Terra baixa; Àngel Guimerà

Literatura española contemporánea del Siglo XIX. Teatro Naturalista # Dramaturgia catalana. Argument. Personatges

  • Enviado por: VaKiTa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

TERRA BAIXA

QÜESTIONARI

Constants en el teatre de Guimerà

  • En les obres de Guimerà és una constant l'aparició d'un personatge que no està ben integrat en la seva societat, marginat. Qui és aquest personatge a Terra Baixa? Per què es troba en aquesta situació?

  • El personatge marginat és la Marta, i la raó per la qual es troba en aquesta situació és la relació que manté amb el Sebastià. Aquest la tracta com si fos una possessió més, fa amb ella el que vol i ella ho accepta per que sent que li deu tot allò que és (la va recollir quan estava en la misèria i li va donar treball al seu “pare”).

  • Qui fa canviar aquesta situació? Hi té res a veure l'amor, amb aquest canvi? Com neix l'amor entre els dos personatges? De sobte?

  • La situació que pateix la Marta canvia quan apareix el Manelic. A poc a poc se n'adona de l'engany del Sebastià i de la bondat del Manelic. Això fa que s'enamori del Manelic, tot i que això no sigui el que havia planejat el Sebastià. D'altra banda, el Manelic s'estimava la Marta des del principi, des que va saber que es casarien i, segons les paraules del personatge, molt abans.

  • Com se sent la Marta després del seu casament amb el Manelic? Creus que Guimerà fa una idealització del matrimoni?

  • Tot i que al principi la Marta rebutja el Manelic, i se sent completament desesperada, amb el pas del temps i mentre el va coneixent se'l va mirant amb uns altres ulls fins que al final és ell a qui estima.

    En la meva opinió, aquest fet demostra la idealització que Guimerà fa del matrimoni, ja que, tot i que en un principi sembla que aquest no tindrà èxit, al final triomfa.

    “Marta: (...) que si a l'anar a la iglésia ho feia per força, al sortir-ne, amb tot i la pena que em rossegava per dintre, jo em deia (...) que aquell home era el meu marit, una cosa meva (...)!” Acte segon, IV.

  • Pots intentar justificar el títol de l'obra? Creus que hi ha algun espai idealitzat a Terra Baixa?

  • El nom de “Terra Baixa” fa referència a la plana, és el lloc on es desenvolupa l'obra. S'idealitza la “Terra Alta”, la muntanya, com un indret pur, no contaminat per la societat.

  • Creus que Guimerà intenta fer alguna denúncia social a Terra Baixa o, simplement, és un individu que amb la seva actitud egoista i despòtica fa que les coses no funcionin?

  • Guimerà el que critica és la societat en la que viu, no un model d'home concret, i defensa l'idea que “l'home neix bo i la societat el perverteix”. El Manelic és el model d'home “no pervertit” per la societat, tot el contrari que el Sebastià.

    Elements romàntics

  • El triangle Marta-Sebastià-Manelic està format per personatges agitats per la passió. Dóna algun exemple de la passió extrema de Sebastià i de la de Manelic.

  • Quan, a l'escena VIII del segon acte (escena de gran tensió), desprès que la Marta el provoqui, ell la fereix amb un ganivet:

    “Manelic: Doncs té, maleïda! (Ferint-la en un braç.)”

    La passió del Sebastià es pot veure en l'escena IX del tercer acte:

    “Sebastià: No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s'ha acabat el món per nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!”

  • Digues quins trets defineixen la manera de ser de Manelic.

  • El Manelic, al principi de l'obra és innocent, bo feliç, pur... però un cop casat amb la Marta comença a adonar-se que hi ha quelcom amagat i es torna distant, desconfiat, trist... En general té una actitud força primitiva degut al fet que no tracta gairebé amb persones, i les tracta com si fossin part del seu ramat.

  • Qui és Sebastià? Quins trets defineixen la seva manera de ser?

  • Sebastià és l'amo, té un caràcter extrem, és manipulador i juga a dues bandes, enganya, menteix,.. per aconseguir els seus propòsits. És cruel, egoista,...

  • Els personatges romàntics tenen uns orígens incerts que reflecteixen la difícil manera d'encaixar en la seva societat dels autors romàntics. En quin personatge de l'obra es donen aquests orígens incerts?

  • El personatge d'orígens incerts és, sens dubte, la Marta, tot i que ens els acaba explicant, però són foscos i llunyans, diferents als de la resta.

  • En l'obra tenim una mitificació romàntica de la infantesa perduda. Quin és el personatge que oposa la seva innocència a la malícia dels altres? És aquest personatge més a prop de la Marta que dels altres? Per què?

  • La Nuri, un personatge molt innocent i infantil, potser massa per la seva edat. Es troba més a prop de la Marta és dels pocs personatges que la tracta bé i per que la Marta s'hi sent identificada: la Nuri li recorda ella mateixa quan era jove.

    “Marta: (...) Més jo no vui que el Manelic parli més amb la Nuri (...) que aixís (...) parlava amb mi el Sebastià quan me va conèixer! (...)” Escena III, acte segon.

  • T'has fixat que a l'obra tenim nombroses premonicions dels fets que passaran després? Digues-ne unes quantes.

  • A l'escena VI del primer acte el Manelic explica als pagesos un somni premonitori que va tenir la nit abans que el Sebastià els prometés a ell i la Marta.

    A l'escena V del mateix acte el Tomàs diu, referint-se al Manelic “(...) que un dia de poc no mata un home.”, premonició del que succeirà al desenllaç de la història.

    Elements realistes

  • L'obra està escrita en prosa o en vers? Et sembla que això deu ser propi del teatre romàntic o del realista?

  • L'obra està escrita en prosa, característica típica del teatre realista.

  • En quina època històrica diries que se situa l'acció?

  • L'època contemporània a Guimerà, fet també característic dels escriptors realistes.

  • Com són els personatges del cor que envolten el triangle Marta-Manelic-Sebastià? Sofreixen alguna evolució? N'hi ha algun que des del principi mantingui una actitud diferent dels altres envers la Marta?

  • Els personatges secundaris són els treballadors del Sebastià: Els germans i les germanes Perdigons (Pepa, Antònia, Nuri, Josep, Nando i Perruca), el Mossèn, el Tomàs i el Xeixa i apareixen més pagesos i pageses. La majoria d'ells estan caracteritzats per la tafaneria o la mala intenció i actuen en benefici propi. Hi ha alguns personatges, però, que no actuen així com ara el Mossèn, el Xeixa i la Nuri. Tots tres mostren una actitud diferent cap a la Marta: el Mossèn, que fa poc que treballa per al Sebastià, diu a la Marta tot allò que pensa (li tira en cara l'engany del Manelic i l'acusa de perdre el Sebastià) i desprès d'escoltar la història d'aquesta canvia de parer respecte a ella; el Xeixa, que és l'únic que des del principi qüestiona les accions de l'amo, no vol tafanejar sobre l'afer del casament, sembla que s'estima la Marta en secret; la Nuri s'estima la Marta, i la seva innocència i el seu desinterès fan que la tracti de forma diferent als altres.

  • Busca alguns exemples de llenguatge col·loquial en els diàlegs.

  • Repeticions en els diàlegs.

    “Nuri: (...) i ells que passen poc a poc, poc a poc, com si fessin passeio (...).” (Acte primer, escena II).

    “Nando: Letxuguino!” (Acte primer, escena VII)

    “Manelic: Quan lo sinyor Sebastià ho sàpiga la mata an ella!(...).” (Acte segon, escena I)

    Estructura

  • Digues quants actes té l'obra i quin és el contingut de cada un.

  • L'obra té tres actes. El primer és el plantejament de la història, format per dotze escenes i que va des del començament de l'obra fins la nit del casament de la Marta i el Manelic; el segon acte és el nus, el desenvolupament de la història, que va des d'uns dies després del casament fins que la Marta i el Manelic decideixen fugir però el Sebastià els separa; el tercer acte ja és el desenllaç, la Marta es tanca i no vol sortir fins que la Nuri la convenç per escapar-se amb el Manelic però el Sebastià li ho impedeix, apareix el Manelic i el mata.

  • El teatre de Guimerà es caracteritza per la successió d'escenes amb pocs personatges (sístole) i escenes amb molts personatges (diàstole). Explica què és una escena. Després dóna algun exemple concret d'aquesta sístole-diàstole. Fixa't que la intensitat dramàtica creix quan el nombre de personatges en escena és menor.

  • Una escena és una unitat marcada per la intervenció dels mateixos personatges.

    A l'escena III del primer acte hi ha els següents personatges: Marta, Pepa, Antònia, Nuri, Josep i Nando; a la següent, la IV, hi ha només la Marta.

  • Dóna algun exemple de monòleg de gran intensitat dramàtica en què un personatge expliqui els seus conflictes íntims.

  • La escena III del segon acte és un monòleg de la Marta de gran intensitat, se n'adona de con és veritablement el Sebastià i que el Manelic se la estima de debò.