Terra Baixa; Àngel Guimerà

Literatura del siglo XIX. Novela catalana. # Estructura. Personatges. Simbologia. Llenguatge

  • Enviado por: Marcelo Codina
  • Idioma: catalán
  • País: Uruguay Uruguay
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Anàlisi general de l'obra “Terra Baixa” de Àngel Guimerà

En aquest treball s'analitzarà els següents punts: - l'estructura
- els personatges

- la simbologia

- la llengua, es a dir, l'estil utilitzat

Des del meu punt de vista és important conèixer l'argument de l'obra avanç de analitzar-la per entendre millor l'anàlisi. Per això he fet un breu resum del argument de tota l'obra.

Argument:

L'argument de l'obra es basa en el contrast del bo i dolent. L'obra es desenvolupa en un molí on es troben els treballadors i l'amo. L'historia comença quan el amo (Sebastià) es té que casar amb una noble per garantir el seu poder; però ell està enamorat i manté una relació amb una noia(Marta) del molí. Com les sospites son majors, en Sebastià vol a un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta sense cap sospita. I assegurar-se la seva situació econòmica.

Per portar a terme aquest pla, planificat pel Sebastià, busquen a un jove pastor(Manelic) de la Terra Alta que es molt ximple i babau com a promès de la Marta. Però gràcies als comentaris dels personatges que estan al voltant de ell i la conducta de la Marta envers del seu amo en Sebastià fan que en Manelic comenci a dubtar, fins al punt de matar al amo Sebastià igualant-lo amb un llop, ja que ell sempre havia viscut en les muntanyes pasturant i l'únic enemic que havia tingut havia sigut el llop que es volia menjar les ovelles.

Estructura:

Hi ha tres actes, analitzaré per separat cada acte.

Primer acte: Clarament en aquest acte tenim el plantejament de l'obra, la presentació dels personatges, surten tots seguint un cert ordre d'aparició, primerament apareixen els perdigons, després la Marta, el Tomàs i finalment el Manelic i el Sebastià. Al llarg de tot el primer acte no hi ha cap canvi important en la psicologia de ningú, possiblement cal dir que l'únic canvi important és el fet que la Marta reacciona i descobreix al final del primer acte, que el Manelic no sap res de la seva relació amb el Sebastià, per lo qual no pot estar mai al servei d'ell, que era el que la preocupava.

Segon acte: Aquest acte es pot associar al desenvolupament de l'obra. Succeeixen més coses i els primers canvis en l'actitud de molts personatges i la seva psicologia.
Manelic, un dels personatges principals, es posa trist perque se n'adona del comportament de la gent de la terra baixa (se'n reien d'ell al primer acte) en algunes ocasions, es posa furiós i els amenaça. De fet, quan parla amb el Tomàs li diu que se'n vol tornar a la terra alta. Hi ha que destacar el clima de confusió creat per l'autor: el Manelic es creu que el Xeixa és l'amistançat de la Marta però al final de l'acte, descobreix que no és el Xeixa, sino l'amo en Sebastià, i té la intenció de matar-lo. Els perdigons i perdigones treuen a Manelic del molí, per ordre del Sebastià. En el personatge de la Marta també hi ha un canvi important, que és el fet de passar a no voler sentir anomenar al Manelic a estimar-lo molt i cercar la manera de dir-li-ho tot i de que la pugui perdonar, a més mostra un odi cada cop major cap al Sebastià, perquè se'n va donant compte de lo dolent que ha sigut, de com a jugat amb ella durant la seva joventut; també afirma que l'aparició del Manelic l'ha fet guanyar un coratge que li dóna forces per a qualsevol cosa. Ara la seva intenció és anar-se'n amb el Manelic a la terra alta i abandonar el molí per sempre.

Tercer acte: En aquest acte es troba el desenllaç de l'obra. El Sebastià va cap a la masia per anar a visitar al pare de la seva futura promesa, i el Mossèn l'acompanya. Els perdigons esperen amb impaciència que la Marta surti de la seva habitació on està tancada perquè no vol sortir, no vol parlar amb ningú, només te ganes de fugir amb el Manelic a terra alta i olvidar-se de tot. En un moment donat entra Nuri a l'habitació i planeja una escapada per a la Marta que, finalment surt malament, perquè es topa amb el Sebastià que ja havia tornat. Manelic però, com un heroi (aquí present l'actitud ferotge d'aquell bondadós home inicial...Guimerà aprofita per fer-nos entendre que la terra baixa canvia a tot aquell que hi estigui) es llança sobre l'amo i l'escanya, com a un llop.

Personatges:

Principals:

Manelic: Es un que evoluciona massa al llarg de l'obra. Es caracteritza pel seu caràcter humil, bo i innocent. Això fa que sigui un personatge marginat i simple on tothom es riu de ell. En Manelic esta realment enamorat de la Marta, amor que no li es correspost, cosa que el portarà a enfrontar-se amb el Sebastià fins a matar-lo.

Marta: Personatge que a sofert molt al llarga de la seva vida, i es aquesta situació la que fa que en Sebastià s'aprofiti d'ella. Al llarg de l'obra arriba a estimar a en Manelic, ja que ell li demostra que se l'estima molt. I es dóna compte de l'actitud que a tingut el Sebastià envers ella.

Sebastià: Es el amo del molí, cosa que creu que li permet posseir tot allò que es troba en el seu territori, fins i tot la a Marta. Tracta a les persones com si fossin objectes, i es caracteritza pel seu caràcter possessiu, violent i avariciós, actituds que demostra quan per problemes econòmics te que casar a la Marta amb el Manelic creien que continuarà sent seva sense cap sospita d'en Manelic.

Aquests tres personatges constitueixen un triangle amorós, en el que es basa tota l'obra.

Secundaris:

Tomàs:

És l'ermità, el que va casar a la Marta i en Manelic. Innocent, sembla que no ha de fer mal a ningú. Se'l veu com una persona sabia, que sap escoltar i sap entendre als altres.

Nuri:

Germana petita de les perdigones, es sembla molt a la Marta, tant que està apunt d'enamorar-se d'en Manelic, és callada, aguanta les burles que li fan els altres.

Mossèn:

És el majordom del Sebastià, obedient al seu amo, no apareix gaire a l'obra.

Pagesos:

Són: el Nando, el Pep, la Pepa i l'Antònia. Tots tenen un caràcter semblant, critiquen molt als altres, i no sembla preocupar-los massa mal.

Simbologia:

Aquesta obra estableix una relació directa entre la terra alta amb la pau, la harmonia, la soledat, el contacte directe amb la natura, etc. i la terra baixa amb la enveja, l'odi, la falsedat, la maldat, etc fa falta tornar-ho a repetir quan ens referim a l'aspecte simbòlic de l'obra de Guimerà, perquè en la meva opinió, és allò que deu haver impulsat a l'autor a escriure-la. A més a més, un factor que trob interessant i per tant, convenient a recordar, és el fet de voler enllaçar aquests dos móns tant distints per mitjà d'un individu com el Manelic, que devalla a la terra baixa estant acostumat a la vida a les muntanyes i a estar rodejat del seu ramat i descobreix que no tots els llocs tenen les mateixes característiques i que hi ha gent molt dolenta que no pensa en els damés. Per això, el personatge, canvia de actitud per moments com a conseqüència d'estar rodejat de tota aquella gent que no conexia de res. (Amb això l'autor de l'obra vol donar a entendre al públic que qualsevol que vagi a la terra baixa acabarà cansat de les coses que es donen allà dintre i canviarà de psicologia, d'actitud, de forma de pensar i d'actuar en un moment o l'altre). El símbol dominant , aleshores, és aquest. Les dues terres baixa i alta que apareixen alternades a l'obra i figuren móns o `paisatges' oposats.

Altre símbol que apareix a l'obra és el del llop. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon començament, explica històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop perquè aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vista com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, però, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastià tot cridant: “He mort el llop!” D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. En Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic. Es pot dir que parlava d'en Sebastià de manera metafòrica.

Llengua:

Crec que està molt clar que no és un llenguatge difícil d'entendre, sinó més bé el contrari. Una de les coses que més m'ha facilitat a mi, personalment, la lectura, a sigut aquesta. A part d'això, supòs que es pot afegir el terme `col·loquial'. Pareix que tota la colla és com una mena de família, tots es coneixen per lo qual entre ells mantenen diàlegs fluïts i molt naturals, encara que sempre amb un to més o menys dramàtic. Així i tot, no tothom té el mateix grau de confiança amb els altres, per exemple, Manelic quan arriba no coneix a ningú, per lo tant no és durant tota l'obra que els diàlegs s'esdevenen de forma natural. Per altra part, hem de considerar que és una obra escrita a finals del segle XIX, concretament l'any 1897, la qual cosa mostra que no és exactament un català com el d'avui en dia, el que Guimerà usa a l'obra. Té alguns termes que resulten complicats i, en la meva opinió, serien mots utilitzats a l'època que s'han anat perdent al llarg dels anys.