Temps Moderns; Charles Chaplin

Argumento. Personajes. Escenas. Clases sociales. Industria. Interpretación. Contexto Histórico

  • Enviado por: Vicent Aparici Porcar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

  • identificació i presentació:

  • Fitxa tècnica:

    Títol original: Modern times

    Nacionalitat: EE. UU.

    Any de producció: 1936

    Duració: 87 minuts

    Director i guionista: Charles Chaplin

    Productor: Charles Chaplin

    Directors de fotografía: Roland Totheroh e Ira Morgan

    Directors artístics: Charles D. Hall y Russell Spencer

    Muntatge: Charles Chaplin

    Compositor: Charles Chaplin

    Director musical: Alfred Newman

    Sipnosi: Charlot treballa en una de les fàbriques del sector de l'acer. A causa del
    ritme frenètic de la cadena de muntatge, acaba perdent la raó.

    Després d'eixir de l'hospital en el qual estava en tractament, es veu
    involucrat casualment en una manifestació i és empresonat en ser confós amb un líder comunista i ser considerat l'instigador d'aquesta revolta.
    Una vegada lliure, reprèn la lluita per la supervivència al costat d'una jove òrfena amb la qual compartirà el seu somni per una vida millor.

    Fitxa artística


    Obrer de la fàbrica: Charles Chaplin
    Òrfena: Paulette Goddard
    Propietari del restaurant: Henry Bergman
    Big Bill i treballador: Stanley J. (Tiny) Sandford
    Mecànic: Chester Conklin
    Lladre: Hank Mann
    Cap de la Fàbrica: Allan Garcia

    Actors principals i director:

    Director:

    • Charles Chaplin (1889/1997), va ser director, productor, actor i compositor. Tambè conegut com a Charlot, està considerat com un dels millors actors mims i pallasos del cinema.

    Els pares de Charles Chaplin eren cantants i actors còmics molt poc reconeguts professionalment, d'origen jueu que, en el seu moment, van aconseguir un raonable èxit. Especialment la mare, Hannah Hill, filla d'un sabater, quina, graciosa i amb una agradable veu. El seu pare, un virtuós del violoncel.

    Chaplin va nàixer el 16 d'abril de 1889 en Lambeth, Londres, Gran Bretanya. No era un bon moment per a la família. El pare va abandonar la llar perque ere un alcoholic, i Hannah es va veure obligada a mantenir per si sola als seus fills Sydney i Charles.

    "La desocupació és la qüestió més important... la introducció de les màquines en el treball hauria de ser d'ajuda a la humanitat, i no una font de tragèdia deixant a la gent sense treball". Charles Chaplin (1938)

    Per el que diu en aquest comentari, opdríem deduir que tenía un ideología d'esquerres, i que pertanyía a una corrent “Luddista”, a més. La pel·lícula “temps moderns”, es va rodar en l'època de la depressió.

    Cal destacar, que Chaplin, va ser nomenat en 1971, comandant de la legió d'honor Francesa.

    Pel·lícules com: “Charlot bailarín", "Charlot camarero", "Charlot de conquista", "Charlot ladrón elegante", “el gran dictador”

    Actors:

    • Paulette Goddard: Va començar la seva carrera professional com a model publicitari i, després, com a integrant de la companyia musical Ziegfeld Follies de Florenz Ziegfeld. Es va traslladar a viure a Hollywood. A començaments dels anys 30 va participar en papers secundaris en obres. Va rodar en 1936 temps moderns, al costat de Charles Chaplin, desprès d'acabar el rodatge es va casar amb Chaplin.

    Va participar amb pel·ícules com: “el gran dictador”, “torero a la fuerza”...

    Idea Clau:

    Al principi de la pel·lícula, ens apareix un text, que diu, que aquesta pel·lícula vol reflexar l'importància de l'iniciativa individual en l'època, i la recerca de la felicitat de la societat de l'època.

    Podríem dir que la pel·lícula és una crítica còmica de la societat de l'època i del sistema d'organització del treball (el taylorisme i la seva cadena de muntage).

    Fa una crítica del taylorisme (cadena de muntage), prestant un especial interès, al fet que la cadena de muntage (controlada per l'encarregat de la fàbrica) és la que marca el ritme del treball, i no l'obrer, a més, també resalta el fet que la classe treballadora és tractada com a animals o mercaderies (la tracte com si tan sols foren un simple factor de producció).

    La pel·lícula la podem situar en l'època de la depressió (any 1936).

    Argument:

    Escenes:

    A l'inici de la pel·lícula amb els crèdits, podem observar que apareix un rellotge de fons, que resalta l'importància del temps en l'organització del treball de l'època (taylorisme).

    La pel·lícula (el fragment que hem vist), tracta sobre la situació de la classe obrera en els Estats Units en l'època de la depressió (falta de treball, condicions laborals...).

    En la primera escena, podem observar com els treballadors entren a la fàbrica (tambè ens apareix un escena amb “borregos”, una clara metafora visual que ens mostra com tractenals treballadors com a animals) i “fitxen” (“fitxen” per a que l'encarregat puga controlar les hores de treball realitzat per cada treballador) per començar la seva jornada laboral.

    Una volta han ocupat els seus llocs de treball, el president de la fàbrica (que controla tot el que passa en la fàbrica) es posa amb contacte amb l'encarregat de les màquines per ajustar la velocitat del treball, aquest ajusta la veloçitat de la cadena de muntage, que es la que marca el ritme del treball dels treballadors.

    En la segona part de la primera escena podem observar la cadena de muntage, on està treballant el nostre protagonista (Chaplin), aquesta marca el ritme de treball i no hi poden haver distraccions, i està supervisada en tot moment per uns encarregats, que vigilen que el ritme de treball siga el corresponent.

    Tot seguit, en l'escea següent, Charlot, es rellevat per un company, i fitxa per anar al servei abans de tornar a la feina.

    La secuència següent, es una mostra de l'importància de l'amortització del temps per a l'organització del treball de l'època.

    Apareixen uns venedors (utilitzant el sistema”tupperware”), per a vendre un aparell que teòricament ha d'aconseguir disminuir el temps d'esbarjo dels treballadors, i així augmentar la seva productivitat, pero aquest invent no funciona i resulta poc pràctic (recorde que la practicitat és fonamental per al taylorisme).

    L'escena següent (l'última de la seqüència,) ens mostra com el treball en cadena, i la feina tan intensa i repetitiva, pot acabar afectant a l'enteniment i transtornar a una persona. Apareix Charlot treballant a un ritme frenètic, i al fi és transtorna i inclús cau dins de la màquina on treballa, per aixó l'ingressen en un psiquiàtric.

    Personatges:

    • Charlot: És el protagonista. Treballa en la cadena de muntage, acaba transtornat per les seves condicions de treball. En la seqüència que hem vist no es pot distingir la seva ideología.

    • President de la fàbrica: Ès un “burgès” empresari, que busca obtindre el màxim benefici i productivitat de la seva fàbrica.

    • Treballadors: Són la massa que plena la fàbrica, no es pot distingir la seva ideología.

    Interpretació i context històric:

    L'any 1936 (any en el que es va estrenar aquest pel·lícula), EEUU encara estava submergida en la “crisis”, encara que en la seqüència de la pel·lìcula que hem vist no es reflexa.

    En la seqüència que hem vist ès difìcil trobar una visió de la conflictivitat diferent a la que ja hem mencionat abans, la crítica al “taylorisme” i a la seva cadena de muntage, ja que produeix una deshumanització del treball i afecta negativament a l'integritat física de l'obrer, ja que en la cadena de muntage no ès l'obrer qui marca el ritme de treball.

    En quant a l'actitud del president davant de l'actitud dels treballadors que són poc productius podem observar com despedeix a treballadors o els amenaça amb deixar-los sense feina si no mantenen el ritme de treball de la cadena de muntage.

    La pel·lícula ens mostra d'una forma còmica, la situació dels obrers de l'època que treballen en una cadena de muntage, ens mostra les seves condicions de treball (descans, ritme de treball, forma d'organització dins de l'empresa...), i tambè, ens mostra una crítica clara al “taylorisme”, i a la deshumanització del treball.

    En aquesta pel·lícula podem trobar tambè un dels pilars en el que es subjecta la societat capitalista, l'explotació de l'obrer, ja que al president no l'importa si l'obrer està estresat, te gana, o necesita mès temps per a menjar, tan sols es preocupa per observar si l'obrer es productiu, eficaç, i econòmicament rentable, ja que tan sols es preocupa per obtindre el màxim benefici econòmic.

    En definitiva, la pel·lìcula, encara que d'una forma còmica, ens mostra prou fidelment com era la societat de l'època, tè un argument senzill i s'ajuda de recursos còmics que es basen en l'absurd, per aixó es fàcil trobar-li la gràcia i pasar-ho bè, al mateix temps que podem aprendre com era la societat de l'època i com funcionava el “taylorisme”.