Terra Baixa; Àngel Guimerà

Literatura catalana contemporánea. Siglo XIX. Teatro y drama naturalista. Realismo. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Sara
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

TERRA BAIXA (Àngel Guimerà)

Personatges/ Resum de l’obra(per escenes) / argument/ Simbologia/ Diferències entre “terra alta” i “terra baixa”

PERSONATGES:

Manelic: és el personatge principal de l'obra i és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la terra baixa, tot el contrari, enganyat pel Sebastià, que li ofereix la mà de la Marta (la noia amb qui sempre havia somiat) amb la finalitat de no aixecar sospités de la seva relació amb ella. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

  • En Manelic mata el seu enemic, i conseqüentment se'n porta ala Marta a la Terra Alta.

Marta: es pot considerar un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta. Al principi la Marta és una persona innocent i reservada que s'ha de casar amb un home, el Manelic, per imposició. Ella, encara que no l'estima, no fa res per evitar-ho i acaba casant-s'hi. Des del començament de l'obra fins que s'enamora del Manelic, serà un persona amb una autoestima molt baixa i fràgil, sense cap respecte a si mateixa ni a la seva pròpia vida. En el moment en què s'enamora del Manelic viu un moment de creixement personal i autoestima que no havia viscut abans.

Sebastià: és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar al preu que sigui a la Marta.

Tomàs: És l'ermità que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi, de molt coneixement. És una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Mossèn: Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell.

Perruca: El rol del Perruca al llarg de l'obra es complementari al que juga la família Perdigons. El Perruca és l'amo d'un mas i està a les ordres del Sebastià. El Perruca és l'encarregat d'avisar la guàrdia civil i denunciar el Manelic per ordre del Sebastià. Ell, a l'igual que la resta dels pagesos, no té un cor dolent, però durant quasi tota l'obra només fan cas a l'amo Sebastià i critiquen tot el que fa la Marta, fent-li mal.

Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. També gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.

Família Perdigons:

Nuri: Germana petita de les Perdigons. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils del grans i al mateix temps representa l'única persona decent del poble.

L’Antònia, el Josep, la Pepa i el Nando: són un grup de pagesos que intervenen activament en l'acció dramàtica de l'obra. Els quatre es caracteritzen per exercir de pagesos xafarders de l'obra, i que fins i tot arriben a ser cruels amb els seus comentaris i amb les seves burles malintencionades, tant cap al Manelic com a la Marta. Són pagesos que estan sotes les ordres de l'amo, i fins i tot l'ajuden a expulsar el pastor de casa.

RESUM DE L’OBRA:

Resum per actes:

Acte primer:

  1. En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, na Pepa, i n'Antònia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges.
  2. En aquest acte, en Sebastià que és el senyor de tot, vol fer casar la Marta, que per ell és com una filla adoptada però entre ells hi ha molt més. La vol casar per motius econòmics, ja que ningú pot saber que entre ells hi ha relacions amoroses, ja que si ho descobreixen, ell no podrà cobrar uns diners.
  3. El marit que han trobat per la Marta és en Manelic, noi procedent de la Terra Alta que demostra que estima a la Marta de veritat i que no es casa per conveniència. Tot el poble sabia coses del muntatge d'en Sebastià, tothom menys en Tomàs, l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a assistir al casament i en Sebastià el fa fora.
  4. Una vegada ja casats, la Marta demostra que no estima en Manelic, però en canvi, ell es mostra ferit perquè l'estima de veritat i es sent il·lusionat d'estar casat.

Acte segon:

  1. En Manelic i na Marta ja estan casats, amb la unica persona que ell es du bé es amb la Nuri, fet que fa que la Marta vegi en Manelic d'una manera diferent.
  2. La Marta conta el seu passat i com va conèixer an Sebastià, després en Tomàs conta una història de les perdigones on es reflecteix la maldat d'aquestes.
  3. En Manelic, cansat de les burles per part del poble, se n'adona de certes coses que el fan enfadar, per això decideix d'anarse'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa, que segons ell es plena de boira i falsedat. En el seu intent d'escapar, són agafats per en Sebastià i el Mossèn.
  4. Quan en Sebastià coneix les seves intencions, crida als pagesos que fan fora en Manelic.

Acte tercer:

  1. Al começament d'aquest acte es veu l'empenediment dels pagesos per haver fet fora en Manelic. Encara que l'enfrontament entre ell i en Sebastià segueix sempre endavant. Es veu com la Marta enyora en Manelic, perque els seus sentiments han anat canviant a poc a poc.
  2. Al final, en Manelic va a veure la Marta, però es sorprès per en Sebastià, que en aquell moment de ràbia incontinguda en Manelic el mata. Així acaba aquesta obra.

Argument de l’obra:

Terra baixa ens conta la història de la Marta, una jove que des que va arribar captant amb el company sentimental de la seva difunta mare al poble on succeeix tota l'obre, depenia totalment de l'amo de tot, Sebastià que la tenia com a seva. La marta i el seu pare s'ocuparen del molí fins que l'home va morir. La fortuna de l'amo perillava i per aquest motiu va decidir de casar-se amb una pubilla, però no sense abans assegurar-se que la Marta seguiria sent seva. Per aquest motiu li busca un marit ben ruc i molt bo. Aquest es Manelic, que s'enamora d'ella bojament, tot i que la Marta, amargada per la seva situació, no li fa gens de cas encara que se l'aprecia molt i arriba a estimar-lo. En Manelic, comença a adonar-se que les coses no van be i que hi ha alguna cosa que ell no sap i decideix tornar-se'n a les muntanyes. Però la Marta, que ja no pot suportar mes la situació li explica tota la veritat i en un atac de ràbia, Manelic mor Sebastià, i ell i la Marta fugen a viure lluny de la terra baixa.

SIMBOlOGIA:

Les paraules "fera" i "bèstia" són elements simbòlics que prenen diferents connotacions. Al llarg de l'obra, el terme "fera" és utilitzat com un element amb una connotació positiva. Mentre que el terme "bèstia", quan es aplicat a la descripció d'una persona, pren un valor de menyspreu.

El símbol del llop:

El símbol més a destacar que apareix a l'obra és el símbol del llop. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon començament, explica històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop perquè aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vista com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, però, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastià tot cridant: “He mort el llop!” D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. En Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic. Es pot dir que parlava d'en Sebastià de manera metafòrica.

TERRA ALTA I TERRA BAIXA:

El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra altai la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos mons són presentats com dos espais antagònics:

La Terra alta:se la veu com un lloc perfectíssim, pur, sense malícia, ideal i, en definitiva,representa tot allò que en principi es bo per naturalesa. És un lloc sense pecat i on la corrupció de la mà de l'home encara no ha arribat, ja que és un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu el Manelic i, per aquesta raó, ell tindrà les característiques que també pertanyen a la Terra alta.

La Terra baixa :en canvi, diu tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. És reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotació i el materialisme, que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins.