Telègraf

Tecnología. Inventos # Transmissió telegràfica. Corrent elèctrica. Sistemes automàtics. Reproducció facsímil. Portadors. Microones. Tèlex. Cablejàts

  • Enviado por: Xavi Vasco
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

Què és el telègraf?

El telègraf és un sistema de comunicació basat en un equip elèctric capaç d'emetre i rebre senyals segons un codi d'impulsos elèctrics. En un principi, la paraula telegrafia s'aplicava a qualsevol tipus de comunicació de llarga distància en els quals es transmetien missatges mitjançant signes o sons.

El telègraf Morse

Els primers equips elèctrics per a la transmissió telegràfica foren inventats per a l'americà Sammuel F. B. Morse, al 1836, i a l'any següent per el físic anglès Sir Charles Wheststone en col·laboració amb l'enginyer Sir William F. Cook. El codi bàsic, anomenat codi Morse, transmetia missatges mitjançant impulsos elèctrics que viatjaven per un únic cable. L'aparell de Morse, que ve emetre el primer telegrama públic, el 1844, tenia forma de commutador elèctric. Mitjançant la pressió dels dits, permetia el pas de la corrent durant un temps determinat, i a continuació l'anul·lava. El receptor Morse original disposava d'una punta controlada electromagnèticament que dibuixava línies o punts en una cinta de paper que girava sobre un cilindre. Les línies tenien una longitud depenent de la duració de la corrent elèctrica, que circulava per els cables de electroimant i presentaven un aspecte de punts i de ratlles.

En el transcurs del experiment amb dit instrument, Morse va descobrir que les senyals sol podien transmetre's correctament a uns 32 Km. A distàncies majors, les senyals es feien massa dèbils per a poder registrar-les. Morse i els seus col·laboradors van desenvolupar un aparell de relés que es podia acoblar a la línia telegràfica a uns 32 Km. de l'estació emissora de senyals a fi de poder repartir-les automàticament i enviar-les uns altres 32 Km enllà. El relé està format `per un commutador accionat per un electroimant. L'impuls que arribava a la bobina de l'electroimant feia girar una peça que tancava un circuit independent alimentat per una bateria. Aquest mecanisme llençava un impuls potent de corrent a la línia, que a la seva vegada accionava uns altres relés fins a arribar al receptor. Alguns anys després de que Morse hagués desenvolupat un equip receptor i l'hagués exhibit de forma satisfactòria, els operadors telegràfics va descobrir que resultava possible diferencia entre els punts i les ratlles per el simple so, caient en desús l'aparell de registre de Morse. Però el altres principis base del sistema Morse se seguiren utilitzant en els circuits de telegrafia per fil.

Donat que la telegrafia era massa costosa per a poder implantar-la amb un caràcter universal, van desenvolupar diferents mètodes per a enviar diferents missatge a la vegada per una mateixa línia. El telègraf dúplex, el primer avanç d'aquests tipus, es podia transmetre un missatge simultani en ambdós sentits entre dues estacions. En la telegrafia quàdruplex, inventada l'any 1874,per Thomas A. Edison, en transmetia dos missatges simultàniament en cada sentit. Al 1915, es va implantar la telegrafia múltiple, que permetia l'emissió simultània de 8 o més missatges. Aquesta i l'aparició del les màquines de teletip, a mitjans de la dècada de 1920, van fer que s'anés abandonant progressivament el sistema telegràfic manual de Morse, de claus i que se substituís per mètodes alàmbrics o inalàlmbrics de transmissió per ones.

Sistemes automàtics de telègraf.

Existeixen, bàsicament, dos sistemes de comunicació telegràfica moderna: El sistema de teleimpressió (teletip) i el sistema de reproducció facsímil, que va començar a quedar antiquat en la dècada dels anys 80.

Teleimpressió (teletip)

En la teleimpressió, el missatge es rep en forma de paraules mecanografiades sobre un full de paper. Cada lletra de l'alfabet ve representada per una de les 31 combinacions possibles de cinc impulsos electrònics de igual duració, essent la conseqüència de intervals utilitzats i no utilitzats la que determina la lletra. El codi de impressió de encesa-parada utilitza set impulsos per a cada caràcter: el primer indica el començament i el setè el final de cada lletra.

El transmissor o teleimpressor està format per un teclat de tipus mecanografic i pot, opcionalment, registrar el missatge sobre una cinta avanç de transmetre'l. El receptor, és en essència una màquina d'escriure sense teclat que imprimeix el missatge sobre cinta o en un full de paper. La majoria de les màquines de encesa-parada, són a la vegada emissores i receptores. Les agències de notícies sempre foren usuàries importants del teletip i dels sistemes analògiques de comunicacions. Però, des de els principis de la dècada dels 90, les associacions de premsa i dels medis de radiodifusió començaren a transmetre un text com a imatges per mitjans electrònics via satèl·lit.

Reproducció facsímil

Els sistemes telegràfics per facsímil, capaços d'enviar i rebre tant imatges com text fa temps que van quedar apartats per el fax.

Elements portadors del telègraf.

Els impulsos elèctrics que conformen els missatges telegràfics es poden transmetre a través de circuit alàmbric per mitjà de ones de radio.

Quan Morse va inventar el telègraf, la única forma de transmetre un missatge de un punt a un altre mitjançant filferros col·locats directament entre l'equip emissor i receptor, independentment de la distància entre ells. La xarxa sol podia transmetre un únic missatge a la vegada, obligant a sobre a instal·lar uns intervals regulars elements de regeneració i correcció del senyal. Si s'utilitza una corrent portadora -és a dir, una corrent alterna de certa freqüència -, una parella de cables poden transmetre simultàniament centenars de missatges, ja que cada freqüència de la ona portadora representa un canal de transmissió. Els diferents canals es mesclen en l'estació emissora amb la corrent portadora que s'envia per fils telegràfics. En l'extrem receptor es fa passar la corrent portadora per uns filtres elèctrics, cada un dels quals sol deixar passar una determinada freqüència fins al corresponent equip receptor. D'aquesta forma s'aconsegueixen molts canal individuals amb un únic circuit elèctric.

Transmissió per microones

La utilització de microones per a la transmissió per radio en el cas de les comunicacions telegràfiques per tot el món adquirí una gran importància, igual que el radar després de la telegrafia començà a operar entre Philadelphia i Nova York en el 1947. Un any més tard s'establí una xarxa triangular entre Nova York, la ciutat de Washington i Pittsburgh. El sistema s'estengué ràpidament per tot el país gràcies sobretot a l'ús de l'antena de microones.

La telegrafia per microones és capaç de transmetre, de forma casi instantània i en grans quantitats, comunicacions de veu, impreses, gràfiques, fotogràfiques i de vídeo. Funciona en la gamma dels 4000 MHz de la banda de comunicació comercial. En aquest tipus es disposa de 40 bandes de veu en ambdós sentits, amb uns 800 canal telegràfics. Les senyals de ràdio que es generen en l'emissora que transmeten el punt de destí mitjançant una sèrie d'antenes reflectores parabòliques, disposades sobre torres molt altes. A fi de prevenir el debilitament de la senyal degut a la curvatura de la terra, aquestes antenes de microones es col·loquen a interval de uns 48 Km. Aquests serveis de transmissió per microones la va implantar als EUA la “Western Telegraf Company”. En el cas de les comunicacions intercontinentals s'utilitzen satèl·lits artificials geoestacionaris que actuen com a antenes de senyals de veu, dades, gràfics i de vídeo entre estacions terrestres.

Serveis telegràfics moderns.

En les dècades del 1950 i 60, les diferents operadores començaren a comercialitzar diversos serveis telegràfics de caire privat i públic.

Tèlex.

Al 1958 aparegué un sistema d'intercanvi de teleimpressió de trucada directa, denominat tèlex, que en el termini de 10 anys contava amb més de 25000 abonats. El sistema de tèlex permet als seus abonats enviar missatges i dades directament a altres abonats, i, a través de xarxes d'operadores internacionals, a altres moltes parts del món. Els abonats del tèlex també poden enviar missatges als no abonats a través de centres especialitzats de comunicacions que es fan arribar els missatges en forma de telegrames.

Servei d'intercanvi per banda ample.

Aquest servei, aparegut al 1964, oferia als abonats una sèrie de canals de ràdio d'alta qualitat per a la transmissió a gran velocitat de dades en diversos formats, per facsímil i altres comunicacions, veu incloïa. Les diferents millores del sistema permeteren enviar transmissions d'alta velocitat -fins 5000 caràcters per segon- entre computadores i màquines d'oficina.

Sistemes privats de calbejats.

Aquests serveis, que s'utilitzen per a intercanviar dades a gran velocitat, les van contractar les empreses o els organismes públics amb oficines a molts llocs del món. Funcionen a través de centres automàtics digitals amb base a targetes perforades, cintes de paper o magnètiques. El sistema major i més avançat és l' “Automatic Digital Data Network” (AUTODIN), el servei del Departament de Defensa dels EUA. Hi ha altres xarxes privades per a grans empreses comercials i bancs.

Centres computaritzats.

Per a fer front a la demanda dels abonats en quan a diversos serveis de telecomunicacions i informació, s'han creat “centres de biblioteques computaritzades” a fi de facilitar l'intercanvi de dades i la recopilació de informació de qualsevol tipus possible. Els centres computaritzats són accessibles per als abonats a través del sistema tèlex i línies telefòniques ordinàries.

Telègraf

Aquest fou el telègraf construït per Morse.

Bibliografia

Per a fer aquest treball, hem utilitzat els següents medis de comunicació:

Enciclopèdia Informàtica Encarta 99.

Enciclopèdia Catalana.

Història de la telegrafia als Països Catalans.

La telegrafia elèctrica tingué un precursor destacat en el doctor Francesc Salvà i Campillo, el qual presentà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el 16 de desembre de 1795, una memòria titulada “La electricidad aplicada a la telegrafia” i feu conèixer als acadèmics un petit aparell de transmissió telegràfica basat en una ampolla de Leiden connectada amb 16 fils aïllats entre ells, que acabaven en altres tants botons amb cintes d'estany; cada terminal corresponia a una lletra bàsica de l'alfabet i vibrava quan la descarrega elèctrica hi passava. L'any següent, Salvà, presentà el seu aparell a Godoy i a l'Infant Antoni Pascual de Borbó, però la descoberta no fou aprofitada. També fou un català un dels primers que emprà, a l'Estat Espanyol, el telègraf aplicat al periodisme, Nil Fabra i Deàs, fundador d'una agència de notícies telegràfiques a Madrid (1865), El Centro de Correspondencias , més tard anomenada Agència Fabra.

El Telègraf

Índex

Apartat Pàgina

Què és el telègraf? 1

El telègraf Morse 1

Sistemes automàtics de telègraf 2

Reproducció facsímil 2

Elements portadors del telègraf 2

Transmissió per microones 3

Serveis telegràfics moderns 3

Tèlex 3

Servei d'intercanvi per banda alta 3

Sistemes privats de cablejats 4

Centres computaritzats 4

Història de la telegrafia als Països Catalans 5

Bibliografia 6

Telègraf

Telègraf