Te deix, amor, la mar com a penyora; Carme Riera

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa mallorquí # Contes. Argument. Estil. Trets fonètics. Morfosintactics. Léxics

  • Enviado por: Daniel Rubio Diaz Y Otros
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

1-Aquests relats són escrits sovint en primer persona. En aquetes casos, qui explica la història?Tenen en comú algún aspecte aquests personatges? Raoneu la vostra resposta.

Qui explica la història és la Carme Riera. Nosaltres creiem que quan és narrada en primera persona, l'autora intenta donar-li més realisme. Ja que quan una hostòria és narrada en primera persona sembla que el missatge o les vivéncies d'aquesta arriben més a dins.Una història narrada en primera persona ens dona la sensació de que ´´es un conjunt de vivéncies de l'autora.

L'autora també utilitza el diàleg, com per exemple a las pàgina 60. També utilitza a la 3ª persona, i quan utilitza el narrador és omniscient, ja que aquest ho sap tot.

2-Fixeu-vos en el títol del llibre, què vol dir? Per què creieu que agafa el d'aquest conte? Observeu també els dels altres contes i els de les diferents parts del recull, són títols eloqüents? Per què creieu que Carme Riera els tria així?

El títol “Te deix, amor, la mar com a penyora” fa referència al dia en que la protagonista de la història finalitza la seva relació amb el professor. I la mar és com si li recordés aquell amor.

Tots els contes tenen relació entre ells. Tots tracten d'amor i la mar és un element molt important. I aquest títol menciona les dues coses.

Els títols de les diferents històries sí que són elocuents, lo que succeeix és que de vegades els títols tenen un missatge ocult u a primera vista no trobem l'elocuència, sino que per entendre el títol i trobar aquest rera fons que li dona Carme Riera,, tenim que llegir la història.

Nosaltres creiem que els títols del libre els tria misteriosos i extranys perque d'aquesta forma incita més al lector a llegir. I amés, són molt estétics.

3.-En tot el llibre trobem expressions poètiques, encara que siguin relats en prosa.

Copieu-ne cinc exemples i comenteu, un per un, per què els considereu poètics.

“Aquest darrer hivern em repetia, asseguda vora la finestra, històries repetides del seu món que anava, lentament, esbuscant-se.”

Aquest fragment és, al nostre parer, clarament poètic, fins i tot, sembla ser, que per fer-lo destacar, Carme Riera ho posa entre cometes. Pensem que és així, doncs, destaca respecte a la resta del context, te relació, però es un canvi brusc. Altres exemples extrets del mateix capítol “Flames de llum cremaven grocs domassos” son:

“L'àvia brodava la claror, esmorteïda al canemàs.Per les seves mans pansides retornaven agullers llargs d'enfilar tantes hores la vida sobre roses brodades a l'estam...”

“Als seus ulls verds la llum minvava, enyorant potser l'esguard bell de tants anys enrera. Al jardí començaven les ombres, començava a créixer l'herba vora els tarongers, a les pasteres de les liles.En esbarts venien els records...”

Fora del capítol que em esmentat anteriorment, em trobat altres expressions poètiques, aquest cop sense les cometes:

“Creix el farratge, el blat, l'ordi, la canyamel sota el verivou dels asperges.Olor de terra humida. Paranys per a caderneres dintre l'alfals amb reclams que empersonen, després, diminutes gàbies betllades pels moixos.

És l'introducció del capítol “Als llavis d'aspre gust de la lletrada”, creiem que és poètica per l'enumeració que la caracteritza. A més ens don una sensació natural, una sensació de bellesa, encara que per a alguns no és així. Sería una espècie de Locus amoenus campestre, a qui li agrada, que ho disfruti.

I per acabar destacarem un fragment al qual destacarem el que ja em mencionat anteriorment, la enumeració poètica, una caracteristica molt corrent a l'obra.

“Sempre me presegueix la seva imatge. Vetlla a tota hora, dia i nit rera els vidres, persianes, portes, finestres, cortinatges, dins els miralls...”

4.-El relat “Noltros no hem tengut sort en sos homos...” és escrit en dialecte baleàric. Busqueu exemples que siguin il·lustratius de:

a)Trets fonètics: Encara que és un text escrit, i per tant no podem trobar-hi exemples

fonètics, però coneixent les característiques del insular podem establir

hipotéticament una suposició de com seria la teòrica pronúncia si un

baleàric ho pronúncies.

-Pèrdua de la -a final als mots esdruíxols acabats en -ia. És un exemple és “familia” que encara que Riera ho escriu correctament hem de suposar que la pronúncia seria “famili”.

-Als diftongs creixents -qua, -gua, la -a es pronúncia com una -o, com per exemple “quan” o “qualcú”, que a la vegada forma part del lèxic particular dels balears.

-Els sons oclusius finals son pronúnciats, com per exemple “malalt”, “talment”, o bé “calent”.

-Iodització (ieisme) generalitzat, com suposem succeeix a “budells”.

-La -r final no és pronúncia, com a “plànyer”.

-Distinció entra la [v] de la [b] com a “vella” o “vivia”.

b)Trets morfosintactics:

-La primera persona del singular del present d'indicatiu té morfema Ø, com veiem a “agaf” o bé “arrib”.

-En lloc de l'article “el, la, els, les” trobem l'article salat “es, sa, es, ses” com per exemple, “ es budells”, “sa fel” o “ses nines”.

-L'article personal sempre és la forma arcaica “en, na” com trobem al text “na concepció”.

-Els pronoms febles presenten la forma plena davant el verb, així ho veiem a “me donà” o “se cala foc” en lloc de “em donà” o “es cala foc” són alguns dels exemples.

-La primera persona del singular del present de subjuntiu té morfema -i, com per exemple “cregui”.

c)Trets lèxics:

-“al.lot” o “al·lota” a en lloc de noi o noia.

-“grave” en lloc de greu, sent aquest un arcaisme.

-“empegueïda” que seria avergonyida.

-“Pareixia” enlloc de semblava.

-Quins tipus de registre intenta reproduir l'autora a través del monòleg del personatge? Justifiqueu la vostra resposta.

Aquest conte del llibre de Carme Riera és presentat com un exemple d'una parla col·loquial, doncs utilitza expressions com “quins dos rufais”, que pertànyen a un context clarament col·loquial. Tambè destaquen l'ús dels “posessius col·loquials” com “son pare” en lloc de “seu pare”. Fins i tot introdueix alguna paraula considerada com a vulgarisme, ja que és un mot correcte però mal escrita ortogràficament, per això la posa entre cometes, “presones”. A més menciona també entre cometes altres vulgarismes com Infel enlloc d'Eiffel o bé Alisos. Una parla que considerem de baixa estofa pels barbarismes com els castellanisme caído o pels vulgarismes constants.

5.-En altres contes de Carme Riera trovem diferents manifestacions dialectals. Busque-ne exemples i classifiqueu-los ordenadament.

a)Trets fonètics:

-Pèrdua de la -a final als mots esdruíxols acabats en -ia. És un exemple és “policia” que encara que Riera ho escriu correctament hem de suposar que la pronúncia seria “polici”. O bé “ambulància” seria pronunciat “ambulanci”. Amdós a la pàgina 41.

-Als diftongs creixents -qua, -gua, la -a es pronúncia com una -o, com per exemple “qualque” a la pàgina 31.

-Els sons oclusius finals son pronúnciats, com per exemple “pronunciant” o “ardent” que seria “pronuncian” o “arden”, a la pàgina 81.

-Iodització (ieisme) generalitzat, per exemple a “allunya” a la mateixa plana.

-La -r final no es pronúncia, com a la pàgina 85, amb “plor”, que seria “plo”.

-Distinció entra la [v] de la [b] com a “tornava” a la pàgina 54 o bé “aventura” a la 117.

b)Trets morfosintactics:

-La primera persona del singular del present d'indicatiu té morfema Ø, com veiem a la pàgina 36, amb “t'enyor”, enlloc de t'enyoro.

-En lloc de l'article “el, la, els, les” trobem l'article salat “es, sa, es, ses” com per exemple a la pàgina 69, “sa bossa” enlloc de “la bossa”.

-L'article personal sempre és la forma arcaica “en, na” com trobem a “Na Glòria” a la pàgina 68 o bé “En Luigi” a la 89.

-Els pronoms febles presenten la forma plena davant el verb, així ho veiem a “me deixa” enlloc de “em deixa”, a la plana 37.

-La primera persona del singular del present de subjuntiu té morfema -i, com per exemple “assenti” a la plana 101.

c)Trets lèxics:

-Caramulls: moltes coses una damunt les altres.

-Beates: Capellà.

-Nafres: Ferides.

-Ca: Gòs o bé casa.

-Al·lot/al·lota: noi/noia.

-Ver: veritat.

-Doblers: Diners.

-Clucs: tancats.

Te deix, amor, la mar com a Penyora

ÍNDEX

1-Aquests relats són escrits sovint en primer persona. En aquetes casos, qui explica la història?Tenen en comú algún aspecte aquests personatges? Raoneu la vostra resposta............................................................................................................PÀGINA 2

2-Fixeu-vos en el títol del llibre, què vol dir? Per què creieu que agafa el d'aquest conte? Observeu també els dels altres contes i els de les diferents parts del recull, són títols eloqüents? Per què creieu que Carme Riera els tria així?.........PÀGINA 2

3.-En tot el llibre trobem expressions poètiques, encara que siguin relats en prosa.

Copieu-ne cinc exemples i comenteu, un per un, per què els considereu poètics...............................................................................................................PÀGINA 3

4.-El relat “Noltros no hem tengut sort en sos homos...” és escrit en dialecte baleàric.............................................................................................................PÀGINA 3

5.-En altres contes de Carme Riera trovem diferents manifestacions dialectals. Busque-ne exemples i classifiqueu-los ordenadament.................................PÀGINA 5