Terra baixa; Àngel Guimerà

Literatura espanyola contemporanea del segle XIX. Dramatúrgia catalana. Argument. Personatges. Vida # Literatura española contemporánea del siglo XX. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Clara
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

L'AUTOR

Àngel Guimerà i Jorge va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig del 1845. Dramaturg, poeta i eminent orador polític. El seu pare, Agustí Guimerà, fill d'una antiga família del Vendrell, va anar a les illes Canàries per ajudar a un oncle seu que hi tenia establert, un negoci de vins. Al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, es va casar amb Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà no havia complit encara els set anys, el seu pare va decidir liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya.

El 1870, la família es trasllada a Barcelona i Guimerà va entrar en relació amb l'agrupació "La Jove Catalunya" i va publicar la primera poesia El rei i el conseller, a la revista "La Gramalla". Aquest mateix any, va assistir per primera vegada a la festa dels Jocs Florals.

El 1871 va ser un dels fundadors del setmanari «La Renaixença», que posteriorment, ja convertit en diari, va dirigir fins al 1874.

El 1875 va obtenir un accèssit als Jocs Florals amb Indíbil i Mandoni, i l'any següent va guanyar la Flor Natural, amb Cleopatra; el 1877 va guanyar alhora la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, per L'any mil, El darrer plany d'en Claris i Romiatge, respectivament i va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Bona part de la seva producció poètica va ser recollida en un volum el 1887, amb pròleg de Josep Yxart i dibuixos de Josep Lluís Pellicer i Antoni Fabrés. El 1920 va publicar el Segon llibre de poesies amb pròleg de Lluís Via.

El 1884, va a viure amb la família del seu amic Pere Aldavert, amb la qual conviurà fins a la mort.

A 1888, Mar i cel va ser traduïda a vuit idiomes, va iniciar la projecció internacional de l'autor. Aquesta obra va iniciar l'etapa de plenitud de Guimerà, que es va estendre fins al 1900, i en la qual va estrenar les seves obres més representatives: “Maria Rosa (1894) i “Terra baixa” (1897), i “La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes els homes i els conflictes de la Catalunya coetània. Les tendències romàntiques s'hi mostren més matisades i hi ha constància de les seves inquietuds socials.

Manelic, el protagonista de Terra baixa, encarna les virtuts de l'home que ha crescut enmig de la natura i s'enfronta amb una societat egoista i corrompuda. Dins una òptica conservadora, va tractar ja aquest tema a “La festa del blat (1896), en la qual un anarquista deixa els seus ideals en entrar en contacte amb un món rural i arcaic.

El 1889 va presidir els Jocs Florals de Barcelona i va ser elegit president de la Lliga de Catalunya. El seu catalanisme és explícit en dos monòlegs, Mestre Oleguer(1892) i Mort d'en Jaume d'Urgell (1896), recreació de dos episodis històrics amb inquietuds contemporànies.

Unes altres obres escrites durant aquests anys, d'una qualitat desigual, són Rei i monjo (1890), “La boja (1890), L'ànima morta (1892), Jesús de Natzaret (1894), Les monges de Sant Aimant (1895) i “Mossèn Janot (1898).

A partir del 1900 va intentar connectar amb els nous corrents sense tenir en compte, com diu Carme Arnau, que "amb el seu esforç, ha assolit una personalitat i una universalitat indiscutibles". Va produir encara obres de qualitat, com “Sol, solet (1905), amb què va retornar al drama realista de temàtica rural, i “L'aranya(1906), d'arrel naturalista.

Després d'uns quants anys de silenci, va reprendre la seva activitat amb Jesús que torna (1917), condemna no argumentada de la guerra, i Indíbil i Mandoni (1917) que recupera la temàtica dels anys de joventut.

Els darrers anys del segle XIX, Guimerà havia assolit el cim del seu prestigi. Com a president dels Jocs Florals, el 1892, va començar el seu discurs amb "Catalunya no ha mort", que va ser àmpliament comentat per la premsa de 'època i va tenir un fort ressò popular. Va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès (1895), on va pronunciar en català, fet insòlit a l'època, el seu discurs inaugural. Els seus discursos polítics, pronunciats arreu de Catalunya, van ser recollits en el volum Cants a la pàtria , publicat el 1906, i dedicat al seu amic Pere Aldavert.

Àngel Guimerà va estar acompanyat a la tribuna pels senadors, pels diputats a Corts i pels directors dels diaris de tot Catalunya.

Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.

Del 23 de febrer al 3 de març del 1924, l'actor Enric Borràs va fer una curta tanda de funcions per acomiadar-se del públic català abans d'embarcar cap a Amèrica. Es van representar, entre d'altres, Terra baixa, Mar i Cel i Mossèn Janot. Va morir a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de juliol del 1924.

PREGUNTES SOBRE EL LLIBRE

COMENTARI 1

1. Quins tipus diferent de lletra s'usen? Per a què es fa servir cada un? Com es distingeixen acotacions i text principal?

Es distingeixen tres tipus diferents de lletra: la majúscula per al nom del personatge que va a parlar, la cursiva per a les acotacions i la lletra normal per al que diu cada personatge. Les acotacions van en lletres cursives o entre parèntesi, mentre que el text general esta en lletres normals.

2. On ocorre l'acció? Quina és la idea principal que ha de transmetre el decorat? Ha de ser gaire intensa la il·luminació? Perquè?

A la cuina del molí, a casa Marta. Que és un molí i que la gent que hi ha, està treballant, per això estan allí. La llum ha de ser un poc fosca, perquè ja s'està fent de nit.

3. Quins personatges hi ha en escena? Què fan externament? Quines intencions mostren? En quines frases es concreta?

Estan Xeixa, Pepa i Antònia a escena. Se suposa que estan treballant, però volen saber si Marta es va a casar o no, en realitat.

exemples: “I pregunta-li del casament...” “Doncs... Doncs que es casa?...” “...nosaltres voldríem saber com està això de la Marta...”

4. Com definiríeu el caràcter del moliner? I el de les Perdigones? Tenen la mateixa manera de ser totes dues?

El moliner és respectuós amb Marta, perquè ho sap tot però no vol contar res a elles, perquè pensa que no deu i que no tenen perquè saber-ho elles, perquè no les interessa. Elles soles volen saber les coses íntimes que no deurien saber, i amb l'excusa de que van a treballar, pregunten tot el que volen saber.

5. Els personatges usen el llenguatge que els és propi? Quins trets fan que es pugui afirmar que fan servir el registre col·loquial?

Sí que utilitzen el llenguatge que els és propi, perquè hi ha expressions que donen a entendre que és una conversació normal i corrent i que son persones pròximes, per la manera de parlar i la confiança que tenen entre ells.

7. Les frases són llargues o breus? El diàleg és viu o bé pesat, lent?

La majoria de les frases són curtes, encara que hi ha alguna més llarga. El diàleg és viu, perquè al ser curtes les frases, es fa ràpid, i acabes en seguida de llegir-te'l, i no es fa pesat.

9. Quin us sembla que és l'objectiu d'aquesta primera escena?

Pense que el que vol es presentar a uns quants personatges que són molt importants i reflecteixen dos actituds completament diferents i ací ho deixa ben clar.

10. Què deu aportar aquest primer acte al desenvolupament de la trama? Quina funció hi té?

Parla del tema principal del llibre, de manera que és tracta d'una espècie de presentació, tant del tema, de personatges, o de caràcters, es on es representa un poc de tota la història.

11. Quina impressió us ha causat? Per quines raons?

M'agradat perquè s'entén molt be el que volen dir, encara que no se sap molt be de que va la història, perquè és molt curta l'escena.

COMENTARI 2

4. El llenguatge de Manelic és simple, primari, però efectiu: com disposa els elements de la narració? Quins trets li donen aquest caire col·loquial?

Parla amb alegria, felicitat, diu coses gracioses que fan riure els demés i conta històries plenes d'acció i interessants que atrauen els demés i fan que l'escolten, perquè són coses interessants per a ells.

5. Fins a quin punt el relat de Manelic és eficaç de cara a Marta? Per què?

El relat fa que Marta s'adone de lo bona persona que es Manelic i el que volia a els seus animals i tot el que ha deixat per casar-se amb ella. També Marta s'adona de lo valent que és Manelic i ja no està enfadada amb ell, sinó que el comprèn millor i comença a enyorar-lo.

6. En el diàleg posterior, quins temes es plantegen aquella nit de bodes? Com pren Manelic el que li diu Marta?

Parlen dels llits als que han de dormir, perquè Marta li diu a Manelic que te que dormir a una habitació i ella a una altra. Això a ell no li pareix be, perquè són marit i muller i deurien dormir junts, no així. Manelic, fa que al final dormen els dos al menjador, ella seguda i ell segut a terra al costat de Marta.

8. Quins elements aporta a l'obra aquesta darrera escena del primer acte?

Aquesta conversació deixa clar el que sap i pensa cadascú, sobretot per les acotacions, però també amb el que diu cadascú, perquè Marta, per exemple, sap que es un matrimoni de conveniència i no vol dormir amb Manelic, qui pensa el contrari, perquè no sap la veritat, per el que vol dormir a la mateixa habitació que Marta, però no pot perquè ella no vol.

COMENTARI 3

1. Quins personatges hi ha en escena? Mirant la llargària del text de cada un, digueu: quin porta la iniciativa?, quin es limita més aviat a escoltar? En què es veu, fins i tot sense llegir-ho?

Manelic i Marta. Marta es la que més parla, ja que el que intenta fer es defendre's d'alguna manera, perquè es sent culpable, per enganyar-lo amb l'ajuda de Sebastià i perquè li sap mal que ell no sàpiga la veritat i estiga fent tot això per Sebastià, sense saber-ho, com deuria. Marta du la iniciativa i, per tant, Manelic es limita més a escoltar. Es veu en que Marta sempre te més diàleg que Manelic, és més llarg el fragment d'ella.

2. De què parla Marta? Què ha provocat aquestes confessions seves?

Marta parla de la seua vida. Ha provoca que Manelic s'entere d'una part de la història i que quan sàpiga la veritat vulga matar a Sebastià.

3. Quines són les idees clau de la seva defensa? En quins trets de la seva vida pren suport?

Marta diu contínuament que la castigui per tot el que ella li ha fet a Manelic, que li pegue, que la maltracte, o el que vulga, però que li faça alguna cosa, per a castigar-la per el que ha fet. Vol parlar del passat que ha tingut, però Manelic no li deixa perquè la interromp.

4. Marta és un personatge que es fa a si mateix o va a remolc de la seva pròpia història? Quins fets l'han condicionada?

Va a remolc de la seua pròpia història, ja que poc a poc va canviant, però no per ella mateixa, sinó per les coses que van succeint al llarg de tota la història. L'aparició de Manelic, que la gent vulga enterar-se de tantes coses, que Manelic fora tan bo amb ella i no li diguera res, ni li tire en cara coses i que Sebastià la tratara tan mal, fan que ella canvie poc a poc.

5. Marta és refusada per la societat en què viu? N'és conscient? Té cap suport moral en ningú? Què ha començat a canviar en ella?

Sí que és refusada, perquè tots volen saber-ne el que passa a la seua vida, mentre que ella no vol contar res, el que fa que la gent pense que és tancada o antipàtica. Ella és conscient, perquè veu que ningú li dona suport moral i que ningú parla amb ella amb simpatia o preocupant-se per ella per amistat i per la seua salut.

6. Aconsegueix el seu objectiu envers Tomàs? Aquesta commiseració que li demana, la hi atorga ja el públic? Com se l'ha guanyada?

Sí que ho aconsegueix, perquè conta la seua història, des de petita, per el que Tomàs i el lector coneixen ja la seua vida, i s'entén millor el que ha fet i el perquè. Se l'ha guanyada per el que ha patit durant tota la seua vida.

7. Què dóna profunditat humana a la trama: les actituds fixes de Sebastià i Manelic o el món intern turmentat i en evolució de Marta? Per què?

El món intern i personal de Marta, perquè sense voler-ho, ha patit molt des de que va morir sa mare, i per tot el que ha passat i perquè no ha pogut fer altra cosa a la seua vida, està patint ara tot açò.

8. Per què Àngel Guimerà posa aquestes confessions de Marta al segon acte? Quina funció fan respecte al desenvolupament de l'obra?

Fan que entengues millor a Marta i que sàpies com ha pogut aguantar tant de temps amagada de la gent amb Sebastià i com una vegada arriba Manelic, ella es sent alliberada i veu que pot anar-se'n d'allí i per fi deixar tot això que no li agrada i que fa que no es senta be amb ella mateix.

COMENTARI 4

1. Què ha ocorregut —què ha canviat— entre Manelic i Marta en l'escena anterior? Què projecten de fer? Per quina raó?

Marta i Manelic per fi han parlat del que ha passat i han contat, més o menys, el que saben i pensen cadascú de l'altre, de manera que ja estan millor i estan farts de la terra baixa, per lo qual, decideixen anar-se'n a les muntanyes on vivia abans Manelic, i on ell diu que es viu molt millor perquè no hi ha gent.

2. On s'esdevenen els fets? Quan? Quina part del dia és: matí, migdia, tarda, vespre o nit? Quins personatges nous interrompen l'acció a l'escena IX? En quina mesura l'arribada del Mossèn anuncia la de l'amo? Quin personatge ho copsa? Com reacciona? Per quin motiu us sembla que Guimerà fa que Sebastià hagi trigat tant a presentar-se?

A casa Marta, al vespre. Mossèn i Sebastià. En que Mossèn és el majordom de Sebastià i van tots dos junts sempre. Manelic, qui reacciona mal per la manera en què li parla Sebastià, duent-li la contrària i parlant de coses que Manelic no entén, i damunt, també Sebastià li pega una bufetada a Manelic i li diu que Marta és d'ell (Sebastià) i no de Manelic. Per a que la història vaja avançant i al final, en el clímax de l'acció, Sebastià diga la veritat.

3. Amb quins ànims arriba Sebastià? Per què? Com rep la notícia del projecte de Marta i Manelic? Li ve de nou? Ho podia haver sospitat?

Ve a estar amb Marta, sense que Manelic s'adone, com cada nit. La rep molt mal, perquè es dona conte de que Marta se'n va amb un altre, i ell es queda sol, però no vol, perquè vol a Marta per a ell sol i que no se'n vaja, la qual cosa pot fer perquè és l'amo de tot i d'ella també i pensa que pot fer d'ella el que vol. Si que li ve de nou, perquè ell mai haguera pensat que podrien voler-se alguna vegada, perquè d'això ja va intentar encarregar-se quan els volia casar.

4. Per quina raó entren més personatges a l'escena X?

Perquè Sebastià els crida per a que s'enduguen a Manelic fóra, per a que no puga entrar a casa ni fer-li mal a Sebastià, al qual vol matar, però no pot perquè el tiren de sa casa.

5. Com reacciona Manelic davant de la bufetada que li dóna Sebastià i davant de la revelació que ell era l'amant de la seva esposa? Quin canvi d'actitud es produeix envers l'amo? Com s'exterioritza? Li perd el respecte? D'on extrau la seva força? Què ha canviat en ell des que ha arribat?

Molt mal, perquè no s'ho esperava i es fica rabiós i comença a insultar a Sebastià i també vol pegar-li, però no pot. Ha canviat de ser una persona amable, sensata, i enamorada, a ser una persona mal educada, que li perd el respecte al seu amo i intenta agredir-li. La força la extrau del cor, de l'amor que te dins cap a Marta i que fa que ell lluite per ella tot el possible.

6. El diàleg us sembla viu? Què fa que ho sigui tant? Les frases són llargues? El llenguatge és col·loquial, o bé literari? En quins trets es pot constatar?

És molt viu, ja que parlen molt poc cada persona i hi ha molta acció, per lo qual es passa ràpid amb les frases curtes que hi te. És un llenguatge col·loquial. En expressions que diuen els personatges.

7. Quins trets romàntics o realistes podeu descobrir en les escenes IX i X? I l'escena VIII, quin caire té: romàntic o realista? Raoneu la resposta.

Són trets més realistes que romàntics, encara que tenen el seu punt romàntic també, perquè és una lluita entre Sebastià i Manelic per la mateixa dona, per lo qual és prou romàntic també i realista al mateix temps. Al capítol VIII és poden veure les conversacions més sinceres entre Manelic i Marta, ja que és la primera vegada que parlen sobre ells i diuen tot el que saben, i expressen els seus sentiments, el que és romàntic i prou real perquè es coneix la història de cadascú i es pot comprendre el que sent cada persona.

8. En què progressa l'acció en aquestes escenes que comentem? Què hi aporten?

Es progressa perquè ara Sebastià sap que Manelic i Marta es volen, i Manelic a la vegada sap que Sebastià vol a Marta i `acaba l'acció ahi, sense saber com pot continuar i si acaba així o s'arregla.

COMENTARI 5

2. Què ha fet cada un dels protagonistes al llarg del tercer acte fins a l'escena IX inclosa? La seva actuació, què ha aportat de nou a la trama?

Josep, Nando i Perruca parlen de que han fet mal per fer-li cas a Sebastià que és mala persona i traure a Manelic de la seua pròpia casa, que esta molt mal i ara s'arrepentixen, menys Perruca que ha anat manat per Sebastià a avisar a la guàrdia civil de que si trobaven a Manelic que se l'endugueren per ordres de Sebastià. Pepa i Antònia tracten de parlar amb Marta, per a que els conte tot el que li ha passat, però ella es nega, no parla amb ningú, esta gitada al seu llit. Sebastià i Mossèn parlen i acorden que Mossèn parle amb Manelic i l'entretinga, mentre Sebastià parla amb Marta. Apareix Marta al menjador, i Nuri l'ajuda a caminar, i Marta no vol que l'ajuden els demés, perquè s'han portat molt mal amb ella i Manelic. Desprès, Marta i Nuri parlen per a que Marta puga sortir sense que li veja ningú i així poder anar a buscar a Manelic i més tard, mentre Marta espera a que Nuri entretinga els demés, parla ella sola i reflexiona sobre el que va a fer. Marta es topa amb Sebastià i parla amb ell, que és el que ell volia, on li parla de que no se'n vaja amb Manelic, que ell la vol i que es quede amb ell, però Marta no vol.

3. En començar l'escena X, on ocorre l'acció? Quina part del dia és? Quins personatges hi intervenen?

Al quart de Marta, de nit i intervenen Marta, Sebastià i Manelic.

4. Era inevitable l'enfrontament entre Manelic i Sebastià? Per què? Com n'ha creat l'expectativa Guimerà? L'entrada oportuna del pastor, és justificada per l'obra o és una solució ploguda del cel?

Si que era inevitable, perquè els dos estan rabiosos, l'un amb l'altre i com abans els han separat, ara que encara hi son rabiosos, discuteixen. L'ha creat separant-los per Mossèn quan estaven a punt de barallar. Pareix una solució ploguda del cel, encara que l'explicació que Manelic dona també te sentit, però no s'imagina mentre estàs llegint-ho, que entrarà per eixa porta en qualsevol moment.

5. Quines són les primeres reaccions de Sebastià: sorpresa, por?; amenaça, pacte?; plantar cara, fugir, demanar ajut? Com es presenta, en canvi, Manelic?

Està sorprès i te por de que Manelic puga amb ell, també vol plantar cara perquè està Marta davant, però intenta evitar-ho i en canvi Manelic va directament a matar-lo, sense por i sense ajuda de ningú, perquè per Marta fa el que faci falta, ja que les forces li les dona el seu cor.

6. Com justifica Manelic la mort de Sebastià? Per què l'identifica amb el llop?

Sols diu que ha mort el llop, que és com si diguera que ha mort la cosa o l'impediment que feia que no es poguera viure tranquil, era el que molestava i sobrava, creient-se per damunt de tots.

7. Per què se'n torna amb Marta a la terra alta?

Perquè no li agrada l'ambient de la terra baixa i perquè diu que dalt, a les muntanyes viuran millor els dos sols sense ningú més que puga molestar-los.

RESUM BREU

Al primer acte, són presentats tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, na Pepa i n'Antònia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges. En aquest acte en Sebastià que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell però que entre ells hi ha més que això. La vol casar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relació amorosa, sinó, no podrà cobrar certs doblers. El marit que han buscat per la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomàs que era l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a anar al casament i per això en Sebastià el fa fora. Una vegada casats el Manelic i la Marta i visguent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, però en canvi, ell es mostra ferit perquè ell l'estima de veritat a la Marta i es mostra molt il·lusionat per haver-se casat. En Manelic ja es casat amb la Marta i sembla que de tots el del poble, amb l'únic que més o menys es fa és amb na Nuri, cosa que a la Marta li atraurà molt l'atenció i la farà veure en Manelic d'una manera més diferent. La Marta li explica quin va ser el seu passat i com va conèixer en Sebastià. Més tard, en Tomàs explica una historia a les perdigones on es reflexa la maldat d'aquestes. En Manelic, cansat de tanta burla i malícia per part de la gent del poble, s'entera de certes coses que el fan enfadar, és per això que de repent decideix agafar i tornar-se'n a la muntanya amb la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta són atrapats per en Sebastià i en Mossèn. Quan en Sebastià coneix quines eren les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic. En aquest acte es veu al començament, l'arrepentiment dels pagesos per haver tret fora a en Manelic. Encara així segueix l'enfrontament entre el Manelic i el Sebastià. Es veu com la Marta enyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell des de el principi han anat canviant un poc. Al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, però va ser sorprès per en Sebastià, en aquell moment la ràbia d'en Manelic el porta a matar-lo.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'agradat molt, perquè la història d'amor que es conta m'agrada, em recorda a coses personals de la meua vida, i també m'agrada el final que es el millor que podria haver passat a aquesta història, ja que Sebastià s'ho mereix per aprofitar-se de Marta. Les històries d'amor m'agraden perquè sempre em recorden històries que he conegut i també els finals perquè normalment es pareixen a la realitat. Esta història també és prou fàcil de llegir. el que fa que no se te faça pesada i tingues ganes de llegir-la perquè el final pot variar prou segons el que vaja passant i segons l'actitud i la personalitat dels protagonistes de la història. En resum, aquest ha sigut el llibre que més m'agradat llegir ja que altres s'han fet pesats i inclús han fet que no poguera acabar de llegir-lo per perea.