Teatre grec

Teoría de la literatura. Géneros literarios. Género teatral. Historia: Grecia

  • Enviado por: Fran
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

EL TEATRE GREC

  • Antecedents

Sobre el 600 aC. aproximadament, i en homenatge al déu Dionisos, s'organitzaren a Atenes unes festes anomenades les “Grans Deonisíaques” que duraven sis dies.

Hi havia una processó, concurs de cors, i les tres últims tres dies es dedicaven a representacions teatrals.

Els actes donaven començament amb una solemne processó, on sobre un carro naval (carro festiu del déu) viatjaven la estàtua del déu Dionisos. Aquest era un carro tirat per dos esclaus acompanyats per dansaires i músics.

El lloc de celebració de les “Grans Deonisíaques” ateneses era junt al santuari de Dionisos, situat al sud de l'Àcropolis. Era una explanada en forma de terrasses es disposava la rodada on actuava el cor (orquestra) i enmig d'ella l'altar dels sacrificis. En un principi la gent s'aglutinava en peu al voltant de la rodada, i una petita caseta feia a vegades de vestuari. Això donà pas posteriorment a unes grades de fusta, que una vegada finalitzades les festes es desmuntaven.

A mesura que les festes van anar creixent en popularitat, les grades de fusta van anar quedant petites. Si això li sumen que en més d'una ocasió les grades s'enfonsaren per excés de pes, no hi va haver més remei, allà pel 500 aC, que es va fer una graderia de pedra, més sòlida i amb més capacitat. Per fer-ho aprofitaren el vessant del turó que havia al costat de l'Acròpolis

  • Configuració

El teatre grec va quedar configurat de la següent forma:

  • Un espai circular (orquestra) on al seu centre hi havia un petita thymile destinada al déu Dionisos.. En la orquestra evolucionava el cor.

  • Un hemicicle (theatron) que s'adaptava de forma semicircular a l'orquestra, i que era bàsicament una graderia on s'asseien els espectadors. Dita graderia estava dividida horitzontalment per corredors (diazomatos) i verticalment per escales (kerkides).

- Les grades davanteres inferiors (poidries). Estaven reservades als sacerdots de Dionisos, als aristòcrates i las invitats d'honor. En elles també s'asseien els autors i el jurat. Els adolescents disposaven de localitats especials, i les dones tenien destinades les files superiors, a l'igual que els esclaus. Això últim ho podem trobar als nostres dies, doncs la gent amb menys diners s'asseu a la part superior del teatre (galliner).

  • Davant del la graderia es situava la skene on interpretaven els personatges l'acció. La skene (escena) consistia en un cos edificat que tenia 6 metres d'altura, i en la part davantera estava adossat el Proskenion (prosceni), la forma del qual era allargada poc profunda.

  • La skene tot i que en un principi es va rematar amb una teulada, amb el transcurs del temps es convertí en una mena de terrat (theologeiom), que era el lloc on es col·locaven les déus. Es tancava la skene amb dos edificis que avançaven cap a l'orquestra (paraskenia) utilitzats en ocasions per ocultar la maquinària (deux ex machina) que s'utilitzava per que baixessin els déus o als herois situats en el Theologeiom, al prosceni.

  • Perfeccionament

Els teatres grecs es multiplicaren per les ciutats més importants: Arenes, Éfeso, Megalopolis,... i alguns arribaren a tenir una capacitat de fins a 15.000 i 20.000 espectadors. A pesar de les seves dimensions colossals, guardaven una magnífica acústica, i el més mínim comentari era escoltat en la localitat més llunyana.

A l'igual que el so va poder representar un problema, la visió a gran distància per part dels espectadors situats en la part més alta del la graderia, també ho va poder ser. Per evitar-ho, Esquilo que va ser l'inventor de la màscara, vestí als seus personatges amb una amplia túnica plena de coixins, i els calçà amb una espècie de bota de canya alta i grossa sola anomenada coturno. Tot això unit amb els gestos i la veu dels actors va fer que els problemes disminuïssin.

L'accés al teatre es controlava mitjançant unes fitxes o entrades (teorikon). El seu preu era de dos óbols, tot i que hi ha que dir que a partir de Pèricles, l'accés dels pobres va córrer a càrrec dels fons públics.

Sembla ser que va ser Sófocles qui introduí per primera vegada els decorats escènics. A més de la grua que s'utilitzava per fer baixar als déus, s'utilitzà una trampilla per realitzar aparicions de personatges procedents del fons de l'infern. La màquina de trons, les teles d'emmascarar, els periaktti.. eren elements utilitzats en l'escenografia.

Els decorats de les obres gregues no es canviaven però, això si, depenent del tipus d'obra la decoració presentava una o altra configuració; així, la tragèdia presentava una escena consistent en un palau amb columnes i frontons, la comèdia tenia cases normals amb balcons; i el drama satíric presentava un paisatge amb arbres, grutes i muntanyes.

Quan els fons de la skene tenia que ser alterat per exigències del la direcció, s'ocultava amb teles pintades amb motius, segons les necessitats. També s'utilitzava una espècie de prisma triangular (periaktes) que girava sobre un pivot i que tenia dibuixat en les respectives cares motius al·legòrics a la acció que es representava i que s'ajustava a les teles pintades al fons. Aquest sistema s'utilitza en les caixes escèniques d'alguns teatres de l'actualitat.

Un altre recurs escènic va ser el ekkyklema, que consistia en una espècie de tarima sobre rodes on es representaven les escenes nocturnes o que tenien lloc en interiors. Aquesta tarima es feia avançar des de una porta al fons i de nou desapareixia quan l'escena acabava.

El soroll de terratrèmols i trons s'aconseguia amb una espècie de tambors metàl·lics o de fusta on a l'interior es feien rodar unes pedres.

Comentari Personal

Podem dir que el teatre grec ha estat el pare del teatre actual. Molts elements del teatre contemporani han estat assimilats del grec com ara la caixa escènica o la forma de les grades.

Podem dir que l'enginy grec per crear artefactes que augmentessin el volum de la veu, o l'aparell per fer el soroll dels trons, es una vertadera meravella de la tècnica de l'època.

Encara ens meravellem de com, a partir d'unes celebracions purament religioses entorn la figura de Dionís, van poder crear una estructura, tant artística com de mitjans escènics, tan summament calculada i elaborada fins a l'últim detall.

Un altre aspecte molt semblant a l'actual és el fet de tenir que pagar una entrada per assistir-hi, o el fet que el pati de butaques (theatron) estigués dividit en diferents zones.

Sens dubte puc afirmar que he quedat meravellat per la cultura tant avançada de l'època, i no puc arribar a pensar com hauria estat el teatre actual sense aquestes innovacions tant importants i novedoses per a l'època.

Si vols contactar amb l'autor d'aquest treball, envia un e-mail a: fran_chesco@hotmail.com