Tipología textual

Textos descriptius, narratius, instructius, argumentatius, expositius, predictiu. Finalitat. Característiques

  • Enviado por: Delga
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

TEXTOS DESCRIPTIUS

  • FINALITAT: Enumerar les característiques o les parts d'un objecte, d'una persona, d'un procès...

  • CARACTERÍSTIQUES LINGÜISTIQUES :

        • Utilització de anàfores lèxiques i gramaticals, adverbis de manera i lloc, verb ser, estar o semblar, o locucions verbals, o adjectius:

    • Adjectius especificatius: afegeixen alguna característica concreta al nom que acompanyen. Ex: casa menuda, habitació quadrada…

Carácter sec, sever, simpàtic

Cabell ros, bru, fosc, castany

  • Adjectius o oracions adjectives explicatives:

La noia que vaig conèixer a Londres (o.sub. de relatiu)

El camí de pedres (CN)

  • ESTRUCTURA :

      • Descripció d'una persona, de dalt a baix (subjectiva).

      • Descripció d'un objecte fet d'esquerra a dreta o de dreta a Esquerra.

      • Descripció d'una persona, objecte, lloc o paisatge des del detall més concret al general, o des d'allò més general al més concret.

  • TIPUS:

  • Objectiva: narra el que veu; descriu de forma neutre el que veu.

  • Subjectiva: Descriu el que li sembla, li provoca allò que veu. L'autor intenta expresar-nos els seus sentiments i l'impresió d'allò que veu. Ex: poesies, llegendes, textos literaris…

TEXT DESCRIPTIU

“Es tractava, realment, d'una habitació molt espaiosa; fins i tot massa. El sostre era molt alt i estava ennegrit pel fum d'espelmes i llànties. L'ambient general era trist i sense encant. Les escasses peces del mobiliari, pobres i discordants, semblaven perdudes a la deriva en la immensitat de l'estança. El llit no feia l'efecte de ser gaire confortable.

Damunt d'una taula hi havia un rentamans i una gerra plena d'aigua, juntament amb un drap de lli, per a la neteja diària. En un racó dormia un braser de mida mitjana. L'unic armari era molt gran, desmesurat”.

Els miralls venecians

Joan Manuel Gisbert

TEXTOS NARRATIUS

  • FINALITAT: Narrar fets i esdeveniments i entretenir a una persona en un lloc determinat, història ficticia o real.

  • CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES:

    • Les estructures gramaticals s'articulen al voltant del nucli del SV format per verbs d'acció i marcat per les circumstàncies de temps i lloc.

    • Poden aparèixer tots els temps ; característic : el perfet (verbs d'acció)

    • Utilizatció d'elements anafórics, conectors variats, adverbis de temps i lloc : dalt, baix, ara, aquí... i adverbis : de seguida, tots seguit, després...

  • ESTRUCTURA: Formada per una succeció de seqüències d'aquest tipus: plantejament-nus-desenllaç

TEXT NARRATIU

“Matthias va assenyalar l'escala i va aixecar dos dits. L'Asmir va arrencar a còrrer escales amunt fins al segon pis. Hi va arribar al mateix moment que l'ascensor. Va ajudar a l'avia a surtir-ne i en va anar traient el equipatge.

En Matthias duia les claus del pis. Va obrir la porta i va prémer l'interruptor. L'Asmir es va treure les sabates i va arrencar a córrer descalç pel terra del corredor.

Radiant, va esperar que hi arribés tothom”.

“L'Asmir no vol fussells”

Christobel Mattingley

TEXTOS INSTRUCTIUS

  • FINALITAT: Ordenar , recomenar, aconsellar, dirgir, oralment o per escrit. Hi predomina l'incitació (esperar conseguir un determinat comportament per part del receptor).

  • ESTRUCTURA:

  • Ordenació lògica d'informació.

  • Informació lògica i precisa.

  • Marques tipogràfiques que ajuden a destacar la informació rellevant.

  • Incluir imatges, gràfics, dibuixos que reforcen el missatge.

    • CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES:

      • Modalitat oracional

        • Exhortativa o imperativa

        • Negativa en les prohibicions

        • Condicional

      • Modalitat verbal

        • Mode imperatiu

        • Passiva reflexa en 3ª persona

        • Perífrasis d'obligació

      • Lèxic

        • Ús de tecnicismes i léxic especialitzat

      • Conectors

        • D'ordre: primer, segon…

        • Adverbis de manera

      • Estil

        • Frases curtes i directes

        • Registre estàndard

        • Abundancia d'ordinals i cardinals

Ceba "fregà". (Recepta de Pasqua)

Ingredients: Tres cebes grosses, a ser possible noves, tonyina de sorra, Tàperes, oli d'oliva, vinagre i sal.

Procediment:

Talleu fines les cebes. Poseu-les en un plat, saleu i afegiu el vinagre generosament. Comenceu a fregar la ceba entre les mans per a que vaja perdent l'aigua.

Deixeu reposar. Repetiu aquesta operació vàries vegades, fins que la ceba es note blaneta. Convé macerar-la vàries hores, per això prepareu-la pel matí per a menjar a migdia, o a la vesprada si es menjara per la nit, però tenint compte que convé que estiga mínim de quatre hores per a que quede dolça.

Passat aquest temps, renteu-la amb aigua, posant-la en un colador baix l'aixeta, i una volta eixuta, es prepara en un plat barrejant-la amb la tonyina a trocets, les tàperes i l'oli d'oliva, rectificant de sal si cal.

TEXTOS ARGUMENTATIUS

  • FINALITAT: Donar la raó, convèncer, d'una idea, o d'un posicionament de l'emisor.

  • ESTRUCTURA: Tesi + argument (raons, exemples, explicacions) + conclusió.

  • CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES:

    • 1-Conectors de tipus lògic: Són els que ens ordenen les idees, com ara “en primer lloc”, “en segon lloc”, “per una banda”, “tenint en compte”.

    • 2-Conectors causals i finals: Conjuncions com “perquè”, “ja que”, “ a causa que”, “per tal que”, “de manera que”, “com que...”.

    • 3-Repeticions: Tant en connectors lògics com d'algunes paraules, apareixen repetides en els textos argumentatius.

    • 4-Cites o citacions: Apareixen frases literals extretes de llibres o del que ha dit algú. Sempre s'escriuen entre cometes. Ex: “Tal com diu Enstein, les armes nuclears...”.

    • 5-Anàfores: Hi ha de 2 tipus:

      • Lèxiques: s'anomena anáfora léxica a un mot o sustantiu que es refereix a una persona o varies que ja s'han dit abans en el text. Ex: “El Pere i la Maria estudien en el S.C.”.

“Aquells estudiants provenen de l'escola Ramón Llull”.

Cal tenir en compte que una anáfora és una repetició feta amb un sustantiu més generals o que es refereix a algun nom ja dit abans.

  • Gramàticals: s'anomena anáfora gramàtical a qualsevol pronom personal (jo, tu, ell…) a qualsevol pronom feble (el, la, els…) i a qualsevol pronom demostratiu, possesiu, indefinit o quantitatiu, que s'està referint a un nom ja dit. Ex:

“El Pere i la Maria estudien en el S.C.”.

Ells fan Batxillerat”

Es presenten el primer dia davant de la resta de clase”

Aquesta els rep molt bé”

TEXT ARGUMENTATIU

Immigrants i educació

Les millors polítiques envers la immigració són les que conjuguen el verb previndre. No serà que no estàvem advertits. L'accentuació de les diferències entre països rics i pobres ha tingut com a conseqüència l'agudització de la misèria de qui no se l'ha llevada mai del damunt. I l'empitjorament de les condicions de vida en la perifèria del capitalisme. Però pitjor que no previndre és ignorar. Si no fóra un tret de la cultura dominant l'individualisme insolidari, no caldria recordar que parlem de persones, dels seus drets fonamentals. El dret a l'educació és, quan es realitza, l'instrument més potent d'integració i socialització en un nou espai vital. Amb aquest objectiu, les autoritats i els ciutadans hem d'actuar, si més no, en tres plans. Abans que res, proporcionar unes condicions de vida dignes i practicar una igualtat de dret i de fet entre la població immigrant i l'autòctona. Al servei d'aquesta igualtat han d'estar els centres públics i els centres privats concertats. En segon lloc, tota la comunitat escolar s'ha de comprometre explícitament amb els valors de la convivència. I, finalment, ja estaria bé que allò que s'aprén i que s'ensenya contemple una pluralitat de maneres de veure el món. Però sols una actuació concertada entre l'administració educativa, de benestar social i municipal permetria l'eficàcia del que ha de ser un esforç extraordinari per redreçar una situació que ens ha desbordat. Així que ja està bé de discursos formals i polèmiques artificioses: s'ha d'empadronar els immigrants perquè són habitants de les nostres ciutats i, com a tals, tenen dret a un lloc escolar. La primera actuació en el marc educatiu ha de procurar una recepció adequada a aquesta població: cal poder establir comunicació sempre que no hi ha una llengua comuna; i el professorat precisa d'un diagnòstic previ que oriente l'ensenyament-aprenentatge. Tan segur com que cal tenir una estratègia metodològica per al centre (el projecte educatiu) i per a l'aula (el que s'aprén) és que no hi ha ni un sol paper fet al respecte. Però hem d'aprofitar l'experiència d'altres. El que si sabem sobradament és que, al costat de l'aula, ha d'haver un menjador escolar. Aprendre amb la panxa plena i en un lloc segur i agradable quan els pares i mares hi són a la feina és indispensable. El menjador és també un espai educatiu, de coneixement i de re-coneixement de la cultura de l'entorn. El Govern s'ha d'espabilar: a concertar amb d'altres països que hi vinga professorat nadiu de suport; a conveniar amb les escoles d'idiomes els serveis d'intèrprets i traductors; a formar un professorat que no en sap, d'aquests nous problemes; a proporcionar assessorament i suport legal, social i psicopedagògic als centres educatius. Fins ara no s'hi ha fet res. I estem parlant de persones.

TEXTOS EXPOSITIUS

  • FINALITAT: Ens proporciona informació sobre fets, coneixements o ens els explica.

  • TIPUS

    • Text - descripció

      • Finalitat: Exposar trets, característiques… d'un fenòmen, idea, element.

      • Característiques lingüístiques: abunden definicions, estructures atributives...

      • Estructura

    • Text - comparació

      • Finalitat: Organitzar a partir de semblances i les diferències entre dues o més entitats.

      • Característiques lingüístiques: posa en funcionament l'estructura de tipus comparatiu.

      • Estructura 

    • Text - causa/efecte

      • Finalitat: Articular a partir de la casualitat : un determinant agent (antecedent) origina un efecte (consegüent).

      • Característiques lingüístiques: connectors de causa i conseqüència.

      • Estructura

    • Text - problema/solució

      • Finalitat: Articular sobre la base de la caracterització d'un problema i el plantejament de possibles solucions.

      • Característiques lingüístiques: abunden connectors de finalitat.

      • Estructura

    • Text - seqüència

      • Finalitat: Organitzar seguint un eix temporal. El contigut s'estructura en processos o etapes.

      • Característiques lingüístiques: conectors temporals.

      • Estructura

TEXT INSTRUCTIU, TEXT - SEQÜÈNCIA

Introducció històrica.

Fins la dècada dels anys 60, es feien servir models economètrics per a preveure el futur de l'economia. L'abast d'aquestes prospeccions estava, quasi sense excepció, restringida a un país concret. Tanmateix, l'any 1968 Lawrence Klein comença la recerca amb el Projecte LINK per a preveure la trajectòria futura de l'economia mundial mitjançant la unió de models nacionals heterogenis

En la dècada dels anys 70, hi ha un gran avançament en el camp de la computació, el qual impulsa el plantejament de models que fan servir l'ordinador com eina fonamental. A partir de 1972 prenen un gran ímpetu aquestos models com conseqüència del Primer Informe del Club de Roma, el qual es titulava The Limits to Growth [1], per al qual Jay Forrester i Dennis Meadows, del MIT, desenvolupen el model World 2 formulat des de la Dinàmica de Sistemes [2]. Aquest model va atraure molt l'atenció per tractar-se d'un dels primers models globals, amb la pretensió d'abastar tot el planeta. La seua característica principal era l'habilitat per a menar i combinar elements com ara la producció industrial, la població, qüestions relacionades amb el medi ambient, l'alimentació i l'energia en un món a escala. Les actualitzacions World 3 i World 3/91 són obra de Dennis Meadows i es van presentar en Beyond the Limits [3].

Mesarovic i Pestel avançaren en una direcció diferent de la seguida per Forrester i Meadows al desenvolupar el seu World Interdependence Model (WIM), el qual es va fer servir en la preparació del Segon Informe del Club de Roma l'any 1974 amb el títol Mankind at the Turning Point [4]. El model es descriu en World Modeling [5] i en una sèrie d'articles. Mentre que The Limits to Growth tracta el món com una entitat única, l'equip de Mesarovic i Pestel divideix el món en regions i desenvolupa un model el qual considera les interrelacions entre aquestes per a preveure l'evolució de l'economia mundial i els canvis en el medi ambient durant un interval temporal extens. En qualsevol cas, un tret comú als models de Forrester i Meadows i al model de Mesarovic i Pestel és l'ús de la Teoria de Sistemes com alternativa a l'Econometria Clàssica.

Entre 1972 i 1981, l'International Institute for Applied System Analysis (IIASA), en Laxeburg, Àustria, és la seu anual del Global Modeling Symposiums. Desprès del model de Mesarovic i Pestel, una gran quantitat de models s'han presentat en aquest fòrum. En 1975 un grup encapçalat per Hans Linneman de la Universitat Lliure dels Països Baixos presenta World Food and Agricultural Model (MOIRA) [6]. En 1977, l'economista i premi Nobel Leontief presenta el model WIOM (World Input-Output Model), en The Future of the World Economy [7] i en nombrosos articles.

El mateix any es presenta el model japonès FUGI [8, 9, 10] (FUture of Global Interdependence) desenvolupat per Akira Onixi, Ioitxi Kaja i Iutaka Suzuki i el qual es va presentar en Global Model Simulation i en una col·lecció extensa d'articles.

En 1975 es presenta també Two-Worlds on el món se separa en dues zones: països desenvolupats i Tercer Món, presentat en l'obra Two-World Dynamics [11].

Entre els anys 1977 i 1983, en l'antiga URSS es va formular, desenvolupar i presentar el model SIM/GDP (System of Integrated Models/Global Development Processes) [12], dirigit per Sergei V. Dubovski amb la col·laboració de Dzherman M. Gvishiani i Viktor A. Gelovani al VNIISI de l'Acadèmia Soviètica de Ciències a Moscou. Es va presentar en una col·lecció d'articles.

Finalment, ja en la dècada dels 90 es presenta World 4, una evolució dels models de Forrester i Meadows desenvolupada també al MIT per W. Cummings.

TEXTOS PREDICTIU

  • FINALITAT: Expresar, oralment o per escrit, un conjunt d'esdeveniments que creiem que poden ocórrer en el futur al llarg, a mitjà o a curt termini.

  • CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES:

    • Verbs:

      • El futur és el temps característic del text predictiu.

      • Les perífrasis de probabilitat.

      • El present amb valor del futur.

    • Correlacions verbals:

      • Condicional / subjuntiu.

      • Imperfet / condicional.

      • Futur / present.

    • Adverbis de dubte

    • Conectors temporals

PREDICCIÓ

METEOROLÒGICA

Estat del cel:  
cobert o molt ennuvolat durant tot el dia arreu.
Precipitacions:  
al llarg del matí les precipitacions s'estendran d'oest a est i amb el pas de les hores arribaran a afectar qualsevol indret del país. Les més importants afectaran el vessant sud del Pirineu Occidental on es podran acumular quantitats superiors als 50 mm en 24 hores. Les precipitacions seran d'intensitat entre feble i moderada. La cota de neu anirà pujant fins a situar-se als 2900 metres al migdia, tot i que a la cara sud del Pirineu es mantindrà al voltant dels 2500.
Temperatures:  
més altes. Les temperatures màximes es mouran entre 9 i 14 graus al Pirineu i entre 15 i 20 a la resta del país.
Visibilitat:  
serà regular en general.
Vent:  
al llarg del dia s'imposarà el vent de component sud i oest, de fluix a moderat en general, tot i que al Pirineu i al litoral nord bufarà amb alguns cops forts.
Estat del mar:
Costa Brava:
bufarà de fluix a moderat amb cops forts, de component sud i oest, entre migjorn i llebeig.
Maror, amb mar de fons del nord al nord del cap de Creus que tendirà a desaparèixer i a girar a sud.


Costa Central:
bufarà de fluix a moderat de component sud i oest, entre migjorn i llebeig.
Marejol, amb àrees de maror a la tarda.
Costa Daurada: bufarà de fluix a moderat de component sud i oest, entre migjorn i llebeig.
Marejol.

8