Temps Moderns; Charles Chaplin

Cinematografía. Cine mudo. Industrialización. Automatismo. Crítica. Depresión de los años 30

  • Enviado por: Laura
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

TECNOLOGIA 4t

TIEMPOS MODERNOS

Títol original: MODERN TIMES

Any: 1936

País: Estats Units

Director: Charles Chaplin

Guió: Charles Chaplin

Música: Charles Chaplin

Protagonistes; Charles Chaplin, Paulette Goddard

Sàtira de la modernització dels sistemes productius que també porta a l'alineació de l'individu. El treball inhumà en una cadena de producció fa tornar boig el protagonista. Trobar feina és difícil en l'època de la Gran Depressió. És l'últim film on apareix Charlot, el personatge creat per Chaplin.

Qüestionari

1.- Compara la cadena de producció del film amb la de la SEAT.

Quins aspectes veus similars i quins totalment diferents?

Realment de l'unic aspecte amb el que puc extreure alguna relació, es sobre la fabircació en sèrie, perquè les noves tecnologies han fet que els sistemes de fabircació donguessin un gir de cent vuitanta graus.

Una de les diferències claus entre aquests dos extrems es que al film progectava una imatge d'explotació als treballadors. Treballaven moltes més hores i els seus salaris eren molt baixos. No disposaven d'estones de descans i si es posaven malalts corrien el risc de perdre el seu lloc de treball cosa que preocupava molt als treballadors d'aquella época ja que era molt complicat trobar feina.

2.- Quina part de la crítica social del film creus que és vàlida avui dia?

Crec que aquesta crítica del film es vàlida amb el que passa avui dia amb la fabricació d'articles que provenen de determinades marques. L'explotació de treballadors de mà d'obra, l'explotació infantil, amb salaris escassos per viure i horaris infrahumans als països del tercer món. Perquè aquests mateixos productes, un cop al primer món, es venguin a preus exageradament multiplicats.

3.- En quins moments del film es parodia les teories de Fayol o Taylor?

Taylor es basava en la divisió del treball a partr de l'estudi detallat de les tasques productives, eliminant operacions o moviments innecessaris per tal de reduir el temps de producció. També va trobar la proporcionalitat directa entre les hores que el treballador produïa i els guanys de l'empresa.

Això, em fa pensar en una escena del film, en la que ve un representant venent una màquina, la qual preparava i servia el dinar als treballadors per tal que aquests no perdéssin massa temps.

Fayol va crear la jerarquia d'autoritat, que també es veu reflectida en el film quan el cap, es dirigeix als treballadors continuament per donar ordres una darrere d'una altra.

4.- Dóna la teva opinió i valora:

Relació del film amb l'assignatura de tecnologia de 4t d'ESO

La tecnologia de 4t d'ESO, inclou el tema del Mercat, el consum i l'organització industrial i per tal hem comentat la producció en sèrie de Henry Ford, i les dues teories abans esmentades de Fayol i Taylor. Però tota la informació és referent al present, i a com es du a terme tot això avui en dia. El film aquest, recollia tot això i mostrava a més a més com ho portaven els treballadors de l'època.

Comicitat de les situacions

La pel·lícula mostrava una realitat molt extremista. Tan extremista, que s'hi podia trobar un sentit de l'humor. Com per exemple a la velocitat amb la que treballaven els funcionaris i que no es podien despistar ni un segon perquè la cinta transportadora sobre la qual treballaven, se'ls ho emportava tot. També podria comentar l'extremada aplicació de la teoria de Taylor amb la màquina que alimenta als treballadors perquè no perdin temps. O al final de tot, com el treball inhumà en la cadena de producció fa tornar boig el protagonista.

Denuncia social

La denuncia es basa en les condicions tan dolentes en les que habien de treballar aquelles persones.

Actuació del protagonista

Sembla que el protagonista porta molt de temps en aquella fàbrica. És comprensible en vista de les dificultats per trobar feina en aquells anys. Però al final acaba per escapar-se. Fet que també és comprensible, perquè treballant d'aquella manera hagués acabat molt malament.

5.- Quines escenes tan semblat més divertides? Quines escenes tan semblat més de crítica social?

Quan el protagonista embogeix i surt al carrer i espanta a una dona amb les claus que du a les mans. També quan Charlot és el conillet d'indies per provar la màquina dels dinars.

Aquesta escena es justament una crítica a la teoria de Taylor, entre d'altres com quan apareixia en un monitor el cap de la fàbrica per anar donant ordres.

4