Terra baixa; ÁNgel Guimerá

Literatura española contemporánea del Siglo XIX. Teatro y drama naturalista. Biografía. Argumento. Ficha

  • Enviado por: Catalunya Independent
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Treball de català

Terra baixa

D'Àngel Guimerà

-Índex

Tapa....................................................................................pàgina 1

Índex...................................................................................pàgina 2

Fitxa bibliogràfica..............................................................pàgina 3

Biografia de l'autor......................................................pàgines 4 i 5

Resum de l'obra..................................................................pàgina 6

-Fitxa bibliogràfica

Títol: Terra baixa.

Autor: Àngel Guimerà.

Disseny de coberta: Ferran Cartes i Montse Plass.

Primera edició: juny del 2003.

Sisena impressió: setembre del 2006.

Editorial: Proa.

Col·lecció: Les eines.

Número de pàgines: 159.

Lloc d'impressió: Barberà del Vallès.

Drama en prosa que planteja magistralment l'oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).

- Biografia de l'autor:

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife , 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta.

La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s'instal·laren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Formà part del grup Jove Catalunya i fou un dels fundadors de la revista "La Renaixensa", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l'any 1879. La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera comprèn des de la peça esmentada fins a l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic: Judit de Welp (1883), El fill del rei (1886) Mar i cel (1888), Rei i monjo (1890) i La boja (1890). La segona (1890-1900) dóna entrada a plantejaments i solucions de carter realista i social: La sala d'espera (1890), La Baldirona (1892), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar, entre d'altres. La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions de la primera etapa: Arran de terra (1901), Andrònica (1905), L'aranya (1906) i La reina jove (1911), entre d'altres. La seva última etapa representa, definitivament, el retorn als temes i tècniques de la primera època, en un esforç per reviure els èxits de la joventut: Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918), Joan Dalla (1921). La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li valgué una gran popularitat. Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular.

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica tant des del punt de vista de la verificació de la seva data de naixement (voluntàriament falsejada pel dramaturg i que es va produir l'any 1845), com pels aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat.

- Extret de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge

http://www.xtec.net/~jducros/Angel%20Guimera.html

http://www.uoc.edu/lletra/noms/aguimera/index.html

- Resum de l'obra:

Té lloc en algun poblet de la Terra Baixa, concretament en el seu molí, pràcticament. Tot i que no existeix com a comarca, es pot ubicar cap a les comarques de Tarragona i cap a finals del segle XIX i/o començaments del XX. En Sebastià, el Senyor de grans extensions de terres, inclòs aquest poble, considera que tots els seus habitants també li corresponen, i és al voltant d'aquest fet en el qual es podria considerar que gira tota la trama.

En Sebastià està enamorat de la Marta, una noia molts anys més jove que ella, però té molts problemes econòmics i ha de pactar un casament amb la pubilla d'una casa rica, ja que la Marta, com tots els habitants, és més aviat pobra. Per tal de dissimular la jugada, en Sebastià busca un marit a la Marta; en Manelic. Aquest homes viu a la muntanya sol, envoltar de les cabres que cuida i és molt bona persona. Ben aviat la gent del poble s'adona del muntatge, en especial les Perdigones, unes germanes d'allò més tafaneres que, juntament amb els seus germans, se'n riuen tota l'estona del pobre Manelic, que no sap ni sospita de què va la cosa, i fins i tot l'ermità intenta aturar, sense èxit, el casament. Al començament, la Marta més aviat odia al Manelic, ja que a ella li han dit que ell sap tota la trama i no li repugna que un home sigui capaç de casar-se en aquesta situació. Més endavant, ella s'adona que en Manelic no sap res i els dos cada vegada es posen més furiosos amb en Sebastià; fins que un dia ell s'hi enfronta i, després de que els veïns els separin, a ell el fan fora. Al cap de pocs dies, el Sebastià va a casa de la Marta, al molí, i li diu que serà seva per sempre i la intenta acorralar. Ell, però, no sap que en Manelic l'ha seguit tot el camí i aquest entra a la casa. Després d'una breu però intensa discussió, en Manelic l'agafa pel coll fins que l'estrangula i és llavors quan apareixen els altres veïns i ja es troben amb el cadàver.

Finalment, la parella decideix abandonar el poble i anar-se'n a viure a fora.

5