Terra Baixa; Àngel Guimerá

Literatura española y catalana contemporánea siglo XIX # Teatre català de la Renaixença. Moviment cultural. Personatges. Símbols. Llengua i estil

  • Enviado por: Lulaby
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

LITERATURA CATALANA

TEMA 1

  • Situació del teatre català al s.XIX:

  • El context del teatre català del s. XIX l'hem de situar a l'època de la RENAIXENÇA

    Moviment cultural propi de CAT. Agafa idees dl romanticisme

    La lit. Cat. En aquesta època està en decadència degut a una gran crisi agafen models d'altres lites. d'altres països.

    El teatre és un gènere molt popular fet x ser representat x qualsevol pers, en aqsta època el teatre és típic a les festes del poble

    • sainet són populars, fàcils d'entendre, ja q pots sntirt idntifikt amb

    els personatges.

    • melodrama

    La Renaixença vol reconstruir, fer un teatre + culte, i sortir de la dinàmica, fer un producte nacional.

    FREDERIC SOLER signava les seves obres amb el nom de Serafí Pitarra. Feia obres costumbristes, tant en temes , com l'ambient i els persons són molt arquetípics.

    Manera de fer, de viure...

    FREDERIC SOLER tmb fa obres + inscrites en la tradició romàntica, ambientades en altres èpoqs (teatre històric), i amb uns persons + treballats(aprofundits) i menys arquetípics.

    FREDERIC SOLER és el r escriptor q té un interès professional, xl q fa al teatre. Era una mena d'empresari teatral

    Idea nova: voler i poder viure del teatre (abans no es pensava així)

    Les gran línies teatrals de la Renaixença (romàntica-històrica, costumbrista-realista) es van desenvolupar a partir dels '50 (1850) i en determ autors apareixien connectades.

  • Àngel Guimerà:

  • Neix al 1845 a sta. Cruz de Tenerife. Pare català, i mare de les illes canàries. Els seus pares no es van casar fins al 1854, motiu d'escàndol. El matrimoni es trasllada al Vendrell.

    Tenia complex de mestissatge, i es veu reflexat en moltes de les seves obres. Tmb tenia complex de fill bastard. Va tenir un fracàs amorós a l'adolescència. Majoria de persons de les obres : femenins.

    A.G. va començar a escriure en castellà, seguida2 passa al català, escrivint poesia.

    1r q res, ell és poeta. Com a poeta comença al 1871.

    Els anys següents ja participa en els Jocs Florals, guanyant els 3 premis.

    La seva poesia es caracteritza x:

    • el to patriòtic

    • la força descriptiva

    • l'habilitat gramàtica

    • i el caràcter negatiu amb una temàtica sempre molt variada.

    Després de la poesia es va passar al teatre.

    Després de Verdaguer, A.G. va ser el krak. Llavors comença amb unes obres de tendència romàntica, ambientades a l'E. Mitjana amb uns temes universals, i amb uns diàlegs molt elaborats i poc realistes. L'obra + representativa d'aqsta època: Mar i Cel. La 1a obra d'A.G. : Gal·la Placídia (teatre) es va estrenar l'any 1879.

    En un moment de la seva vida A.G. s'interessa xl catalanisme polític.

    Les seves idees són conservadores. Sovint les obres literàries reflecteixen aquest catalanisme. A.G. té una gran habilitat com a orador. Tot això va ser q fos objecte de molts homenatges. Era un personatge molt reconegut.

    L'any 1911 ingressa a l'institut d'estudis catalans (IEC). No era partidari de la reforma de Pompeu Fabra. Mor l'any 1924.

  • Terra Baixa i els altres drames dels '90:

  • Quan A.G. escriu TB ja és un autor consagrat (famós). Fins i tot ha estat reconegut en altres àmbits de no pas la lite catalana.

    Algunes de les seves obres s'estrenaven abans en castellà q en català.

    Maria Guerrero, directora i actriu molt IMP, va fer impulsar moltes de les seves obres (d'A.G.) en castellà.

    En aquesta època, el teatre de Guimerà evoluciona, dsd les obres en vers d'ambientació històrica a les obres d'ambientació contemporània, components realistes i fetes en prosa; per això aqsta etapa del teatre d'A.G. es considera l'etapa de DRAMA REALISTA.

    A la dècada dels 90, A.G. trenca amb les tragèdies romàntiques fent obres d'ambientació contemporànies xq el públic es senti + identificat.

    La majoria d'obres d'aqsta època no són gaire famoses, xò són molt costumbristes, és a dir, q tot eren costums d'aqlla època. Eren obres on no hi havia símbols. Aquestes 1res obres donen pas a les altres:

    En Pólvora, 1893 trobem elements q després s'aniran repetint a la resta de drames dels 90, obra q marca un canvi, respecte les altres.

    Idea principal q trobem en aqsta obra (encara q dp la trobem en altres): la IMP del tema de les relacions de poder, tema ja tractat en algunes obres anteriors, xò q ara és analitzat dsd 1 perspectiva contemporània, i tracta el conflicte social entre el món dels treballadors i el món del capital.

    Molt relacionat en el tema de les relacions de poder, trobem sovint el tema de la relació amorosa triangular, és a dir, 2 homes 1 dona. 2 dones 1 home. Amb diferents interessos. Sovint trobem una dona objecte, desig dels 2 homes q és tractada com a mercaderia i q està al centre de tot el conflicte.

    Obra ------ capatàs

    Cacic ------ desarrelat

    Un altre aspecte és el de la progressiva desintegració del mite edèmic, consistent en presentar el món rural com a garantitzador de l'harmonia social. D'aquí, la dif simbòlica entre la TB i la TA (camp/ciutat)

    La TB és una part del món rural q no actua com a paradís redemptor (q perdona)

    Com a conclusió, TB marca un punt culminant en la visió pessimista d'A.G., q situa la llibertat personal, la bondat i l'amor, fora de la societat humana, com a aspiracions condemnades al fracàs. Per expressar aqstes idees, A.G. ho manifesta a través de persons marginals (víctimes de la societat).

    En els drames dels '90, tb hi trobem canviats alguns elements procedents d'altres tendències o d'etapes anteriors.

    Un aspecte naturalista és la descripció detallada de l'escena. Junta2 amb el fet q els persons realitzin sobre l'escenari feines quotidianes; x últim, tb es pot considerar naturalista, el fet q els persons utilitzen un registre lingüístic molt col·loquial i lleugera2 dialectalitzant.

    Pel q fa als trets romàntics destaca sbtt el simbolisme de la TA i TB i d'altra banda, el mite de bon salvatge (Rousseau).

    Els 5 principals drames dels '90 es poden dividir en 2 grans blocs:

    en Pólvora

    la festa del blat

    Aqstes 2 obres van provocar un escàndol notable. El tema d'aqstes obres era l'anarquisme (acaba de sorgir) i sovint es denúncia la violència i l'esclavitud del treball i acaben proposant solucions basades en la bodat.

    El bloc de Maria Rosa, TB, i la filla del mar poden ser considerades una trilogia.

    3 obres q van fer molt famós a l'autor (x la qualitat) coincideixen en el moment de màx. èxit de l'autor. Estan construïdes a partir de tècniqs similars.

    Un altre tret és q en els actes en q es divideixen s'hi exposa respectiva2 un planteja2, una condensació, i en el 3r acte trobem una explosió ( de vegades coincideix amb una escena violenta q alhora coincideix amb la mort d'algú).

    Els protas són persons q manifesten unes passions individuals q acaben provocant violències col·lectives. La trilogia planteja un problema de possessió amorosa, q està relacionada amb problemàtiqs econòmiqs socials.

  • Terra Baixa:

  • estructura:

  • a l'obra de TB s'utilitzen diff monòlegs x explikr basica2 els senti2s dels personatges. Aqsts monòlegs són una mena de lluita dels persons amb la seva consciència.

    A.G. utilitza monòlegs amb la Marta x aclarir senti2s de la Marta.

    3 monòlegs de la Marta, utilitzen diff monòlegs x explikr basica2 els senti2s:

    · 1r acte, esc 4: marta: casa2 q no desitja, se sent utilitzada. Se sent en deute amb el Sebas, ja q la va acollirquan era peque i al seu pare tb.

    · 2n acte, esc 3: marta: recorda a Sebas com una persona dolenta, vol oblidar-lo. Té un senti2 de culpa en vers al q ha fet a en Manelic, i aqst senti2 fa q es torni en amor.

    · 3r acte, esc 8: marta: desesperada, porta una trama x intentar escapar de Sebas, Nuri l'ajuda xò no ho aconsegueix. Podem veure q Marta està molt nerviosa, no té les coses clares i té molta por.

    · 2n acte, esc 5: les veïnes tafanegen, Tomàs explica una rondalla ales veïnes (Perdigones: pepa i antonia)

    · 1r acte, esc 6: manelic: explica un somni a les veïnes q tractava de l'aparició de la mare de Déu.

    · 1r acte, esc 12: manelic: ensenya la 1ra pesseta q ha guanyat a la Marta, aqsta li va donar el Sebas quan va matar el llop. Això fa referència tmb amb el final de l'obra quan Manelic mata al Sebastià.

    DIVISIÓ EN 3 ACTES:

    La trama es desencadena a finals del 2n acte.

    L'acció està marcada x elements premonitoris al I acte:

    • el somni de manelic: en el somni qda molt clar la dualitat (verge-bruixa). Dins d'aqst somni s'hi barregen elements pagans i elements cristians

    el mal: bruixa el bé: verge

    La Marta fins q no s'acaba de definir el seu caràcter la diuen: aigua amarganta(al 2n acte).

    • El fet de representar al Sebas com a llop i la Marta com a cabra. (acte I, esc 5) passa en el moment en q Tomàs diu q Manelic crida a una de les seves cabres amb el nom de Marta. Manelic pregunta xl llop i li han insinuat q és el Sebas.

    • Relació passional entre Marta/Sebas (acte I, esc 4). La Marta té consciència de culpabilitat. Marta se sent atreta x una pers q sap q no li portarà el bé. Relació fatal ja q està marcada x la idea de possessió.

    • Atracció de Nuri x Manelic (acte I, esc 6). Aqsta atracció marca una relació peculiar entre Marta i Nuri. No és relació uniforme.

  • distribució de l'acció:

  • Al 1r acte (12 escences) l'acció avança molt rapida2.

    Les escenes tenen una extensió desigual en funció de si fan avançar l'acció, si aporta humor, o si simple2 afegeixen tensió. Les escenes + tenses són: 7 i 8 de l'acte II.

    Al comença2 dels 2n acte ens diuen q han passat 10 dies. I del 2n al 3r han passat no+ unes hores.

  • monòlegs lírics:

  • protagonitzats x la Marta qda molt clar els sentiments de la Marta (q evolucionen dsd la supeditació a Sebas fins a l'enamoramnt a Manelic.)

    Aqsts monòlegs representen una lluita amb la seva pròpia consciència.

    El monòleg és un recurs inversemblant dsd l'òptica del drama realista. Són monòlegs marcats x la fluidesa i pel to antiretòric.

    EVOLUCIÓ DEL 2N ACTE:

    El 2n acte no aporta practica2 res de nou ala trama. En l'esc 4 se'ns dóna + informació del passat de la Marta.

    En aqst 2n acte es desfà l'equívoc entre la Marta i el Sebas.

    Tmb es fa + evident el poder de Sebas x damunt de tothom. Cap al final, ja es comença a preparar el desenllaç.

    EVOLUCIÓ DEL 3R ACTE:

    L'inici d'aqst acte és molt lent, ho fa pq l'autor vol destacar una imatge patètica del Sebas.

    Tmb en aqsts moments es manifesta el penediment del persons secundaris

    (del cor)

    · caràcter poc domesticat (mesell)

    · tafaneria

    · símbol de la societat q actúa en contra dels q són dif. X covardia.

    CONTRAST TRÀGIC/CÒMIC (escenes):

    En el 1r acte aqst contrast és molt evident, aqst contrast es va perden al 2n i al 3r acte ja no s'hi veu. (tot és tens i dramàtic)

    A mesura q l'acció avança es va definint entre els persons principals i secundaris.

    EVOLUCIÓ CONSTANT:

    L'obra té una evolució dels fets constant: poqs interrupcions temporals. Els 3 moments + IMP en què l'acció s'interromp són:

    • 1r: el somni de Manelic (acte I, esc 6)

    • 2n: història de la Marta (acte II, esc 4)

    • 3r: la rondalla de Tomàs cap a les Perdigones, to popular. (acte II, esc 5)

  • Personatges:

  • Marta/Manelic: Pateixen un procés d'aprenentatge del bé i del mal.

    Manelic és bo i el fet de conèixer la Marta, Manelic experimentarà en procés d'aprenentatge del mal a través de la Marta.

    La Marta q no+ havia conegut el mal, a través de Manelic coneixerà el bé.

    L'amor de Manelic dóna seguretat a la Marta i tb li proporciona l'autoestima q li faltava. És un amor redemptor, pq deixa enrere tot allò dolent de la Marta.

    Pel q fa al Manelic, la seva actitud va canviant progressiva2, malgrat q d'entrada ja s'apunten alguns trets del seu caràcter.

    El Manelic és un person q en un mo2 donat aprèn a odiar al seu amo.

    Manelic es converteix en un subordinat de la Marta. Marta no és no+ x Manelic l'amor, sinó q tmb allò q el fa reaccionar mitjançant el dolor.

    “aigua amarganta” és l'aigua de la mar, la + pura és de la muntanya, és símbol de la Marta.

    En l'àmbit de la TB els integrants del triangle amorós viuen la seva experiència passional dsd el dolor.

    El Sebas tmb és una víctima de les lleis de la TB (Sebastià = amo de tot)

    Molts persons secundaris tenen una funció instrumental, xò a través d'ells l'autor ens vol dir alguna cosa.

    El Xeixa en un 1r moment el trobem al molí. És un person q sap destriar (el q és correcte i el q no).

    El Mossèn és un objecte en mans del Sebas. Fent aqsta crítica al Mossèn es veu clara2 com A.G. reflexa el seu anticlericalisme .

    Es diu q la visió q es dóna dels persons secundaris ñes una visió q representa el poble, la gent del carrer.

    les obres d'A.G. tenen un contingut moralitzador.

    La imatge q dóna del cor és moralitzador x a q la gent aprengui a recapacitar i a demanar xdó.

  • Símbols:

    • Terra Alta: puresa / Terra Baixa: misèria dualitat geogràfica. Transforma el paisatge en símbol. Aqst símbol té connotacions en l'àmbit lingüístic: el llenguatge (ala TA) no té enganys. Manelic fa diferències entre la TA i la TB sns voler. (llenguatge pur).

    A la TB on tot està sotmès a l'engany, trobem q els conceptes ens enganyen: a la TB el concepte de marit i muller és ambigu (Marta dona de Sebas xo esposa de Manelic)

    Àmbit polític/nacional: rerafons simbòlic, q diu q hi ha una CAT ignorada deixada en 2n terme (de la TA) i on hi ha els governants....(TB) amb la unió de la Marta i el Manelic (TA + TB) A. Guimerà vol reflectir un intent de justícia x tothom.

    Des de el punt de vista personal la TA és com un refugi.

    El q ell no va poder fer en vida ho fan els seus persons ala literatura.

    Conclusió: darrera de tot això tmb hi ha una càrrega de romanticisme q té a veure amb el fet de veure l'amor com una passió redemptora (q cura).

    • Aigua pura: Manelic Terra alta

    • Aigua amarganta: Marta Terra baixa

    • Cabra: Marta tant la Marta com la cabra són propietat del Manelic.

    • Llop: Sebas Manelic veu al llop com una bèstia q ha de matar. Manelic mata al Sebastià. “he matat al llop (Sebas símbol negatiu)

    • Ganivet: acte II, esc 8: quan Manelic i Sebas es barallen x la Marta.

    • El duro i la sang: I acte: el duro significa un símbol associat a un sistema de valors propi de la TB (llei de la propietat). Després hi hja la idea de la sang en què en l'obra forma part d'un sistema de valors propi de la TA, q està relacionat en qüestions essencials de la persona.

    Quan Manelic i la Marta se n'adonen q s'estimen, Manelic fereix a Marta i surt sang en símbol del pecat q porta la Marta sobre. (el bateig de sang de la Marta)

    redemptora

    unes caraterístiqs q té la sang en l'obra, Àngel G. tmb les dóna en l'aigua.

    (principi de vida simbolitza els 2 persons : aigua amarganta/pura.

    • El llop: és l'únic element negatiu de la Ta. El llop a la TB casi no arriba. El Sebas representa una autoritat aparent2 forta, xo q té moltes febleses (dones, joc...)

    Manelic aparent2 és molt feble, sns poder, xò té la força q li dóna la llei natural. L amort del llop significa el rebuig d'una societat basada en la propietat, en el duro, i l'exaltació d'un orde redemptor q en el fons es tracta d'una idea utòpica (irrealitzable).

  • Llengua i estil:

  • Guimerà fa servir el, la, els, les quan està calmat, xo tmb utilitza lo substituint el, i los x els.

    Lo com a construcció castellanitzada.

    A devant de CD de pers, devant de vocal incorpora en en comptes de A, en+a és més col·loquial.

    Predominen frases interrogatives i exclamatives. Hi ha frases inacabades x la interrupció dels persons.

    formes verbals q ara són col·loquials, abans no.

    Castellanismes en vbs i en paraules.

    Ex:

    • aquest aqueix

    • aquestos aqueixos

    PN's febles amb tendència arcaica (me trobo bé)

    Espereu's-e-espereu-vos.

    PN'S febles no estricta2 necessaris gramatical2 pq són una emancipació de paraules de la mateixa frase.

    A.G. fa servir frases fetes (sbtt en el 1r acte)

    • acte I, esc 1: lo floret de la joventut = la bellesa de la joventut

    • acte I, esc 4: em van agafar com una bèstia i com una bèstia m'han criat (m'han tractat com han volgut)

    • acte I, esc 5: és un totxorrot (és un bèstia)

    A nivell lingüístic l'autor una un registre col·loquial en què barreja alguna característica dialectal, això ho fa en un intent de conseguir + versemblança q pot ser possible, aqsta tècnica és treta del naturalisme.

    L'abundància de frases fetes, breus, exclamacions (llenguatge directe) fa q l'acci´sigui + ràpida, xò tmb en l'obra s'inclouen algunes frases, parla2s, de caire + líric, + literari.