Teoría de la Comunicación y de la Información

Proceso comunicativo. Internet. Comunicación de masas. Usos sociales. Persuasión. Publicidad. Propaganda. Mass Media. Escuela de Frankfurt, Birmingham y Toronto # Societat de la informació. Procés comunicatiu. Comunicació de masses

  • Enviado por: Ka
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

TEMA 1. La comunicació i la informació a la societat actual

La societat de la informació

S'ha anat configurant al llarg dels 80-90 amb Internet i la digitalització. Moments de ruptura i transformació: nous mitjans, audiències, efectes, i la redefinició del sistema comunicatiu. S'ha de tenir en compte la història (q tot canviï pq continuï sent =). Aquest nou entorn comunicatiu és transcendent en la societat: com integrem a la vida quotidiana la nova tecnologia. Tb en l'economia (nova econ. en xarxa) X analitzar la nova realitat és necessària la investigació comunicativa i la teoria de la comunicació.

Cronologia

• Abans 1920: s. XIX. I 1eres dècades s. XX, transformacions socials (enfortiment rev. industrial i urbana -immigració-). Necessitat de noves formes d'org. social. Es prepara l'adveniment de la societat de masses (conglomeració, migració urbana) sobretot als EUA i Europa. EUA està +preparat x rebre aquesta migració, instruments x l'adopció de la nova població, visió oberta x usar x mitjans x la integració. Europa: resposta no tan oberta, els tècnics veien l'adveniment de la societat de masses.

Debat en premsa x paper q havia de tenir en la societat. 2 punts de vista: optimista (integradora, contribueix a enfortir la democràcia, posa en contacte ciutadà i govern), pessimista (denuncia q la llibertat de premsa sobrepassa els límits, demandes d'un públic en formació, es prepara l'ambient x donar resposta a l'aparició de l'oferta com.)

• 1920-1940: Període d'entreguerres. La propaganda és l'eix central de la investigació, les empreses comencen a invertir. S'institucionalitza la investigació com. Nous mitjans q obren l'ús de la propaganda: cinema de propaganda (com l'alemany -Olimpia- o el soviètic -C. Potemkin-), ràdio (“arma tan important com la bomba atòmica” poder x convèncer i manipular, usada x nazis i EUA. Va suscitar dues respostes oposades -la ràdio pot enfortir la democràcia/la ràdio presenta perills: manipulació, desinformació)

• 1940-1960: Necessitat de recerca com., els centres acadèmics i les empreses inverteixen en el coneixement (s'institucionalitza la investigació comunicativa). Nou mitjà: TV, encara no hegemònic. Els EUA passen al capdavant en la recerca comunicativa.

• 1960-1980: Expansió TV. Societat de consum avança. Època de canvi a partir dels 60 G.Vietnam, rev. estudiantils, etc. Debat Nixon/Kennedy, els q van escoltar el debat van donar com a guanyador Nixon, en canvi, els q van veure el debat van donar com a guanyador Kennedy (pq Nixon apareixia pàl·lid, nerviós, i Kennedy dominava l'escenari televisiu). Kennedy va sortir president i explota la TV com a instrument de comunic. Sorgeix la música d consum.

• 1980-1989: Tacher i Reagan guanyen eleccions. Nova doctrina neoliberalista (+mercat-estat, mercat lliure). Debats a la UNESCO; apareix l'informe McBride (“Un sol Món veus múltiplesEUA+Anglaterra!lliuremercat P. no alineats!no volen deixar les fronteres obertes a la invasió multinacional). Anglaterra i EUA deixen de finançar els debats (posava de manifest les contradiccions de la globalització) El 1989 cau el mur de Berlín. No és una rev. ideològica sinó el desig d'un estil de vida que veien per TV.

• 1989-2001: dp de la G. Freda sembla q s'entrava en un nou ordre mundial +estable xo sorgeix el caos internacional. Els EUA es van convertir en els guardians del món. Tendències macroeconòmiques (globalització, internet). Apareix la societat de la info. i grans conglomerats mediàtics, multinacionals (concentració), q tenen el control. Aparició dels moviments antiglobalització.

• 2001-2003: Regressió democràtica pq Bush júnior pren el poder omnipotent gràcies al discurs de la por, construït x terrorisme. Els discurs de la seguretat ha fet recular la llibertat individual, de moviments, la seguretat en les comunicacions x internet, etc.

L' arribada de l'era de la informació

Manuel castells viu aquests canvis des del Silicon Valley. Castells té en compte 3 processos independents q impulsen l'entrada a l'era de la inf. (de dels 60 finals als 90). Se centra en els canvis que es produeixen en les últimes dècades.

  • Revolució de les tecnologies de la informació

  • Crisis econòmiques de l'estat i del capitalisme.

  • Aparició de nous moviments socials i culturals.

  • Interactuen x crear una nova estructura social q fa possible pensar en una societat `xarxa'. Impulsa una nova economia i fa aparèixer una nova cultura (“c. de la virtualitat real”). Defensa un nou paradigma informacional basat en la informació com a matèria prima. Inf. q forma part d'un sistema flexible (canviant, reversible, es pot reordenar) -> Economia de la Informació.

    Internet es per Castells una nova forma de cultura. El primer mitjà de comunicació: horitzontal/global/lliure/no controlable. Es desenvolupa gràcies a 4 marcs culturals:

  • Cultura universitària + investigació (intercanvi de coneixement)

  • Cultura “hacker” + creativa: posar en connexió les intel·ligències interconectades.

  • Cultura contracultural: nous mov. socials i formes de cultura q tracten d'inventar.

  • Cultura empresarial + renovació: corporacions q aposten x un mitjà que transformarà el seu procés de producció.

  • Adopció d'Internet

    • Àmbit cultural i econòmic: es produeix una adopció del nou mitjà, un instrument en innovació constant i amb un dinamisme enorme.

    • Àmbit comunicatiu: provoca una metamorfosi en la resta de mitjans.

    La relació entre mitjans es de 4 tipus:

    • coevolució/coexistència: les formes mediàtiques evolucionen paral·lelament i no es produeix l'extinció de cap mitjà.

    • Influència recíproca

    • Experimentació amb nous llenguatges: producció digital, nous rols professionals.

    • Cada mitjà nou genera noves expectatives que no s'adeqüen al ritme cultural d'evolució.

    De la Societat de la Informació a la Societat del Risc

    Internet fomenta es adoptada pel sistema capitalista i fomenta en certa manera els seus valors. La caiguda del mur de Berlín provoca l'hegemonia del bloc capitalista i la societat mundial sembla confiar cegament en les noves tecnologies i els canvis revolucionaris que s'estan produint a nivell mundial: la Globalització.

    A finals dels 90 apareixen els primers moviments antiglobalització, com l'ATTAC de Ignacio Ramoneda (director de le Monde dipolmatique) que defensa l'aplicació de la Taxa Tobin per als moviments de capital especulatius.. Aquests moviments cobren més sentit amb l'explosió de la bombolla tecnològica l'any 2000. Es per confiança en els beneficis de la Globalització.

    La societat adopta dos visions oposades davant d'aquest fenomen:

    • posició integrada: canvis positius

    • posició apocalíptica: desigualtats, injustícies, etc

    En aquest context, sorgeixen veus oposades al concepte de societat en xarxa de Castells. Dominic Wolton defensa que la comunicació en cap cas ha de tenir com a objectiu la tècnica, ha de tenir caràcter cultural. Denuncia que s'ha imposat la ideologia tècnica. Allò que és modern no té perquè ser obligatòriament bo.

    11S: L'element que acaba de trasbalsar el panorama seran els atemptats del 11S:. L'ONU perd força, la llibertat es veu frenada per la defensa d'una suposada necessària seguretat, etc.

    Tots a aquest elements (societat de la informació a nivell global amb l'aparició de noves tecnologies més una percepció desmesurada del risc fomentada pels atemptats del 11S) donen lloc a la Societat del Risc.

    Societat del Risc:

    Es una evolució de la SI. La seva teorització es obra del sociòleg alemany Beck, en un llibre de 1986 anomenat “La Societat del Risc”. Te molt a veure amb el que va succeïr a la central nuclear de Chernobil. S'adona que el capitalisme esta donant lloc a una irresponsabilitat organitzada. Preval el negoci sobre la seguretat i la responsabilitat.

    Analitza tmb el succeït després de la caiguda del mur de Berlín en el que ell anomena una segona Modernitat que posa en dubte el llegat de l'Il·lustració (del progrés científic, de l'ordre). La caiguda dels dos blocs fa que el món entri en una situació de caos, al contrari del que es pensava. Els atemptats de l'11S ens porten a parlar de la Societat del Risc Global i corrobora la teoria de Beck.

    La SR es una crítica a aquelles postures ingènues dels defensors de la SI, diu que la percepció del risc s'accentua amb la facilitat d'accés a la Informació. Cada cop ens sentim més insegurs, la societat del risc ens porta a ser ignorants. L'excés d'informació provoca saturació, a més, el caràcter sensacionalista de la informació pot amplificar el risc i produir pors en la població.

    De la mateixa manera, la pròpia Globalització ens fa creure'ns víctimes d'un perill global, es igual que els conflictes siguin lluny, la Globalització fa que ens afectin a tots en major o menor grau.

    TEMA 2: Com estudiar el procés comunicatiu:

    la recerca en la comunicació de masses

    Arrels de la investigació comunicativa

    La Teoria de la informació es formula a finals dels anys 40 (1949) a través del Model de Shannon i de Weaber. Té una primera concepció de la informació en termes de transmissió. Hi ha una segona concepció (el Model de Lasswell) que tracta d'explicar com la informació és una forma de coneixement, tot i no ser-ne sinònim. Hi ha una tercera lectura on ens mouríem en que la informació forma part integrada de la societat i no s'entén aïlladament.

    1. Concepció de la informació en termes de transmissió

    (1er nivell: concepció operativa de la informació: el seu funcionament)

    Shannon i Weaber (creador del bit) tenen com a únic objectiu aconseguir una bona transmissió de la informació. Es crea la teoria matemàtica de la informació.

    Paradigma de Shannon (1949) Font d'informació transmissor receptor destinatari

    Als 40 s'inventa el bit, la unitat mínima per assegurar-nos una correcta transmissió, aquest sistema de codificació de la informació marcarà els anys futurs. Es per tant, una evolució en mans de matemàtics i enginyers. Relació estreta amb la lògica militar.

    El problema va ser que en el seu moment va ser deixat de banda perquè el model de Lasswell permetia més joc, ja que el de Shannon s'ocupava de trets tècnics i no culturals.

    Wannevar Bush (1945) As we may think, es mou en l'òrbita de Shannon. Reflexiona com recollir i emmagatzemar la inf. x poder-la recuperar. Cal establir una mena de navegacions pensament associatiu, hipertextual. Té capacitat de visionar el futur. S'inventa la cibernètica (anys 40).

    2. Significat de tipus proposicional

    (2n nivell: concepció semàntica de la informació: la informació com a accés al coneixement)

    Tracta d'explicar com la inf. és capaç de generar proposicions amb una finalitat i transmetre un significat. Rendiment del missatge.

    Paradigma de Laswell (1948) qui (comunicador), diu què (missatge, contingut), en quin canal (mitjà), a qui (receptor, audiència), amb quins efectes (investigació, anàlisi : impactes, influència). El missatge ha de ser efectiu (q influeixi).

    Són 5 àmbits d'investigació que segmenten la comunicació i que tenen avui en dia gran vigència (estudis de les audiències, de l'efectivitat dels missatges, etc).

    3. La informació és una part integrada en la societat (anys 70)

    (3er nivell: la informació com a concepte)

    La info passa a formar part de la pràctica social (sentit q donem a la inf.). Laswell pensa q la comunicació ha de tenir una lògica unidireccional, en canvi, aquesta teoria està incorporada a la societat i la cultura, ja parlem d'un model més complet. (No explicada)

    Teoria de la Comunicació

    Hi ha dues visions:

    • autònoma: corpus propi (paradigma se Shannon), una ciència per si mateixa

    • no autònoma: necessita d'altres disciplines

    Adoptem la segona, la comunicació no te prou consistència per estudiar-se autònomament.

    Característiques de la Teoria de la Comunicació:

    • Pluridisciplinar: No és una ciència autònoma de la comunicació, rep influències d'altres disciplines de les ciències socials.

    • Interdisciplinar: Cal trobar punts d'intersecció amb altres disciplines, serveix per a estimular l'enriquiment mutu.

    • Transdiscipilinar: La trobem en cadascuna de les disciplines.

    Podem afegir a més la post-disciplinarietat: nou estadi on els mitjans de comunicació formen part constitutiva de les nostres vides (Raul Fuentes). Es complementa amb una sèrie de diagnòstics que defineixen aquest nou estadi:

  • Transformació en les societats actuals: els mitjans fomenten el consum, marquen pautes culturals, assisteixen a la política, etc.

  • Transformació del sistema comunicatiu: pel q fa a professions i a audiències hi ha una redefinició.

  • Increment de la influència dels mitjans: substitueixen altres institucions (família, religions), són veritables agents socialitzadors.

  • Ruptura entre Comunicació i Informació

    Avui en dia assistim a una ruptura entre comunicació i Informació. Durant molt de temps es pensava que la info servia per a convèncer d'una manera horitzontal, però ens hem adonat que informar no sempre es refereix a comunicar. De vegades la info provoca desinformació, o els missatges informatius no arriben als seus destinataris. Existeixen diferents tipus d'efectes:

    • Proposats: (pel que transmet)

    • Suposats: (no hi ha cap manera irrefutable de saber els efectes d'una campanya)

    • Possibles: intencionalitat explícita marcada des de les propostes

    • Produïts: els receptors tenen la última paraula)

    Relació informació-comunicació:

    Comunicació:

    - trobar causa/efecte, reflexió

    - no li calen els ritmes frenètics

    • horitzontal

    - dialògica: intercanvi, diàleg, possibilitat de trobar l'espai comú

    Informació:

    - donar compte dels fets (periodisme)

    - velocitat, urgència, novetats

    - caràcter vertical: no assegura la bona recepció

    - monològica: pot provocar saturació

    La persuasió

    Comunicació intencional (redundant, pq tota comunicació és intencional) Concepte q n'engloba d'altres. Comunicació social q cerca el canvi d'actituds i opinions en la percepció i comportament dels subjectes receptors. De vegades s'entén pejorativa!: convèncer sense q se n'adonin. Manera interessada d comunicar. No hauria d tenir aquest sentit pq sense persuasió es deixa d posar en marxa el procés comunic.

    La publicitat

    • Comercial: declara les seves intencions xo sovint n'amaga els mitjans. Intenta vendre un producte d manera sofisticada. Món envoltat d valors positius, d felicitat. Usa 1 lleng. paradoxal, q et fa oblidar el seu objectiu. Luhmann afirma q si no fos així, seria l'autoorganització de l'estupidesa: és essencial amagar l'acte intencional. La publi. és 1 mitjà d difusió d'idees alienes, una tècnica de persuasió x donar a conèixer d forma positiva l'existència d productes i serveis procurant suscitar-ne el consum.

    • Esfera pública: Habermas defensava un model ideal d'esfera pública (finals s.XVIII a algunes ciutats Europ.). Existia un instrument (premsa) q actuava de canal de comun. entre governants i governats. Es parla de publicitat burgesa (context de rev. burgeses a Londres, a París, etc), en q uns públics lectors discutien sobre el govern i assumptes públics. Es contraposa al model comercial, és + polític, indispensable x la democràcia on la premsa participa com a intermediari. Es va perdent i es va imposant la comercial, amb interessos privats, volen arribar a la màxima audiència amb una publicitat que posa en crisi el diàleg.

    La propaganda

    Estratègia persuasiva q vol orientar ideològicament als receptors. Tb té un sentit pejoratiu pq es desenv. a partir s.XX i té la màxima culminació a la IIGM. Té una manifestació visible quan parlem de propaganda de guerra. El sentit pejoratiu l'hem tornat a reviure a la guerra del Golf, 11-S... (propaganda informativa). Tenia un sentit negatiu i calia fer-ne sofisticada!. Actualment les formes de propaganda continuen amagant les víctimes, censurant la informació, etc.

    TEMA 3: Perspectives i vigència actual de les teories de la comunicació.

    La investigació europea i la investigació dels EUA

    L'estratègia comunic. és essencial (s.XIX-XX), xo es produeix d manera diferent. Diferències entre Europa i els EUA: EUA és un estat-nació amb una estructura jurídico-política única, en canvi, Europa no. EUA té una única llengua; a Europa hi ha països q n tenen una estructura ni llengua, tot i així, existeix una `recerca europea' pq tenen punts en comú (comunicació relacionada amb 1 planteja! filosòfic, abstracte. La tradició europea fa difícil la integració d noves formes de comunic. -al contrari d'EUA, q ho veu amb una lògica +pràctica i integradora, x manca d perspectiva històrica). A Europa parla de `teoria de la comunicació' i EUA de `mass comunication ressearch'. EUA inverteix x aprofitar les potencialitats dels nous mitjans.

    Causes del retardament de la investigació comunicativa a Europa

    (països punters: Alemanya, Itàlia, França, GB):

    • Inexistència de les pressions de mercat: el sist. comunicatiu és protegit x l'Estat (ràdio=servei de l'Estat). La BBC (1922) es construeix sota control parlamentari i té influència a la resta d'Europa. En cinema es fan lleis proteccionistes (anys 20) x protegir-se de la invasió “Hollywood”. El mercat regulat x govern q x interessos ideològics fan q el sector comunicatiu no es pugui desenvolupar .

    • Conflictivitat social i política: que fa que els estudiosos eruopeus tinguin altres interessos més urgents que la recerca comunicativa.

    • Inadaptació dels hàbits tradicionals Europeus a la nova cultura de masses: no va saber interpretar les possibilitats integradores de la nova investigació. Els EUA van veure que calia experimentar.

    • Destrucció bèlica de la IIGM: molts acadèmics, filòsofs, estudiosos, han d fugir d'Europa. EUA emergeix amb força. Als 60 hi havia tants televisors als EUA com a la resta del món. EUA portava avantatge respecte Europa en el món audiov., de la publi. i les rel. públiques.

    • Reticència a integrar aquesta recerca en les universitats, es pensava q amenaçava les grans disciplines.

    Tècniques propagandístiques de Goebbels (ministre de propaganda nazi):

    • El propagandista ha d'estar atent allò que preocupava i influïa a l'opinió pública.

    • Les tècniques propag. han de ser planificades per una sola autoritat (Goebbels).

    • La propaganda havia d'actuar en contra de l'enemic traslladant l'odi i la rancúnia.

    • Ha de suscitar interès en l'audiència i ser transmesa x mitjans efectius (cinema, ràdio)

    • Missatges creïbles i que amaguin la identitat del propagandista (parlen de científics)

    • Recerca de tècniques de desprestigi contra la propaganda enemiga.

    • La propag. central ha d'arribar al límit de l'angoixa xo sense arribar a la frustració.

    • Calia especificar la canalització de l'odi (contra qui i de quina manera).

    • Cal buscar formes q desviïn l'atenció: entreteniment, diversió, etc.

    1. Abans de la Mass Comunication Research o Recerca Administrativa

    Antecedents: Escola de Xicago (abans de la RC). 1919 a EUA. Molts autors provenen d'Europa (aporten idees). Xicago creix en població; context urbà q desperta interès als universitaris x la integració de masses. Membres: Simmuel, Lippman i Blumer (reflexió sobre els mitjans i la seva influència en la integració dels immigrants).

    Interaccionisme simbòlic: corrent sorgit en aquesta escola. Societat=sistema. d significats compartits (societat=productes d'interacció comunic.). El+ important x individus és interpretar el sentit d les relacions amb els altres. Els mitjans no poden ser aïllats, formen part d'altres influències. L'Escola i l'interacccionisme tenen 1 visió centrada en les relacions interpersonals (mitjans!paper secundari). Precedent de l'e. d Birgmingam. Dewey pragmantisme filosòfic q porta cap a 1 pràctica de l'acció social. Mentre actuem ens formem les idees, segons els canvis socials les podem canviar. Defensora del pluralisme, calia integrar la immigració. Important participar de la cultura dels immigrants.

    Park i Lippman (periodisme) arriben a l'escola i reflexionen sobre la premsa i la ràdio. Park parla de les notícies com a forma de coneix., i la responsabilitat social del periodista. Lippman parla d'opinió pública basant-se en el paper dels mitjans (mitjans=educadors). Necessitat de responsabilitzar els mitjans pq determinen les idees de la gent.

    Aquests corrents són escombrats quan apareix el funcionalisme (recerca administrativa) que prové de les universitats de Columbia i Yale i s'imposa com a paradigma dominant.

    2. Naixement de la Mass Comunication Research o Recerca Administrativa

    (recerca hegemònica durant el 1927-1959):

    Pares fundadors de la Mass Comunication Research

    • Lasswell ciència política. Investigació en propaganda: anàlisi del contingut.

    • Lazarsfeld sociòleg, expert en metodologia. Investigació dels mercats. Recerca on és central el coneixement del consumidor. Posa en equivalència la investigació dels mercats i la invest. de la comunic. Treballa sobre dif. àrees. Un del cervells d la inv. empírica. No perd el temps en procediments, sinó q vol trobar resultats quantificables, empírics. Plafóseguiment d'1 mateixa mostra x veure com evoluciona. Treballa amb el concepte de consum com a decisió. Investigava sobre la influència personal, els mitjans no arriben d manera directa a 1 massa desorganitzada, sinó q existeixen factors intermediaris, com l'experiència personal. X entendre la inv. comunic. de masses s'han d'entendre aquestes influències personals. Enquestes de disseny.

    • Hovland psicòleg experimental. Interès x la percepció dels individus

    • Lewin psicòleg social, estudi de les relacions dins dels grups socials (com a unitat d'anàlisi)

    4 pares donen lloc a 4 disciplines diferents: plurisdisciplinearietat. Son capaços de convertir-se en investigadors, mestres i promotors de la investigació.

    Característiques de la Recerca Administrativa:

    - Fonts de finançament de la recerca comunicativa. 4 modalitats (per això s'anomena “administrativa”:

  • Indústria mediàtica: (model comercial i empresarial). Es troba en fase d'expansió.

  • Sistema polític: Roosevelt i els departaments s'adonen que és important invertir en recerca comunicativa (ex: departament militar x la propaganda)

  • Fundacions privades: important la Fundació Rockefeller, Ford o Ray.

  • Indústria militar: interessos privats. Busca estratègies propagandístiques contra el feixisme o el comunisme. Forma part del sistema polític i econòmic, i hi participa

  • - Finalitats bàsiques segons Paul F. Lazarsfeld:

    • Convertir aquest tipus d'investigació en imprescindible: donar a conèixer a institucions la utilitat pràctica d'aquest tipus d'investigació. Fer-la atractiva.

    • Codificació metodològica: oferir procediments científics x resoldre problemes, tècniques pq les accions dels polítics arribin a la ciutadania amb més eficàcia.

    • Assessorament a les institucions públiques i privades: oferir serveis per incidir en el mercat de consumidors, electors.

    • Projectar una imatge positiva dels EUA a la resta del món: (exportar el model de vida dels EUA).

    Context de la Recerca Comunicativa (EUA Anys 30)

    La recerca administrativa no la podem entendre fora dels conflictes socials. Apareix en un context q la fa possible. Ni fora mandats de Roosevelt (1932), q quan arriba al poder es troba amb un país decaigut. Grans dificultats x tirar endavant el país. Els EUA podien refer-se o caure en el feixisme. Ha d'afrontar la recuperació, aplica mesures. Els primers 4anys hi va haver reaccions contra aquestes mesures i volien tancar-se en ells mateixos. Roosevelt no té assegurada la reelecció, xo guanya. Hi ha un recompte de vots preelectorals, una mena d'enquesta, (“Straw votes”vots de palla), q indica q Roosevelt perdria. Gallup encerta els resultats i es fa popular aquest sist. Crossley i Roper no ho encerten. Gallup és reconegut i forma l'Institut d'Investigació de l'Opinió Pública (AIPOR). Dins l'AIPOR es crea l'Int. d recerca de l'Audiència: ARI (1939-1959), importància dins la indústria cinematògraf. Gallup veu q els grans estudis volen saber quina serà la rebuda d les seves pel·lícules, x assegurar q recuperarien els diners (x saber si actors són coneguts, triar millor títol...). El cine d Hollywood va ser important x pujar la moral, significava l'evasió. Frank Capra va ser el mestre de la comèdia humana, donava 1imatge positiva (finals feliços). Juan nadie i Cavallers sense espasa retraten 1 mite: qualsevol ciutadà pot ser president dels EUA, continuar sent honest i tirar endavant malgrat la corrupció.

    La ràdio

    Important en èp. de Roosevelt x superar el paper, sovint crític, q tenia la premsa, pq els discursos arribessin de manera +planera. El New Deal va poder ser entès pq Roosevelt feia Converses a la vora de la llar de foc. Roos. es va rodejar d'experts: confiança en els assessors. Els discursos eren molt planificats, sempre començant per les mateixes paraules: friends, amb sorolls de llard de foc o de cafè x donar la sensació de confiança, llenguatge planer i senzill Roosevelt posà en marxa l'administració comunicativa. Totes les mesures del govern passaven pel filtre comunicatiu pq fossin enteses i acceptades. Dp Kenedy usa aquestes tècniques en TV.

    Apunt: Teoria de l'agulla hipodèrmica:

    - A les primeres dècades del segle XX es creu que els mitjans actuen com una agulla capaç d'injectar ,maneres de pensar, actituds, pensaments, etc. Els mitjans deixen anar informació que recullen els líders que arriben a l'audiència, que filtra la informació segons els grups socials, l'individu, etc. Això es el que estudiaria el Paradigma de Lasswell, no te en compte el comportament de les audiències.

    - Però quan un individu rep una informació, la filtra i la interpreta, per tant els efectes de la comunicació son limitats: teoria dels efectes limitats. D'aquí sorgeix la necessitat d'investigar l'espectador., de segmentar les audiències.

    - La Recerca Administrativa: delimita l'audiència influïda per un missatge. Busca diversos targets.

    Escoles

    Escola de Frankfurt teoria crítica.

    Autors: Horkheimer, Adorno, Benjamin, Fromm, Marinse i Kracaner nuclis durs. Alemanys jueus. Amb l'arribada dels nazis fugen cap a altres escoles o a Amèrica. Es forma al voltant de l'institut x la recerca social (23). S'havia d dir Institut pel marxisme. Interpreta la teoria marxista combinant pensament de Marx i Freud. El 47, hi ha un canvi de posició: són reticents a la línia revolucionària bolxevic, desconfien en la classe obrera com a classe revolucionària. Provenen d classes benestants-intel.lectuals-elitistes. Formació arrelada a la filo. alemanya. Combinen dif. disciplines: economia, sociologia i psicologia. Rcerca administ. pluridisciplinar.

    Adorno arriba a EUA i és inclòs en 1projecte dirigit x Lazarsfeld finançat x la fundació Rockefeller (41) x studiar els oients radiofònics, no+ té 1 interès: arribar amb la música al màx. d'oients. Adorno té 1gran formació musical, s'adona q l'únic objectiu és trobar música fàcil d'escoltar (cançons rítmiques, repetitives). Música=mercaderia, entesa xl consum. Es nega a participar en aquesta recerca pq pensa q la música s'ha d'entendre, interioritzar-la. Xoca amb els objectius q li plantejaven.

    L'obra amb la que l'escola formula el seu pensament es d'Adorno i Horkhemeier: “La dialèctica de la Il·lustració”.

    Aquesta escola manté una actitud crítica davant la ciència i la cultura oficial. Afirmen que la Il·lustració ha donat pas a un pensament irracional i reivindiquen la recuperació de la capacitat innovadora del subjecte i de la societat. Recuperació de la racionalitat crítica sobre la racionalitat instrumental. Critiquen la mercantilització de la cultura, que s'hagi imposat la lògica tècnica i instrumental. (cultura només per élits?)

    Comparació entre Recerca Administrativa i Escola de Frankfurt (mirar quadre)

    1. Recerca crítica:

    • no participació en el sistema, no col·laboració, s'hi oposa i l'analitza de forma crítica

    • Marc reflexiu, importen les grans preguntes amb respostes significatives. Marc general de coneixement tenint en compte la lògica històrica i la interdisciplinària.

    • Sistemes conceptuals abstractes.

    2. Recerca administrativa:

    • sistema comunicatiu relacionat amb el sistema polític i econòmic.

    • Importància de les dades, preguntes modestes i respostes curtes i útils

    • Necessitat d'obtenir resultats empírics, pressió política i econòmica per a obtenir resultats.

    Escola de Toronto (50-60)

    Hi ha dos pares d'aquesta escola: Innis (anys 50) i McLuhan (anys 60).

    Han continuat aquesta escola en l'actualitat: Kerkhove a l'institut d'investigació de McLuhan.

    Aquesta escola comença a partir d'un economista-polític, Innis. Aquest és el mestre de McLuhan (anys 50). Innis diu que en la història econòmica de la humanitat tots els imperis han emergit i han entrat en decadència en funció del monopoli que han tingut sobre la informació. La tecnologia modifica i crea les formes del saber. Tots els imperis s'han convertit en imperis o han entrat en decadència pel control del coneixement, gràcies a la tecnologia.

    L'estructura de la comunicació acaba influint en la manera en que percebem. Té una visió basada en la trajectòria històrica. Innis anuncia que els EUA aniran perdent la seva força perquè no aconsegueixen controlar les seves formes tecnològiques. McLuhan traeix el seu mestre, Innis. McLuhan presenta un pensament més directe i simple. És l'autor de la famosa expressió “Global Village” (aldea global).

    McLuhan diu que tots podrem gaudir simultàniament d'un mateix esdeveniment. Algunes de les seves obres: “La galàxia Gutenberg”, McLuhan hi situa de forma simple i directe tres grans fases en la història de la humanitat:

  • Existència de l'edat tribal (tribus): estat de naturalesa i harmonia dels sentits humans.

  • L'edat alfabètica: pèrdua de l'entorn humà de les tribus perquè l'individu se sent aliè amb el seu entorn. Ha provocat una mena de procés de fragmentació, especialització... que ha empobrit les percepcions sensorials de l'individu.

  • L'edat del circuit electrònic: Procés de recuperació de l'edat tribal perquè l'individu torna a percebre l'entorn amb tots els sentits. L'individu està més integrat en l'ambient.

  • Els mitjans són com una mena d'extensió de les nostres facultats sensorials, físiques o psíquiques. Ell anuncia un ambient comunicatiu on ens sentim una tribu planetària, cosa que suposa una utopia comunicativa (poder veure un esdeveniments tots alhora).

    Ell classifica els mitjans en:

  • mitjans calents: són aquells que ofereixen el màxim d'informació amb el mínim de participació. La cultura escrita marca distància entre emissor i receptor, dóna molta informació però no permet la participació cultura excloent i calenta.

  • mitjans freds: són els que disposen d'un baix nivell d'informació, però promouen la màxima participació d'audiències . La TV és un mitjà fred perquè dóna / es converteix en una forma de participació informativa. Tot i que el públic de la TV és passiu davant la pantalla, mentalment participa.

  • A l'edat del circuit electrònic no hi hauran analfabets perquè no caldrà saber llegir, a l'edat alfabètica els analfabets eren exclosos.

    Article: “L'aula sense murs”. L'educació no es pot tancar als mitjans de l'exterior, sinó que cal obrir l'ensenyament a noves formes de percepció de l'exterior. Es tracta d'un autor integrat per excel·lència. Cal obrir-se a les noves formes d'experimentació visual i creativa.

    Innis i McLuhan: “Les formes tecnològiques determinen les relacions socials i la cultura de cada moment”. L'escola de Toronto és acusada de ser determinista tecnològica. El mitjà és el missatge. Perspectiva centrada en el canal. Se centra en el paper determinant de la forma tecnològica a partir de la qual es transmet el missatge. Per McLuhan, cada mitjà crea un nou ambient perceptiu que fa que canviem els nostres sentits i això fa canviar la història.

    Kerkhove: es el director de L'Institut McLuhan (deixeble dels dos anteriors)

    Fa un anàlisis sobre Internet i la seva influència. Ell diu que a l'Era d'Internet s'han produït 3 grans explosions:

  • explosió de la hipertextualitat: trenca la seqüència lineal i lògica de la interpretació dels textos.

  • explosió de l'interactivitat: preveu que en un futur millorarà la interactivitat entre emissor i receptor.

  • lògica de la connexió: generació d'una nova forma de pensament associatiu. Possibilitat de connectar-se en un espai ric, posar intel·ligències en connexió. Importància de la ment humana en relació a la infrastructura de la xarxa -> mindware.

  • Escola de Birmingham o Estudis culturals britànics

    4 autors que consideren que l'educació és un punt clau en l'enfortiment del sistema democràtic. Impulsen una escola per adults per formar adults sense estudis.

    Provenen de la inspiració marxista però segueixen altres camins. Fan una lectura heterodoxa. Recuperen un autor marxista: Gramisci.

  • Hoggart: Fa participar a la ciutadania en la construcció del socialisme. Reivindica la comunicació horitzontal (recuperar la cultura popular). Para d'una xarxa de comuniccaió entre la ciutadania: cultura popular.

  • Williams: cultura = manera de viure = societat. “The long revolution”. Inicis d'una revolució q en un futur incorporarà a tothom en aquesta cultura comunicativa. Defensa que gràcies a la comunicació es farà possible el socialisme. Diu que les masses no existeixen, només existeixen formes de referir-s'hi.

  • Thompson: Historiador del grup. La història oficial no contempla les classes populars. Demana una història “des de baix”. S'ha de rescriure x recuperar la consciència dels oprimits.

  • Hall: codificació/descodificació. Nou model de comunicació basat en la premissa: “el moment de la codificació dels missatge no es correspon al moment de la descodificació.” No es podem centra només en el moment de codificació del missatge, tmb hem de fixar-nos en el moment de la recepció. Tenim tres modalitats de lectura/interpretació:

    • Dominant o hegemònica: el destinatari fa una lectura similar a la que es pretenia en el moment en que es va produir el missatge.

    • Negociada: el receptor agafa alguns elements, els interpreta, associa, etc.. es dona una negociació.

    • Resistent: el destinatari interpreta de manera contraria i de manera cr´tica, contraria a la producció del missatge.

    Es descobreix que el sistema de recepció es continu, complex i contradictori, i que en cap cas és el resultat d'una imposició, sinó d'un procés negociatiu. El receptor dona significat als missatges.

    TEMA 4: Usos socials dels mitjans de comunicació

    Ensesberger (1974) classificació dels usos socials respecte a l'ús dels mitjans:

    • Emancipador: promoure servidors de programes descentralitzats. El receptor ha de poguer convertir-se en emissor -intercanvi de rols-, capacitat de mobilització social. Organització autogestionada (sense pressió econòmica o política)

    • Repressiu: producció centralitzada, unidireccionalitat. Provoquen desmobilització social. Control social (èlits q intenten controlar la població)

    Demanava q els mitjans passessin a mans del poble (visió marxista). En l'actualitat aquests plantejaments han quedat envellits x les noves tecnologies q promouen el q Ezesberger considerava mitjans emancipatoris. Els mitjans venen definits x seus usos socials Els avenços tecnològics o els nous mitjans troben els seus límits en els seus usos

    La telefonia

    Discursos generats al voltant del telèfon

    Primeres investigacions centrades en l'ús femení del telèfon (x enfortir llaços familiars, xarxes d'amistats, etc.). Tenia un paper sociocultural lligat a les urgències, malalties, etc., posa en contacte l'esfera privada i la pública. Les empreses no es van preparar pel creixement exponencial, se'n van adonar gràcies als usos de la gent. Els usos socials han orientat el mitjà.

    Circuit de la cultura Hall treballa al circuit de la cultura, el qual es basa en els processos que de forma independent donen forma als usos socials dels mitjans:

  • Representació: lligat a la publi. i a l'empresa q vol promocionar el producte (imatge, ús q interessa representar). Sony ensenyava on utilitzar els walkmans.

  • Producció: el disseny del walkman era massa gran (incòmode) i va dissenyar un altre tipus de producte que fos més petit i no fes soroll.

  • Recepció: els usuaris són la inspiració sobre la qual la producció s'orienta.

  • Regulació: pot venir donat x un det. monopoli. Polítiques de comun. i empresarials.

  • Identitat: forma part d'un procés de canvi. Walkam=joves

  • Quan apareix un mitjà, apareix la típica dicotomia d'estar a favor (integrada) o en contra (apocalíptica) del mitjà. També es creen molts mites. Ex.: Vídeo domèstic. El vídeo domèstic va crear un mite que deia que l'espectador podria construir-se la seva pròpia parrilla televisiva. Ex.: Internet. Va generar una expectativa espectacular, però després de implantar-se totalment es va trobar amb moltes barreres, problemes...

    Les teories de la informació diuen que és millor no pensar en usos molt futuristes, sinó que cal estudiar bé el present, ja que després sempre sorgeixen moltes limitacions. Ex.: Internet té una barrera generacional perquè molta gent no s'hi ha pogut integrar.

    La música com a forma de comunicació

    El significat de la música com a forma de comunicació: Adorno investiga com transmetre +efectivament música x ràdio. Debats:música=obra d'art o mercaderia? Dins l'E. de Frankfurt, Benjamín amb l'obra d'art en l'era de la reproductabilitat tècnica, s'adona d la gran potencialitat d les tecno. d reproducció, canviaran la concepció d la cultura. 2 concepcions dins l'E.Frankfurt:

    • Adorno: defensa un nivell superior, k exigeix molt al creador i al consumidor. Música= expressió artística. El concepte central és la indústria cultural (crítica d la cultura d masses, q no deixa complir uns requisits de qualitat)

    • Benjamin: diu q aquesta concepció pot variar amb les tecnologies. El concepte central és la cultura popular (concepció +plural i oberta). Es dóna compte de la gran potencialitat artística que tindran les tecnologies reproductores, que canviarien la nostre percepció de l'art, de la cultura.

    Música com a forma de comunicació:

    Anys 50, època rellevant quan va aparèix el R&R. Expansió de la ind. musical. Als EUA hi havia mov. juvenils q s'aplegaven al voltant del Rock. Entrada impactant en 1 societat conservadora. Dps hi ha 1 dècada silenciosa, repressiva i conservadora. El rock és la vàlvula d'escapament x joves. Darrera el Rock no hi ha 1 política, el jovent es queixa d la vida diària xo no hi havia una ideologia coherent. El rock es converteix en una forma de comunicació q s'integra en les relacions socials i actua com a reacció en la societat d'adults. Hi ha una resistència a la seva aparició, q es va superant poc a poc. El rock als EUA va marcar el començament d'una revolució cultural. Els joves construeixen la seva identitat i canalitzen les seves queixes i desitjos.

    La indústria cultural

    Terme emprat pels sociòlegs de l'escola de Frankfurt, contra l'ús de la noció “cultura de masses”, ja q consideren q la massa no participa en la seva elaboració. La música, com a forma de consum massiu a evolucionat ràpidament. El pitjor escenari q havia previst Adorno (la cultura no podia ser controlada en termes mercantils) s'ha complert. ¾ parts del mercat musical controlat x les multinacionals. controlen producció, distribució i recepció.

    Distribució del mercat: Universal: 25,4 %, Sony: 14,6 %, FMI: 12 %, Warner: 11,9 %, BMG: 11,1 %, Altres: 25%. Això pot provocar l'estandardització en la producció musical i la pèrdua de la innovació (pq un artista que trenqui “motlles” no assegura beneficis).

    La cultura popular

    La música com a forma de comunicació és un llenguatge transversal. En termes de cultura popular ens preocupem x significat q té la música x joves: es converteix en 1 forma comunicativa, serveix com a forma de relació entre els joves, usen la música x configurar la seva identitat. La nova forma musical permet als joves generar els seus propis ambients o cultures. En termes de cultura popular ens fixarem en la capacitat dels joves per utilitzar la música per construir emocions, expectatives, etc., i no en les grans multinacionals. En l'actualitat podem parlar de la indústria en termes d'indústria cultural, però també de cultura popular.

    La cultura de masses: Es desenvolupa als 30 als EUA, paral·lel als mitjans de masses.

    • Valoracions positives: nova cultura popular d les societats avançades, en aquest cas cultura popular mediàtica, s'associa amb el capitalisme. Interclassista. Massificació és democràcia. Resposta de les reaccions del públic (marquen els criteris de la seva producció). S'adapta a la complexitat social

    • Valoracions negatives: envaeix formes de cultura `superiors'. Acaba amb la cultura popular no mediàtica. No demana esforç x descodificar-se. Simplifica les formes cult. Es converteix en indústria de la cult., en 1 producte manufacturat, estandarditzat, homogenització cult. Béns culturals=mercaderies (els valorem x la capacitat q tenen de vendre).

    Crítica d'Umberto Eco (Apocalíptics integrats). Els apocalíptics n tenen en compte el paper q té la c.d.m en la democràcia, no deixa q la cult. es transformi i s'adapti. I els integrats q defensen la c.d.m com 1 revolució (liberalisme a ultrança), creuen q els béns culturals agafen prestigi x la quantitat d gent q els consumeix. Text Acusació i defensa de la cultura de masses: decàleg contra la cultura de masses, arguments formulats als anys 50,60 i 70:

  • la cultura de masses és tècnica: centralització d la producció difusió cultural. Els grans centres de producció estan subjectes a la voluntat d'uns pocs.

  • el seu públic és vulgar: miss. simplificats pq puguin arribar a tothom

  • la c.d.m és imperialista: cultura produïda a escala industrial. Tendeix a diluir cultures locals i tradicionals.

  • és conservadora: reforça els gustos existents, no promou canvis estilístics, per tal d'assegurar-se la màx. audiència.

  • és depredadora: suplanta i ocupa el lloc que ocupava la c.popular.

  • genera confusió cultural: pel contacte entre la cultura popular i la de masses

  • és mercantil: productes culturals sotmesos a la llei oferta/demanda. Cultura=mercaderia. Els criteris estètics passen en segon pla.

  • és mediocre: no té els trets de l'art genuí, pq ha desaparegut el públic culte i exigent q estimula la creació d productes d'alta qualitat

  • fomenta la passivitat: els mass media promouen una visió conformista

  • és immoral: productes vulgars, continguts violents...

  • Pq la c.d.m rutlli calen institucions especialitzades q coneguin els processos d producció/

    Distribució/difusió. Hi ha 2 maneres d'entendre el tema cultura:

    • visió humanista: alta cultura, preconcepció d'allò q ha de ser cultura, visió restrictiva (deixa fora moltes expressions culturals), cultura singular defensada x nucli dur de l'escola de Frankfurt i x l'apocalíptic Mcdonald (literatura, òpera...).

    • visió antropològica: cultura=tota norma de conducta social!establerta. Minúscula i plural, gairebé equivalent a “societat”. Visió de R.Williams. Concepció massa àmplia

    Cultura catalana

    Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC), intenta controlar l'estat d les ind. cult. de Cat:

  • Indústria audiovisual: Tv: no té en compte les varietats ling. (centralització). Inclou TV3 i iniciatives privades (FlaixTV, CityTV...). Manca d'implicació privades x enriquir l'ecosist. comunicatiu català. Cinema: poques pelis es doblen en català (manca de recursos i d'audiència)

  • Indústria editorial: potent pq s'editen molts productes en castellà i s'inclou el mercat sudamericà i espanyol. A Cat es llegeix +q a Espanya

  • Indústria fonogràfica: música clàssica (Caballé, Carreras), de protesta (Llach), Rock català (no hagués sobreviscut sense subvencions de la Generalitat, en general no acompleix els mínims requisits d qualitat)

  • Indústria arts escèniques: promoció selectiva q ha fet q det. artistes fossin subvencionats i altres deixats de banda

  • Nous generes multimèdia: important de desenvolupar, les empreses s'han d'arriscar a noves formes, moment delicat en aquesta indústria en formació, ens pot ajudar a superar la manca d mercat consumidor

  • Diverses dimensions x veure l'espai cultural català:

  • comunitat: posar en comú valors donats x descomptat, q formen part d'una comunitat. Mitjans!paper clau.TVE ha anat perdent competència, xò tv3 necessitaria competivitat

  • Dominació: `la cultura és poder'. Hi pot haver 1 excessiu control. No dominar la cult.

  • Innovació: no ha sabut cobrir riscos dls experiments i innovar, lligada a subvencions.

  • Amb la nova consellera s'intenta innovar en polítiques cult. (amb CiU era una cult. poc creativa). Ha d ser cosmopolita (no tancar-se, trencar tradició cult. nacionalista conservadora)