Terra Baixa; Àngel Gimerà

Literatura espanyola contemporanea del segle XIX. Dramatúrgia catalana. Argument. Personatges. Realisme # Literatura española del siglo XIX. Argumento. Personajes. Realismo

  • Enviado por: Victor Tosas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1 - Fitxa de lectura:

·Títol de l'obra:

Terra Baixa

·Autor:

Àngel Guimerà, va néixer a Santa Cruz de Tenerife, al 1845, i va morir a Barcelona al 1924. Fou dramaturg i poeta, va escriure poesia, prosa i teatre. Com a dramaturg ocupa un primeríssim lloc, en la consolidació del teatre català modern. Si bé, en els seus inicis Guimerà, va demostrar preferència per a la tragèdia romàntica, els seus pensaments teatrals es van mostrar gradualment al drama realista contemporani.

·Gènere literari:

Realisme, perquè tracta sobre les vides d'uns personatges.

·Época i Moviment literari:

És un drama, pertany a la segona etapa.

Editorial:

Proa

Any edició:

Publicada l'any 1897

2 - Resum del llibre:

Resum per Actes

Acte primer:

En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, na Pepa, i n'Antònia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges.

En aquest acte, en Sebastià que és el senyor de tot, vol fer casar la Marta, que per ell és com una filla adoptada però entre ells hi ha molt més. La vol casar per motius econòmics, ja que ningú pot saber que entre ells hi ha relacions amoroses, ja que si ho descobreixen, ell no podra cobrar uns diners.

El marit que han trobat per la Marta és en Manelic, noi procedent de la Terra Alta que demostra que estima a la Marta de veritat i que no es casa per conveniència. Tot el poble sabia coses del muntage d'en Sebastià, tothom menys en Tomàs, l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a assistir al casament i en Sebastià el fa fora.

Una vegada ja casats, la Marta demostra que no estima en Manelic, però en canvi, ell es mostra ferit perque l'estima de veritat i es sent il·lusionat d'estar casat.

Acte segon:

En Manelic i na Marta ja estan casats, amb la unica persona que ell es du bé es amb la Nuri, fet que fa que la Marta vegi en Manelic d'una manera diferent.

La Marta conta el seu passat i com va conèixer an Sebastià, després en Tomàs conta una història de les perdigones on es reflecteix la maldat d'aquestes.

En Manelic, cansat de les burles per part del poble, se n'adona de certes coses que el fan enfadar, per això decideix d'anarse'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa, que segons ell es plena de boira i falsedat. En el seu intent d'escapar, són agafats per en Sebastià i el Mossèn.

Quan en Sebastià coneix les seves intencions, crida als pagesos que fan fora en Manelic.

Acte tercer:

Al começament d'aquest acte es veu l'arrepentiment del pagesos per haver fet fora en Manelic. Encara que l'enfrontament entre ell i en Sebastià segueix sempre endavant. Es veu com la Marta enyora en Manelic, perque els seus sentiments han anat canviant a poc a poc.

Al final, en Manelic va a veure la Marta, però es sorprès per en Sebastià, que en aquell moment de ràbia incontinguda en Manelic el mata. Així acaba aquesta obra.

Argument:

En Sebastià té deutes econòmics i, per solucionar-los, se li acudeix casar-se amb una pubilla. Però, abans d'això, necessita casar a la Marta per demostrar al poble que entre ells dos no hi ha res. El pla d'en Sebastià es molt més ambiciós del que sembla, i busca un pretendent per a la Marta que no sàpiga res per tal de que ell pugui gaudir d'ella i aixi també tenir la seva econiomia sanejada. L'escollit es en Manelic, un pagès de la Terra Alta que desconeix les malícies d'en Sebastià.

Amb tots dos casats comença una nova etapa, ja que ella no l'estima i ell es troba desconcertat i ferit. A més que la gent del poble es burla d'ell i el martiritza fins al punt que vol tornar a la Terra Alta. Però a mesura que passen temps junts, na Marta s'adona que en Manelic és un bon home i s'enamora d'ell. Quan tot marxa bé., decideixen fugir a la Terra Alta perquè pensen que allà seran més feliços, però son descoberts per en Sebastià. Llavors fan fora en Manelic i tanca a la Marta al molí.

Ella prova de fugir, quan de sobte es topa amb en Sebastià i comencen una forta discussió que acaba amb l `aparició per sorpresa d'en Manelic que es baralla amb en Sebastià i aquest acaba mort.

3 - Característiques dels personatges:

Manelic:

En Manelic és originari de la terra alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquilitat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la terra alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la terra baixa cambien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

Durant el primer acte és una persona innocent i també salvatge, degut a que durant tota la sevavida ha estat vivint a la muntanya fent-se càrrec de ramats. A l'escena XII en concret en Manelic està molt content pel casament i acaba enfadant-se per la llum que es veu, que posteriorment descubrirà que era en Sebastià.

En Manelic es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix de on so´n tots els altres. Lluita per un amor que no li és correspòs, ell és un simple pastor d'ànima pura i simple, encara que es deixa dur pels sentiments.

En Manelic és un personatge que es podria considerar paral·lel al personatge de l'Àgata de l'obra La filla del mar, també d'Àngel Guimerà. Com l'Àgata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava i l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'Àgata, és innocent i està ple d'ilusió per la nova etapa que comença en la seva vida; com ella, és un personatge diferent dels altres, marginat, però que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orígens I acaben matant a un altre personatge de l'obra. Precisament d'aquesta última similitud prové la que és pràcticament l'única diferencia entre ells dos. L'Àgata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella també s'acabasuïcidant i l'obra té un final fatalístic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, i conseqüentment se'n torna amb la Marta a la terra alta, sent aquest un final feliç.

Marta:

A la escena XII del primer acte na Marta comença molt trista perque creu que el Manelic sap el que té planetjat en Sebastià. Però això va cambiant al llarg de l'escena a causa de que poc a poc la Marta va descubrintla inocencia del Manelic i per això acaba enamorant-se. És encara bastant jove. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dócil per una part, i agresiva per l'altre. Quan acepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat engaynada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic cambien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic , mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la terra alta.

Es podria establir una relació paral·lela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Mártir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon però que, per determinades circumstàncies no s'hi poden casar. És per això que tots dos han de començar un festeig amb una altra persona que no estimen, però que van estimant a poc a poc al llarg de l'obra, fins a arribar a un punt que ja noestimen l'altre. Algunes de les diferencies són que la Marta és enganyada pel que estimava, mentre que en La filla del mar en Pere Màrtir controla totes les accions, i per suposat el fet que l'obra acabi amb un final feliç en terra baixa, a diferencia de l'altre obra on en Pere Màrtir mor assassinat per l'Àgata. Psicologicament la Marta és un personatge inestable, al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. La Marta és una peça fonamental del triangle amorós de l'obra.

Sebastià:

Terratinent del poble, ho té tot, i la Marta no és cap escepció. Per a ell la Marta és una dona-objecte de la qual disposa. És un home posessiu, violent, materialista i avariciós.

Mossèn:

És l'aliat d'en Sebastià. Li diuen així perqué havia estudiat per ser mossèn, però en la realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions. En aquesta escena (XII, acte primer) practicament no apareix.

5 - Bibliografía:

Libre de Lectura Terra Baixa.