Tecnologia y medi ambient # Tecnología y medio ambiente

Contaminació. Aigua. Atmósfera. Llum. Efectes. Consum elèctric. Biodiversitat. Esgotament de recursos. Tractament de residus. Incineració. Compostatge. Energies renovables. Energia solar, eòlica, biomasa, maremotriu, de les ones. Reciclatge

  • Enviado por: Zulèma
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

ÍNDEX

1.- Introducció

2.- Contaminació del medi ambient

2.1- Contaminació de l´aigua

2.2- Contaminació de l´atmosfera

2.3- Contaminació Lúminica

2.4- Contaminació del sol

3.- Esgotament de recursos

4.- Tecnologies de tractament de residus

4.1- Incineració

4.2- Tractament aeròbic: compostatge

4.3- Lombricompost

4.4- Generació de biogàs

5.- Energies renovables

5.1- Energia Solar

5.2- Energia Eòlica

5.3- Energia de la Biomassa

5.4- Energia Maremotriu

6.- Reciclatge

7.- Desenvolupament sostenible

8.- Conclusions

Bibliografía

- ASHWORTH, W. 1995. Limits. págs. 97-134 in The Economy of Nature: Rethinking the Connections Between Ecology and Economics. Houghton Mifflin Co. Editors, Boston- New York: 340 págs.

1.- INTRODUCCIÓ

[…] La relació entre la llum i la vida és fonamental per al desenvolupament d´aquesta última. La llum solar ha activat els processos vitals, i els organismes vius han modificat l´ambient terrestre per a seleccionar les longituts d´onda més favorables.

Abans de l´aparició de la vida, a la Terra aplegava major quantitat de radiació que a l´actualitat. Part de la radiació solar d´onda curta, al actuar en les capes baixes de l´atmosfera, i probablement en la superfície dels ocenas, va jugar un important paper en la síntesis i interacció de les molècules orgàniques que permeteren el ulterior desenvolupament dels primer sers vius. Aquestos es desenvoluparen en un ambient anaerobi mijançant mecanismes fermentatius, a expenses de la materia orgànica acumulada fins aleshores […]

Amb tot el que a costat que nosaltres estiguem així seria una gran llàstima que nosaltres mateixos ens llançarem a pedre…a nosaltres, i a les nostres futures generacions… Estic quasi convençuda de que ningú no vol que cap persona torne a disfrutar d´aigües netes, de camps nets i que quan respires se´t omplin els pulmons d´eixe aire que et relaxa…estic convençuda, el que passa es que no estem ficant suficient de la nostra part per tal de que tot això continue, i s´ho puguem ensenyar als nostres fills, germnas menuts, nebots… Si tots fiquem un poc de la nostra part al final o conseguirem, el camí no es facil però el fi ho mereix.

2.- CONTAMINACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Introducció d´agents biològics, químics o físics a un medi al que no pertanyen. Qualsevol modificació indesijable de la composició natural d´un medi.

Les Terres

Les terres humedes (pantans, manglars) es troben entre els ecostistemes que més vida generen. D´ahi la seua enorme importància ecològica i el perill que suposa la seua desaparició. La primera avaluació global efectuada revela que més de 1 200 milions de Ha de terres (equival a la superficie combinada de Xina i la India) han patit una seriosa degradació als últims quaranta-cinc anys, segons dades del World Resources Institute.

'Tecnologia y medi ambient # Tecnología y medio ambiente'

Les Aigües

Contaminar l´aigua es contaminar la vida mateixa. Tot el cicle biologic, reproductiu i alimentici de l´èsser humà, els animals i el mar queda profundament afectat. A l´actualitat, tots els mars del mon están afectats pels derrames de petroli. Quasi cada any es derramen al mar 3,5 milions de barrils.

L´aire

Qualsevol partícula de materia solida o gaseosa que s´acumule a l´atmosfera i aplegue a produir efectes negatius per a la vida o el medi ambient, es considerada contaminant. La contaminació de l´aire, pot deduir-se, es un vell problema. Fa un segle, era causada principalment per les xemeneies que atestiguaben el auge de la Revolució Industrial. Hui, les fonts s´han diversificat i els efectes s´han expandit.

2.1- Contaminació de l´aigua

Els rius, llacs i mars arrepleguen, desde temps inmemoriables, els fems produïts per l´activitat humana.

El cicle natural de l´aigua te una gran capacitat de purificació. Però aquesta mateixa facilitat de regeneració de l´aigua, i la seua aparent abundància, la fa el femer habitual al qual llançem els residus produïts per les nostres activitats. Pesticides, desfets químics, metalls peats, residus radioactius, etc. Es troben en quantitats, majors o menors, al analitzar les aigües, dels més remots llocs del món. Moltes aigües est`na contaminades fins el punt de fer-les perilloses per la salut humana, i danyines per a la vida.

La degradació de les aigües ve d´antic i alguns llocs, com la desenbocadura del Nil, hi ha nivells alts de contaminació desde fa segles; Però ha sigut aquest segle quan s´ha estés aquest problema a ruis i mars de tot el món.

Primer foren els ruis, les zones portuaries de les grans cuitats i les zones industrials les que es varen convertir en brutes cloaques, carregades de productes químics, espumes i tota mena de contaminants. Amb la industrialització i el desenvolupament econòmic aquest problema s´ha anat traslladant als paisos en vies de desenvolupament, al mateix temps que als paisos desenvolupats es produeixen importants millores.

2.2- Contaminació de l´atmosfera

L'atmosfera és la capa gasosa que embolica la terra i l'acompanya en tots els seus moviments. Aquesta formada per una barreja de gasos: 78% de nitrogen, 21% d'oxigen i 1% d'altres gasos (argó, xeó, neó i dióxid de carboni). A mesura que ascendim, la proporció és menor. També està composta per partícules molt petites cridades pols atmosfèrica. Aquest aquesta format per sutge, pols volcànica i residus industrials, sent major la seva proporció en les ciutats i centres fabrils que en el camp. L'atmosfera també conté vapor d'aigua, element essencial per al desenvolupament de la vida, visible en forma de núvols.

La funció d'atmosfera és fonamental: Actua com una capa protectora de la radiacions solars, esmorteint les variacions de temperatura i protegint a la terra de les radiacions nocives del sol. Sense ella les temperatures serien altíssimes durant el dia i molt baixes en la nit.

Les acumulacions urbanes tenen efectes contaminants múltiples. L'atmosfera de les grans ciutats aquesta exposada a les gasos d'escapi dels automotors i a les emanacions industrials. Quan aquestes contaminacions es combinen amb factors meteorològics tals com absència de vent, humitat i altes temperatures s'originen boires que poden ser directament agressives. L'activitat humana genera una àmplia gamma de substàncies contaminants que són llançades a l'atmosfera. Alguns d'ells exerceixen els seus efectes en forma directes, unes altres actuen con recursos que, en general en presència de la llum solar, reaccionen per a donar lloc a nous compostos contaminants.

Una forma habitual d'expressar el grau de toxicitat d'aquests compostos, i per tant deu determinar quan els nivells de contaminació deixen de ser tolerables, és el mesurament de la concentració a partir de la qual comença a manifestar-se efecte nocius per a la salut. Aquest valor denominat concentració tòxica que vària segons el temps d'exposició al contaminant, es distingeixen en aguda (per poc temps) o crònica( durant llarg període , per exemple, una exposició d'una hora a una atmosfera amb 350 *micro graus (UG/M3) de dióxid de sofre pot resultar tòxica , però és factible un efecte similar amb una exposició crònica tan sol 40 ng/M3.Es consideren pluges àcides qualsevol precipitació (pluja, boirum, neu o calamarsa) que té un PH INFERIOR A 5.65. En molts de països, s'han detectat nombroses precipitacions amb colors de ph inferiors a 5.

Des del principi es va sospitar que existia una relació entre la contaminació atmosfèrica i l'acidesa de la pluja. La composició d'altes atmosferes , on es formen les gotes per condensació, i també de substàncies presents en el recorregut les gotes des de l'alta atmosfera fins al sòl. La precipitació té, la capacitat d'incorporar els contaminants existents en l'aire .

Les combustions de carbó i dels derivats del petroli produeixen quantitats apreciables d'òxid de sofre (SOTA2) , Les emissions són molt escasses, encara que els volcans produeixen volums importants àcids sulfhidric, que determinen oxidats a dióxid de sofre. En els òxids de nitrogen (NO2 i NO3), les emissions naturals a l'atmosfera són unes 20 vegades majors que les produïdes per l'acció de l'home.

Els dióxid de sofre i de nitrogen es poden convertir en àcids sulfúrics i nítrics , que són els compostos químics responsables de les pluges àcides.

Aquest problema és considerat d'interès mundial degut al fet que els vents , produeixen desplaçar els gasos contaminants a milers de quilòmetres d'on van ser emesos , i les precipitacions àcides pot produir-se en llocs insospitats.

2.3- Contaminació lúminica

Durant els darrers anys s'està observant una progressiva conscienciació de la ciutadania vers el medi ambient. Les diferents formes de contaminació que afecten al món actual comencen a ser vistes no com una conseqüència inevitable del desenvolupament tecnològic i industrial, sinó com un mal al qual se li ha de buscar un remei de manera urgent. Un dels tipus menys coneguts de contaminació, encara que no per això menys important, és la contaminació lumínica.

2.3-1 Què és la contaminació lumínica?

Entenem per contaminació lumínica l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions i/o rangs espectrals on aquest no és necessari per a la realització de les activitats previstes en la zona on s'han instal·lat les lluminàries.

No s'ha de confondre l'intent de minimitzar la contaminació lumínica amb la idea de deixar a les ciutats i pobles amb una il·luminació deficient. Al contrari, les accions portades a terme per reduir la contaminació lumínica solen portar associades una millora de la qualitat de la il·luminació ambiental.

La contaminació lumínica pot manifestar-se de diverses maneres, que poden englobar-se dintre de quatre grans categories:

* Llum intrusa:

Es produeix quan una instal·lació d'enllumenat emet llum en direccions que excedeixen l'àrea on és necessària, envaint zones veïnes. Aquest és un fenomen molt comú en zones urbanes, on és habitual la intrusió lumínica dintre d'habitatges privats, modificant l'entorn domèstic i provocant trastorns de les activitats humanes.

* Difusió cap al cel:

És deguda a la difusió de la llum per part de les molècules de l'aire i de la pols en suspensió. Això produeix que part del feix lluminós sigui desviat de la seva direcció original i acabi sent dispersat en totes direccions, en particular cap el cel. Aquesta és una manifestació de la contaminació lumínica especialment evident durant les nits ennuvolades, quan els núvols llueixen amb intensitat per damunt de les zones urbanes.

* Enlluernament:

Es produeix quan les persones que transiten per la via pública troben la seva visibilitat dificultada o impossibilitada per l'efecte de la llum emesa per instal·lacions d'enllumenat artificial de finques veïnes. És una manifestació de la contaminació lumínica especialment perillosa pel trànsit rodat, sent la causa d'un número important d'accidents.

* Sobreconsum:

Es produeix quan l'emissió artificial de llum implica un consum energètic excessiu degut a la intensitat, l'horari de funcionament i/o la seva distribució espectral.

2.3-2 Efectes de la contaminació lumínica

Un dels principals objectius a assolir en l'intent de controlar la contaminació lumínica és la millora de la qualitat de la il·luminació ambiental. En contra de la idea comunment arrelada de que més llum equival a una millor il·luminació ambiental, s'ha de dir que la major part de les vegades això no és cert. Un excés de flux lluminós té tota una sèrie de conseqüències pernicioses, com la dificultat de l'adaptació de la visió en sortir de l'àrea il·luminada, l'enlluernament dintre i fora de l'àrea en qüestió, i la formació de cortines de llum que impedeixen la percepció de l'exterior de l'àrea des del seu interior. Per tot això, els nivells d'il·luminació s'haurien d'adaptar en cada cas a les característiques pròpies de cada població (o de la zona de la població), mitjançant la regulació horària i estacional del règim de funcionament, la limitació de la intrusió lumínica, l'enlluernament i la difusió cap el cel, tenint sempre en compte un disseny correcte de la instal·lació (evitant emissions directes per damunt de l'horitzontal, és a dir, cap al cel) i la distribució espectral de les làmpades utilitzades (evitant que aquestes emetin fora del rang on l'ull humà és sensible a la radiació lumínica).

Efectes sobre el consum elèctric

La despesa energètica de l'enllumenat públic representa, a escala municipal, aproximadament el 50% de la despesa energètica total. Les mesures correctores anteriorment esmentades reduiran notablement aquesta despesa. Algunes experiències pilot permeten estimar l'estalvi energètic derivat d'un correcte enllumenat públic. Les instal·lacions adaptades a Figueres (Girona) com a conseqüència de l'aplicació del Pla director per a l'estalvi energètic en l'enllumenat públic a Figueres han suposat un estalvi mig del 44% de la despesa energètica. Xifres similars s'obtenen en el cas de la Ley del Cielo de las Islas Canarias: l'estalvi se situa entre el 40% i el 60% per determinades instal·lacions adaptades. L'estalvi energètic a nivell d'Espanya pot ser estimat de forma aproximada a partir d'una simple extrapolació, obtenint un valor semblant al que s'aconsegueix en el consum privat gràcies als ajusts horaris que cada any tenen lloc al començament de la primavera i la tardor.

Efectes sobre la biodiversitat i el medi ambient

Un dels aspectes menys divulgats i coneguts de la contaminació lumínica es refereix al seu impacte sobre la biodiversitat i el medi ambient. Entre els efectes relacionats amb el sobreconsum, destaca l'emissió de gasos contaminants (que provoquen l'efecte hivernacle) resultat de la combustió de carbó i petroli a les centrals tèrmiques, i la generació de residus radioactius a les centrals nuclears. Menys evidents són els efectes directes sobre la vida silvestre derivats de l'excés en intensitat i rang espectral de l'enllumenat nocturn artificial. Aus, rat-penats, peixos, insectes, amfibis i altres animals veuen alterats els seus hàbits nocturns (reproducció, migracions, etc.) degut a la presència de potents focus que trenquen el cicle natural del dia i la nit. Aquesta circumstància es veu agreujada per la important quantitat de radiació ultraviolada emesa cap al cel des dels nuclis urbans. La radiació ultraviolada és invisible per l'ull humà, però molt perceptible per la major part dels insectes nocturns, dels que depenen tan els seus depredadors naturals (diverses espècies d'ocells, rat-penats, mamífers, amfibis, etc.) com espècies vegetals que obren les seves flors a la nit.

Efectes sobre el cel nocturn

Per últim, l'increment de la llum emesa des dels nuclis urbans porta a una major lluminositat del fons del cel nocturn, que dificulta -sinó impossibilita- l'observació del cel nocturn, suposant una pèrdua cultural i paisatgística de valor incalculable, segons reconeix la Unesco a la seva Carta dels drets de les generacions futures. Aquesta pèrdua es fa patent amb el desconeixement que el jovent actual té de la bellesa del cel nocturn i d'expressions, habituals pels nostres avis, com el camí de Santiago (la Via Làctia), les Tres Maries (el cinturó d'Orió) o les Cabritilles (com es coneix al cúmul de les Pléiades)

'Tecnologia y medi ambient # Tecnología y medio ambiente'

La Terra de nit, vista desde el satélit. No és a soles un mapa de les zones habitades, sino tambié de la riquea.  

2.4- Contaminació del sol

Les fonts de contaminació són variades, per exemple l'aire és afectat directament per les emissions de gasos i pólvores que són alliberades per les grans indústries, també és afectat per les emanacions de gasos alliberats pels vehicles de càrrega o de passatgers, i fins i tot per algunes pràctiques agrícoles com és la fermentació durant el cultiu d'arròs o l'alliberament de gasos durant el procés de compost, encara que aquests últims constitueixen una mínima part de la contaminació de l'aire comparats amb la indústria o els vehicles.

Entre les principals causes de la contaminació del sòl estan els dipòsits de deixalles perilloses directament en ell, sent els principals contaminants els hidrocarburs i els seus derivats. Per què són perillosos? Perquè una part dels nostres sòls són d'origen volcànic i l'altra són d'origen calcari i ambdós tipus són molt porosos, arribant aquests productes als mantells aqüífers per l'efecte de la pluja.

Altra causa de contaminació del sòl és l'ús i abús dels agroquímics, entre els quals poden citar-se fertilitzants, insectisides, herbicides, fungicides i nematicides ja que la majoria d'ells tenen un terme mitjà de vida residual de 30 anys. Això vol dir que les plantes només aprofiten un poc, el que queda en el sòl comença a filtrar-se per efecte de la pluja fins que arriben als mantells aqüífers on comença a acumular-se i a formar pari del cicle d'aigua.

Si vam considerar que altres activitats es fan a nivell mundial, que les aigües del planeta es barregen en algun moment del cicle, que aquests productes tenen molt llarga vida, que hi ha alguns productes que no només es filtren, sinó una part d'ells també s'evapora i contamina al mateix temps l'aire, comprendrem un poc més la magnitud del problema.

Un dels contaminants que afecta tant al sòl com a l'aire és el nitrogen, això procedeix dels fertilitzants químics i orgànics, una part d'ell es queda en el sòl, aquí es va transformant a compostos nítrics, només una petita porció és assimilada per la planta, però no poden ser retinguts en el sòl perquè la pluja els va rentant i filtrant fins a incorporar-se com contaminants als corrents subterranis o als mantells aqüífers.

Altra part del nitrogen que prové dels fertilitzants, es volatilitza cap a l'atmosfera i es descompon en òxids nitrosos i òxids nítrics, aquests contribueixen a la formació d'ozó en la troposfera, i quan es barregen amb l'aigua que constitueixen els núvols, formen el que coneix com pluja àcida que al caure, afecta als vegetals perquè els va cremant i els va afeblint, fent-los susceptibles que contreguin malalties o a ser atacats per alguns insectes plaga, de manera que es posen en risc les nostres fonts d'oxigen. Altra acció de la pluja àcida és corroir les estructures metàl·liques.

Com assenyalem al principi, encara que l'aigua estigués pura, al posar-se en contacte amb el sòl i l'aire contaminat acabaria per contaminar-se. Si a això li conjuminem. que les indústries aboquen directament als cossos d'aigua, les seves aigües de deixalla sense cap tractament previ, que molts drenatges estan connectats directament a llacs, rius i rierols i que amb aquesta aigua són regats molts cultius, i com si fora poc moltes persones llancen escombraries en els rius i rierols i encara en les platges imaginin-se el futur del nostre planeta.

3.-ESGOTAMENT DE RECURSOS

Els recursos naturals poden estar constituïts per qualsevol dels components de la matèria existent en la naturalesa que puguin ser potencialment utilitzats per l'home. Poden ser renovables o no, depenent aquest caràcter de l'exploració i explotació dels mateixos i de la seva capacitat de reposició.

No és renovable el recurs que no es regenera a curt termini després del seu ús i que s'esgota. És renovable, en canvi, aquell que es recupera després de la seva utilització, típicament per reciclat (p.i. l'aigua) o per reproducció (p.i. recursos biològics vegetals i animals). D'acord amb aquest concepte clàssic de categorització dels recursos naturals, els jaciments minerals com font de matèries primeres són recursos no renovables i l'aigua per a consum humà o la fusta d'un bosc, renovables. No obstant això, és cada vegada més complicat i costós potabilitzar aigua per a beure a causa de la qualitat i quantitat de contaminants presents en els ambients aquàtics superficials i subterranis d'on s'extreu. La tala indiscriminada de boscos també es produeix a major velocitat que la de reproducció o recuperació dels arbres que ho componen. Quan l'existència futura d'un recurs natural està condicionada a la seva reposició es parla de recursos hipotèticament renovables.

Un recurs és tal si existeix la possibilitat d'aprofitar-lo, en cas contrari no ho és. Per exemple, la capacitat de produir hidroelectricitat en un riu no constitueix un recurs si tècnicament no es pot instal·lar una presa en un determinat lloc de la conca. D'altra banda, el concepte de recurs natural és dinàmic si es té en compte la relació entre el consum que la cultura d'una societat genera amb la seva situació socioeconòmica i la tecnologia necessària per a satisfer aquest consum. Així, “alguna cosa” és recurs quan la societat així ho identifica i ho sol·licita. Per exemple, la fusta com combustible ja no constitueix un recurs natural indispensable per a generar energia en l'escala de valors d'una gran ciutat de l'actualitat, perquè va ser substituïda per altres fonts energètiques, però sí per a cabanyes rurals aïllades llunyanes. D'aquesta manera, cada cultura desenvolupa en el temps i l'espai una relació pròpia amb els recursos naturals. El fet de resoldre necessitats individuals i col·lectives respecte de la utilització dels recursos naturals com fonts d'energia o de matèries primeres, pot conduir al seu esgotament, limitant el desenvolupament sustentable. Si la taxa de renovabilitat és menor que la taxa d'explotació existeix depredació del recurs, quan l'aprofitament del mateix supera al creixement o apilament i el recurs s'esgota. Aquesta taxa de renovabilitat depèn de les lleis de la naturalesa, mentre que la d'explotació es regeix per factors socials.

ALTERNATIVES:

- Utilitzar altres possibilitats que proveeix la naturalesa per a ampliar l'espectre qualitatiu de recursos naturals, disminuint la quantitat relativa de cadascun d'ells com font de matèria primera per a possibilitar una major sustentabilitat ambiental.

- Desenvolupar substituts energètics “nets”i inesgotables, com l'energia eòlica, la solar i la maremotriu, perennes i eternes.

4.- TRACTAMENT DE RESIDUS

4.1- Incineració

La incineració dels residus sòlids assoleix una important reducció de volum, deixant un material inert (escòries i cendres) de prop del 10% de l'inicial. El procés, que es realitza en forns especials, emet gasos durant la combustió, pel que una inadequada combustió generarà fums, cendres i olors indesitjables. La tècnica d'incineració, llevat de quan s'usa en els residus hospitalaris, no és recomanable per als països en desenvolupament com el nostre, i menys encara per a les petites poblacions, a causa de les següents causes:

1.Es requereix d'un elevat capital inicial.


2. Alts costos operatius, fora de l'abast de les nostres poblacions.


3. Es necessiten tècnics bé qualificats, que són escassos. La seva operació i manteniment són complexos i presenten molts problemes.


4. No és flexible per a adaptar-se a tractar majors quantitats addicionals.


5. En ocasions es requereix de combustible auxiliar, ja que el poder calorífic de les escombraries és baix perquè conté molta humitat.

6. Es requereixen equips de control per a evitar la contaminació de l'aire.


Enfront dels requeriments i disponibilitat del terreny, com la tecnologia del Farciment Sanitari -que requereix àmplia superfície-, la incineració és utilitzada en països en els quals el valor de la terra és alt i a més poden afrontar els costos de les tecnologies apropiades.

4.2- Tractament aeròbic: compostatge

El procés posseeix grans dots ambientals, ja que permet la seva operació contínua sota qualsevol condició climàtica, no requereix de voltejos, no existeixen insectes, rosegadors o aus, no existeix generació d'olors desagradables, ja que el procés de fermentació pròpiament aquest es porta a terme en un digestor tancat en el qual és introduït el material a compostar i on s'agrega en forma permanent la quantitat d'aire estrictament necessària per a mantenir el procés aeròbic.

El procés comença amb la recepció dels materials a compostar, que consisteixen en residus de fires i mercats, com per ex.: verdures, papes, cebes, fruites, etc., i material verd com branques, troncs, corts de gespa, etc., els quals van ser seleccionats en origen i transportats en forma diferenciada fins a la planta de compostaje.

Una vegada ingressat el vehicle amb el material de farciment sanitari, l'hi pesa i identifica, després de la qual cosa el vehicle és enviat a la planta de compostaje. Una vegada allí existeixen dues zones d'apilament de materials, una per a material verd i altra per als residus de fires i mercats. El pas següent és retirar dels apilaments els residus que no poden ser tractats, residus tals com sunchos de plàstic, plàstics, etc., després d'això es procedeix a triturar ambdues corrents de materials. Una vegada triturats els residus s'efectua la barreja d'ambdues corrents residuals en una proporció adequada per a ser després traslladada fins a l'equip de fermentació. L'equip de fermentació es compon d'una tremuja on es carrega la barreja a compostar, que a través d'un pistó és introduïda en les sitges plàstiques horitzontals. Juntament amb el material a compostar s'introdueix dintre de la sitja una mànega perforada a través de la qual s'injecta l'aire necessari per a desenvolupar la fermentació aeròbica. Durant el procés de fermentació, en primer terme es desenvolupa una fase termofílica en la qual s'arriben a les majors temperatures, i és en aquesta fase on s'efectua el control d'elements fitopatógenos. Una vegada que disminueix la temperatura es desenvolupa la fase mesofílica, on es produeix la descomposició final.

Durant aquest procés s'assoleix una reducció del pes d'aproximadament un 70%, i el seu volum diminueix un 60%. Una vegada superada l'etapa de la fermentació es porta a terme la maduració del producte, que insumeix altres 45 dies aproximadament, i que es desenvolupa dintre de les mateixes borses de la sitja, però havent-los generat un cort a tot el llarg. Després d'aquest temps de maduració el compost és retirat de les sitges per a ser apilat per a la seva terminació, consistent en un tamizat a fi d'obtindre la grandària de partícules desitjat.

El compost en aquestes condicions es troba apte per a ser comercialitzat a orri o en borses de distintes grandàries.

4.3- Lombricompost

El problema de les escombraries és greu en tot el món. Més de la meitat dels residus que es generen diàriament està constituït per matèria orgànica. Si es prengués la decisió de transformar-la en la llar mitjançant cucs vermells californianes, disminuiríem la contaminació i la tasca inútil de transportar i dipositar grans quantitats de residus orgànics.
El producte d'interès és el fem de cucs. De les 3.000 espècies de cucs d'aigua dolça, el cuc vermell californiana és la qual s'adapta millor a la vida en grans concentracions. No tenen problemes territorials. Posen ous setmanalment i es multipliquen ràpidament. Els cucs es poden tenir en una casa, en la balconada, etc. El lombricompost posseeix fitohormones que afavoreixen el creixement de la planta, la floració i la fixació de flors i fruits. Altra característica és que les hortalisses que es conreen amb aquest abonament contenen més minerals i vitamines. Les plantes augmenten els seus defenses naturals. Un llimoner o un gessamí tractat amb aquest producte durant tres setmanes, es veurà lliure del tizó negre de les fulles, mosquites blanques i pugons.

A causa de l'heterogeneïtat de la fracció orgànica del residu sòlid domiciliari, el compost obtingut després del procés aeròbic conté elements que deuen ser eliminats si es busca una bona presentació comercial per a la venda del compost. La lombricultura és una activitat rendible que pot organitzar-se industrialment. En el nostre mercat el preu d'un tona de compost és d'aproximadament 250 dòlars.

4.4- Tractament anaeròbic: generació del biogàs

La digestió anaeròbica és un procés pel qual el contingut orgànic de les escombraries és reduït per l'acció bacteriològica de microorgnismes en absència d'oxigen. Del procés anaeròbico resulta una barreja de gasos (biogàs) els principals components dels quals són el gas combustible metà i el gas dióxid de carboni, quedant com residu un llot amb característiques de bioabono, que pot ser utilitzat com millorador del sòl en agricultura.

El mètode de digestió anaeròbica ha estat utilitzat amb certa freqüència en tractament de residus provinents d'algunes indústries com la cervecera, els tambos i la criatura intensiva de bestiar.

Des de fa dècades, en alguns països com Holanda, Austràlia i Anglaterra, s'aplica aquest tractament a la fracció orgànica dels residus sòlids domiciliaris, com resultat de la investigació i el desenvolupament tecnològic. Igual que el compost, el procés anaeròbic exigeix la classificació de la resta dels residus sòlids i també resulta una bona oportunitat per a iniciar les pràctiques del reciclatge d'altres materials. El biogàs obtingut pot utilitzar-se com combustible per a altres aplicacions que el gas de la xarxa (gas natural) o el gas envasat (tubs i garrafes), amb la diferència que el biogàs té un poder calorífic una mica menor.

5.- ENERGIES RENOVABLES

Energía renovable, també anomenada enrgia alternatiba o blanda, aquest terme engloba una serie de fonts energètiques que en teoria no s´esgotarien amb el pas del temps. Aquestes fonts serien una alternativa a altres tradicionals i produirien un impacte ambiental mínim, però que en sentit estricte ni son renovables, com es el cas de la geotermia, ni s´tulitzen de forma blanda. Les energies renovables comprenen: l´energia solar, la hidroelectrica (es genera fent passar un corrent d´aigua a través d´una turbina), la eòlica (derivada de la solar, ja que es produeïx per un calfament diferencial del aire i de les irregularitats del relleu terrestre), la geotèrmica (producïda pel gradent tèrmic entre la temperatura del centre de la Terra i la de la superfície), la hidràulica (dericada de l´evaporació del aigua) i la procedent de la biomassa (es genera a partir del tractament de la matèria orgànica).

5.1-Energia Solar

Usos possibles de l'energia solar.bEn una llista parcial de possibles usos de l'energia solar, figuren:

o Calefacció domestica

o Refrigeració

o Escalfament d'aigua

o Destil·lació

o Generació d'energia

o Fotosíntesi

o Forns solars

o Cuines

o Evaporació

o Acondicionament d'aire

o Control de gelades

o Assecat

S'han assajat tots els usos citats de l'energia solar en escala de laboratori, però no s'han dut a l'escala industrial. En molts casos, el cost de la realització d'aquestes operacions amb energia solar no poden competir amb el cost quan s'usen altres fonts d'energia per la gran inversió inicial que és necessària perquè funcionin amb energia solar i per això la major part dels estudis dels problemes d'utilització d'aquesta energia aquesta relacionat amb problemes econòmics.

Les instal·lacions solars poden considera-se classificades per tres tipus d'aplicació. Primer, forns solars, usats com mitjà de laboratori per a obtenir altes temperatures en diversos estudis i proposats per a usos semi-industrials. En segon lloc els usos potencials de disposicions solars senzilles, com cuines, refrigerants i bombes d'irrigació en regions no industrialitzades, amb radiació segura i on els actuals recursos d'energia no són satisfactoris o resultin cars. Un tercer grup d'aplicació d'energia solar podrà competir en el futur econòmicament amb altres fonts d'energia en algunes zones de països industrialitzats, com els EUA, si els avenços tècnics en aquest camp o els canvis en el cost de l'energia d'altres fonts arriben a alterar el seu cost relatiu.

Els problemes amb que s'ensopega per a recollir l'energia solar, emmagatzemar-la i usar l'energia resultant, són els mateixos per a nombrosos usos potencials d'aquesta font d'energia i s'estudien d'un en un en el que segueix. la discussió sobre els usos possibles s'estudia mes avant.

5.2-Energia eòlica

L'energia eòlica és l'energia produïda pel vent. La primera utilització de la capacitat energètica del vent la constitueix la navegació a vela. En ella, la força del vent s'utilitza per a impulsar un vaixell. Vaixells amb veles apareixien ja en els gravats egipcis més antics (3000 a. de C.). Els egipcis, els fenicis i més tard els romans havien d'utilitzar també els rems per a contrarestar una característica essencial de l'energia eòlica, la seva discontinuitat. Efectivament, el vent canvia d'intensitat i d'adreça de manera impredictible, pel que calia utilitzar els rems en els períodes de calma o quan no bufava en l'adreça desitjada. Avui, en els parcs eòlics, s'utilitzen els acumuladors per a produir electricitat durant un temps, quan el vent no bufa.

Altra característica de l'energia produïda pel vent és la seva infinita disponibilitat en funció lineal a la superfície exposada a la seva incidència. En els vaixells, a major superfície vèlica major velocitat. En els parcs eòlics, quants més molins hagi, més potència en borns de la central. En els velers, l'augment de superfície vèlica té limitacions mecàniques (es trenca el masteler o bolca el vaixell). En els parcs eòlics les úniques limitacions a l'augment del nombre de molins són les urbanístiques.

5.3-Energia biomasa

Les plantes usen el sol per a créixer. La matèria orgànica de la planta es diu biomassa i emmagatzema a curt termini l'energia solar en forma de carboni. La biomassa és part del cicle natural del carboni entre la terra i l'aire.

Existeixen moltes fonts d'energia classificables sota el concepte de biomassa, així com diverses tècniques per a la seva conversió en energia neta. Evidentment, són aquestes formes modernes d'aprofitament les quals poden ser utilitzades per a l'obtenció d'energia neta, gens que veure amb les formes tradicionals (llenya, excrements, etc.), en molts casos insostenibles, que encara s'empren àmpliament en països empobrits, i que encara constitueixen més del 10% del consum mundial d'energia primària.

Biomassa pot ser:

Residus agrícoles: palla, orujos...

Residus forestals: branques fines...

Restes de fusta de les indústries forestals: estelles, serrín...

Cultius energètics: card

Residus ramaders: purines i altres excrements del bestiar.

L'important és que deuen ser un benefici mediambiental i no generar altres problemes: no es deuen incinerar els residus inorgànics ni usar transgènics

En el concepte de biomassa no es deu incloure la torba, que a l'efecte d'emissions de CO2 equival a un combustible fòssil; a més, donats els impactes ambientals derivats de l'explotació de turberes, no es podria considerar energia renovable l'obtinguda d'aquesta font d'energia.

5.4-Energia maremotriu

Els mars i els oceans són immensos col·lectors solars, dels quals es pot extreure energia d'orígens diversos:

* La radiació solar incident sobre els oceans, en determinades condicions atmosfèriques, dóna lloc als gradients tèrmics oceànics (diferència de temperatures) a baixes latituds i profunditats menors de 1000 metres.

* La iteració dels vents i les aigües són responsables de l'onatge i dels corrents marins.

* La influència gravitacional dels cossos celestes sobre les masses oceàniques provoca marees.

Energia de les marees:

L'energia distingida que es dissipa per les marees és de l'ordre de 22000 TWh. D'aquesta energia es considera recuperable una quantitat que ronda els 200 TWh.

L'obstacle principal per a l'explotació d'aquesta font és l'econòmic. Els costos d'inversió tendeixen a ser alts pel que fa al rendiment, a causa de les baixes i variades càrregues hidràuliques disponibles. Aquestes baixes càrregues exigeixen la utilització de grans equips per a manejar les enormes quantitats d'aigua posades en moviment. Per això, aquesta font d'energia és només aprofitable en cas de marees altes i en llocs en els quals el tancament no suposi construccions massa costoses.

La limitació per a la construcció d'aquestes centrals, no solament se centra en el major cost de l'energia produïda, si no, en l'impacte ambiental que generen.

La major central maremotriu es troba en l'estuari del Rance (França). Els primers molins de marea van aparèixer a França, en les costes bretones, a partir del segle XII. El molí s'instal·lava en el centre d'un dic que tancava una ancorada. Es creava així un embassament que s'omplia durant el fluix a través d'unes comportes, i que es buidava en el refluxe, durant el qual, la sortida de l'aigua accionava la roda de taujanes. L'energia només s'obtenia una vegada per marea. Si s'ha trigat tant temps a passar dels sistemes rudimentaris als quals avui dia coneixem, és perquè, la construcció d'una central maremotriu planteja problemes importants, requerint sistemes tecnològics avançats.

També Gran Bretanya va projectar construïr una central maremotriu, a l´estruari del riu Severn, però aquest projecte va obtindre un gran rebuig social per l´impacte a l´ecosistema.

Energia de les ones

Les ones del mar són un derivat terciari de l'energia solar. L'escalfament de la superfície terrestre genera vent, i el vent genera les ones. Únicament el 0.01% del fluix de l'energia solar es transforma en energia de les ones. Una de les propietats característiques de les ones és la seva capacitat de desplaçar-se a grans distàncies sense tot just pèrdua d'energia. Per això, l'energia generada arreu de l'oceà acaba en la vora continental. D'aquesta manera l'energia de les ones es concentra en les costes, que totalitzen 336000 km de longitud. La densitat d'energia de les ones és, en un ordre de magnitud major que la de l'energia solar. Les distribucions geogràfiques i temporals dels recursos energètics de les ones estan controlades pels sistemes de vent que les generen (tempestes, alisis, monzons).

6.- RECICLATGE

Reciclat, una de les alternatives utilitzades en la reducció del volum dels residus sòlids. Es tracta d'un procés, també conegut com reciclatge, que consisteix bàsicament a tornar a utilitzar materials que van ser rebutjats i que encara són aptes per a elaborar altres productes o refabricar els mateixos. Bons exemples de materials reciclables són els metalls, el vidre, el plàstic, el paper o les piles. A diferència del reciclat, la reutiliztació és tota operació en la qual l'envàs concebut i dissenyat per a realitzar un nombre mínim de circuits, rotacions o usos al llarg del seu cicle de vida, és emplenat o reutilitzat amb la mateixa fi per al qual va ser dissenyat.

Són moltes les raons per a reciclar: s'estalvien recursos, es disminueix la contaminació, s'allarga la vida dels materials encara que sigui amb diferents usos, s'assoleix estalviar energia, s'evita la desforestació, es redueix el 80% de l'espai que ocupen els desaprofitaments al convertir-se en escombraries, es pot disminuir el pagament d'impostos per concepte de recol·lecció d'escombraries i al mateix temps es genera ocupació i riquesa.

La major part de les deixalles són reutilitzables i reciclables, el problema estreba que al barrejar-los es converteixen en escombraries. Així que una de les solucions al problema de les escombraries és no fer-la, separant les deixalles per a poder reciclar. Cal tenir en compte també que resulta pràcticament impossible que les escombraries desaparegui per si sola; n'hi ha prou amb saber el temps que necessiten alguns materials per a deteriorar-se en la naturalesa: una tija de bambú pot trigar a desaparèixer de 1 a 3 anys, però els plàstics o les ampolles de cristall poden romandre intactes de 500 a 1.000 anys.

En l'actualitat es reciclen materials molt diversos; els més comuns són el paper, el vidre i els envasos. Altres materials que es reciclen són les piles i bateries, doncs són altament contaminants al contenir elements com el mercuri (piles botó), el cinc (piles tradicionals), el níquel i el cadmi (en els ordinadors i telèfons mòbils) o el manganès (bateries d'electrodomèstics). També es troba en auge el reciclat dels consumibles lligats a la informàtica, com els cartutxos de tinta o tóner de les impressores làser, i els propis equips informàtics. Finalment, el compostage és la forma que té la naturalesa de reciclar els seus propis residus. Es tracta de la descomposició controlada de materials orgànics per l'acció de diversos microorganismes i invertebrats. Més del 50% dels residus domèstics poden reciclar-se amb aquest mètode.

7.- DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

El desenvolupament sostenible pot ser definit com "un desenvolupament que satisfaci les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a atendre les seves pròpies necessitats". Aquesta definició va ser emprada per primera vegada en 1987 en la Comissió Mundial del Medi ambient de l'ONU, creada en 1983. No obstant això, el tema del medi ambient té antecedents més llunyans. En aquest sentit, les Nacions Unides han estat pioneres al tractar el tema, enfocant-se inicialment en l'estudi i la utilització dels recursos naturals i en la lluita perquè els països - especialment aquells en desenvolupament- exercissin control dels seus propis recursos naturals.

A partir dels seixanta es van començar a concertar acords i diversos instruments jurídics per a evitar la contaminació marina i en els setanta es van redoblar esforços per a ampliar la lluita contra la contaminació en altres àmbits. Així mateix, en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mitjà Humà d'Estocolm, 1972 es va incorporar als temes de treball de la comunitat internacional la relació entre el desenvolupament econòmic i la degradació ambiental, a més de ser creat el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (*PNUMA) que és el principal organisme en matèria de medi ambient. Des de 1973 s'han creat nous mecanismes i s'han buscat mesures concretes i nous coneixements per a solucionar els problemes ambientals mundials.

Per a l'ONU la qüestió del medi ambient és part integrant del desenvolupament econòmic i social i no es podran assolir aquests sense la preservació del medi ambient.

Gràcies les conferències de l'ONU sobre temes ambientals i al treball del *PNUMA s'han estudiat temes ambientals de gran importància tals com:

* La desertificació

* El desenvolupament sostenible i els boscos

* La protecció de la capa d'ozó

* El canvi climàtic i l'escalfament de l'atmosfera

* Aigua, energia i recursos naturals

* La biodiversitat i la pesca excessiva

* El desenvolupament sostenible dels petits Estats Insulars (illes)

* El medi marí

* La seguretat nuclear i el medi ambient

* Estats Insulars en Desenvolupament (Illes)

* Poblacions de peixos altament migratòries i transzonals

8.- CONCLUSIONS

Em sembla que amb tot el que he pogut arreplegar, llegir i redactar, estic més que concienciada de que el nostre medi es el nostre futur, si llançem al fem el nostre medi, llançem també el nostre futur.

No ha de ser l´estat qui es menge el cap amb supertecnologies, superavançades… Nosaltres amb el simple fet de reciclar, el vidre al contenidor del vidre, el cartró al del cartro… podem estalviar molts recursos. Fins i tot amb el simple gest de apagar els llums estem estalviant energia, energia que no utilitzariem i que l´hauriem malbaratat.