Terra Baixa; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporània. Segle XX. Novel·la catalana. Tema. Argument. Estructura. Personatges. Estil literari

  • Enviado por: Mireia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Terra baixa

Moviment literari Realisme (1/2 del segle XIX)

  • Els escriptors no exposen a les obres els seus sentiments. Són objectius per tal de retratar les coses tal com són.

  • Aquest moviment s'oposa al Romanticisme.

  • Els personatges estan lligats a la il·lustració i a les classes socials humils. Els treballadors estan dominats pels seus amos.

Estructura de l'obra: introducció, nus i desenllaç.

I acte: té un ritme ràpid i àgil que contrasta la calma dels altres actes. Els canvis d'escena vénen marcats per l'entrada i la sortida d'algun personatge propi del teatre realista. Les escenes són d'extensió diversa.

El temps històric de l'obra consisteix en un temps lineal: I-II acte: passen 10 dies.

II-III acte: passen unes hores.

A l'any 1897 es va publicar aquesta obra. Pertany al Realisme perquè els personatges són de classe social baixa.

Terra Baixa és un drama que pertany a la segona etapa de Guimerà, la seva etapa de plenitud.

Àngel Guimerà va escriure poesia, prosa i teatre. Però al teatre és on més va destacar.

Les etapes de la vida de Guimerà:

· Tragèdia Romàntica: Mar i Cel...

· Drama Realista: Terra Baixa...

· Intents Modernistes: Espira...

· Retorns als orígens: Indívil i Mandoni...

L'obra literària està escrita a principis del segle XX, abans de la normalització feta per Pompeu Fabra. El caràcter de Terra Baixa és prenormatiu.

  • Utilitza l'article lo/los que el substituïen per el/la. Hi ha moments que els personatges dubten.

  • Utilitza els demostratius aqueix/aqueixos com a sinònims d'aquell/aquests.

  • Utilitza les formes dels pronoms en substitució preverbal.

  • Ús de la preposició a davant el CD de persona.

  • Utilitza el + el verb en infinitiu.

  • Existeix una tendència popular a marcar certs femenins invariables amb a.

  • Conservació de la preposició àtona (a/en/amb/de) davant de la conjunció que.

  • Manté la preposició amb/en davant els verbs en infinitiu.

  • Ús de gerundis que indiquen conseqüència.

  • Ús de trets propis del llenguatge col·loquial.

  • Ús de castellanismes col·loquials.

  • Abunden interjeccions i exclamacions.

  • Ús de diminutius, argumentatius i despectius.

  • Ús de locucions, cites populars...

  • Ús de formes verbals considerades col·loquials actualment però abans eren freqüents en el registre literari.

  • Ús del pretèrit perfet perifràstic considerat no literari.

  • Ús de repeticions intensificades.

  • Ús de frases inacabades.

  • Ús de pronoms febles no estrictament necessaris.

  • Ús de frases juxtaposades i coordinades.

  • Ús de certs incissos.

  • Temes

    • L'amor triangle amorós. És el remei per a tots els malalts.

    • Maltractament de la dona La impotència de la dona contra el poder de l'home.

    • Poder, guany de diners Consisteix en els plans del Sebastià. L'amo, és a dir, el Sebastià és el corrupte mitjançant un matrimoni de conveniència.

    • Por por als canvis. La Terra Baixa és la nova societat, la crítica a la societat del moment. En canvi, la Terra Alta és el retorn a la tradició.

    • Discriminació a l'immigrant

  • Representació

    • Terra Baixa corrupció, misèria, tafaneria, complicacions, malícia, pressió social, prejudicis...

    • Terra Alta puresa, llibertat, veritat, vida digna i honrada, personalitat primitiva i natural...

  • Personatges

    • Sebastià: arrogant amb aires de superioritat, és un personatge pla i és l'amo de tot. Es fa respectar pel seu gran caràcter. És masclista.

    • Mossèn: aliat del Sebastià. Havia estudiat per mossèn però no ho arriba a ser. És el majordom de Sebastià.

    • Tomàs: és l'ermità que casa al Manelic i a la Marta. No en sap res de l'engany. S'estima al Manelic. Se sent culpable al veure l'embolic organitzat.

    • Nuri: és la germana petita de les Perdigones. És innocent però va canviant de caràcter durant l'obra. Se n'adona de com les germanes se n'enriuen d'ella. Ajuda a la Marta. Representa la única persona decent de Terra Baixa.

    • Xeixa: hi ha algun misteri a les coses del poble. És el que comença a sospitar. Escapa del poble perquè és el que li planta cara al Sebastià.

  • Monòlegs

    • Marta I acte IV escena.

II acte

III acte

Jove, psicològicament inestable inicialment, innocent, baixa autoestima. En el moment que veu alguna cosa en el Manelic la seva autoestima augmenta, és a dir, canvia d'actitud amb ell i és agressiva amb qui ha sigut injusta amb ella.

  • Manelic II acte expressió i comparació en la consciència.

Personatge originari de la muntanya, símbol de puresa. Passa la seva vida a la Terra Baixa [el pla: societat més urbana (=poble) i aquí és on es tornarà més desconfiat]. Va a la Terra Baixa per a casar-se amb la Marta, el seu somni de noia. Per a ell, sentir-se enganyat li sembla una tortura. Acabarà matant al contrincant i se n'anirà finalment amb la Marta a la Terra Alta.

  • Sebastià

      • Simbologia

  • Contraposició de la Terra Alta i la Terra Baixa: es presenta com dos mons oposats.

    • Terra Alta: lloc pur, sense malícia... representa tot allò que és bo per naturalesa. Predomina la veritat, és una representació del camp.

    • Terra Baixa: simbolitza tot allò que és dolent, materialista, insensible, prejudicis... És un món regit per les lleis, tractament discriminatori de l'immigrant.

  • El llop simbolitza l'amo que té el poder, serveix per esclavitzar.

  • Els personatges representen els diferents tipus de catalans:

    • De bon cor

    • De mal cor

    • Desarrelats

    • El poble

Monòlegs lírics: evolució personal del personatge, que és rodó.