Teatre del Liceu

Història. Música. Opera. Barcelona. Sales del teatre. Espaís del teatre

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

El gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic, i constitueix un dels símbols de la ciutat. Actualment és un teatre de titularitat pública —Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ministeri de Cultura—, administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que incorpora, a més de les institucions esmentades, el Consell de Mecenatge i l'antiga Societat del Gran Teatre del Liceu.

Són molts els esdeveniments importants en la història de la institució, dels quals citem solament els més destacats. El 1861 (14 d'abril) es declarà un incendi, que destruí totalment la sala i l'escenari. La reconstrucció, sota la responsabilitat de Josep O. Mestres, dins la tònica del primer edifici, durà només un any (es reobrí el 20 d'abril de 1862)

.

La funció social del Teatre com a brillant aparador de la burgesia industrial i financera de la Barcelona de l'època, el convertí en símbol d'aquesta oligarquia i un dels punts de mira dels moviments de revolta social del moment, liderats per l'anarquisme: el 7 de novembre de 1893, en la funció inaugural de la temporada, mentre es representava el Guillaume Tell de Rossini, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Aquest fet commocionà el públic del Liceu i contribuí a potenciar i distorsionar la seva imatge clàssica.

De l'edifici tradicional, se salvaren de l'incendi del 1994, i es mantenen com eren, la part de la façana central de la Rambla, el vestíbul principal amb les escalinates i el Saló dels Miralls. La façana té una presència relativament modesta en relació amb l'interior. L'ampli vestíbul, amb grans columnes, porta a la gran escala principal de marbre (1861) —presidida per una escultura modernista de Venanci Vallmitjana, Al·legoria de la Música (1901)— que porta a l'amfiteatre i al Saló dels Miralls. Aquest saló és el primer Foyer o sala de descans del Teatre, restaurat el 1877 per l'arquitecte Elies Rogent dins el característic estil tardo-isabelí de l'època i decorat per Josep Serra i Josep Mirabent.

L'incendi del 31 de gener de 1994 que destruí la sala i l'escenari —fet que causà un impacte emocional extraordinari en la societat catalana— replantejà de manera radical la mateixa existència del Teatre. Per tal de poder reconstruir i millorar aquest emblemàtic edifici, es féu necessari un nou enfocament jurídic de cara a la seva titularitat pública: es creà la Fundació del Gran Teatre del Liceu (1994) i la Societat del Gran Teatre del Liceu féu cessió de la propietat a les administracions públiques (cessió ratificada el 1997). A partir del preexistent projecte de Reforma i Ampliació d'Ignasi de Solà-Morales (1986, al qual se

sumaren el 1988 Xavier Fabré i Lluís Dilmé), es realitzà la reconstrucció, i el nou Liceu —amb una aparença fidel a l'anterior però dotat d'una infraestructura tècnica molt avançada i ampliat amb els solars veïns de la Rambla— obrí les portes el 7 d'octubre de 1999.

Les sales del liceu:

- La Sala del Teatre és un dels espais teatrals més solemnes de l'arquitectura del segle XIX que incorpora les instal·lacions tècniques, de confort i de seguretat exigibles actualment. Té un aforament de 2.292 localitats, repartides en sis plantes, i és una de les sales operístiques més grans del món.

- La sala petita també s'anomena: sala Foyer

·Sala Foyer: La sala Foyer és un espai polivalent: és un lloc de descans i trobada durant els entreactes, és el restaurant en acabar les funcions i és una sala que permet presentar-hi aquells espectacles i concerts que pel seu format o les seves característiques necessiten un espai més petit i acollidor. És un espai que es lloga per a actes culturals i/o empresarials.

La sala Foyer, amb una superfície de 1.260 m2, i situada sota la platea és un espai de descans durant les funcions, i a la vegada és una sala alternativa per a espectacles de petit format: concerts, sessions infantils i altres activitats complementàries i de contextualització de la temporada artística.

- Salo dels miralls : El Saló dels Miralls és un dels espais de descans i de trobada. Es caracteritza pel seu estil, els seus miralls i les seves pintures.
Les pintures del sostre són una còpia realitzada per Josep Mestres Cabanes de l'original pintat per Josep Mirabent. Representen el déu Apol·lo en el seu tron amb nou muses. Els retrats corresponen a escriptors d'obres de teatre, compositors, cantants, ballarins, etc. A la part alta del Saló també es troben curiosos textos referents a l'art i a la música.

- L'escenari és l'àrea més gran de tot el conjunt del Teatre i el nucli al voltant del qual s'organitza tot l'edifici.És el cor d'una gran torre escènica que s'eleva 38 metres per damunt del nivell d'escena i s'enfonsa 16 metres per sota d'aquest nivell. L'escenari està preparat per permetre tenir en cartell, simultàniament, dos o tres títols diferents que es poden alternar gràcies a la utilització dels boxes o espais annexos que contenen diferents escenografies ja muntades i als mecanismes que permeten desplaçar-los. Té unes dimensions de 19 m d'amplada per 17 m de profunditat.

-Boxes: Es troben a una profunditat de 16 metres sota el nivell de l'escenari. Cada un d'ells té la mateixa mida que l'escenari i s'utilitzen per emmagatzemar i muntar les produccions.

Boca de l'escenari: fa 14 metres, l'escenari (espai format per les dues plataformes) té 15 m d'amplada i 16 m de profunditat.

Fotos

.

'Teatre del Liceu'

Façana nova Escenari actual

Sala dels miralls Sala principal actual


Escalinates vestíbul actual Incendi 1861

Incendi 1994