Terra baixa; Àngel Guimerà

Literatura española contemporánea del siglo XIX # Dramatúrgia catalana naturaliste. Argument. Personatges

  • Enviado por: Bordeman
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

PREGUNTES

ACTE I

escena I

1: Qui són els perdigons? Quina característica familiar tenen?

- La família de la Pepa.

- Que ningú té parella.

2: La Pepa diu: “Venim a fer companyia a la Marta”. Fins a quin punt es certa aquesta afirmació? Per què?

-Es certa, però en realitat, va a casa de la Marta per tafanejar.

escena II

3: La Nuri en aquesta escena fa de reportera. Proporciona moltes informacions a les germanes. Redacta una llista ordenada de les novetats de què informa a les germanes i al públic.

-Que fins on arriba la vista, és tot de l'hereu, en Sebastià. Fins i tot els animals i les persones.

-Que l'ermità ha anat a buscar un pastor per casar-lo amb la Marta.

-La Nuri ja Sabia tot això, perquè un dia va veure al Sebastià i a la Marta, i aquesta li deia que no volia ser seva.

escena III

4: En aquesta escena i en l'anterior, hi ha algun propòsit de revolta contra el projectes d'en Sebastià. Qui els fa? Com acaben?

-Xeixa, en Josep, la Pepa i l'Antònia. La Marta els fa fora de casa.

escena IV

5: La Marta es troba empresonada entre dues alternatives. Quines són? Explica-ho.

-Casar-se amb el Manelic, o fugir de casa.

6: Quin tipus de modalitat del llenguatge usa la Marta?

-El monòleg.

escena V

7: Quins efectes de “retrocès” (o explicació del passat), es produeixen en aquesta escena? Es preveu alguna anticipació del que passarà en el futur?

-Xeixa explica com va arribar la Marta al poble i com en Sebastià, la va acollir a casa.

-Sí, que hi hauran baralles.

8: Significat del somni. És premonitori?

-Significa que en Manelic trobarà una dona molt maca per casar-s'hi.

-Sí, és premonitori.

9: Manelic envers la Marta. Interpretació que Manelic fa del posat de la Marta.

-Que la Marta es va quedar órfana i necessita un home perquè l'ajudi al molí.

escena VII

10: Compara les entrades a escena d'en Manelic, en Sebastià i la Marta. Com són? Quines diferències observes?

-En Sebastià entra en escena com el que és, l'amo i senyor. Ell sempre mana.

El Manelic obeïnt l'amo en tot moment.

La Marta entra trista pero després canvia la seva tristesa per un to irónic.

-Que cadascú actúa segons el seu caràcter.

11: Comenta la ironia de la Pepa envers la Marta i les burles del poble envers en Manelic.

-Li parla a l Marta com si aquesta estigués contenta de casar-se, quan sap que no vol.

-La resta de gent se'n riu del Manelic, dient-li bajanades, perquè pensen que és un beneït.

escena VIII

12: Creus que en Sebastià s'estima la Marta? Justifica la resposta amb paraules del text.

-Sí

-“La meva granoteta de pluja”.

-“Tu et penses que si t'agradés jo, t'hi faria casar amb aquest home”?

-“No t'he dit sempre que t'estimava a tú més que a tot lo del món, i que t'estimaria sempre sempre?

-I sempre sempre seràs meva, que jo no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!

escena IX

13:-La Marta quan va arribar era feliç, aixó és el que vol dir quan li parla a la Nuri.

escena X

14: -Té molta empenta i li agrada anar sempre amb tafaneries. També penso que li agrada ser lliure.

escena XI

15: - No, el millor és que en Manelic s'assebentés de la relació del Sebastià amb la Marta i poder decidir després per ell mateix.

escena XII

16: -Poder estar bé amb la Marta. Pensa que amb ella estarà cuidat i protegit.

17: -Que al final en Manelic ho sabrà tot, i potser algú morirà en alguna baralla per la Marta.

18: -La terra alta és on es viu bé, sense penes. La terra baixa està plena de misèria i pobresa.

ACTE II

escena II

19: -Tant en l'escena anterior com en aquesta hi ha una sèrie d'afirmacions que són falses, o iròniques, o són dites per no frustrar la innocència de la Nuri. Recopila'n tres.

-“Que et bona minyoneta, Nuri!”

-“Tú si que encara ets ditxosa!”

-“Que et penses que plora la Marta, Nuri. Riu. Si és més de broma.”

escena III

20: Intenta explicar la situació psicològica de la Marta.

-La Marta pateix per en Manelic, perquè se n'adona que l'estima i ara té por que marxi.

escena IV

21: On és en Sebastià, que no ha aparegut en tot el segon acte fins ara? No et sembla extrany aquest fet?

-No se sap on està.

-Si és molt extrany.

escena V

22: És misogin en Tomàs?

-Sí, perquè deixa malparades a totes les dones.

escena VI

23: Per què ningú explica tota la veritat a en Manelic, tot i que ja fa deu dies que no para de preguntar?

- No li volen dir la veritat per por que pasi alguna cosa molt greu.

escena VIII

24: Quines són les referències a la terra baixa i a l'alta que es comenten en escena?

-Igual que abans quan parlem del Manelic, la terra baixa és pobre, i l'alta rica.

escena IX

25: En aquesta escena hi ha un canvi radical d'actitud d'una persona. n que consisteix el canvi?

-Canvia la Marta, que de cop i volta, quan arribar en Sebastià se n'adona que s'estima al Manelic i es posa de la seva part.

escena X

26: Comenta aquests tres elements: la bofetada, la revenja i la deshonra. Que es disputa en aquesta escena, una dona o més coses?

-La bofetada que rep en Manelic de Mans del Sebastià és plena de ràbia.

-La revenja: la Marta li diu al Manelic que li torni la bofetada.

-La deshonra: la Marta explica que en Sebastià va ser el seu amant.

Es disputa una dona.

ACTE III

escena I

27: Significat de les referències a animals en aquesta escena.

-Treure'l com un gos, com si no fos res.

-Ganso: que és molt calmat, molt tranquil.

-Gallines: que són cobards.

escena II

28: En l'escena anterior i en aquesta els homes diuen que no saben res, que no han sentit res. Com valores aquesta actitud?

-Que són una mica cobards i que no es volen ficar en embolics.

escena IV

29: En aquesta escena sembla que Sebastià perd la serenitat. A que ho atribueixes?

-Està molt enfadat, perquè amb el casament de la Marta pagaba el deutes que tenia i ara veu que ho pot perdre tot.

escena V

30: Quin és el paper de la Nuri en aquesta escena? Quina diferència hi ha entre ella i la resta del poble?

-És víctima d'unes extranyes veus que li parlen i creus que és el Manelic que està en perill.

-La Nuri està trista i els altres riuen pensant que està una mica tocada.

escenaVIII

31: Com demostra la Marta la seva impaciència al públic? Fes una llista de les accions que la Marta fa en poc temps.

-Anant nerviosa d'un lloc a l'altre de l'escenari.

-Posar-se un mocador al cap; apaga el llum; s'acosta a una porta, es seu, s'alça i torna a la porta.

escena IX

32: Creus que hi ha alguna premunició en aquesta escena? Justifica la teva resposta.

-Sí. Perquè en Sebastià i la Marta es barallen, es diuen molts retrets, la Marta defensa en Manelic, i en Sebastià cada vegada està més enfadat.

escena X

33: Hi havia alguna altre solució que no comportès la mort del Sebastià? Què en penses?

-No. En Sebastià no volia atendre raons, i si no hagués estat mort, ell mateix hagués matat al Manelic, i potser a la Marta.

escena XI

34: Per què en Manelic i la Marta no es revengen de tots els qui no solament no havien fet res a favor del seu amor, si no que l'havien entrebancat?

-Perquè volen oblidar-ho tot i viure feliços lluny de la terra baixa.

35: En aquesta escena tan breu es tanquen alguns simbolismes repetits en el decurs de les altres escenes. Quins són?

-“I ara vosaltres a riure.”

-“Lluny de la terra baixa.”

-“He mort el llop.”