Televisión en Italia

Comunicación audiovisual. Grupos: pública y privada # Els programes. Franjes horaries. Cadena: objectius. Canals

  • Enviado por: Artemisia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

SITUACIÓ DE LA TELEVISIÓ A ITÀLIA

Actualment existeixen a Itàlia dos grans grups de televisió: la televisió pública i la privada. La pública està formada per la RAI, que consta de tres emisores: RAI 1, RAI 2 i RAI 3. L'oferta privada està representada pel grup Mediaset que disposa de Canale 5, Italia 1 i Rete-4. A part hi trobem també la cadena de pagament Tele + 1.

Pel que fa a la RAI, aquesta ha estat una empresa monopolística fins a finals dels anys setanta, una societat d'interès nacional controlada per l'IRI (Institut de Reconstrucció Nacional), concessionari d'aquest servei públic per concessió firmada amb el Ministeri de Correus i Telecomunicacions, i està sota el control d'una comissió parlamentaria i del Tribunal de Comptes. Segons una llei de l'any 1992 les accions de la RAI només poden pertànyer a l'Estat, als ents públics o a societats de total participació pública.

Quant a la seva financiació, la RAI es basa en les taxes sobre la propietat dels receptors i en els ingressos de la publicitat. En línies generals, el 57 % dels ingressos de la RAI provenen de la taxa per propietat de receptors, un 33% de la publicitat i la resta d'altres ingressos.

Pel que fa a les emissores privades, aquestes es financien amb els ingressos de la publicitat, a excepció de Tele +1, que es una cadena d'abonats. D'aquesta manera podem veure que les cadenes públiques gaudeixen d'un privilegi en quant a la seva financiació ja que poden recaptar diners mitjançant les taxes dels receptors i la publicitat. Per altra banda, les emissores privades compten únicament amb els ingressos de la publicitat. Aquest fet ens hauria de portar a pensar que ja que les cadenes públiques disposen d'un major finançament disposen també de més mitjans per tal d'oferir una televisió de més qualitat.

ELS PROGRAMES

La programació de Raiuno es divideix en 7 blocs:

! Actualitat: aquest bloc consta de 15 programes. Donat que la paraula “actualitat” és d'un significat ampli, dintre aquest bloc hi podem trobar programes de temàtiques molt diferents. Per exemple, hi trobem un programa dedicat a l'automovilística, programes de crònica rosa, talk-shows, programes d'entrevistes, informació sobre cinema, etc.

!Informació: Aquest bloc està format per 11 programes. El més important de tots és el Telenoticies (TG1), que consta de 14 emissions ja que s'emeten resums de l'informatiu de cinc minuts al llarg de la jornada. Hi ha, però, tres emissions del Telenoticies de llarga durada; una al migdia, una al vespre i una altra a la nit. Altres programes d'informació són petits espais que es situen després dels Telenoticies i que tracten la informació d'economia, del parlament, l'esport, etc.

!Ciència: En el bloc dedicat a les ciències només podem trobar dos programes a Raiuno. Es tracta de dos emissions setmanals, una d'elles dedicada a la medicina i l'altre a la tecnologia.

!Cultura: Aquest bloc està format únicament per un programa nocturn que tracta les diferents cultures del món. El programa té una mitjana de 22 % de share i per aquest motiu està previst fer-ne una altra edició als migdies.

!Religió: hi ha quatre programes dedicats a la religió. Un és diari, i s'emet a les 6:25 i es parla de la vida dels sants. Els dissabtes i diumenges es fa un programa on s'interpreten els textos de la bíblia i també els diumenges s'emet en directe l'Àngelus i la missa de Joan Pau II.

!Espectacle: format per 9 programes. Hi trobem alguns programes diaris i alguns de setmanals. La temàtica dels programes varia molt i podem trobar des de concursos de preguntes, fins a un concurs culinari, passant per dos programes de varietats.

!Ficció: Raiuno gaudeix de dues sèries de producció pròpies, una que s'emet diàriament i l'altra setmanalment. A part de les sèries italianes també s'emeten dues sèries americanes diàriament (matí).

Observant la divisió en blocs dels programes de Raiuno sembla que els blocs amb més força són els d'actualitat i informació, ja que és on trobem més programes. En observar la pàgina web de Raiuno veiem a cada secció tots els programes que l'integren i, a primer cop d'ull, sembla que aquestes dues seccions siguin les més completes. Això, però, no és del tot cert perquè, per exemple, en el cas de la informació el que passa és que molts dels programes són petits annexos informatius del Telenoticies que apareixen com a programes individuals. A part d'això també és important saber a quines franjes horàries es situen aquests programes.

Així, en el cas dels programes d'espectacle, que no són tants com els d'actualitat, el que passa és que tenen un lloc més privilegiat a la graella, el que ens indica que són programes molt més vistos que els d'actualitat o els d'informació (a excepció del Telenoticies).

Per altra banda, el fet que només poguem trobar un programa dins la secció de cultura indica clarament que aquest tema no és important dins la programació de Raiuno i que possiblement queda subordinada a les altres dues cadenes de la RAI.

Per contra, podem trobar 4 programes dedicats a religió. És cert que Itàlia sempre ha estat considerat un païs amb una forta tradició religiosa i la Raiuno, com a televisió pública ofereix programes que puguin ser considerats d'interès general i de servei públic per a la societat italiana. Però donada la gran importància que atorga al fet religiós (si més no enfront els programes culturals) i en consideració a determinades minories també, dins el marc del servei públic, es podrien emetre altres programes dedicats a religions diferents.

Pel que fa al cinema, que no es comtempla dintre les 7 seccions abans esmentades, la televisió italiana està regida per una llei creada l'any 1989, en la qual es comtempla que tan les emissores públiques com les privades han de reservar a les obres europees certs porcentatges sobre el total del temps dedicat cada any a la retransmissió de film cinematogràfics:

-No menys del 40% en el primer trieni (1990-93)

-No menys del 51% en els anys successius

Pel que fa a les pel.lícules italianes s'ha de reservar no menys del 50% del temps de retransmissió efectiva destinat a obres europees i d'aquest porcentatge, pel que fa als films cinematogràfics, un mínim d'una cinquena part ha d'estar format per obres produïdes en els últims cinc anys.

Aquesta llei, per tant, obliga a un mínim d'hores de retransmissió de pel.lícules europees. A la Raiuno hi ha dos dies a la setmana en els quals s'emet cinema: dilluns i dissabte. De cinc pel.lícules emeses en el últims dies només una és italiana. Això fa pensar que la RAI reserva el tan per cent destinat a les pel.licules europees a la RAI 2 o la RAI 3 i que possiblement prefereix deixar les pel.lícules americanes, que són les que més audiència obtenen, per a la graella de Raiuno.

FRANJES HORARIES

Dintre la graella de programació de Raiuno es diferencien quatre frajes horaries que aquí correspondrien a: matí, tarda, vespre i nit.

!Matí: de 6 a 14 h aproximadament. Es fan cada dia els mateixos programes en el mateix horari. Es tracta de programes molt curts d'informació, com per exemple, programes del temps, d'economia, flaixos informatius, cinema, etc. Durant el matí també s'emet una sèrie americana (sempre a la mateixa hora) i una mica més tard, un concurs de temàtica gastronòmica. Després d'aquest concurs s'emet una altra sèrie i després d'això el telenoticies.

El que es pot observar de la programació del matí és que en la franja que va ente 6 i 10.30 hores, els programes que emet Raiuno són petits programes informatius, que en la majoria dels casos no duren més de deu minuts. Però a partir de les 10.30, els programes són més llargs; potser perqué a partir d'aquesta hora l'emisora té un públic més fidel que sap que restarà davant el televisor més de deu minuts i que, per tant, podrà veure un programa sencer.

Pel que fa a la temàtica dels programes matinals, a part de les emissions informatives, podriem dir que els programes que s'emeten estan destinats majoritàriament a un públic femení. Les dues sèries que s'emeten estan protagonitzades per dones. Una és La signora del West (La doctora Quinn), que tracta de les aventures d'una dona metgessa a l'Oest americà. L'altra sèrie és La signora in giallo, protagonitzada per Àngela Lansbury. El concurs, que es troba situat a la graella entre les dues sèries, és presentat per una dona i els concursants tenen la missió de preparar una recepta de dos plats en només vint minuts.

!Tarda: la tarda comença a les 14 hores i acaba a 19 hores aproximadament. En aquesta franja horaria els programes començen a ser també de més durada; igual que a la segona part de la franja del matí. També hi trobem una sèrie, situada cada dia a la mateixa hora, després del telenoticies. El fet de situar aquesta sèrie després del telenoticies és una de les estratègies utilitzades a Raiuno per tal de mantenir l'audiència. Els telenotices sempre són uns dels espais més vistos i el programa que situem darrera d'ell tindrà un tan per cent de la seva audiència assegurada.

Després de la sèrie de ficció trobem dos programes d'espectacle que s'emeten de dilluns a divendres a la mateixa hora. El primer és un programa d'entreteniment amb música, balls, concursos, etc. El segon (classificat com a Actualitat a la web de Raiuno) tracta de la vida privada dels personatges famosos italians i també d'histories quotidianes de ciutadans anònims.

Després d'aquest programa trobem Quiz show que, pel que sembla, és un dels programes estrelles de Raiuno. Es tracta d'un concurs de preguntes, molt semblant a Quiere ser millonario? Que emet Tele5 a Espanya i Canale 5 a Itàlia. Aquest programa està situat a la graella abans del Telenoticies i després d'aquest ja que s'en fan dues emissions. La primera part s'emet a les 19 hores i la segona a les 20:40, després del telenoticies i en horari de Prime Time (suposem que el Prime Time italià és abans que el d'Espanya).

!Vespre: Aquesta franja (anomenada sera en italià) es troba situada entre les 20 hores i 23 hores. Com ja he dit, el programa estrella és Quiz Show, i s'emet la segona edició. El programa situat després d'aquest concurs varia segons el dia de la setmana i tan pot ser una pel.lícula com un programa d'espectacle.

!Nit: La franja nocturna es situa entre les 00:15 hores i les 5:25 aproximadament. Durant aquesta franja s'emeten varis programes d'actualitat de curta durada. Es tracta d'informacions sobre cinema i programes amb convidats que tracten temes culturals. Però és evident que l'audiència que poden tenir aquests programes, que s'emeten a partir de les 12 de la nit, és mínima.

En aquesta franja torna a passar el mateix que en la franja del matí. Es col.loquen a la graella aquells programes culturals i dirigits a unes minories, de manera que no se li pugui negar a Raiuno la seva funció de servei públic i televisió cultural.

OBJECTIUS DE LA CADENA

Raiuno és una cadena de televisió pública italiana. Com a cadena pública és de suposar que els seus objectius no es diferenciaran gaire de la resta de cadenes de televisió públiques d'Europa. Si prenem com a base el fet que una cadena pública ha d'oferir un servei als seus ciutadans; adreçant-se a tota la societat i contemplant totes les minories, totes les cadenes públiques haurien de seguir un esquema semblant en quant als seus continguts (tenint en compte sempre les diferències culturals de cada país).

Amb tot això intento dir que no sé quins són concretament els objectius que vol assolir Raiuno amb la seva programació, ja que en la seva pàgina web (la meva principal font d'informació) no he pogut trobar cap document que es refereixi explícitament a això. Però tenint en compte el que he dit anteriorment s'hauria de suposar que com a cadena pública el que intenta és oferir una programació que arribi a tots els grups de la societat italiana.

És evident que no totes les cadenes públiques són iguals, començant pel fet que avui en dia encara està obert el debat sobre què és el que ha d'oferir la televisió pública, què es considera com a servei públic i quines diferències podem trobar entre les cadenes públiques i les privades.

Però segons el meu punt de vista, podem diferenciar entre les cadenes públiques que ofereixen servei públic i les “falses” cadenes públiques. Raiuno es podria considerar dintre del grup d'aquestes “falses” cadenes públiques. Aquestes són cadenes que competeixen directament amb les cadenes privades del seu país i que viuen pendents de l'audiència. En aquest sentit podriem comparar el model de televisió que segueix Raiuno amb el de TVE.

Però sigui com sigui, com a televisió pública, Raiuno es veu obligada a incloure en la seva programació determinats programes. Em refereixo a programes dirigits a unes minories, la informació parlamentària, religió, etc. Però aquest programes normalment són col.locats a la graella en hores de molt baixa audiència, com per exemple entre les 6 i les 8 del matí, o a partir de les 12 de la nit. D'aquesta manera es reserven les franjes horàries de més audiència per als programes d'espectacle, que són els que tenen més èxit i atrauen més públic.

Un altre objectiu, que es despren de l'observació d'alguns dels programes de Raiuno, és la conservació de la cultura i les tradicions italianes, ja que la cadena disposa de tres programes que parlen sobre costums, cuina, tradicions i que, amb paraules extretes de la pròpia web, estan destinats a la “salvaguardia del territorio” . El que falta és comprovar si aquests programes compleixen realment amb el seu objectiu, i retraten tota la pluralitat cultural de la societat italiana o si es limiten a transmetre un sentiment nacionalista.

Segons Pierre Musso i Guy Pineau, autors del llibre L'Italie et sa télévision, comparada amb les altres cadenes italianes, la programació de Raiuno és més generalista i heterogènia. Aquesta cadena busca la diversitat dels gèneres combinant l'espectacle en directe i la informació, la renovació dels programes de varietats i les emissions que s'acosten a la “veritat” i la “vida quotidiana”.

Els segons canals

La televisió pública italiana està formada per tres canals: la RAI 1, la RAI 2 i la RAI 3. El fet de crear segons canals públics és un fet bastant usual en els paisos Europeus. A Espanya, per exemple, tenim el cas de TV2 i Canal 33. Aquest fet permet tenir una programació molt variada ja que es pot repartir entre els diferents canals públics i donar una imatge diferenciada a cada un dels canals. En el cas d'Italia, la RAI 3 és cadena considerada més cultural en diferència a les altres dues. D'aquesta manera no es pot criticar a la televisió pública italiana la manca de programes culturals en les seves emissions perquè hi ha un canal que compleix aquesta funció. Així, la RAI es pot permetre tenir un primer canal amb una temàtica molt diferent, reservant la franja del prime time als programes d'espectacle.

Aquesta organització es pot comparar amb la de la televisió pública a Espanya, on els segons canals públics semblen una mena de calaix de sastre on va a parar tot allò que no té cabuda en els primers canals, reservats a la gran audiència.

CONCLUSIONS

Si he de comparar la cadena de televisió Raiuno amb alguna de les cadenes espanyoles, puc dir sens dubte que la que més s'hi acosta és TVE. Per començar, totes dues cadenes són públiques i les líders d'audiència dels respectius països. No es pot dir que siguin exàctament iguals, doncs cada una té una graella de programació diferent i amb programes de creació pròpia que les diferencien, però tot i això crec que segueixen una mateixa línia.

Si bé per analitzar la programació d'una cadena ens fixem en quins programes fan, a quina hora són emesos, a quin públic van dedicats, etc; també crec que és important tenir en compte la imatge de la cadena. És a dir, no analitzar cada programa separadament sinó veure quina és la imatge que dóna la cadena en general.

El primer cop que vaig veure Raiuno no vaig poder evitar la comparació amb TVE. Però no pel contingut del programa que estaven emetent en aquell moment (sempre és difícil entendre l'italià correctament) sinó per l'estètica del programa i això m'ha passat moltes altres vegades que he mirat algun dels programes de Raiuno. La distribució dels platós, l'estètica dels decorats, els presentadors, les bandes de música en els programes... tots aquests elements ens mostren una imatge de poca modernitat, sense elements innovadors, fins i tot podriem dir antiquada. En resum: “els temps passats sempre fóren millors”. Fins i tot el disseny de la seva pàgina web, on abunden els colors llampants i les tipografies d'estil infantil, ens donen una imatge no gens seriosa de la cadena.

Podem dir que la imatge que dóna la cadena en general és la d'una televisió enclada en el passat, que destina les seves millors hores de la graella a programes d'entreteniment i espectacle, on sovint trobarem un presentador a la ratlla dels 50 (Raffella Carrà encara existeix), un ballet de noies bufones, una banda de música i algún cantant italià que deleitarà el públic del plató amb un meravellós play-back. Elements que no ens són gens extranys i que estem acostumats a veure en alguns dels programes estrelles de TV1.

BIBLIOGRAFIA

!http.//www.raiuno.rai.it

!CUEVAS PUENTE, Antonio. Las relaciones entre el cinema y la televisión en España y otros países europeos. Madrid, 1994

!MUSSO, Pierre; PINEAU, Guy. L'italie et sa télévision. Ed. Champ Vallon. Paris, 1990

Dades de l'any 1994

1

1