Solicitud; Victor Catalá

Literatura española contemporánea. Narrativa del siglo XX. Novela catalana. Caterina Albert i Paradís # Biografía. Característiques. Personatges. Temps. Llocs. Estructura. Temes

  • Enviado por: Nalaa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

  • Fitxa Bibliogràfica

  • Víctor Català (Caterina Albert)

  • Biografia.

  • Característiques de l'obra.

  • Solitud

  • Personatges

  • Temps

  • Llocs

  • Estructura de l'obra

  • Capítols

  • Temes

  • Opinió Personal

  • Fitxa Bibliogràfica

    Títol: Solitud

    Autor: Víctor Català (Caterina Albert)

    Editorial: Edicions 64

    Col·lecció: Butxaca 62

    Edició: Novembre del 2001

    Corrent literari: Modernisme

    Disseny de la coberta: Zero preimpresión SL

    Víctor Català (Caterina Albert)

    Autor

    'Solicitud; Victor Catalá'
    Caterina Albert i Paradís, amb pseudònim Víctor Català, va néixer a l'Escala l'onze de setembre del 1869. La seva mare, Maria dels Dolors Paradís i Ferrer, era nascuda també a l'Escala, i el seu pare, Lluís Albert i Paradeda, provenia de Verges.

    Caterina era la primera filla del matrimoni que va sobreviure al seu naixement, i pocs anys després van néixer els seus dos germans, Martí i Amèlia.

    La seva primera escola va ser la costura, que no li va crear gaire interès, i després va estudiar en un pensionat a Girona, on va patir per la falta de llibertat. Aquesta falta de llibertat va marcar la seva vida, ja que el fet de ser dona li va tallar moltes possibilitats; va haver de viure molts anys tancada a casa, tenint cura de la seva mare i de la seva àvia, i a la mort del seu pare, administrant el patrimoni familiar.

    Pel que fa referència a la ideologia, les activitats polítiques del seu pare, diputat republicà exiliat durant un temps, són la base del catalanisme de l'autora, la seva identificació amb la llengua catalana i l'afinitat amb les doctrines d'Enric Prat de la Riba.

    Culturalment, la seva família li va facilitar, amb classes particulars, la possibilitat de desenvolupar les seves inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l'escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle. Va ser en la mateixa família on va trobar l'ambient adient per al seu “autodidactisme” literari: la seva mare escrivia poesies i l'àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular. També hi va contribuir el fet de tenir un estudi on gaudir de la privacitat necessària per a la creació i a una gran afició per la lectura.

    Va defensar la seva independència creativa al marge de dogmes i escoles. Va establir relacions amb els grans escriptors de l'època com Joan Maragall i Narcís Oller amb els quals va mantenir una gran amistat i per qui va manifestar gran admiració. Va participar en publicacions com Joventut. Va presidir els Jocs Florals de Barcelona de 1917 on va pronunciar el discurs De civisme i civilitat i va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona l'any 1923.

    Públicament, la vida literària de Caterina Albert va començar el 1898 quan va ser premiada als Jocs Florals d'Olot per el poema Lo llibre nou i el monòleg teatral La Infanticida, en el qual es va originar un escàndol pel fet de que l'obra fos escrita per una dona i la va portar a refugiar-se sota el pseudònim de Víctor Català.

    La seva obra s'agrupa en tres etapes. La primera concorda amb el Modernisme i és la més important, tant per la quantitat d'obres com per la varietat de gèneres. Va publicar dos volums de poesia, El cant dels mesos i Llibre Blanc-Policromi-Tríptic, un de teatre, Quatre monòlegs, tres reculls de contes, Drames Rurals, Ombrívoles i Caires Vius, i una novel·la, Solitud, que la consagra i traspassa fronteres.

    En aquests anys ja es marquen les característiques de l'obra de Caterina, que seran constants en tota la seva producció, tant a nivell de gèneres com a nivell temàtic i formal. Té una clara inclinació per la narrativa. Tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d'una visió pessimista i fatalista i amb una especial sensibilitat per l'estètica del negre o del clarobscur. Es centra en la lluita de l'individu contra els elements hostils que impedeixen la seva pròpia realització. Mostra interès pels móns interiors de les persones, sobretot de les dones, en un doble enfocament o bé la dualitat entre l'aparença externa i la personalitat interior. A tot això cal afegir-hi la condensació narrativa i la riquesa lingüística, sobretot en els registres i en el lèxic, i un estil suggestiu, expressiu i plàstic.

    El comiat definitiu de Víctor Català en el pla literari va ser la publicació de les Obres completes, al finals de l'any 1951.

    Va morir el vint-i-set de gener de l'any 1966 a casa seva, a l'Escala.

    Característiques de la seva obra

    Solitud és una novel·la narrativa amb influència el teatre. Hi ha una rica barreja entre un registre viu, imaginatiu, que combina el lirisme de la prosa poètica, a què aspiraven alguns modernistes, i un registre amb alguns tocs aspres. Hi ha tres nivells dialectals: el culte de la narradora, el llenguatge del pastor, on es barregen trets rossellonesos i empordanesos i el popular o vulgar de la resta de personatges. Aquest ús de la llengua col·loquial i les variants dialectals fan que Solitud sigui una obra versemblant. Apareix la creació d'un llenguatge autòcton i nou deslligat del llast masculí, útil per transmetre la fantasia i/o realitat dels sentiments i vivències d'una dona en un joc que combina el conscient i l'inconscient i que explora i defineix la sensualitat des d'un pensament femení a través d'imatges, metàfores, comparacions, etc. Descripcions on és útil aquest llenguatge per descriure el sentiments i pensaments d'una dona.

    El tema principal de Solitud és la recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

    El narrador es refereix als personatges en tercera persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és bàsic a tota la novel·la, la realitat és a partir d'emocions i sensacions. La novel·la gira en torn a la Mila, només sabem els seus pensaments i les seves opinions respecte els altres personatges. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments de la Mila, els altres personatges giren entorn d'ella influenciant-la cadascun de manera diferent. La Mila experimenta sensacions de rebuig en uns, de amor i sensibilitat en d'altres... per en Maties sent com una mena d'indiferència, cap al final comença a sentir odi però no li té cap por.

    Solitud

    Personatges

    La Mila sembla una noia jove, sana i ben dotada. Forma part de la classe mitjana - baixa. Li toca viure a la muntanya i no s'hi acaba d'adaptar. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties per no estar sola, no estava enamorada. Té sentiments maternals i desitjos més sensuals. Els seus sentiments frustrats la porten a una depressió, que el pastor ajudarà a sortir-se'n. Aconsegueix una nova manera de veure les coses. Va del món més quotidià a un món més espiritual, cosa que li ensenya el pastor. La Mila acaba coneixent noves coses gràcies al pastor. Aprèn de la sensibilitat per part de l'ensenyament del pastor.

    En Maties és molt covard, gandul, passa de tot. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on coneix a l'Ànima, que al poc temps ja serà un gran amic seu, i es deixa influir pels seus mals consells. La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.

    En Gaietà, el Pastor, té uns 64 anys. Físicament és petit i escarransit. És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Monta un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb una serietat diferent que les altres persones. Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. Està lligat a l'aspecte positiu de la natura. Fa costat a la Mila durant tota l'obra, l'ajuda a evolucionar i li fa companyia explicant-li moltes històries i rondalles.

    L'Ànima és un personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar. L'autora el descriu com una bèstia. L'Ànima és un traïdor, té unes forces negatives que la Mila no aconsegueix superar. Representa tot el dolent de la natura, la violència i la destrucció. Influeix negativament sobre en Maties i fa que aquest es torni com ell.

    En Baldiret va sempre amb el pastor. És el fill petit de la Marieta. Desperta l'instint maternal de la Mila i la fa sentir molt bé.

    L'Arnau se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila s'adona de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la Mila no vol despendre's de la seva llibertat.

    Temps

    La història va des de la primavera a la tardor gairebé l'entrada de l'hivern. Transcorre, més o menys, durant tot un any. Quasi tots els capítols comencen amb una referència temporal que comença o continua el discurs narratiu. El temps històric no està especificat perquè és irrellevant pels seus propòsits.

    Llocs

    Cada un dels llocs més anomenats a l'obra té una relació amb l'estat de la Mila i un rerafons.

    Estructura de l'obra

    L'estructura de l'obra va lligada als temes que tracta.

    La novel·la va ser escrita per capítols així que cada capítol té el seu propi tema i una certa independència.

    Jo estructuraria el llibre en dues parts:

    Pujada

    Primera part. Del primer capítol fins al desè.

    És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella mateixa i segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de l'obra i la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està contenta i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.

    Davallada

    Segona part. De l'onzè capítol fins al divuitè.

    És la part on la Mila reflexiona sobre la seva vida, sempre sola. Comencen els seus problemes i s'enfronta amb tothom, ningú la respecta. Té una crisi. Està deprimida i s'adona que no pot continuar així. Correspondria a la tardor i a l'hivern.

    Capítols

    N. Cap.

    Nom del Cap.

    Pàg. d'inici

    Pàg. Final

    n. Pàg.

    I

    La Pujada

    23

    40

    17

    II

    Fosca

    41

    54

    13

    III

    Claror

    55

    72

    17

    IV

    Neteja

    73

    94

    21

    V

    Sumant Dies

    95

    110

    15

    VI

    Rondalles

    111

    126

    15

    VII

    Primavera

    127

    136

    9

    VIII

    La Festa de les roses

    137

    148

    11

    IX

    Gatzara

    149

    164

    15

    X

    Relíquies

    165

    178

    13

    XI

    Mal de muntanya

    179

    192

    13

    XII

    Vida enrere

    193

    210

    17

    XIII

    El Cimalt

    211

    238

    27

    XIV

    En la creu

    239

    262

    23

    XV

    La relliscada

    263

    282

    19

    XIV

    Sospites

    283

    298

    15

    XVII

    La nit aquella

    299

    312

    13

    XVIII

    La davallada

    313

    315

    2

    Temes

    Principal

    Crec que el tema principal de Solitud és l'evolució interior de la Mila, com canvien els seus sentiments en relació amb el que li passa, com busca la seva espiritualitat i la seva forma de defensar els seus ideals. Té un tret modernista molt clar, el conflicte entre el protagonista, la Mila en aquest cas, i la societat.

    Altres

    Solitud tracta altres temes com la natura, la vida al camp, la identitat catalana (per les rondalles que explica el pastor) o l'espiritualitat.

    Tot i que el tema més important, per a mi, és l'evolució de la Mila, aquests temes tenen un gran pes a l'obra i no s'han d'oblidar.

    Opinió Personal

    Crec que Solitud és una bona obra amb un gran final. El fet de que la Mila decideixi abandonar és un gran pas, tot i que cal dir que m'esperava un final tràgic.

    El fet d'haver treballat una mica l'obra i l'autora a classe de Literatura m'ha ajudant bastant.

    No és molt difícil entendre-la, però comporta un gran esforç i una gran atenció, s'han d'interpretar molts símbols. Al ser una obra escrita abans de la Normalització Lingüística hi ha moltes paraules i expressions que costen d'entendre per com estan escrites, ja que a més d'aquest factor també cal dir que a l'obra hi ha variants dialectals del català, cosa que dificulta una mica la comprensió.

    En conclusió, ha estat un llibre interessant, però crec que aquesta novel·la ens hauria anat millor llegir-la quan fóssim una mica més grans ja que, es vulgui o no, és una mica difícil.

    6