La Història més bella del món
Escena I: El caos
Pel moviment de les galàxies, per l'edat de les estrelles i per l'edat dels àtoms.
S'aproxima als 15.000 milions d'anys
L'obscuritat de la nit és una prova suplementària de l'evolució de l'Univers.
"El telescopi es una màquina per retrocedir en el temps i ens permet captar radiacions
fòssils a l'espai còsmic"> Ara veim les estrelles com quan eren antes.
"Les radiacions fòssils que s'emeteren en un periòde en que l'Univers tenia temperatures
de milers de millons de graus són pels astrofísics com les copinyes o ossos fòssils pels
geòlegs-paleontòlegs">Que tot ajuda a conèixer el pasat (història de l'univers)
"La compleixitat de l'Univers, la Vida i la Consiència ja estaven en potència des dels
primers instants de l'Univers"> Desde els primer moments de l'Univers els fotons els
comença a complexar.
Jo crec que la teoria del Big Bang es certa perque a part de que és la que
està més demostrada és la que ha fet més prediccions encertades.
Escena II: L'Univers s'organitza
L'Univers és un puré homogeni de partícules elementals: hi ha electrons, fotons,
quarks, neutrins, gravitonsm gluons, etc.
Durant les primeres desenes de microsegons l'Univers és un vast magma de quarks
i de gluons. Cap al microsegon quarantè, en el moment en què la temperatura baixa
per sota de 10 12 graus els quarks s'ajunten per donar els primers nucleons:
Els protons i els neutrons.
Sigui quin sigui el primer moment en què va tenir lloc, no deixa de ser el primer segon.
Cal comprendre el sentit precís de les paraules. El <<primer segon>> indica el
període en que l'Univers estava a una temperatura de 10.000 milions de graus. La
dificultat consisteix en situar el primer segon en la història.
-
A partir de quines dues bones teories es recolza la hipòtesi del Big Bang per explicar l'impuls de l'Univers per organitzar-se a partir d'una situació de caos, o de màxima simplicitat, per donar lloc a la història de la seva compleixitat?
Disposem de dues bones teories: la física quantica, extremament precisa, que descriu
el moviement de les partícules a condició que no estiguin sotmeses a un camp de
gravetat massa fort; i la teoria de la gravetat d'Einstein, que dóna compte del movi-
ment dels astres, però que ignora el comportament quàntic de les partícules.
La força nuclear, la força electromagnètica, la força de gravetat i la força feble.
La força nuclear, solda els nuclis atòmics.
La força electromagnètica, assegura la cohesió dels àtoms.
La força de gravetat, organitza els moviments a gran escala.
La força feble, intervé en el nivell de les partícules anomenades neutrins
Quan la temperatura és molt alta, l'agitació tèrmica dissocia ràpidament totes les
estructures que es poden formar. A mesura que la temperatura baixa, les forces
entren en joc per odre de potència. Primer la força nuclear: els quarks s'agrupen
de tres en tres per formar els nucleons quan l'Univers té uns 20 microsegons.
Què fa la força de gravetat? Atrau la matèria. Quina configuració manté tots
els elements més prop els uns dels altres? Una bola! Per aquesta raó, les estrelles
són esfèriques, com els planetes, tret que siguin massa petites.
Els satèlits de Mart, que són més petits, tenen una massa insuficient perque la seva
massa rocosa sigui arrodonida.
Si la Lluna no s'estavella contra la Terra es perque gira en voltant de nosaltres:
la força centrífuga, associada al seu moviment, contrabalaça la força de gravetat.
Passa el mateix amb la Terra i el Sol: la rotació del nostre planeta en torn de
l'astre impedeix estavellar-s'hi.
Les galàxies s'allunyen de noslatres, però amb un moviment alentit per la gravetat que
exerceixen sobre elles mateixes. L'atracció mutua depèn del seu nombre i de la seva
massa, és a dir, de la densitat de la matèria còsmica: Si és feble les galàxies es
continuaràn allunyat (escenari d'Univers obert) ; si és forta, les galàxies acabaràn
invertint el seu propi moviment i tornaràn les unes cap a les altres (univers tancat).
Tendeix cap al primer. L'Univers es continuarà estenet i refredant indefinidament.
No obstant, aquests resultat encara no està definitivament establert. Però, de totes
maneres, sabem ja que l'expansió surarà encara almenys 40 000 milions d'anys.
Escena III: Terra!
L'escalfament provoca la contracció de l'estrella pel seu propi pes.Quan la temperatura
arriba a uns 10 milions de graus la força nuclear torna a despertar.
Les estrelles es continuen formant actualment.
-
Quins tipus de reaccions tingueren lloc (i encara tenen lloc) a les estrelles per formar els àtoms d'H, He, C, O... i fins a un centenar d'àtoms naturals que es troben per tot l'Univers? Per quin motiu no es produiren aquestes reaccions en el Big Bang?
Les estrelles més massises brillen molt i exhaurien l'hidrogen en uns quants milions
d'anys. Aleshores l'estrella reprèn la contracció. La seva temperatura puja fins que
supera els cent milions de graus. L'heli cendra de l'hidrogen, es converteix al seu
torn en carburantAleshores un conjunt de cpombinacions nuclears permetrà
combinacions inèdites: tres helis s'asocien en carboni i quatre helis en oxigen.
La Fusió de tres helis és un fenòmen molt rar. Cal molt de temps per arriber-hi.
En el Big-Bang la fase d'activitat nuclear dura amb prou feines uns minuts.
Les estrelles massises deixen al lloc on eren residu estel·lar contret que es convertirà en
una estrella de neutrons o en un forat negre. Les estrelles petites, s'apaguen més
suaument. Evaqüen la seva matèria sense violència i es transformen en estrelles nanes
blanques. Es refreden lentament i es transformen en cadàvers celests sense irradiació.
Erren a l'atzar en l'espai interestel·lar i es barregen amb els grans nuvols escampats
per la Via Làctea. Per l'efecte de la força electromagnètica, els electrons es posen en
òrbita entorn dels nuclis atòmics per formar àtoms. Aquests, al seu torn, s'associen en
molècules com més va més pessants.
La frase "esteim fets de pols d'estrella" vol dir que gracies a la pols que deixaven anar
les estrelles ha començat tot i per tant gracies a la pols de les estrelles esteim aquí.
Si, els àtoms de la nostra biosfera han estat creats per força dels gresols d'estrelles que
els han alliberata l'espai quan elles han mort.
Fa només 4.500 anys el nostre Sol, naixerà a la perifèria d'una galàxia espiral perque
ha mort una altre estrella vella que s'ha desagregat i ha enriquit l'espai.
És una estrella ben corrent a la nostra galàxia. Quan el Sol neix sobre un braç exterior
de la Via Làcteaés molt més gros que ara i de color vermell, de mica en mica es
contrau, es torna groc i la seva temperatura interior augmenta. Després d'una desena
de milions d'anys, comença a transformar el seu hidrogen en Heli, cm una bomba
geganta, però en què se n'haguès controlat el desencadenament. Aquest fenòmen de
fusió nuclear li asegurarà l'estabilitat i la lluminositat.
El nostre planeta és lúnic que poseeix aigua líquida. L'òrbita de la Terra la manté
a una distància perque l'aigua estigui líquida.
Es formaren partícules de pols on es dipositaren trossos de glaç d'aigua i trossos
de glaç carbònic. Quan aquestes partícules s'aglutinaren per fer nèixer els planetes
els trossos de glaç es volatilitzaren i escaparen fora en forma de guèisers. A més
a més cometes constituits per una gran part de glaç hi caigueren sobre.
Ha conservat l'aigua i la conservarà per que el seu camp de gravetat és suficient
per retenir aquestes molèculesd'aigua a la superficies del planeta, i la distància
que la separa del Sol li permet mantenir l'aigua parcialment líquida.
Se sap que a tot arreu els quarks s'han associat amb els protons i amb els neutrons,
que aquests s'ha ssociat amb els àtoms, i aquests en molècules. I per tot arreu els
núvols de matèria interestel·lar s'enfonsen per donar lloc a estrelles. Podem
imaginar que algunes d'aquestes estrelles tenen seguicis de planetes i que alguns
d'aquests planetes amaguen aigua líquida propicia a l'aparició de la vida. Tot
això és plausible, però encara no ha estat demostrat.
Terra
Terra
Terra
