista,ja que narra les guerres amb molt detall.(He dit més o manco perque trob que no és que sigui molt realista matar moros a milers i de cop),per això,no m'extranya gens que Cervantes la "salvés" de entre totes les novel·les cavalleresques de l'edat mitjana.

· Vocabulari:

· Contricció: que té penediment per haver pecat.

· Estol: colla o conjunt.

· Afable: agradable.

· Anorrear: anihilar.

· Exèquies: cerimonies funerals.

· Flagell: calamitat d'un poble.

· Domàs: teixit de seda d'un sol color.

· Espaventable: espantós.

· Anàfil: trompeta llarga i recte.

· Esparrocar: estripar.

· Arçó: fusta de la sella.

· Penó: és una bandera petita.

· Seguici: acompanyament.

· Setge: encerclament d'una ciutat, fortalesa, etc. per combatrer-la i emparar-se'n.

· Pavorda: és un títol eclesiàstic donat al canonge o al monjo.

· Pal·li: mantell de forma rectangular que hom portava damunt la túnica.

· Bacinets: capell antic de metall.

· Broca: bareta d'acer.

· Foll: boig.

· Cadafal: plataforma de taulons elevada que hom dreça en un lloc públic per un espectacle, o acte solemne.

· Esperó: instrument de metall d'una punxa que es porta a la bota de muntar.

· Fel: dolor amarg.

· Jaspi: és una varietat de quarz.

· Ceptre: vareta simbòlica de l'autoritat i la dignitat reial o imperial.

· Nigromància: art d'invocar als difunts.

· Fel: bilis.

· Testera: front.

· Estrep: cadascuna de les peces de metall penjades a la cella per una corretja.

· Herald: missatger.

· Teprovat: condemnat.

· Soterrar: enterrar, sota terra.

· Avalot: agitació popular.

· Enferrissar: travessar algú amb una arma.

· Lliça: camp clos on es feien les justes i els torneigs.

· Foragitar: treure a fora, expulsar.

· Fementit: que manca de fe.

· Vituperar: blasmar.

· Host: exèrcit en campanya.

· Inic: mancat en absolut d'equitat, justícia.

· Àrdit: valent.

· Sòlit: acostumat.

· Espletar: collir el fruit.

· Garrotera: lligacama.

· Escorxar: llevar la pell.

· Guatlla: és un ocell de la família dels fasiànids.

· Naia: és un passadís porticat.

· Senectud: edat senil, vellesa.

· Òbit: defunció.

Desimbolt: que obra amb soltura