Técnicas de recogida de datos

Registro de información. Contexto de observación # Tècniques de registre. Video. Diari. Notes de camp. Registre anecdòtic

  • Enviado por: Navy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

Pràct. 2.2

Tècniques de registre:

VIDEO:

1.-Típus de tècnica:

El vídeo és una tècnica de registre de tipus indirecta, al igual que el magnetòfon, les fotos,..., ja que aquesta es realitza en diferit.

És una eina útil en situacions de comunicació verbal o no verbal, ja que ens permet adquirir molta informació, no tan sols dels subjectes, sinó també del context; és molt útil per contrastar amb altres instruments de registre, i complimentar.

Té una sèrie d'avantatges, com per exemple, el seu cost econòmic, així com la possibilitat d'observar moltes facetes de la pràctica gravada duta a terme, amb la possibilitat de tornar-ho a observar tan de pics com sigui necessari. És una font de possibles anàlisis, que permet disposar d'una informació decisiva per a resolució dels conflictes que es generen a l'aula.

És una bona eina de autoevaluació, si disposem d'una tercera persona que ens pugui gravar, mentre feim la nostra pràctica docent.

2.-Data i hora de l'observació:

Data: 27-11-04

Hora: 18:00-18:17

3.-Context de l'observació: escenari.

Aquesta observació va ser recollida a ca na Paula (la nina observada). L'àmbit elegit ha estat el familiar, a l'hora del berenar., en la cuina L'observació comença quan la mare li ofereix el berenar a ella i a una amiga seva.

4.- Focus d'observació:

L'observació va dirigida a na Paula (3 anys), i observaré com és el seu comportament a l'hora del berenar, i con actua la mare enfront als possibles conflictes que poden sorgir.

5.-Subjectes observats:

Paula (focus d'observació) 3 anys.

Laura (amiga de na Paula) 3 anys.

Cati (Mare de na Paula)

Marga (Mare de na Laura)

6.- Transcripció de l'observació:

00:00

La mare posa dos plàtans damunt la taula, un per cada nina. Na Paula agafa el seu i l'intenta obrir.

00:20

Na Paula diu: No puedo, m'ajudes?.

00:31

La mare agafa el plàtan, li fa un tall i li torna donar. La mare de na Laura de mentre li pela el plàtan a la seva filla.

01:12

Na Paula agafa el plàtan i el comença a pelar a partir del tall, se li aferra un tros de pell i mou la ma per llevar-s'ho

02:09

Allarga la ma cap a la mare i aquesta li desferra.

02:38

Segueix pelant el plàtan, va deixant la pell a la taula.

03:45

Acaba de pelar el plàtan.

La mare agafa les pells i les tira al fens.

04:17

Na Paula comença a llepar el plàtan.

Mare: Que fas Paula? Per què no el mossegues?

Na Paula el mossega i demana: Així? en la boca plena, el que provoca que se li caigui el tros mossegat.

05:07

Na Paula se'n riu i crida a na Laura: Laura, mira, quin desastre!

Na Laura la mira i també riu, la mare de na Laura li dóna el plàtan a la seva filla.

La mare de na Paula diu: Hay, hay, hay! quin desastre que ha fet na Paula, no has de xerrar mentre menges, que sinó mira el que passa.

05:57

Na Paula pega un altre mossegada al plàtan, i mentre roega li agafa la ma a na Laura, aquesta ja s'ha acabat el plàtan i ara es menja un orejon.

Paula: Jo en vull!

Mare Paula: Quan acabis el plàtan, na Laura ja se la acabat.

Paula: M'ajudes mami?

06:27

La mare de na Paula agafa el plàtan i li comença a donar.

Na Paula a agafat el seu tassó d'en Winnie i juga amb ell.

Na Laura la mira i na Paula li sonriu.

Laura: vull aigo.

Paula: I jo?

07:17

La mare de na Paula agafa la jarra d'aigua i li posa aigua a na Laura i a na Paula.

Na Paula es du el tassó a la boca i veu.

07:49

Na Paula deixà el tassó i la mare li dóna un altre tros de plàtan. Na Laura baixa de la cadira i surt de la cuina amb la mare.

08:25

Paula: On van?

Mare: Com na Laura a acabat ara se'n van a jugar.

Paula: Perquè?

Mare: Per que s'ho ha acabat tot.

Paula: Jo també.

Mare: Tu encara no has acabat, mira.

Li mostra el plàtan que li queda.

08:57

La mare li dóna un altre tros de plàtan.

Na Paula agafa un taronja de la fruitera, i juga amb ella.

Mare: En vols?

Na Paula nega rient amb el cap: Jo plàtan!

09:50

La mare li dóna el darrer tros de plàtan i na Paula deixa la taronja i agafa un orejon: Ara ja si!- diu na Paula.

Mare: si ara ja te'l pots menjar. però primer acabat el plàtan que tens dins la boca.

Mentre roega na Paula juga amb s'orejon.

10:30

Na Paula pega una mossegada a s'orejon.

Paula: Vull baixar.

Mare: Primer acabat s'orejon.

Paula: i na Laura?

Mare: No ho sé! acaba-t'ho i anirem a veure que fan.

11:10

Na Paula es fica tot l'orejon dins la boca.

Mare: Paula poc a poc, no vulguis córrer, que faràs mala via.

Na Paula baixa el cap amagant-se.

11:53

Na Laura entra a la cuina: Estas?

Paula: Ara veng Laura, he! esperem, ja casi estic.

12:16

Na Laura torna sortir.

Paula: hi vull anar!

Mare: Ja t'has acabat lo de la boca?

Paula: Si

Mare: A veure?

12:40

Na Paula obre la boca i li mostra a la mare: Ho veus mama?

Tot, tot, tot!

Mare: Molt bé bombon!

Paula: M'ajudes?

13:37

La mare ajuda a na Paula a baixar de la cadira.

Mare: Posa el peu bé, que cauras.

Paula: I na Laura?- Laura! Laura!

14:19

Na Laura entra a la cuina: Ja etàs Paula?

Paula: A juga eh! Vale?

Na Paula li agafa la ma a na Laura.

14:49

Na Paula cau al terra. i es comença a riure: M'he caigudo!

Mare: hay, hay, hay Paula! Com així caus? m'he rompràs el trispol!

Paula: M'ajudes?

Mare: Tu solita pots

15:20

Na Paula s'aixeca del terra, i na Laura li agafa la ma.

Paula: Ara si Laura, vamos!

Laura: No caguis.

Paula: Mama anem a jugar!

Mare: molt bé, peró no faceu desastres.

16:17

Surten de la cuina agafades de la ma.

7.- Interpretació i anàlisi:

00:00

00:20

00:31

01:12

02:09

02:38

03:45

La mare posa dos plàtans damunt la taula, un per cada nina. Na Paula agafa el seu i l'intenta obrir.

Na Paula diu: No puedo, m'ajudes?.

La mare agafa el plàtan, li fa un tall i li torna donar. La mare de na Laura de mentre li pela el plàtan a la seva filla.

Na Paula agafa el plàtan i el comença a pelar a partir del tall, se li aferra un tros de pell i mou la ma per llevar-s'ho.

Allarga la ma cap a la mare i aquesta li desferra.

Segueix pelant el plàtan, va deixant la pell a la taula.

Acaba de pelar el plàtan.

La mare agafa les pells i les tira al fens.

En tota aquesta seqüència, es pot veure una cosa clara, que és, com la mare de na Paula a diferencia de la de na Laura, no li dóna tot fet.

La mare de na Paula ajuda a la seva filla, però tan sols fins un cert punt, deixant que ho faci ella tota soleta.

Amb aquesta manera d'actuar aconsegueix fomentar la seva autonomia e independència. Això es veu en la iniciativa de la nina per pelar el plàtan, o per llevar-se el tros de pell que es queda aferrada, tan sols demana l'ajuda quant ella veu que no pot, no sense haver-ho intentat abans

04:17

05:07

Na Paula comença a llepar el plàtan.

Mare: Que fas Paula? Per què no el mossegues?

Na Paula el mossega i demana: Així? en la boca plena, el que provoca que se li caigui el tros mossegat.

Na Paula se'n riu i crida a na Laura: Laura, mira, quin desastre!

Na Laura la mira i també riu, la mare de na Laura li dóna el plàtan a la seva filla.

La mare de na Paula diu: Hay, hay, hay! quin desastre que ha fet na Paula, no has de xerrar mentre menges, que sinó mira el que passa.

Na Paula juga amb l plàtan, i la mare li diu subtilment que no es fa, i li dóna la idea de mossegar-lo en lloc de llepar-lo. Però na Paula encara te ganes de jugar i se li cau sense voler el tros al terra, el què li fa gràcia, però reconeix que ha fet un desastre, i la mare li assenteix, donant-li un consell, però en cap moment la renya.

Aquí també veiem com sa mare de na Laura li dóna el plàtan a la seva filla, en lloc deixar-la a ella, na Paula en canvi se'l menja tota sola.

Aquí veiem com la mare utilitza la tecnica de donar altres alternatives als comportaments equivocats de na Paula. Això crea un clima de confiança amb la mare, a on na Paula es sent segura per experimentar, ja que sap que no la renyaran, i quan s'equivoca ella mateixa reconeix que ho ha fet malament.

També tornem a l'anterior, a on la mare de na Paula fomenta la seva autonomia, cosa que la mare de na Laura no fa.

05:57

Na Paula pega un altre mossegada al plàtan, i mentre roega li agafa la ma a na Laura, aquesta ja s'ha acabat el plàtan i ara es menja un orejon.

Paula: Jo en vull!

Mare Paula: Quan acabis el plàtan, na Laura ja se la acabat.

Paula: M'ajudes mami?

Na Paula se n'adona de que na Laura a acabat abans per que la seva mare l'ajudava, així que decideix demanar l'ajuda de la seva.

La mare estableix unes normes clares, i li posa un exemple; el què fa que na Paula es conformi.

06:27

07:17

La mare de na Paula agafa el plàtan i li comença a donar.

Na Paula a agafat el seu tassó d'en Winnie i juga amb ell.

Na Laura la mira i na Paula li sonriu.

Laura: vull aigo.

Paula: I jo?

La mare de na Paula agafa la jarra d'aigua i li posa aigua a na Laura i a na Paula.

Na Paula es du el tassó a la boca i veu.

La mare de na Paula considera que aquesta s'ha esforçat, i li ajuda amb el tros de plàtan que li queda, com ara te les mans buides agafa el tassó per jugar i na Laura quan ho veu demana aigua, el que fa que na Paula també en demani. La mare de na Paula els hi posa aigua a les dues

El fet de que la mare de na Paula comenci a donar-li el plàtan, fomenta que la nina acudeixi a ella, sempre que tingui pressa per acabar qualque cosa, ja que sap que sa mare fa més via.

Na Laura demana aigua quan veu el tassó, i na Paula la demana quan la demana na Laura, d'aquesta manera podem veure com influeixen les accions dels seus iguals.

07:49

08:25

Na Paula deixà el tassó i la mare li dóna un altre tros de plàtan. Na Laura baixa de la cadira i surt de la cuina amb la mare.

Paula: On van?

Mare: Com na Laura a acabat ara se'n van a jugar.

Paula: Perquè?

Mare: Per que s'ho ha acabat tot.

Paula: Jo també.

Mare: Tu encara no has acabat, mira.

Li mostra el plàtan que li queda.

Na Paula demana per què na Laura baixa ja, quan ella encara seu, la mare li explica, al que na Paula replica que ella també i vol anar, la mare li dóna una explicació de per què no hi pot anar encara i na Paula es conforma.

Aquest fet de que la mare sempre negociï amb ella, crea una confiança molt positiva en la nina, i aquesta respon de manera positiva conformant-se i sense fer cap rabieta. No li diu tan solos que no (com solen fer moltes mares, el que fa que provoqui una frustració), sinó que li dóna uns motius coherents que ella entén.

08:57

09:50

La mare li dóna un altre tros de plàtan.

Na Paula agafa un taronja de la fruitera, i juga amb ella.

Mare: En vols?

Na Paula nega rient amb el cap: Jo plàtan!

La mare li dóna el darrer tros de plàtan i na Paula deixa la taronja i agafa un orejon: Ara ja si!- diu na Paula.

Mare: si ara ja te'l pots menjar. però primer acabat el plàtan que tens dins la boca.

Mentre roega na Paula juga amb s'orejon.

Na Paula agafa una fruita i la mare li fa una broma, a la qual na Paula respon rient, i deixant clar que ella sols vol el plàtan.

Na Paula al acabar-se el plàtan tot d'una es recorda de s'orejon que s'havia menjat na Laura i el demana.

La mare li diu que se'l mengí quan s'acabi el plàtan de la boca, i na Paula juga amb s'orejon de mentre.

El fet de que la mare li faci bromes crea un clima de autoconfiança i seguretat emocional, na Paula entén perfectament que es una broma però per si de cas respon.

Na Paula vol menjar-se l'orejon abans d'anar a jugar. Aquest fet es deu a que a la nina li agrada'n molt, i que sap que anirà a jugar quan se'l acabi, (confiança amb la mare).

10:30

11:10

Na Paula pega una mossegada a s'orejon.

Paula: Vull baixar.

Mare: Primer acabat s'orejon.

Paula: i na Laura?

Mare: No ho sé! acaba-t'ho i anirem a veure que fan.

Na Paula es fica tot l'orejon dins la boca.

Mare: Paula poc a poc, no vulguis córrer, que faràs mala via.

Na Paula baixa el cap amagant-se.

Na Paula proposa es menjar-se l'orejon mentre juga amb ma Laura, i la mare li diu que no, i li explica quan hi podrà anar.

A na Paula li entren les presses i com vol acabar abans es fica tot l'orejon a la boca, a lo que la mare respon dient que no corri, na Paula s'amaga perquè sap que la mare té raó.

Malgrat té molt clar quines son les normes, na Paula ho intenta, però la mare té molt clares les normes i no es contradiu. Això es molt positiu per la relació mare-filla, l'establiment d'uns límits, i la negociació d'aquests amb els fills però sense cedir. La mare li inculca uns hàbits i uns valors.

Quan es fica tot l'orejon, la mare no la reny, s'implement és dedica a avisar-li del perill, na Paula ho compren i s'amaga per què sap que té raó. Aquest comportament és deu a que na PAula té molt clar el que ha de fer o no, i ella sabia que no devia ficar-se`l tot dins la boca, i quan veu que la mare se n'ha adonat s'avergonyeix.

11:53

Na Laura entra a la cuina: Estas?

Paula: Ara veng Laura, he! esperem, ja casi estic.

Na Laura entra a demanar-li a na Paula si ja ha acabat, i na Paula li contesta, demanant-li que l'esperi perquè li queda poc.

12:16

12:40

Na Laura torna sortir.

Paula: hi vull anar!

Mare: Ja t'has acabat lo de la boca?

Paula: Si

Mare: A veure?

Na Paula obre la boca i li mostra a la mare: Ho veus mama?

Tot, tot, tot!

Mare: Molt bé bombon!

Paula: M'ajudes?

Quan veu que na Laura no l'espera, li entra la presa una altra vegada, i vol baixar, però aquest pic ja s'ha acabat s'orejon, la mare igualment vol comproba-ho, i na Paula un pic ho comproba li fa saber que no li havia dit cap mentida. Na Paula li demana ajuda a la mare per baixar de la cadira, ja que aquesta es molt alta i ella té una petita discapacitat a les cames.

Na Paula no posa cap impediment per què la mare ho comprovi, ja que sap que no ha dit cap mentida, i desprès sent la satisfacció de fer-li saber. Això és deu pot ser a que quan és a l'inrevés la mare fa el mateix, i la nina ho ha après; no té perquè ser dolent, ja que això pot fomentar el que na Paula sàpiga ser critica.

El fet de demanar ajuda per baixar, vol dir que ella té clares les seves limitacions enfront la seva discapacitat, però això no vol dir que altres vegades s'esforci per aconseguir nous reptes.

13:37

La mare ajuda a na Paula a baixar de la cadira.

Mare: Posa el peu bé, que cauras.

Paula: I na Laura?- Laura! Laura!

La mare li ajuda a baixar i li dóna indicacions de com ho ha de fer, na Paula de mentre crida a la seva amiga.

Aquí es pot veure una altre vegada que la mare no la baixa, sinó que l'ajuda, d'aquesta manera no li dóna tot fet, i això fa que ella s'esforci, pot ser per això que no es queda estancada i cerca superar nous reptes.

14:19

Na Laura entra a la cuina: Ja etàs Paula?

Paula: A juga eh! Vale?

Na Paula li agafa la ma a na Laura.

Na Paula cau al terra. i es comença a riure: M'he caigudo!

Mare: hay, hay, hay Paula! Com així caus? m'he rompràs el trispol!

Paula: M'ajudes?

Mare: Tu solita pots.

Na Laura quan sent que la criden, entra a cercar-la, s'agafen les mans per sortir plegades, na Paula cau i es riu, la mare li fa broma i ella se'n riu més. Na Paula demana ajuda i la mare com sap que ella tota sola ja es pot aixecar, l'anima a que s'aixequi sola.

Sa mare com hem dit abans, el fet de que li faci bromes produiex un clima d'afecció i de autoconfiança agradable entre mare- filla.

La mare tampoc la ajuda a aixecar-se per què sap que ella tota sola pot, això ajuda a la independència de la nina.

15:20

16:17

Na Paula s'aixeca del terra, i na Laura li agafa la ma.

Paula: Ara si Laura, vamos!

Laura: No caguis.

Paula: Mama anem a jugar!

Mare: molt bé, però no faceu desastres.

Surten de la cuina agafades de la ma.

Na Paula s'aixeca sense cap dificultat i li torna agafar la ma a na Laura, aquesta li diu que no torni caure, ja que sap que na Paula sol caure molt.

La mare de na Paula li adverteix que no faci desastres, ja que quan es junten les dues, sempre en fan, (cal dir que ho diu en to de broma.)

Com han potenciat la seva autoconfiança, na Paula no remuga i s'aixeca tota sola, per què sap que pot.

La manera de dir-li que no faci desastres mig en broma, pot fer que na Paula no so prengui en serio i en faci qualquna, però igualment podria fer-la de l'alta manera, i com no es sap si ho farà o no, li diu amb aquest to. Això fa que la nina no es senti amenaçada.

Pràct. 2.2

Tècniques de registre:

DIARI:

1.-Tipùs de tècnica:

Es una tècnica narrativa-descriptiva, indirecte i asistemàtica, on es mescla la subjectivitat amb l'objectivitat, i que pot ser l'eix de tot un procés de recollida de dades, formada per documents personals, confidencials i íntims, fets per els investigadors o altres persones, per descriure experiències, creences, estats d'ànim, reflexions personals, actuacions, sense limitar-se a una breu descripció dels fets, davant diferent situacions. La informació que recull es pot dir que ha anat passant per diferents moments, segons la maduresa dels propis autors, segons es coneix millor la realitat es més fàcil delimitar-ho als aspectes d'interès que es volen observar. El diari expressa i descriu la realitat des de la perspectiva de l'autor, per això l'aportació d'informació objectiva és secundaria i té mes importància i la visió subjectiva de l'autor.

Es una observació totalment oberta, sense haver establert paràmetres o categories, i poc focalitzada. malgrat això també pot ser semiestructurada, on ja s'anoten una sèrie de pautes a observar, el grau d'estructuració depèn de l'autor. També es l'autor qui decideix fer-lo en diferit o en el moment de la pròpia observació. Aquesta tècnica no requereix cap recurs econòmic per realitzar-lo.

Aquesta tècnica ens pot servir per obtenir informació sobre una base de certa continuïtat cronològica, i es de gran utilitat per a un mestre, ja que li pot servir per autoevaluar el procés educatiu i la seva tasca docent, així com per fer una autoreflexió personal. També li dóna informació sobre el clima de l'aula i li permet seguir l'evolució de qualque esdeveniment en el grup classe. Aquest permet l'anàlisi evolutiu de la conducta d'un alumne, l'evolució d'un fet, etc.

Com totes les tècniques té una seria d'inconvenients, ja que pot ser excessivament subjectiu i crear prejudicis, al igual que depèn massa del subjecte que el realitza i esta influït per ell. Es poden trobar dificultats per extreure la informació mes rellevant i anotar detalls de poca importància, així com una perduda d'informació al fer les anotacions. També ens podem trobar en que condiciona als subjectes observats pel fet d'estar observant-los i redactant al mateix temps (en el cas de que es faci així).

2.- Data i hora de l'observació:

Data:28-11-04

Hora: 18:15-18:40

3.-Context de l'observació:

Aquesta observació també va ser recollida a ca na Paula (la nina observada). L'àmbit elegit ha estat el familiar, a l'hora del berenar, i en la cuina. L'observació comença quan la mare li ofereix el berenar a na Paula.

4.-Focus d'observació:

Aquesta observació està centrada en na Paula i en la seva situació familiar, (rols dins la família, comportament dels pares davant petits conflictes,...)

5.-Subjectes observats:

Paula (focus d'observació) 3 anys.

Cati (mare de na Paula)

Martí (pare de na Paula)

6.-Transcripció de l'observació:

Na Paula juga amb un globus que li ha comprat son pare, el mira fixament mentre el mou, na Paula està mes pendent del globus que de la mare, i no veu que la mare ja li ha posat el berenar (sandwitx de paté). La mare la crida per avisar-la, i na Paula no fa cas, la mare la torna a avisar, i li diu que li llevarà el globus, na Paula tot d'una agafa el sandwitx, i li demana a la mare de que la fet, la mare li contesta.

La mare li diu que deixi fer el globus, ja que no pot berenar bé amb el globus a una ma i el berenar a l'altre, na Paula li diu que si que ho pot fer, el pare entra a la cuina i li diu a na Paula que faci cas a la mare i que mentre berenen no poden jugar; na Paula demana es perquè, y la mare li diu que si ella veu al pare o a la mare jugant mentre dinen o berenen, na Paula es queda un moment pensativa i desprès deixa anar el globus, però dient-los que quan acabi, el tornarà agafar.

Na Paula comença a berenar, sense cap problema, de mentre la mare està ordenant un poc la cuina, mentre xerra amb el pare. Na Paula li demana aigua a son pare, i aquest agafa un tassó, na Paula li diu que no vol aquest tassó, sinó que vol el que te “floretas”, son pare li diu que aquest tassó se està escurant al rentaplats, i na Paula es queda conforme, li dóna el tassó d'aigua i na Paula comença a beure.

Na Paula deixa el tassó i es queda pensativa, mirant el globus, la mare la crida, i ella la mira, la mare li demana en que pensava, a lo que na Paula respon que mirava a en Winnie, (el globus té forma de Winnie), cal dir que en Winnie li agrada molt a na Paula, i que te els llençols, un tassó, una cartera, etc. Na Paula mira a son pare, i li demana si li pot canviar el tassó per es d'en Winnie, i son pare li diu que no, per què ja havia començat a veure amb aquest, i els tassons un pic s'utilitzen no es canvien. Na Paula comença a plorar sense plorar ( es a dir no li surten llàgrimes i fa cuento), la mare la mira i diu que es una nina petita, que les nines grans no fan això, na Paula segueix plorant i diu que vol es d'en Winnie i li diu a la seva mama que son pare no li vol donar, a lo que la mare respon dient que si son pare diu que no es que no.

Son Pare es seu devora d'ella, i l'abraça dient, “hay la meva nina petitona, que encara plora”, na Paula comença a riure, “ o no ploraves?” diu son pare, li agafa el sandwitx i li dóna.

Na Paula segueix menjant, i s'acaba el sandwitx, “ja ta, tot, tot”, el pare li diu que ho ha fet molt bé, i li diu si vol anar a veure als padrins, na Paula respon que si, però que li ha de posar el vestit rosita, el pare la aixeca de la cadira i la du cap a la habitació per canviar-la, damunt l'ombro com si fos un sac, na Paula això la diverteix i riu molt.

7.- interpretació i anàlisi:

Es fàcil de veure, que tant el pare com la mare s'encarreguen de l'educació de la seva filla. Un aspecte molt important observat, en quant als rols de la família, es que la figura de poder per na Paula, es tant el pare com la mare, ja que no es contradiuen en les seves decisions enfront na Paula. Na Paula igualment o intenta amb tots dos, però en cap moment ho aconsegueix.

També podem observar l'establiment d'unes normes de comportament i uns valors (a la taula no es juga).

Una altra cosa a observar són les estratègies dels pares, en aquest cas del pare, per aconseguir que na Paula no plori, sense recórrer a donar-li allò que vol, i observem que amb aquest té una relació afectuosa al igual que amb la mare, i que la tasca de cobrir les necessitats bàsiques de la nina, no és tan sols de la mare, sinó també del pare.

Pràct. 2.2.

Tècniques de registre:

NOTES DE CAMP:

1.-Típus de tècnica:

És una tècnica directe i sistemàtica, què adopta una forma narrativa i a la vegada descriptiva, incloent la interpretació de la persona observada. És presenta en forma d'observacions, reflexions i reaccions als possibles conflictes; alhora de presentar-lo cal separar les dues parts (descripció i reflexió personal).

És molt senzilla i útil, sempre que s'utilitzi de manera continuada, però sempre té el perill de anotar les interpretacions en lloc del succés, o de no posar el context quan aquest és interessant, així com centrar-se tan sols en els comportaments positius o negatius, o deixar-se dur per els prejudicis durant les anotacions; és molt difícil separar l'objectivitat de la subjectivitat. Un dels inconvenients que ens trobarem més sovint és que no s'hi poden registrar converses (però si algun tros de diàleg o frase que recordem), i que aquest no funciona per a tota la classe, ja que no podem observar a tots alhora, al igual que podrem notar una pèrdua d'informació mentre l'observador anota alguna paraula o frase.

Hi ha notes de camp de diferents tipus, ja que aquestes poden anar orientades cap a un tema (concentrant-se en un aspecte concret del succés), constituint un arxiu continu de dades; o per altre banda, reflectir impressions generals sobre els aconteixements.

Les notes de camp poden servir per a proporcionar material d'estudi sobre un infant en particular, i pot ser molt útil a la vida dins l'aula per seguir l'avaluació d'un alumne, estudiar casos particulars, fer un estudi específic d'ensenyament, o reflectir la impressió o clima general del grup classe, així com l'autoevaluació de la pròpia pràctica docent.

Aquesta tècnica conta amb una seria d'avantatges, com per exemple, que no requereix tan de temps com l'enregistrament e vídeo, i és mes senzill i econòmic; permet recordar-se dels fets amb tan sols una ullada ràpida a les notes, així com extreure la informació més rellevant segons l'observador, es pot dir que serveix de memòria per ajudar-te a reconstruir situacions.

2.-Data i hora de l'observació:

Data: 29-11-04

Hora: 17:30-17-50

3.-Context de l'observació:

Aquesta observació va ser recollida a ca els padrins materns de na Paula (la nina observada). L'àmbit elegit ha estat el familiar, a l'hora del berenar, al menjador de ca els padrins. L'observació comença quan la padrina li ofereix el berenar a na Paula.

4.-Focus d'observació:

L'observació està centrada en na Paula, i la seva relació amb els padrins materns.

5.-Subjectes observats:

Paula (focus d'observació) 3 anys.

Adela (padrina de na Paula)

Pedro (padrí de na Paula)

6.-Transcripció de l'observació:

Dilluns 29 de novembre del 2004

17:30/ Casa dels padrins materns de na Paula.

Descripció:

Na Paula està fent ximpleries enlloc de menjar-se el berenar, i li queda gairebé tot el sandwitx.

Comentari:

Fa estona que no berena a ca els padrins i els posa a prova.

Descripció:

La padrina li crida l'atenció dient-li que si no s'ho menja no anirà al parc amb el padrí. Na Paula fa una mossegada, i mira al padrí, demanant-lo si es veritat el que ha dit la padrina.

Comentari:

Es vol assegurar del que li ha dit la padrina, ja que ella vol anar al parc, per què fa estona que no hi va, i en té moltes ganes.

Descripció:

Al cap d'una estona la padrina torna a avisar-la, i li diu que s'ha de menjar almenys la meitat, li parteix el sandwitx i li dóna una part, l'altre la du a la cuina. Na Paula fa un parell de mossegades, però desprès segueix jugant.

Comentari:

La padrina pensa que na Paula no té massa gana i per això li lleva la meitat del sandwitx.

Descripció:

El padrí diu que se'n va al parc sense ella, i na Paula comença a plorar cridant al padrí, aquest li diu que pegui una mossegada més i se n'anirà amb ell.

Comentari:

El padrí intenta convèncer-la per que es mengi el berenar, però quan ella plora s'ablaneix i li diu que tan sols es mengi un tros més, (Na Paula quasi no ha menjat res)

Descripció:

El padrí la baixa de la cadireta, i la agafa en braços, va a cercar a la padrina i li diu que se'n va al parc amb la nina. La padrina li dóna l'abric i ell li posa.

Comentari:

Na Paula ha aconseguit el què volia.

7.-Interpretació i anàlisi:

Com podem observar la seva relació amb els padrins materns es bona, cal dir que passa molta estona amb ells, però el fet que han estat un temps sense veure-la, ha influït en el fet de que han estat molt permissius amb ella.

Na Paula els ha posat ha prova, primer ha aconseguit que la seva padrina li lleves la meitat del sandwitx, i desprès plorant, ha aconseguit que el padrí li lleves tot el sandwitx, això amb els pares no ho hauria aconseguit, el mes segur és que ni tan sols ho hauria intentat.

D'aquesta manera podem veure com la figura dels padrins per na Paula, no és una figura tan poderosa com els pares, però si igual d'afectiva, i amb uns vincles importants.

Pràct. 2.2.

Tècniques de registre:

REGISTRE ANECDÒTIC:

1.-Típus de tècnica:

És una tècnica directa i semisistemàtica de gran importància, feta per relats descriptius-narratius d'incidents o anècdotes significatives, vinculades a algun aspecte de la conducta humana, relacionades amb un paràmetre que l'observador recull.

Consta de dues parts, al igual que les notes de camp: descripció del fet (part objectiva), i comentari o reflexió del subjecte observat (part subjectiva). Aquest pot incloure també una avaluació del subjecte observat.

Aquest registre tan sols es fa quan es produeix una conducta o un fet que ens interessa. En aquest hi han de figurar els fets tal com passen, les persones implicades, la data i l'hora. S'economitza el temps i és útil d'una manera continua, però hi ha una sèrie de perills, ja que podem escriure una interpretació, enlloc de la conducta.

Aquesta tècnica necessita uns objectius fitxats prèviament, i una planificació en ordre i en temps, és necessari apuntar la conducta anterior i la conducta observada, i no es deu dilatar en el temps, ja que es podria falsejar l'observació, els registres deuen actualitzar-se, ja que la conducta de l'infant varia.

Amb aquesta tècnica es pretén descriure els fets de manera cronològica, es un instrument molt important dins l'aula i fora d'aquesta, ja que permet registrar observacions del comportament, que seran una font important tant per l'avaluació, com per a la investigació educativa.

Pot ser de molta utilitat, ja que pot servir per descriure el funcionament de nous programes educatius, valorar els canvis dins el currículum escolar i observar el que diuen o fan els nins. També condueix a una autorreflexió de la mestra en la seva pràctica educativa i docent, i com a font d'informació per a avaluació, incloent anècdotes en el informe, per donar evidències als pares.

Les avantatges d'aquesta tècnica són que trobem tant la part objectiva cm la subjectiva, és una tècnica molt senzilla i econòmica, s'hi poden afegir noves evidències i anècdotes, a mesura que anem observant, i permeten l'anàlisi de tendències o patrons de casos particulars.

Però com totes les altres tècniques també té els seus inconvenients, ja que escollir el paràmetre a observar i trobar un fil conductor en totes les anècdotes, es difícil, mentre que per altra banda és molt fàcil desviar-se del focus d'atenció. Hem d'anar en conta de no mesclar l'opinió personal quan descrivim l'incident. I tenir en conta que són relats insuficients per a determinar una conducta o tendència.

2.-Data i hora de l'observació:

Data:30-11-04

Hora:17:45-18:05

3.-Context de l'observació:

Aquesta observació va ser també recollida a ca els padrins materns de na Paula (la nina observada). L'àmbit elegit ha estat el familiar, a l'hora del berenar, al menjador de ca els padrins. L'observació comença quan la mare li ofereix el berenar a na Paula.

4.-Focus d'observació:

L'observació està centrada en na Paula, i la seva relació amb els padrins materns, però aquesta vegada amb la mare.

5.-Subjectes observats:

Paula (focus d'observació) 3 anys.

Adela (padrina de na Paula)

Pedro (padrí de na Paula)

Cati (mare de na Paula)

6.-transcripció de l'observació:

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 17:45h.

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare),

Incident:

Na Paula li demana galetes a sa mare i aquesta li'n dóna.

Comentari:

Na Paula avui a elegit ella el berenar.

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 17:50h.

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare), Adela (padrina)

Incident:

Sa padrina passa per davant elles amb un lacao, i na Paula en demana un, la mare li diu que quan s'acabi les galetes.

Comentari:

A na Paula li fa gola el lacao, i per això el demana, però la mare sap que si li dóna ara no és menjarà les galetes.

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 17:52

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare), Adela (padrina)

Incident:

Sa padrina posa el lacao damunt la taula, i na Paula intenta agafar-lo, la mare li recorda el que li ha dit i na Paula crida a la padrina.

Comentari:

La padrina al deixar el lacao damunt la taula fa que na Paula el vulgui agafar ja, el que fa que la mare li cridi l'atenció i aquesta intenti provar sort amb la padrina, ja que al dia anterior es va sortir amb la seva.

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 17:55

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare), Adela (padrina), Pedro (padrí)

Incident:

El padrí entra al menjador i li diu a la mare que es igual si no es menja les galetes, per que el lacao també es aliment, la padrina li diu a na Paula que faci cas a la mare, i la mare contesta al padrí dient que no s'acabarà el lacao i que per això vol que s'acabi les galetes.

Comentari:

El padrí torna tirar cap a na Paula, com ahir, però aquest pic hi ha la mare, que no deixa que na Paula se'n surti amb la seva

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 18:00

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare).

Incident:

Na Paula s'acaba totes les galetes i la mare li atraca el lacao, li pega un glop i el deixa.

Comentari:

Na Paula mai s'acaba el lacao, simplement es la gola de quan el veu.

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 18:02

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare), Pedro (padrí).

Incident:

La mare li diu que ja que la demanat al menys n'ha de beure un poc més, na Paula es fa la remolona, i el padrí li diu a la mare que ja se'l beurà ell. La mare li diu al padrí que na Paula ho ha d`aprendre.

Comentari:

El padrí torna a tirar cap a la seva neta, però la mare no deixa que na Paula se'n surti amb la seva.

Data i hora de l'observació:

30 de novembre del 2004, a les 18:07

Context:

Menjador de ca els padrins materns, seguda a la taula.

Subjectes observats:

Paula, Cati (mare), Pedro (padrí).

Incident:

Na Paula es veu la meitat del lacao, i crida al padrí per què la agafi, el padrí la agafa i se'n van a jugar.

Comentari:

La mare ha fet que na Paula es begués la meitat del lacao, i quan ha acabat se na volgut anar amb el padrí per què sap que sempre fan el que ella vol.

7.-Interpretació i anàlisi:

Podem veure que la padrina quan esta la mare, deixa que aquesta es faci càrrec i no es fica e les seves decisions, per altre banda el padrí segueix tirant cap a la neta, ajudant-la a aconseguir el que vol, però veiem que la mare no li consent.

En aquesta observació es pot observar perfectament quina és la figura de poder per na Paula, i com aquesta la respecta i acaba fent el que aquesta li mana. Molt diferent és el padrí que es pot dir que es la neta qui el domina.

Així mateix podem observar com la mare ha afluixat un poc amb el berenar respecta als dos dies que va berenar a ca seva, i això es pot deure perfectament, en l'influencia que té el padrí damunt ella.

Pràct. 2.2

Tècniques de registre:

VALORACIÓ FINAL:

En primer lloc, he de dir que aquest treball m'ha servit per aprendre els passos a seguir, per ser una futura mestra qualificada per a iniciar una observació, i que això es fa molt més complicat de que pareix, ja que no tan sols has de disposar del material, sinó també del temps, l'experiència i els coneixements sobre el tema; malgrat això he de dir que he tengut molta sort, ja que he pogut observar el mateix, en diferents contextos i en diferents situacions, i així he pogut veure com influeixen determinats items en una mateixa situació.

La tècnica que m'ha resultat més complicada ha estat el vídeo, ja que el buidatge de l'observació ha estat e que més temps m'ha duit i no sabia ben bé com fer-ho. També l'actitud de la nina enfront la camera, ja que segons quines accions poden haver influït, i es molt difícil trobar-les.

Per altre banda els que he trobat més fàcils han estat el diari i les notes de camp, Encara que m'ha estat un poc difícil separar la part subjectiva de l'objectiva.

Ara que he fet aquestes tècniques consider que la més adient per utilitzar a l'aula és el diari, ja que és la què du menys temps i en la qual pots apuntar-hi qualsevol cosa respecta al que observes, i no tens pautes ni condicionants a seguir; es un registre totalment obert, i jo crec que aquests són els millors per al dia a dia, malgrat això no vol dir que no s'hagin d'utilitzar els altres, ja que es convenient complementar uns registres amb uns altres.

En conclusió, aquestes pràctiques m'han servit molt per aprendre a observar i adoptar una actitud passiva d'escolta i observació vers els infants, un requeriment que ha de tenir qualsevol mestre per a ser un bon professional. Saber observar vol dir saber escoltar, i sabent observar podem aprendre molt dels infants, d'aquesta manera un mestre pot millorar la seva actuació a l'aula, ja que sabrà que volen i que necessita cada infant.