Terra baixa; Àngel Guimerà

Literatura catalana contemporánea. Siglo XX. Teatro y drama naturalista. Argumento. Personajes. Simbolismo # Dramatúrgia catalana naturaliste. Argument. Personatges. Simbolismes

  • Enviado por: Viell Noset Aranzitaburu
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

TERRA BAIXA

SIMBOLISMES

EL LLOP:

En Manelic explica a la Marta que a la terra alta, on ell viu, hi havia un llop que cada nit es menjava una ovella del seu remat. Un dia va decidir muntar guàrdia i va observar com el llop agafava una ovella pel coll i la hi duia. Es va posar enmig del camí i va començar a lluitar amb el llop. Es va llençar al llop ganivet en mà i ambdós van caure rodolant cap avall mossegant-se mútuament com si fossin dos animals salvatges. Al matí següent, els pastors van trobar en Manelic inconscient i malferit en el fons d'un torrent. Al costat d'ell es trobaven els cadàvers del llop i l'ovella. En Manelic el van dur a sanar les seves ferides a una fonda i un dia va aparèixer per allí en Sebestià. Li va donar una moneda que en Manelic va tacar amb les seves mans ensagnades (la moneda tacada de sang és també simbòlica ja que representa dues concepcions oposades: el poder econòmic d'un amo i la labor dels seus treballadors. No obstant això, aquestes dues concepcions tan oposades és requereixen mútuament, ja que el poder econòmic d'un amo es basa en el treball dels seus servents i la supervivència d'aquests és possible gràcies a la protecció d'un senyor). L'amo li va dir: "Per cada llop que matis t'hi va un duro". Des de llavors, en Manelic adora el seu amo.

Simbolisme: el llop representa en Sebestià. En certa manera l'amo és una mena de llop que s'aprofita de la seva posició social per abusar dels seus treballadors (les ovelles). També hi ha un altre simbolisme entre la Marta i la moneda (que representa la riquesa, no exclusivament econòmica). L'amo li diu en Manelic que li donarà una moneda per cada llop que mati, i des de llavors en Manelic no ha pogut matar cap llop. Quan al final del llibre en Manelic exclama: "He mort el llop! He mort el llop!" després d'assassinar en Sebestià, es duu amb ell a la Marta, que val més que tots el diners del món. El simbolisme és que la Marta representa el premi que en Manelic rep per matar en Sebestià.

TERRA BAIXA I TERRA ALTA:

En l'obra es distingeixen dues zones: Terra alta i Terra baixa. L'autor no es refereix a aquestes zones des d'una perspectiva geogràfica, sinó des d'una perspectiva de realitat i comportament humà.

Simbolisme: a la terra baixa és on hi ha persones, i per tant corrupció, odi i opressió. A la terra alta, on viu en Manelic, hi ha poques persones i es pot viure tranquil. L'autor no es refereix a paradisos ni inferns per a descriure la realitat humana. Descriu aquesta realitat amb terres. La terra alta no està idealitzada com un paradís, ja que l'absència de població la converteix en un lloc trist i solitari. Des del meu punt de vista l'autor intenta descriure'ns a dues persones submergides en dos mons: en Manelic viu en un món solitari i trist i la Marta viu en un món amb un règim estricte establert, en el qual habita gent que no la comprèn i dóna suport. L'amor que senten mútuament els durà a somiar amb viure en la terra alta, que és un lloc inhòspit i de pau. Aquest somni no és més que una necessitat d'alliberar-se de l'opressió de la terra baixa, ja que a la terra alta no hi ha limitacions pel seu amor.

¿QUINS PERSONATGES PARLEN DE "VOSTÉ" EN SEBESTIÀ I QUINS NO?

Parlen de "vosté": Nando, Pepa, Antonia, Josep, Perruca i Manelic (en Manelic tracta de "vosté" en Sebestià al principi, però quan descobreix tota la trama deixa de tractar-lo de "vosté" i acaba assassinant-lo).

No parlen de "vosté": Móssen, Tomás, Marta i Xeixa.

PROCÉS DE DESCOBRIMENT DE LA VERITAT QUE SEGUEIX EN MANELIC I ELS CANVIS D' ACTITUD QUE VA PRENENT VERS LA MARTA I EN SEBESTIÀ

Vers Marta: després de les noces en Manelic estima la Marta amb bogeria però nota que ella no sent el mateix. A la Marta li fa fàstic en Manelic i està amb ell per obligació, no per amor. La Marta creu que en Manelic coneix la trama i al principi el considera un mal home que s'ha aprofitat de la situació, però quan descobreix que no sabia res acudeix en Tomás i ambdós es penedeixen d'haver tractat així a un pobre noi innocent. En Manelic acaba descobrint la veritat i el seu odi es dirigeix llavors cap a dues persones: la Marta i en Sebestià. Però la Marta està molt penedida i li suplica en Manelic que la mati perquè ho mereix. Ell no vol fer-ho perquè l'estima, però finalment la fereix en un braç. La Marta es sent llavors feliç i alliberada. A partir d'aquest "bateig de sang", la Marta pasa a ser la dona d'en Manelic. Ja no existeixen trames ni mentides en el seu amor. En Manelic estima molt la Marta i odia amb més força en Sebestià. Ambdós desitjaran fugir de la terra baixa i iniciar una nova vida. El seu amor és ja autèntic.

Vers Sebestià: al principi, en Manelic adora el seu amo i li té un profund respecte. En Sebestià el va anar a veure quan s'estava recuperant de les ferides que li va fer el llop i fins i tot aconsegueix que la Marta es casi amb ell. A causa de això en Manelic només sent gratitud cap al seu amo i es considera un vassall seu. Però més endavant les coses es compliquen i en Manelic comença a dubtar. No vol treballar en el molí, com li ha proposat en Sebestià, ja que la seva llar es troba a la terra alta. A més, comença a sospitar que hi ha alguna cosa extranya en les seves noces perqué al poble es riuen d'ell. Finalment descobreix la trama i el seu odi cap en Sebestià es converteix en una cosa personal. El seu amo l'ha traït i l'ha utilitzat per poder casar-se amb una pubilla rica i saldar els seus deutes. Després d'una baralla amb en Sebestià, en Manelic decideix fugir a la terra alta acompanyat de la Marta, però els germans de la Nuri l'hi impedeixen. Encara havent-lo tret de les hisendes d'en Sebestià i denunciat davant la policia, en Manelic tornarà per alliberar a la Marta i assassinar el seu amo.

CONFLICTES ENTRE AMO I TREBALLADOR

El primer conflicte el protagonitza en Xeixa. Aquest honrat treballador és l'únic que des del principi planta cara en Sebestià i mostra un clar desacord amb les noces. A més, confessa en Tomàs tota la veritat sense cap tipus de temor al seu amo. La seva fermesa davant la injustícia li costa haver de marxar-se de les hisendes d'en Sebestià. Però en Xeixa no està lligat a cap amo i es marxa decidit. Ja està fart dels abusos d'en Sebestià. S'en va al final de l'acte primer.

El segon conflicte és entre en Manelic i en Sebestià. Aquest conflicte el va iniciar en Sebestià aprofitant-se d'en Manelic. En Manelic se sent traït al descobrir tota la veritat i dirigeix el seu odi en Sebestià. En Manelic és valent i no li té por en Sebestià. Arriba a barallar-se amb ell però és tret pels germans de la Nuri fora de la terra baixa. Tornarà més endavant per alliberar a la Marta i quan hi torna és reptat a una lluita pel seu amo. Aquest li demana que lluiti sense armes, així que en Manelic llença el ganivet al terra. Just en aquest moment en Sebestià s'abalançà sobre el ganivet per agafar-lo, però en Manelic l'atrapa a temps i l'escanya amb les seves mans. En Sebestià anava a rebre la visita del pare de la pubilla Salas just el dia en que és assassinat.

DEFINICIÓ DEL PERSONATGE DE NURI

És la germana petita de les Perdigones. El seu caràcter feble i la seva manera d'ésser suggereixen que és una persona molt sensible i bona. La seva edat deu rondar en els quinze anys. És una noia que estima molt a la Marta perqué li fa com de germana gran. Respecte els seus germans, és la persona que més bé s'ha portat amb la Marta. La seva única meta és que la Marta sigui feliç. No se saben els motius de tanta amistat, però jo suposo que l'autor ens intenta transmetre un personatge que ha estat en contacte amb la dura realitat de la Marta i els abusos que sofreix d'en Sebestià i que per tant desitja que la Marta pugui ser feliç.

Quan la Marta comença a viure amb en Manelic, s'enfada amb la Nuri i fins i tot arriba a prohibir-li entrar a casa seva. La Nuri no pot arribar a entendre el motiu pel qual la Marta l'odia. Al final de l'obra el personatge de la Nuri es fa imprescindible. La Nuri ajudà a la Marta a fugir amb en Manelic. Després de la baralla d'en Manelic amb en Sebestià, els germans de la Nuri s'encarreguen de vigilar que la Marta no pugui escapar. Nuri aconsegueix distreure els seus germans i així treure a la Marta d'allí. Les últimes paraules que dirigeix a la Marta són: "I escolta, que no te'n descuidis: dónali expressions (records) de part meva, sents?". La Nuri havia confiat sempre en Manelic, quan altres creien que era un salvatge i una mala persona.

PLANTEJAMENT, NUS I DESENLLAÇ ¿TÉ QUE VEURE AMB ELS TRES ACTES?

No. Gairebé tota l'obra l'ocupa el nus. El plantejament dels personatges i el tema es presenta al llarg del primer acte. A partir del segon comencen els embolics. El desenllaç és decideix a les últimes pàgines. L'autor no divideix l'obra seguint el criteri de: plantejament, nus i desenllaç. El primer acte tracta de l'engany que pateix en Manelic, del casament i de tota la mentida creada. Al segon acte ja són casats i començen les sospites; finalitza amb el descubriment de la veritat i l'expulsió d'en Manelic de la terra baixa. Al tercer acte en Manelic torna a la terra baixa per alliberar la Marta i matar en Sebestià.

REACCIÓ DE LA MARTA

El sofriment de la Marta està present en tota l'obra, sobretot en els seus monòlegs. La Marta no vol casar-se perquè en Manelic li fa fàstic i sofreix per això. Des que era petita ha estat aguantant els abusos del seu amo i es planteja el suïcidi ja que la situació es fa insostenible. Quan descobreix que en Manelic és també una víctima de la trama, troba suport en Tomàs, l'ermità. Ambdós es penedeixen d'haver enganyat en Manelic. La Marta comença llavors a conviure amb en Manelic. Sap que en Sebestià no li treu els ulls de sobre i que quan cregui adequat abandonarà la pubilla Salas per a tornar a abusar d'ella. La Marta no suporta en Manelic i només algunes vegades es diverteix escoltant els seus contes i històries. Com conseqüència del "bateig de sang", la Marta i en Manelic s'estimarán. A partir de llavors l'existència de la Marta rep una ràfega d'esperança. Aquell home al que tant odiava s'havia convertit en el seu marit.

Coincidint amb aquesta revelació d'amor arriben els problemes. En Sebestià s'assabenta de la relació amorosa i es baralla amb en Manelic, que és tret fora de la terra baixa amb l'ajuda dels germans de la Nuri. La Marta es comença a trobar malalta llavors. Comença a comprendre que sense en Manelic la vida no té cap sentit. Gràcies a l'ajuda de la Nuri i a l'arribada d'en Manelic per rescatar-la, aconsegueix fugir per sempre de la terra baixa. En les últimes pàgines podem observar que la Marta està molt emocionada i nerviosa, com un home que sap que li queda poc per sortir de la presó. Jo crec que l'autor ens intenta descriure amb la Marta la pressió psicològica i la gairebé esclavitud a la qual estaven sotmeses moltes dones que eren propietat d'un amo en aquella època.

PERSONATGES

Manelic: en Manelic és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i un ermità anomenat Tomàs. És una persona innocent, amb trets i instints animals. En Manelic és un home de camp que vesteix amb samarres i s'enfronta als animals salvatges com si fos un d'ells. La seva manera de comportar-se en l'obra ens diu que és un ésser d'un caràcter difícil però amb un gran cor.

Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura. Quan s'assabenta de qui es en Sebestià realment, passa d'idolatrar-lo a odiar-lo profundament. En Manelic estima molt a la Marta i arriba a matar per ella.

Marta: els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies de Barcelona. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra Baixa d'en Sebastià, i són acollits per ell, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arribà al poble, i davant d'ell es mostra feble. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho. La Marta es una persona molt feble però amb una gran sensibilitat. Ha viscut tota la seva vida sotmessa en Sebestià i l'arribada d'en Manelic canvia la seva manera de veure el món.

Sebestià: en Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista que té molts deutes per culpa de dos vicis: les dones i el joc. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar perquè està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti molts guanys. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar de la seva relació amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba en Manelic i comença un triangle amorós entre tots tres.

Jo crec que l'autor defineix a un home que s'aprofita de les persones más febles i que en el fons és un covard. El que més m'ha cridat l'atenció de les seves intervencions en l'obra és com exerceix una pressió psicològica sobre la Marta per aconseguir el que vol. En cap moment arriba a insinuar a la Marta que està obligada a fer el que ell mani, però sap que en el fons la Marta és com un objecte de la seva propietat del que pot abusar. Al final de l'obra demostra la seva covardia al demanar en Manelic a la lluita que llençi el ganivet i just quan ho fa intenta agafar-lo.

Tomàs: és l'ermità que casa la Marta i en Manelic. Ell no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima en Manelic i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent culpable per no haver-se'n adonat abans. Fins i tot arriba a donar suport a la Marta quan ho necessitava. És un home molt savi e innocent.

Mossèn: li diuen així però en realitat no ho és. És l'administrador d'en Sebastià. Intervé poc en l'obra i per tant no puc dir molt del seu caràcter, però es podria definir com un ésser que obeeix tot el que mana en Sebestià.

Xeixa: Treballa per en Sebestià. Només surt al començament. És l'únic que des del principi ens fa veure que les coses a la terra baixa no van bé, que hi ha algun misteri del que ningú vol parlar. En Xeixa coneix tota la trama del casament i adverteix en Tomás que en Sebestià no és tan bona persona com ell creu (actitud que li costarà haver d'abandonar les terres d'en Sebestià.) Així com la resta de treballadors es mostren obedients amb el seu amo, en Xeixa s'enfronta en Sebestià des del principi. Està fart de treballar per ell i es nega a assistir al casament de la Marta amb en Manelic. Ell és qui desvetlla en Tomàs tota la mentida. En Xeixa és un personatge totalment oposat a la resta dels treballadors: per a ell és més important la justícia que el servei a un amo. Expressa el que pensa en tot moment i odia les tafaneries de les Perdigones. Encara que en Xeixa només aparegui al principi, la seva funció en l'obra és essencial.

Nando, Josep, Pepa, Antònia i Perruca: tots ells són germans. Treballen per en Sebestià i mostren cap ell una absoluta obediència que els duu a donar suport al seu amo quan haurien d'haver donat suport a la Marta i en Manelic. La seva personalitat és similar. Són innocents i espantadissos. En el fons tenen bon cor però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta. La tafaneria és el tema bàsic en les seves converses. Realitzen algunes funcions manades per en Sebestià, com treure en Manelic de la terra baixa després de barallar-se amb en Sebestià o vigilar que la Marta no s'escapi. Encara que es mostrin del costat del seu amo en tot moment, al final acaben lamentant-se de no haver donat suport a la Marta. Són els germans majors de la Nuria. La Nuria és l'única que es mostra del costat de la Marta en tot moment i fins i tot arriba a empipar-se amb ells per l'actitud que estan prenent. Representen als camperols que no pensen per si mateixos, que temen al seu amo perquè aquest els pot deixar sense treball i que obeeixen tot el que ell mani, ja sigui just o injust.

SIGNIFICAT DE XEIXA

Blat. També és una classe extra de suro. Hi ha una varietat de pà que es coneix amb el nom de pà de xeixa.

BARBARISMES DE L'OBRA NO UTILITZATS ACTUALMENT

Uuix, sinyor, urc i expressions.

TRETS COLOQUIALS

Letxuguino, lo, bo, ca, reïra, lloparro, remaleïts, clenxina, mossota, donotes, tafanerota i vatua.