Terra Baixa; Ángel Guimerà

Literatura española del siglo XX. Teatro. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Joana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

III. CONTINGUT

3.1 Tema principal i subtemes.

El principal tema és la victòria d'un amor pur sobre un amor imposat i no correspost.

Per tanto, el tema amorós, les relacions entre en Manelic, en Sebastià i la Marta.

Hi ha també com a tema a tractar, els plans del Sebastià que ha fet per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. Es per tant un tema d'enganyifa perque en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot és un pla elaborat per el Sebastià.

Un altre tema a tractar és la manera de tractar a en Manelic que té la gent del poble, la manera tan discriminatòria amb la que el tracten, el veuen com a una persona inculta i com un babau prl fet de pertanyer a un lloc diferent del seu.

La rebelació d'en Xeixa contra en Sebastià és un altre tema que apareix en el llibre. En Xeixa es nega a anar al cassament perquè ell sap que és tot un muntatge i en Sebastià el treu fora.

La maldat de les perdigones seria un altre tema a tractar, sobretot es veu en la manera de tractar a en Manelic. I es veu reflexada en el conte d'en Tomàs

3.2 Anàlisi de l'argument (no paràfrasi). Relació argument/ trama.

Argument: Terra baixa ens conta l'història de la Marta, una jove que des de que va arribar captant amb el company sentimental de la seva difunta mare al poble on succeeix tota l'obre, depenia totalment de l'amo de tot, Sebastià que la tenia com a seva. La marta i el seu pare s'ocuparen del molí fins que l'home va morir. La fortuna de l'amo perillava i per aquest motiu va decidir de casar-se amb una pubilla, però no sense abans assegurar-se que la Marta seguiria sent seva. Per aquest motiu li busca un marit ben ruc i molt bo. Aquest es Manelic, que s'enamora d'ella bojament, tot i que la Marta, amargada per la seva situació, no li fa gens de cas encara que se l'aprecia molt i arriba a estimar-lo. En Manelic, comença a adonar-se que les coses no van be i que hi ha alguna cosa que ell no sap i decideix tornar-se'n a les muntanyes. Però la Marta, que ja no pot suportar mes la situació li explica tota la veritat i en un atac de ràbia, Manelic mor Sebastià, i ell i la Marta fugen a viure lluny de la terra baixa.

Trama: l'obre comença en la casa-molí, amb una sèrie de personatges que, a traves de les seves xafarderies, ens presenten el problema. Tot seguit apareix la protagonista que ens acaba de verificar la situació. A partir d'aquí, comença la acció fins el punt que la Marta i el Manelic resten casats a la casa-molí, quan passa un reflex per la finestra, en Sebastià; concloent així l'acte primer. En començar el segon acte en Manelic es amb Nuri conversant, en aquestes escenes, Manelic comença a estar molest i la seva actitud vers la Marta canvia. La Marta també canvia perquè comença a apreciar en Manelic. Marta vol marxar però es troba amb Tomàs, i en aquesta escena ella ens conta tot el seu passat i la gravetat de la seva situació. Tomàs la perdona ja que ell creia que ella també participava de l'engany a en Manelic i ara veu que ella també n'és la víctima. En Manelic comença a mostrar-se violent en veure que es un enganyat i la riota del poble. Per un malentès, en Manelic creu que el reflex de la finestra, era Xeixa, que el cregué amant de la Marta.

Queden la Marta i en Manelic submergits en una tensa conversa, tant es així que ell la fereix amb un ganivet i es penedeix, tot i que a la Marta ja li esta be perquè ella necessitava algun tipus de resposta de Manelic, encara que fos fent-li mal. Volen fugir del poble i marxar a les muntanyes, per aclarir la

situació, però quan es disposen a sortir entra en escena en Sebastià que els deté i ordena separar-los mentre ell es fora, arreglant els assumptes amb el seu futur sogre del seu casori amb la pubilla. Mentre aquest es fora, Marta amb l'ajut de Nuri fan un pla per escapar de la casa sense ser vista, però tot just en el moment de sortir, Sebastià torna i es disposa a fer us de la seva propietat predilecte, es a dir la Marta quan entra Manelic i entre la baralla, aquest mata l'amo. La Marta i ell marxen a les muntanyes a viure; i així acaba el tercer acte i l'obre.

3.3 Actitud o tractament en la narrativa:

S'identifica amb la corrent del realisme perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una classe social pobra, de treballadors “dominats” per un amo, un “amo de tot”. Dins d'aquesta corrent literaria ocupa un primeríssim lloc en la consolidació del teatre català modern. Si bé en els seus inicis Guimerà va mostrar preferència per la tragèdia romàntica, els seus plantejaments teatrals es van acostar, gradualment, al drama realista contemporani.

Els personatges fan un clar ús del llenguatge col·loquial com per exemple l'expresió rural “ne tenim”, “el que ens dona la gana”, que s'utilizava molt en el camp. També utilitzen un llenguatge vulgar, gràcies a que Guimerà dòna vida als seus personatges segons la condició social a la que pertanyen, utilitzen molt la retòrica. La ironia és un altre dels aspectes que caracteritzen aquests personatges, això es pot comprovar a la frase “deia que és guapo el teu... promès”. Guimerà utilitza un llenguatge molt popular i agafa algunes accepcions del castellà. Predominen les frases breus i a més és un diàleg bastant viu; no hi ha cap descripció llarga ni cap tipus de monòleg.

El temps verbal utilitzat és el present ja que és una obra de teatre i els personatges ho representen . El pronom més freqüent és la primera persona. Predominen les frases breus i a més és un diàleg bastant viu; no hi ha cap descripció llarga ni cap tipus de monòleg.

El temps verbal utilitzat és el present ja que és una obra de teatre i els personatges ho representen . El pronom més freqüent és la primera persona.

Terra baixa és una obra teatral, i per tant es compon essencialment de diàlegs, tot i que podríem dir que les acotacions de l'autor son totalment descriptives, per tant també utilitzaria la tècnica de descripció. Depenen del personatge i la situació, els discursos poden estar escrits en registre estàndard, col·loquial o fins i tot vulgar. Les acotacions de l'obre usen el registre estàndard.

3.4 Espai i temps. Ambientació.

Espai i temps: Acte I

En aquesta obra l'espai transcorre majoritàriament en el molí situat a la Terra baixa. Aquest, és un element molt significatiu al llarg de tota l'obra per raons molt diverses: en principi, el molí va ser un regal d'en Sebastià al pare de la Marta per tal de que s'instalessin al poble. Més endavant esdevé el lloc de trobada nocturna entre el Sebastià i la Marta. Després, apareix el Manelic i el molí es transforma en l'habitatge d'ell i la Marta. A més d'aquestes raons, el molí es el lloc on cada vespre es reuneixen els pagesos del poble per tal de comentar anècdotes, idees, experiències… i es transforma així en un lloc de reunió.

Per tant, com el molí és quasi l'únic lloc que surt a tota l'obra, podem afirmar que tot gira entorn aquest espai en algun moment determinat.

En el mateix llibre ens descriu el molí de la manera següent: “ La cuina. Al fons, banda esquerra, una porta sobre dos granos que estarà oberta per una cortina. Al fons, banda dreta, porta gran que dóna a un porxo; pel costat dret del porxo s'anirà cap al lloc de les moles; més enllà del porxo hi haurà cases, arbres, etc. A la banda dreta de l'escena una porta. A la banda Esquerra, en primer terme, la llar, i en segon terme una porta petita. Al mig de l'escena una taula de menjar. Pertot catires, bancs, eines del molí, sacs de blat,etc. “

Tal i com és diu en aquest primer acte, aquest el situaríem a la primavera ja que és l'època en que s'arreplega el blat.

Concretament comença una tarda i acaba el mateix dia quan ja s'ha fet de nit, és a dir, no dura ni un dia sencer.

Espai i temps: Acte II

L'acció en aquest segon acte, té lloc al mateix molí de la Terra Baixa, la descripció del qual, ja l'hem vist descrita al Acte primer en l'apartat d'espai i ambientació. El molí, en aquest acte serà el lloc de residència d'en Manelic i la Marta.

Han pasta ja deu dies desde que el Primer Acte finalitzà. Aquest segon acte durarà desde la matinada d'un dia fins a la nit d'aquesta mateixa.

Espai i temps: Acte III

L' espai d'aquest tercer acte, al igual, que en el primer i el segon, té lloc a la Terra Baixa, i concretament en el molí, terreny del qual és de l'amo, és a dir, d'en Sebastià.

En aquest acte, l'acció comenta a la tarda, que és son acaba el segon acte. Dura tota la nit.

3.5 Els personatges. Principals i secundaris. Representativitat (alter ego, prototipos…). Personatges no humans.

Personatges principals:

Manelic: És un personatge rodó ja que evoluciona al llarg de l'obra. Es caracteritza pel seu caràcter humil, bo i innocent. Això fa que sigui un personatge marginat i ximple on tothom es riu d'ell. En Manelic esta realment enamorat de la Marta, amor que no li és correspost, cosa que el portarà a enfrontar-se amb el Sebastià fins a matar-lo.

Marta: Personatge rodó, que a sofert molt al llarg de la seva vida, i es aquesta situació la que fa que en Sebastià s'aprofiti d'ella. Al llarg de l'obra arriba a estimar a en Manelic, ja que ell li demostra que se l'estima molt. I es dóna compte de l'actitud que a tingut el Sebastià envers ella.

Sebastià: És el amo del molí, cosa que creu que li permet posseir tot allò que es troba en el seu territori, fins i tot la a Marta. Tracta a les persones com si fossin objectes, i es caracteritza pel seu caràcter possessiu, violent i avariciós, actituds que demostra quan per problemes econòmics té que casar a la Marta amb el Manelic creien que continuarà sent seva sense cap sospita d'en Manelic.

Aquests tres personatges constitueixen un triangle amorós, en el que es basa tota l'obra.

Personatges secundaris:

Els personatges secundaris són plans, i podem distingir dos grups: un grup on inclouríem al Tomàs i a la Nuri (aquest personatge fa com mirall de la Marta, és l'únic personatge que està amb ella) i l'altre grup serien les Perdigones conjuntament amb els pagesos, el que fan es criticar i no els importa fer mal.

Tomàs: És l'ermità, va casar a la Marta amb en Manelic. És una persona innocent i que sembla que no ha de fer mal a ningú. Se'l veu com una persona sabia, amb molt de coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre als altres.

Nuri: És la germana petita de les Perdigones. És mes o menys com la Marta i, això, és el que fa que siguin tan amigues. És un personatge que es caracteritza per la seva sinceritat, dient sempre lo que pensa.

Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al molí no van bé. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, quan marxa del poble.

Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars. Els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l'amo.