Solitud; Víctor Català

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana. Novela modernista. Ruralismo. Argumento. Estructura

  • Enviado por: Abardou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

Solitud de Víctor Català

I. La pujada

1. Què és un ermita? ¿Quin motiu hi ha perquè les ermites hagin de ser en paratges solitaris?

És un individu que per una religió o per el simple amor a la naturalesa, viu a un lloc desert, sol. Ermita en part, és una persona que cuida alguna ermita, que aquesta se sol situar a un lloc despoblat, per a poder estar tranquil i per tenir la possibilitat d'arribar a l'assenció en l'aspecte religiós.

2. Fixa't en el tret determinant del carácter d'en Matias. Què és el primer que en sabem? Contrasta'l amb el personatge del pagès que els carrega. La Mila també ho fa. Treu-ne conclusions. Durant tot el capítol anirem veient quina relació tenen la Mila , acabada de casar, i el seu marit. No te'n perdis detall.

En Matias és un home fort encara que amb l'esquena ample i tova, en canvi, per altra banda, el pagès és una persona magra.e

Als primers capítols veiem que en Matias li ha explicat meravelles a la bora del foc i la Mila confia en ell, li dóna confiança i el té com idealitzat. Fins arribat el punt en què aquest adorament canvia, s'adona de que físicament en Matias ja no és l'home que era. Després del casament ja no l'atreia tant com anteriorment, inclús s'havia engreixat.

També pensa que el fet de que sigui ermita, hauria de ser una professió la qual li fés bergonya parlar-ne tal i com en parla. En paraules clares, segons la Mila, en Matias és poc caballer amb ella.

3. Tota la novel·la, això és molt important, està construïda desde el punt de vista de la Mila. És en tercera persona, però és com si fos en primera. A partir de quina frase del primer paràgraf et sembla que ja no ho podem dir?

A partir de la frase: “malgrat la bona cama que tenia estava fatigada”

7. Les muntanyes semblen altres coses. Una sembla un pit de dona, l'altra una nina, l'altra una cara. Aquest recurs, també el trobareu en alguns cuadres de Dalí, també pròxim al Montgrí. Busca una fotografia del Montgrí per veure quina forma té. Copia la frase en què es compara la muntanya amb una cara de dona. Quin sentiment produeix, aquesta cara?

“Perquè, segons de quins indrets, sembla un cap de noia, amb el cuot punxegut rera el clatell” pàg.77 l. 1-2

Produeix un sentiment esgarrifós, terrorífic.

8. L'entorn del camí és agressiu i amenaçador. Podem dir que les plantes són animades? Com actuen?

Sí, com si aquestes no volguéssin que passés.

10. Fixa't en l'última frase. La Mila deixa un món enrere i en descobreix un altre, que ñes el de la solitud. ¿Podem dir que el paisatge exterior i el paisatge interior de la Mila són una mateixa cosa?

Sí, perque depén de l'opinió que tinguis del paisatge. El paisatge que ella veu, no és res més que la transmissió del seu sentiment.

II. Fosca

2. El primer capítol descrivia l'entorn de l'ermita. Ara entrem amb la protagonista a l'ermita mateixa. Al cor de l'ermita hi ha Sant Ponç. Fes u plànol de l'ermita, amb el pati i els dos pisos.

3. Es presenten dos personatges importants: en Gaietà, el pastor (la Mila li posa uns quaranta anys), i el nen. El tema de la maternitat és principal. La Mila és una dona tot just casada, ñes a dir que, segons les convencions de l'època, fins aquest moment no es trobava en la possiblitat de ser mare. Arriba a l'ermita i s'hi troba un home amb un nen. Els anteriros ermitans tenien una fillada. Relaciona això amb el tema de la maternitat.

La Mila, al ja ser casada, es pot començar a plantejar el tema de tenir fills perque en aquella època se suposava que la conseqüència del matrimoni era la reproducció, i el fet de que vegi aquell nen li fa pensar en el tema. Ella vol tenir fills però li fa por tenir-ne, por a no saber atendre a les circumstàncies.

6. El pastor actua com un home entès, dóna consells a la Mila, li fa de guia per l'ermita. ¿Et sembla que això té res a veure amb el seu ofici? En termes cristians, què simbolitza un pastor?

De fet, una mica si que té a veure. Li ensenya a la Mila la casa i en el cristianisme, el pastor és el que guia, el que ensenya el camí.

7. “La basarda un se la fa”, diu el pastor. Relaciona-ho amb la interiorització de la novel·la. La Mila se'n riu, perquè el pastor els ha rebut amb una falç a la mà per si de cas. Més endavant, quan surt el gos, el pastor li diu: “Reculeu pas, ermitana: tot és fantasia…”. ¿Són les mateixes pors, les del pastor i les de la Mila?

Cadascú té la seva por, encara que crec que tant un com l'altre tenen la mateixa por a la solitud.

8. Un pagès, pel camí, els ha donat beure. Ara el pastor els dóna menjar. ¿Podem considerar que el matrimoni, especialment la Mila, són uns desvalguts, en aquest món?

Jo crec que una mica si, ja que sembla que vagin a l'ermita com si fos l'última solució per a poder tirar endavant, com si diguéssim per a sobreviure.

9. Para molta atenció al somni del final del capítol. Fixa't en aquest peu deforme del sant, que la Mila compara amb la bossa del marit. Contrapesa el sant amb el pastor. ¿Què pot implicar la paraula “ermitana” per a una dona tot just casada? Com té el ventre, el sant? Interpreta què poden representar les boletes de galzeran.

Per la Mila el sant li dóna una sensació de ser una persona repugnant, en canvi, per altra banda, el pastor li dóna una bona sensació.

La paraula “ermintana” suposa algu irònic, punxant, pel fet de que és una persona jove amb una plenitud eròtica tancada definitivament en una ermita. El ventre del sant és un ventre gros, com bé diu, com el d'una dona prenyada. Les boletes de galzeran són plantes amb uns fruits en forma de boletes vermelles i petites.

III. Claror

1. La Mila continua rebent decepcions re les promeses del marit. Igual que el dia abans havia det amb l'ermita, el pastor fa de guia a la Mila per la mintanya. El pastor la continua aconsellant: “Els maldecaps són grues de paper, com més fil se'ls hi dóna, més lluny se'n van…”. ¿En quina frase descriu el pastor la diferència de carácter entre en Matias i la Mila? ¿Per què et sembla que en Matias ha triat l'ofici d'ermità¿

“Té atre gènit que vós l'ermità, pensi… Ell tot s'ho pren amb catxassa, i vós seu un manat de nyirvis…m'erri?” pàg. 96 l. 7-9

Crec que en Matias ha triat aquest ofici perque és una persona a la qual li agrada la tranquilitat, fer-ho tot amb calma.

4. En aquest capítol sabem que la ferida que va fer-se la Mila pujant a l'ermita té una relació amb el somni que va tenir. Quina?

Doncs que quan l'ermitana ho recordà, va posar-se la mà a la ferida s

ense adonar-se'n.

6. El pastor aconsella a la Mila que no miri tan amunt i que abaixi la vista a terra. Li agrada, a la Mila, el que veu? I, finalment, amb qui topa? Et sembla una contradicció que justament a terra s'hi trobi un personatge que es diu Ànima? Per què? Quin consell li dóna el pastor?

Sí, li agrada el que veu. Després es torçà sobre l'ampit del finestral i va veure un home. És una mica estrany el fet de trobar-se l'Ànima, ja que és un nom… estrany. El pastor, com a consell li va dir que hi parés ment amb aquell home ja que era la cosa més roïna de la muntanya.

IV. Neteja

2. Digues els elements eròtics o carnals que la narració remarca de la Mila en el moment que apareix l'Ànima a l capella.

Doncs que enseña les cames i està netejant.

3. Contrasta el carácter, la manera de parlar, la roba i l'ofici de l'Ànima amb els del pastor.

Doncs que l'Ànima és molt més complicada i difícil d'entendre. La roba és vella, i l'ofici és el de caçador.

5. Al centre del capítol hi apareix un objecte que es relaciona amb la maternitat, que la Mila omple imaginàriament. Quin és? De seguida, la Mila crida el pastor. Després se'n penedeix. Per què?

D'entre tots els objectes que hi havia, hi va haver un que la Mila va relacionar amb la maternitat, va ser un objecte que li va arribar al cor. Era un vestidet de seda blanca, d'una nena petita, que estava guarnit amb randes antigues d'una finor imponderable. La seda ja s'havia tornat de color d'alanquins, les randes volaven a miques amb l'airet de l'alè, i la humitat de la capella, llargs anys reclosa, hi havia enganxat de tal manera la pols,que feia com una capa de doma seca que el mantenia encarcarat.

La Mila, al cridar al pastor perque necessitava atenció, se'n penedex i després se sent culpable pel simple fet que considera que està coquetejant.

V. Sumant dies

1. Comenta aquest fragment explicant en quin moment de l'obra apareix i quines implicacions té.

« La Mila encara el veia, el bon minyó, ferm i gallard com una alzina jove, sense res al cap i amb les cames en pont sobre les mates, donant la trasegada tan segura que el tou eixia sencer i sense una arrel malmeta. El pastor li havia contat a la Mila que l'Arnau, que havia quintat feia dos anys, enraonava amb una pubilleta de Riudorta, i que es casarien de seguida que ella cumplís la vinten; i la Mila havia calculat quins rebrolls tan sanitosos en sortirien de semblant planta humana”.

Es tracta d'un text que surt al principi del cinquè capítol, quan la Mila estava pensant en el seu futur, de quan es casaria amb en Matias i de com serien els seus fills.

3. En aquest capítol tenim per primer cop algunes notícies, no desenvolupades, de com va anar el matrimoni entre la Mila i en Matias. Quines són?

El matrimoni va fer que la Mila vengués la casa del seu oncle i surtís de la seva terra,.

5. Pasta el ritual d'iniciació de quan el nen sálta el foc, el pastor diu què en farà de la clova de “l'avi bover”, el cargol gros. Més endavant encara hi insisteix. Recorda què havies respost, al capítol segon, sobre el marrà. El pastor també diu que si guarden les cloves les faran servirper fer fanalets a Sant Ponç.

6. Fixa't què en fa l'Ànima (que té un ganivet « de banya »), de les cloves, quan es menja els cargols. Busca els trets “animals” del personatge en aquest capítol. ¿A qui li diu “dona”? ¿La descripció de l'Ànima pot fer-nos pensar en un marrà?

L'Ànima és un home amb les mans gairebé negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si hagués estat socarrat. A més a més, menjava d'una forma que et recordava a la imatge d'un porc.

VI. Rondalles

1. Fixa't en la fórmula amb què el pastor comença la rondalla: “Vet aquí que per temps, quan encara els animals parlavin…”. ¿Quin és el personatge de Solitud que amb prou feines parla? Ara ja has llegit prou la novel·la per parlar del paper que l'instint - la nostra part “animal” - hi té. Des d'aquest punt de vista, ¿què et suggereixen les paraules del pastor?

Aquest personatge és l'Ànima.

2. D'una manera semblant al simbolisme de la novel·la, les coses no només són el que semblen. L'ocellet resulta ser Floribalda. El nen primer no entén què és el collaret de roses que porta. El nen torna a ser vist com un “faunet”. ¿Què és el faune? ¿Pot tenir res a veure amb la situació de la mila?

Sí, ja que de certa manera, la Mila es troba, també, com un faune al mig d'un paisatge salvatge.

3. A la rondalla, el vell es perd per l'amor. ¿El tema de l'amor, fins ara, havia sortit?

Fins alesmores no havia sortit el tema de l'amor, si acàs el tema del desitg eròtic.

VII. Primavera

1. Torna a fixar-te, en el primer paràgraf, en la correspondencia, aquesta vegada explícita, entre el paisatge i la Mila. ¿Pot tenir-hi res a veure la introducció del tema de l'amor a l'episodi precedent?

Sí.

2. ¿En quina descripció se'ns apareix la Mila en la plenitud de l'erotisme? ¿Podem dir que d'alguna manera és ella qui crida l'Ànima? Com reacciona la Mila? ¿Quin és el problema que té amb la confessió?

A la pàgina cent seixanta-nou. D'alguna manera sí que podem dir que és ella qui crida l'Ànima ja que s'ajeu al mig del bosc i es posa a dormir d'una forma una mica provocativa.Al despertar-se reaccionà amb una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig, tot alhora. El problema que la Mila té amb la confessió és que ella vol confesar-se però creu que els seus secrets no eren pròpiament pecats com per a dir-li al senyor Rector, no eren coses dolentes. No feien per a ser dites al senyor Rector.

VIII. La festa de les roses

1. La Mila queda aturada veient com l'Ànima escorxa els conills. Quina imaginació l'horroritza?

Doncs la Mila, al veure els conills d'aquella manera, pensava que era un home tal que no havia pogut créixer, però que, mort i tot, sentia lo que li feien i reia exasperadament, amb la ganyota cínica de calavera que el sofriment posa en cara dels torturats.

2. Què passa durant la missa? ¿Quina és la causa del demai i d'haver de treure de la capella un vell i una criatura?

El que passava és que a la capella hi havia molta gent per lo petita que era, no estava feta per a contenir tants milers de devots.

La causa del desmai i d'haver de treure el vell i la criatura és perquè allà dins hi havia moltíssima gent, tothom barrejat, que es burxaven i procuraven fer-se lloc i respirar. En la capella no es veia cap persona amb aspecte natural: tot eren rostres congestionats, amb empentes.

4.Sant Ponç ha sortit de la capella i ha beneït les roses. Després ha tornat a dintre. No ha fet res més que seguir el temps. ¿Et sembla que en aquest punt conflueixen els aspectes pagans amb els del cristianisme?

IX. Gatzara

1. Acabada la part religiosa, ve l'altra cara de la moneda : el contrapunt pagà. “L'instint de la vida, excitat, gairebé incontenible, feia son curs”. ¿Aquells peregrins que resaven a la capella amb tant de fervor, com es comporten, ara? Quin pes té, en tot això, la luxúria?

En tot això la luxúria té força pes pel simple motiu que la luxúria és un desig sexual exagerat.

3. ¿Diries que tenen característiques semblants, el desig carnal i la gana?

Sí, alguna

4. Mira en Matias a través dels ulls de la Mila quan passeja la capelleta del sant. ¿A qui atreu aquesta capelleta “com un ardat de mosques”? ¿Hi veus una interpretació simbòlica?

Al passejar la capelleta la Mila atrau a les criatures que estan en aquella sala, les atrau com “un ardat de mosques”. La interpretació simbòlica que podríem veure-hi seria una de la maternitat.

5. Quin efecte provoca la Mila entre els homes? ¿És natural?

Doncs que atrau als homes per un simple motiu, és una dona jove i atractiva.