Tirant lo Blanc; Joan Martorell

Literatura española. Edad Media. Siglo XV. Épica caballeresca catalana medieval. Narrativa. Novela de caballería. Argumento

  • Enviado por: Abardou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad


Tirant lo Blanc

  • Fes un breu esbós de la biografia de l'autor de Tirant lo Blanc

  • Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca escrita al segle XV per Joanot Martorell. L'obra, el marge de constituir un magnífic document de l'època, ha esdevingut una peça clan de la novel·lística europea i un clàssic de les lletres catalanes. La pervivència i la validesa de l'obra s'expliquen per la seva manera de marcar les diferents tendències literàries i per ser un referent per a les posteriors generacions.

    L'autor, Joanot Martorell, va néixer entre els anys 1410 i 1415, probablement a la ciutat de València. Era un dels vuit fills d'una familia de la noblesa que, havent gaudit d'una posició privilegiada, havia anat a menys. Martorell fou coetani d'Ausiàs March, de Joan de Montpalau. No se sap l'edat exacta de la seva mort, però se suposa que va morir al 1465, amoïnat i sense haver pogut veure la novel·la.

    D'entre la producció literaria de Martorell, destaca un tractat d'ordre de cavalleria titulat: Guillem de Varoic. Pel que fa a Tirant lo Blanc, Joanot Martorell comença a redactar l'obra el dia 2 de gener de 1460 i l'acaba l'any 1464, però no serà publicada fins l'any 1490. Fins al moment de publicació, el manoscrit estava en possessió de Martí Joan de Gañba i, es diu, que aquest va modificar, arrodonir i ampliar alguns episodis de l'obra.

    Amb el Tirant neix una nova concepció de novel·la, que marcarà la creació literaria posterior. Aquesta novel·la significa el record i l'herència d'un passt gloriós i la benvinguda a una nova mentalitat amb un nou estil de vida.

  • La novel·la de Joanot Martorell s'estructura en 5 parts, tenint en compte els llocs per on viatja Tirant. Partint d'aquest fet, estructura i enumera quines són aquestes cinc parts basant-se en el mapa següent:

  • Joanot Martorell estructura el llibre a partir de les paripècies de Tirant i de la seva formació i evolució com a cavaller i com a persona. L'heroi serà l'eix principal de la novel·la, que aquesta es divideix en cinc parts:

    Tirant a Anglaterra:

    La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí és on rep el consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En anar-se'n Tirant per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com va adquirir un gran prestigi i l'ordre de cavalleria.

    En general, es pot dir que , Tirant, jove e inexpert afronta les lliçons del vell hermità Guillem de Varoic i les experiències de les festes d'Anglaterra per a aprendre les arts i les regles de la cavalleria.

    Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes :

    Tirant i el príncep Felip, en assabentar-se que els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes, es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans, fan una estada a Sicília, on Felip s'enamora de Ricomana.

    Tirant i Felip es dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb èxit la fugida dels enemics. De tornada, Ricomana cedeix a casar-se amb Felip.

    En general es pot dit que en aquesta segona part, a Sicília Tirant ja és un cavaller famós i respectat, però encara ha d'aprendre a capitanejar un exèrcit. Aquí s'incorporen els elements de temàtica amorosa i humorística.

    Tirant a constantinoble:

    Ja a l'imperi Grec, l'emperador demana ajuda a Tirant per combatre els turcs. Quan arriba, a Constantinoble el nombren capità. Aquí coneix a Carmesina, la filla de l'Emperador, de la qual s'enamora bojament i la sedueix. Viuda Reposada, morta d'enveja, fa de tot perquè aquest amor no sigui possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa el que pot perquè els enamorats es vegin de secret.

    Tirant, com a bon cavaller, venç els turcs diverses vegades i, en tornar de les batalles, Diafebus i Estefania es casen en secret i, més endavant, es celebren les bodes públicament. A més a més, a la cort neix un altre amor: Hipòlit s'enamora de l'Emperadriu.
    Tirant, decidit i recuperat de les ferides, torna al camp de batalla, molt irat i decebut per les maleses que la Viuda Reposada li havia explicat sobre la princesa. Plaerdemavida, parla amb Tirant i li desmenteix.

    En aquesta tercera part de la novel·la, generalment, es pot dir que Tirant té la missió d'alliberar la ciutat i l'imperi del setge dels turcs. És on coneixerà la Carmesina i amb ella començarà la doble trama; l'amor i la guerra.

    Tirant al nord d'Àfrica:

    El Cabdillo troba a Tirant després d'haver naufragat i el fa captiu, però l'allibera a la vegada per la seva virtut de cavaller. Tirant, molt agraït, l'ajuda entrant en combat contra els enemics. La Reina, atreta per Tirant, li declara el seu amor, però Tirant segueix fidel a l'amor de Carmesina. Estant en aquesta situació, la Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li dóna el baptisme. Seguidament, molts altres sarraïns segueixen l'exemple de la Reina i, d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat d'infidels.

    Més endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a Constantinoble per defensar-los dels turcs. Abans, però, Plaerdemavida i Diafebus es casen.

    En resum, enaut per un neufragi, l'heroi anirà a parar a les costes del nord d'Àfrica, on es recuperarà per a poder tornar a constantinoble i completar la seva tasca.

    Tirant allibera l'imperi grec:

    La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es mata per temor. Tirant aconsegueix propostes de pau per part dels turcs. L'Emperador, molt agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina, però per desventura, Tirant emmalalteix i mor. L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt afectat per la mort de Tirant, també mor. Més tard, Carmesina, sense poder aguantar tant de dolor causat per la pèrdua del seu pare i del seu estimat, també mor. L'Emperadriu es casa amb Hipòlit i aquest, convertit en Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats dignament.

    En altres paraules, Tirant, ja reset del tot, torna a constantinoble amb un gran exèrcit. Finalment, aconsegueix surtir victoriós tant del seu objectiu bèl·lic com amorós.

  • Descriu els següents personatges i digues quina importància tenen en el relat.

  • Guillem de Varoic:

  • Comte anglès de grandissíma fama com a cavaller, que va decidir d'abandonar les armes i la seva família per empendre la peregrinació, abans de marxar donà tot el comtat i totes les seves possesions a la seva esposa i al seu fill.

    És un cavaller valent i honrat que per fer-se ermità va fer córrer les veus dient que s'havia mort, la seva dona s'ho va creure. És qui dóna a Tirant

    el consell d'ermità i el tractat de cavalleria.

  • Felip de França:

  • Infant Felip, cinquè fill del rei de França. És una persona ignorant i grossera, encara que ajudat per Tirant aconseguirà a Ricomana.

    c) Ricomana:

    És la filla del rei de Sicília. Es casarà amb Felip, per culpa de Tirant.

    d) Diafebus:

    És el cosí de Tirant, que l'acompanya en tots els seus viatges. És com el

    narrador de l'història, i és el que conta les gestes del seu cosí, a qui es

    plenament fidel. Aquest personatge s'acaba casant amb la filla del duc

    de Macedònia, és a dir, Estefania.

    e) Estefania de Macedònia:

    És un personatge rodó ja que sofreix molts canvis. Té molts canvis

    d'humor. És molt llesta. Aquesta en part és qui aportava protecció a la relació de Tirant i Carmesina. Feia de confident i alcavota.

    h) Hipòlit:

    Aquest és el nevot de Tirant, que s'acaba casant amb l'Emperatriu i

    heredant l'imperi Bizanci. Una vegada mor ella, es casa amb la filla del

    rei d'Anglaterra, amb qui té cinc fills.

    i) Viuda Reposada:

    Personatge egoísta, que no mira pels altres. Aquesta s'enamora del

    cavaller encara que en cap moment és corresposa. Se sent horriblement gelosa de la relació entre Tirant i Carmesina, inclús intenta evitar qualsevol relació entre aquests dos enamorats. S'acaba suïcidant al saber que Tirant retorna a l'imperi.

    j) Plaerdemavida:

    És una donzella de la princesa, de bon cor. És una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desvergonyida, que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb la Carmesina. Ella és qui s'enamora d' Hipòlit, encara que ell s'estima més l'emperadriu. Plaerdemavida és la més aixerida, bonica i llesta de les donzelles que Carmesina té.

  • Duc de Macedònia:

  • És l'antagonista; tots el tenen com a un traïdor ja que ,en varies ocasions, va intentar matar a Tirant. És molt gelós. Finalment mor a batalla.

    l) Cabdillo:

    Un ambaixador del regne de Tremicèn. També podem dir que és un

    Alt dignatari tunisenc.

    m) Escariano:

    Rei d'Etiòpia, que vol casar-se amb Maragdina. Li de clara la guerra al pare d'aquesta, al rei de Tremicén i li dóna mort a ell i als seus fills.

    n) Maragdina, Princesa de Tremissèn:

    La filla del rei de Tremicén que s'enamora de Tirant i se li declara però

    que no és acceptada per Tirant, pel que sent per Carmesina.

  • En els capítols ambientats a Anglaterra, Tirant va aprendre quina havia de ser l'actitud pròpia d'un cavaller davant del seu enemic derrotat. Quina és aquesta actitud? Com actua en Tirant davant dels seus enemics al llarg de tota la novel·la?

  • Segons l'ordre de cavalleria, per a ser un bon cavaller, Tirant havia de ser una persona amable, d'afabilitat, savia, lleial, piadosa, forta, i amb el més noble ànim, virtuts i bons costums possibles. Havia de ser un cavaller que fós escut i defensa de les persones simples, el cavaller més animós i valent, que no temés als perills que li poguéssin passar. Havia de ser afable i graciós en tot, i comunicatiu amb qualsevol persona.

    Així doncs, durant tota la novel·la, podem dir que Tirant va actuar en tot moment, com de bon principi li havia dit l'ermità, amb aquella actitud que

  • En els capítols que fan referència a l'illa de Rodes, la religió té una presència destacada. Per què els genovesos decidiesen atacar l'illa durant la Setmana Santa? Per què creus que se'ls anomena “mals cristians”?

  • Segons el que jo crec, els genovesos decideixen atacar l'illa en plena Setmana Santa per un simple motiu, perquè és un moment en el que l'Església destina la quaresma a la penitència, i hi prescriu dejunis i abstinències, així doncs, els altres tindrien més les de perdre.

    Als genovesos se'ls anomena mals cristians ja que, cal recordar que aquests cavallers de l'ordre de l'Hospital, segons el llibre, havien fet vots religiosos. S'estaven saltant el costum del mestre de Rodes i el de la seva religió.

  • Llegeix el fragment reproduït a continuació i fes les activitats que et proposem:

  • “ Mentre l'emperador parlava, les orelles de Tirant escoltaven atentes les

    raons que donava, però en canvi els ulls contemplaven la gran bellesa

    de Carmesina que, com que feia molta calor i havien tingut les finestres

    tancades, anava mig descordada ensenyant per l'escot dues pomes del

    paradís que semblaven cristal·lines, les quals van donar entrada als ulls

    de Tirant, que des d'aquell moment no van trobar la porta per on surtir i

    per sempre més van quedar empresonats sota el poder d'aquella

    persona generosa, fins que la mort de tots dos els separà.”

  • Busca-hi les referències al tòpic trobadoresc, segons el qual l'amor entra pels ulls.

  • Aquesta escena té lloc en l'arribada de Tirant a l'Imperi grec, al capítol 118 “Com Tirant fou ferit al cor amb una fletas que li disparà la deessa Venus perquè mirava la filla de l'emperador”. És en el moment en que Tirant demana a l'emperador que li permeti d'anar a saludar a l'emperadriu, l'infanta Carmesina i les dames i donzelles, ja que aquestes estan de dol per la recent mort del príncep hereu de l'imperi i no poden sortir a rebre els estrangers. Aleshores, és en el moment en que s'obren les finestres i entra la claror i Tirant obserba a Carmesina per primera vegada.

  • El primer que veu Tirant de Carmelina són les “dues pomes del paradís”. A què es refereix literalment? Quina figura retòrica utilitza? Amb quin simbolisme juga?

  • Per a Joanot Martorell, els pits de Carmesina són el símbol eròtic de la novel·la, els quals Tirant qualifica com a pomes del paradís. Metáfora.

  • L'autor anticipa què passarà més endavant gràcies a la tècnica de la premonició. En quin moment?

  • L'autor abans de res, ens anticipa el fi d'aquesta història d'amor que sembla començar entre Tirant i Carmesina. De fet, encara no a succeït res entre aquests dos. Ho fa just en l'arribada de Tirant a l'imperi grec, just al moment en que Tirant s'enamora de Camesina. Al capítol 118.

  • L'amor és un dels temes més recurrents de la literatura, i els seus

  • protagonistes han esdevingut referents culturals universals. Busca informació sobre les històries d'amor de les parelles que aparèixen en la novel·la i escriu una breu explicació a propòsit de cadascuna.

    Al llarg de la novel·la es poden veure algunes històries d'amor, entre elles la de Tirant i Carmesina. Al principi és un amor. Així una mica interromput per Viudareposada, encara que Tots dos acaben junts malgrat que la relació no duri gaire per la mort del cavaller. Una altra història seria la de Diafebus i Estefanía, on aquests dos s'acaben casant. Finalment, Hipòlit i la Emperatriz formarien l'artre historieta en la que acquests s'acaben casant i Hipòlit aconsegueix ser l'emperador.

  • Martorell fa diverses referències a dos tòpics literaris: la ferida d'amor i l'amor com a malaltia. Localitza les al·lusions que s'hi fan (fixa't sobretot en el capítol 118).

  • En la novel·la Martorell empra el tòpic de la ferida d'amor per a referir-se al enamorament precoç que a viscut Tirant al veure a la seva estimada Carmesina. Se sent avergonyit, amb temor a la confusió, amb molta pena. Ell era el que sempre deia als altres que eren ben folls tots aquells que arribaven a estimar i no tenir llibertat. Estava ferit per aquella passió que a molts enganya.

    Per altra banda, el tòpic de l'amor com a malaltia crec que l'utilitza per a representar l'obsessió de Viuda Reposada davant Tirant. Viuda Reposada representa el pitjor de la passió amorosa obsesiva de Tirant, ens mostra la malaltia de l'amor.

    Tirant diu: ”mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que ben aviat em portarà a la mort miserable…”

    “posà lo cap sobre un coixí als peus del llit. No tardaren gaire a venir-li a dir si volia dinar. Tirant digué que no, que tenia mal de cap. Però ell estava ferit per aquella passió que a molts enganyava.”

  • La clandestinitat de les relacions amoroses i l'albada, com el moment de la separació dels amants, són dos tòpics que provenen de la tradició trobadoresca. En quins fragments els trobes reflectits?

  • És en varis moments on trobo reflectida aquesta idea.

    Per una banda, Tirant amb Carmesina que en un principi moltes coses les fan de secret, com per exemple l'escena del llit, on després diu que el crit a sigut per una rata. Aquesta és una d'entre les moltes escenes que podria nombrar entre aquests dos personatges.

    Per altra banda, també podríem parlar de l'emperadriu, quan per falta d'amor per part del seu marit, l'emperador, li és infidel amb Hipòlit.

  • Descriu tres passatges de la novel·la que consideris més còmics i tres que consideris mes versemblants.

  • Referint-nos a la versemblança, és una obra de ficció que té la voluntat de reflectir la realitat, amb uns personatges que evolucionen psicològicament i que actuen com la gent del segle XIV-XV i com també que la geografia on es desenvolupa el llibre és real (Mediterrània, Alemanya…). L'any 1944 es produeix un setge en l'illa de Rodes, que això passa també a la realitat. L'any 1453 hi va haver un atac dels turcs que van arrasar als cristians de Constantinoble. Tirant és fort i valent dins d'unes dimensions creibles. Supera als adversaris gràcies a la seva formació guerrera i cavalleresca. Sobretot els guanya per la inteligència i l'enginy, que això ho fa més real, més humà. Com per expemple el que ho fa també humà és la seva mort a causa d'una malaltia i en un llit. Tot plegat ho fa més versemblanç. S'utilitza la versemblança ja que tot es pot explicar desde la lògica.

    Però, com Tirant lo Blanc és una novel·la, també hi ha episodis inversemblants, fictícis, com la conversió de milers de musulmans al cristianisme, o l'aparició del Rei Artús, personatge literari. També en algun passatge més còmic com en el que es descriu una illa on hi ha dracs i en el moment en el que Carmesina diu que el que hi havia a l'habitació era una rata, i en quant Tirant es va haver de tirar i es va trencar la cama perquè la corda era curta.

  • El carpe diem és un tòpic literari que palesa el fet d'aprofitar el moment, d'aprofitar el dia present, de gaudir de la vida. Transcriu literalment les intervencions de Plaerdemavida en què es posi de manifest aquesta idea.

  • Plaerdemaida, en tot moment ajuda a que la relació de Tirant i Carmelina

    vagi com tots dos voldríen, ja sigui per les males intervencions de Viuda reposada.

    En certs moments Carmesina dubta de l'amor que Tirant sent per ella ja que Viuda Reposada la coneix desde ben petita i sap com ben enganyarla i fer-la confondre, encara que malgrat tot això Plaerdemavida els ajuda a unir-se desmentint-ho tot i sobretot utilitzant aquest tòpic literari. En tot moment li parla fent referència al carpe diem, dient-li que a d'aprofitar el moment i d'aquells plaers de la vida, de la vida en si mateixa, ja que Tirant l'estima de veritat, i que no fagi cas a las intervencions de Viuda Reposada.

  • El personatge del Tirant ha estat descrit al llarg de la història de la literatura com un “personatge de carn i ossos”. Tenint en compte les novel·lesde cavalleria anteriors a Tirant lo Blanc, explica la veracitat d'aquesta descripció.

  • Tenint en compte les formes de ser i actuar dels herois o protagonistes de les novel·les de cavalleria anteriors a aquesta, dons realment es pot dir que Tirant és un personatge de carn i ossos ja que potser es un cavaller fort i valent amb molt de seny, però això no significa que en ningun moment pugui ser ferit, cosa que anteriorment l'heroi o cavaller sempre era el millor, el més fort, aquell a qui ningú conseguia vèncer, aquell que mai resultava ferit. Per fi, arriba el moment en que hi ha un heroi que és més real i més creible, per això pot ser descrit com un personatge de carn i ossos, tal i com és.

  • Compara la novel·la de Tirant lo Blanc amb la versió teatral que has anat a veure a l'Auditori Barrades. Fes breu comentari explicant les diferències i les semblances que hi has trobat.

  • Com ja era de suposar, l'obra teatral i la novel·la no tenien gaire a veure. Per una part podem dir que en la novel·la presenciem una obra més detallada, molt més extensa i, per suposat, amb tota la història completa. Per tant, així puc dir que, en l'obra es veu una història més generalitzada, per tant, representant el més important i saltant-se alguns capítols o allò de menys importància, com per exemple, les batalles, que en la novel·la es narren detalladament i en l'obra no.

    Entre l'obra i la novel·la hi he trobat semblances, encara que totes dues tractessin de Tirant lo Blanc. Entre aquestes podria dir que en tant l'una com en l'altre, l'actitud i les característiques dels personatges, època… eren les mateixes.

  • Opinió personal de la novel·la.

  • El llibre del Tirant lo Blanc, escrit per Joanot Martorell m'ha semblat que està força bé si es té en compte que està dividit en molts capítols de poc contingut, que cadascun explica poc a poc i detalladament el que va passant al voltant de la història.

    És molt interessant, tot i que no m'hagués plantejat llegir-lo si no és per que m'han obligat a llegir-lo. He comprovat que la literatura valenciana és també molt bona. I contant amb que no m'agraden gens les obres de cavallers o cavalleresques aquesta m'ha agradat, és interessant i entretinguda.

    El llibre és bastant creïble, ja que Tirant no es posa com el típic heroi de conte, sinó com un guerrer ideal humà que lluita i es fa malbé com qualsevol altre humà.

    El nivell de llenguatge, al principi em semblava una mica difícil, però, poc a poc, mentre anava llegint vaig anar entenent-lo sense que calgués consultar cada dos per tres el significat d'una paraula. Pel que he pogut veure fins ara, és que al principi sempre hem costa habituar-me al tipus de llenguatge, però com diu el dit: “de mica en mica, s'omple la pica”.

    Acabo dient que potser, amb la lectura d'aquesta novel·la i la informació que he rebut a sobre d'aquesta, he entés la importància que se li ha donat fins al dia d'avui.