Viernes, 2 de octubre de 1998

SOCIOLOGIA DE L'EMPRESA

TEMA 1 - INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA.

Forma part de les anomenades Ciencies Socials. Es diferencia de la resta perque té un objecte d'estudi concret, que es la Societat., mes concretament, la vida social humana. Volem coneixer grups socials, no els individus per ells mateixos, sino la seva participació en un grup. Intenta comprendre el mon social des del punt de vista de la societat. Mateixos grups étnics o socials poden tenir diferents maneres d'esser. La Revolució Industrial i la Revolució Francesa donen fi a la socientat instaurada funs aquell moment. Es tracta d'estudiar aquests canvis i com afectaràn aquests canvis en la Societat. El conjunt de canvis que van haver-hi van esser la condició per aquell canvi, i que uns quants pensadors donessin una explicació racional del que estava passant. Galileo Galilei amb el seu Proces de Pensament Racional, va ser un dels precursors. Aquest tipus de pensament trasllada el protagonisme, no a Deu, sino al mateix pensador, l'esser humà.

L'esser humà necessita donar resposta al perqué. Si no procedim cientificament, no hi ha ciencia.

La Ruptura Epistemológica

Adoptar una aptitut de dubte davant d'un conflicte entre un grup étnic. No donar per descomptat que el nostre món es el normal, jà que el nostre es ún entre molts.

Distanciament de l'objete d'estudi.

Hem d'apropar-nos al problema. Volem trovar resposta a un interrogant. Després de formular el problema formulem una Hipótesi, o respostes provisionals al problema que hem plantejat.

Per formular hipotesis hem d'anar a la Teoria. Podríem formular varies hipotesis, segons els diferents punts de vista dels diferents implicats. Encara no sabem si una d'aquestes es la bona. Teoria es el que ens protegeix de no caure en els nostres prejudicis i poder donar una resposta imparcial.

Per recullir les dades hauriem d'utilitzar alguna técnica, com per exemple, entrevistar als implicats. Les técniques estàn al servei de l'objecte d'estudi. Una vegada tinc un problema, miro quina técnica de les que disposo es la mes adient.

Per una banda, tenim les dades que hem recollit, i per un altre les hipotesis que hem formulat. En aquest moment les hem de contrastar. Nosaltres no produïrem coneixements per elaborar judicis de valor.

Martes, 6 de octubre de 1998

Principals caracteristiques que van que van caracteritzar la nova societat després del Procés de Industrialització.

Constant i ràpid increment demogàfic de la població Degut sobretot a una disminució de la mortalitat infantil per els avenços de la medicina i erradicació d'epidemies. En aquest periode es necessiten molts treballadors sans. Quan s'incrementa la població, s'incrementa la necessitat de consum.

Es produeix una disminució de la població agricola com a conseqüencia de la transformació del sistema de vida agricola, es a dir, a causa de la I Revolució Industrial. Es tracta de sustituir una economia de base agraria per una economia de base industrial i fabril, per tant la presencia de treballadors a cadascún dels sectors canvien. Aquests canvis produeixen una migració de les àrees rurals a les àrees. Les ciutats es convertiràn en la base de la Societat Industrial i es produeix una Urbanització. Una altra conseqüencia es que els treballadors/es es distribuïen d'una altra manera. Les fàbriques necessitaràn de má d'obra.

	1900	1975	1991
Sector Primari	70%	25%	12%
Sector Secundari	15%	40%	33%
Sector Terciari	15%	35%	55%

Aquest tipus de societat basa bona part dels seus treballadors en el Sector Serveis.

Ambit econòmic. Transformació dels models de producció, substitució models de producció Feudal per moduls de producció Capitalista.

Propietat Privada dels mitjans de producció. Tindràn influencia en el canvi ecnonòmic i social:

Repartiment desigual del poder. No tothom es propietari dels mitjans de producció. Això portarà un...

Conflicte de interessos. Interessos exposats.

Treball asalariat. No sempre hem participat de l'activitat econòmica amb treball a canvi de remuneració econòmica. (T x W) Els propietaris organitzen els mitjans de producció. Produeixen mercaderies per vendre-les amb un preu per sobre del que ens ha costat. Els no propietaris han de trovar el mitjà de subsistencia. Es a dir, intercanviar el seu treball per una remunieració, que els permetrà accedir als bens i serveis que necesiten per viure i reproduïr-se.

Concepte modern d'empresa. Representa els interessos d'aquells que son propietaris dels mitjans de producció. De la venda d'alló que produïm hem de treure el benefici. Es a l'empresa on trovarem aquest conflicte d'interessos, perque es a l'empresa a on es realitza aquest intercanvi. Es un entorn que s'ha de mantenir perque sense empresa, no hi hà benefici.

Augment extensiu de la producció Industrial.

Organització racional del treball.

Llibertat de mercat.

Ambit Social de la Societat Estamental a la Societat de Classes. Substitució de la Societat Estamental (Adscripció per naixament). Son societats tancades. Ara som en una societat de classes, formada per classes socials, que venen donades per adquisició, i permetrà l'ascensió social. Pertanyer a una classes o a una altra jà no vé donat per naixament, sinò per multitut d'altres causes (treball, matrimo i, etc...) Si hem de trovar un element d'ordenació de la Socientat Jerarquicament, diríem que es la Propietat Privada, i la manera com ens relacionem amb aquesta.

Ambit Polític. L'estat democràtic basat en la sobirania popular. Estat Democràtic de Dret. Aquestes son les caracteristiques que defineixen l'estat Nacional. La ciutadania ve donada per les lleis de cada pais.

• La nostra vida com a ciutadans està regulada i suposa pel ciutadà tenir drets i deures. El que es denomina com a Ciutadania Civil.

• La Ciutadania Politica es el dret de poder escollir els representants polítics. Nomes hi hàn dues condicions: L'edat i la ciutadania.

• A la majoria dels estats industrialitzats a finals del S. XIX apareixen els Ciutadans Socials, els quals participaràn en minimitzar els efectes de la diferent adquisició de ingressos i de l'acceés als recursos materials.

Jueves, 8 de octubre de 1998

Concepte Modern d'empresa.

• Es una unitat de producció que té un caracter lucratiu.

• I com a mitjà de producció de bens i serveis per a la satisfacció de les necessitats humanes. LUCAS MARIN (1987): La sociologia de l'empresa estudia l'empresa com a la institució caracteristica de la societat industrial.

• L'empresa / fàbrica = Nova unitat de producció, escenari on té lloc l'intercanvi de T x W, relacions socials que es deriven per a treballar i com a conseqüencia del treball (l'organització en grups socials)

Com dona explicacions cientifiques?

Els estudis pioners:

• Elton Mayo.

• Western Electric Company de Chicago.

• Productivitat. Quantitat de rendiment que un treballador pot produïr.

• Producció: Quantitat de mercaderies produïdes.

En aquesta fàbrica el rendiment dels treballadors no era el que esperaven i van fer un experiment. Van escollir un grup de control, a on tot continuava igual, i un grup experimental, a on van canviar les condicions inicials. Es van millorar les condicions ambientals i la luminositat. Al grup experimental el rediment va augmentar i el sorprenent el que l'altre grup també va augmentar el seu rendiment. Van demar al Sr. Elton Mayo que fes un estudi de la situació i va estar durant cinc anys fent experiments a el que l'empresa no podía explicar i va arrivar a una conclusió que la va anomenar Efecte Hawthorne: Associació entre l'augment de la producció i la més gran satisfacció en el treball mitjançant la participació en un grup informal. L'augment de la productivitat es atribuït a la millora de les relacions socials en el grup de treball. Professor George Elton Mayo (1880-1949) has secured fame as the leader in a series of experiments which became one of the great turning-points in management thinking. At the Hawthorne plant of Western Electric, he discovered that job satisfaction increased through employee participation in decisions rather than through short-term incentives. Quan els treballadors es van sentir partíceps de l'experiment van millorar el rendiment.

A partir de la decada dels 50 es va produïr un increment de la sociologia en les universitats. Estudiarem l'empresa com la unitat mes caracteristica de ls societat industrial.

Ambits d'estudi i anàlisi de la sociologia de l'empresa

• L'empresa com a organització

• El treball

• Mercat de treball

• Organització del treball

• Actors socials del món del treball

• Formació i formalització

• Industria i Societat.

viernes, 9 de octubre de 1998

BLOC II - EL MARC SOCIAL I POLITIC DE L'EMPRESA

TEMA 2/3/4 - L'ESTRATIFICACIÓ EN CLASSES SOCIALS COM A CONSEQUENCIA DE L'ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L'EMPRESA

Sistema d'estratificació a la societat moderna industrial: la societat de classes.

Contexte social a on sorgeix una societat industrial. Com s'organitzarà socialment?

• Estratificació: com classifiquem jerarquicament a les persones, families, grups, colectius que formen una societat. Mitjançant quins criteris podem organitzar aquests grups socials? Quan parlem de sistemes d'estratificació parlem com ordenem aquesta realitat en termes de jerarquia. A les societats pre-capitalistes, les classes venien adscrites, es a dir, es donaven per naixament. El naixament en gurp social determinat es el que ens diferencia. A les societats modernes i industrials el mecanisme de la societat per establir jerarquies es la direrencia econòmica entre grups. Es la relació de Possesió i control dels mitjans de producció. Alló que ens diu a quina posició social anirem a parar jà no es adscrita, sino adquirida, diferent a la que ens pertoca per naixament. A les societats capitaliestes, el sistema d'estratificació es la societat de classes. La societat capitalista ve donada per un seguit de canvis econòmics i per la propietat privada dels mitjans de producció. Impera una lógica mercantidista, es a dir, en produïr per vendre, i les venc a un preu mes alt que el que m'ha costat produïr-ho. Aquells que no son propietaris dels mitjans de producció, deuràn accedir al mercat per obtenir els productes que necessiten per viure. Es produïrà la trovada d'interessos diferents, jà que ni hàn persones que prticipen al mercat desde diferents posicions perque cadascú té interessos diferents. La raó d'aquesta diferencia es el control i possessió dels mitjans de Producció i la Propietat Privada.

Dividim la població en classes socials en funció de la seva relació amb el treball i els mitjans de producció. Al participar des de posicions diferents sorgeixen diferents classes socials. En una societat Capitalista, qui té el poder es qui poseeix i controla els mitjans de Producció.

Divisió Social del poder = Desigualtat de poder entre les classes socials.

martes, 13 de octubre de 1998

• Com s'organitza la Societat Industrial

Qualsevol societat ordena els seus individus jerarquicament. A la Societat Industrial l'estatus es Adquirit. No es mitjançant cap normativa legal, religiosa o tradicional, el que ens determinarà el lloc que ocuparem a la Societat, sino la relació que tenim amb l'activitat productiva. Podrem adquirir una posició social diferent a la que ens correspón. No hi hà cap norma que ens digui que no ens podem moure a dintre de l'estatus social d'una societat.

• Societat Oberta :

Mobilitat Social = Supressió de totes les Barreres legals a la Mobilitat

Principis de Llibertat i Igualtat.

• Mobilitat Social:

Possibilitat de les persones de passar d'una classes social a una altra.

• Mobilitat Intrageneracional:

En el transcurs de la seva propia vida

• Mobilitat Intergeneracional:

En relació a la classe social dels seus pares

Mitjançant quina institució la societat Moderna ens dirà que podem fer servir el principi de mobilitat Social?

• L'escola: Funció de neutralitzar les desigualtats heretades. No importa l'origen social (Capital humà)

• La Societat Capitalista no ofereix una igualtat d'oportunitats real: sinó que està determinada per la posició social que ocupa la nostra familia d'origen.

• Capital Relacional. Quina posició en termes de poder politic o laboral tenen la gent que ens envolta. Com millor sigui, mes possibilitats tindrem de millorar-la. Alló que ens permetrà l'entrada a una millor posició social en moments de mes demanda que oferta de treball, serà el capital Relacional.

• La familia d'origen continua essent el principal determinant de la posició que les persones assoleixen en l'estructura social. La classe mitjana es la que té mes possibilitats de moure's en l'escala social.

• La teoria de les classes de Karl Marx (1.818-1.883) “La historia de la humanitat es una continua creació i satisfacció de les necessitats material”

• Concepte d'esser humà. Esser de necessitats (nutrició, vestit,...) Aquestes necessitats estàn en funció del temps i l'espai, dependràn del moment de la historia i el lloc on ens trobem.

La sociologia Marxista gira en torn a l'idea de com produïr els bens necessaris per la satisfacció de les nostres necessitats.

jueves, 15 de octubre de 1998

Les necessitats que tenim com a essers humans depenen del temps i l'espai. Haurem de buscar la manera de produïr el que necessitem. A totes les societats existeixen “Forces productives”: la capacitat generalitzada de producció econòmica d'una societat. Necessitem:

• Riqueses Naturals (Materies Primeres)

• Organització del Treball

• Coneixement i técniques utilitzades en la Producció.

Qualsevol tipus d esistema productiu porta amb si un determinat conjunt de vincles, de relacions entre els individus que participen en el procés de Producció. Tenen Relacions de Producció.

Marx diu que la Societat consisteix un sistema en el que la seva població es classifica en classes. A qualsevol sistema de producció li correspondrà una serie de relacions de producció.

Forces Productives Relacions de

Producció

Societats Modes de Producció Relacions de

Capitalistes Capitalista Propietat

Relacions de

Classe

Eix Estructurador:

P.P. M.P.

Posseidors M.P. No poseidors M.P.

Poseidors Treballs

Classe Capitalista Classe Treballadora

BURGESIA PROLETARIAT

MODELS DE RELACIONS DE CLASSE DICOTOMIC

(Model Abstracte / No es el model concret)

• Son Relacions Necessaries i Inevitables.

• Son Conflictives. Jà que els punts de vista d'uns i d'altres son diferents.

viernes, 16 de octubre de 1998

Segons Marx:

Saber com una societat organitza les seves forces productives per satisfer les necessitats de la societat.

• Classe Social: Resideix en la relació de les persones amb els mitjans de producció. Colectivitat de persones que ocupen la mateixa posició en l'organització de la producció.

A les societats capitalistes si volem saber com es constitueixen les classes socials, necessitem saber com ens relacionem amb els mitjans de producció.

Relacions entre classes Relacions conflictives

Perqué les relacions entre classes son relacions conflictives? Segons Marx

• La relació amb la propietat privada

• L'explotació del proletariat per la Burgesia a dintre del procés de producció: extracció del plustreball.

Al mon industrial l'empresa produeix mercaderies per vendre-les. Hem d'acudir al mercat per comprar-les.

Les mercaderies tenen dos tipus de valors:

• Valors d'ús: Satisfacció que pot procurar una mercaderia per cadascún de nosaltres (Caracter qualitatiu)

• Valor de canvi: Valor d'un producte-mercaderia quen s'intercanvia per un altre per diners. (caracter quantitatiu)

Nosaltres només podem disposar de les mercaderies si podem comprar-les, si disposem de diners.

- Quin es el valor de canvi d'una mercaderia?

Com sabrem quants diners haurem de pagar per comprar mercaderies per satisfer les nostres necessitats (Segons Marx)

- Temps de treball socialment necessari. Si el valor dels productes canvia en funció de la quantitat de treball socialment necessari per a la seva producció, quin es el valor d'un treballador. Es defineix com el temps socialment necessari per a produïr el que necessitem per viure. El patró de mesura es el salari.Es equivalent al temps de treball necessari per un treballador per obtenir els bens que necessiten per viure (treball necessari). Un treballador produïrà mes mercaderies en el temps de producció (jornada laboral) superior al seu salari (treball excedent). El treball té un valor superior al que reb. Aquesta es la font del benefici.

martes, 20 de octubre de 1998

La riquesa es mesura amb la relació que es tingui amb els mitjans de producció.

• Teoria Funcionalista de l'estratificaicó Social

Origen:

• Emille Durkheim (1858-1917) “La División del Trabajo Social” (1893)

• Talcot Parson (Funcionalisme Estructural)

• Davis, K.I. Moore, W.E. (1945)

Expliquem que es l'estratificació social:

(Segons Durkheim) La divisió de treball es el mecanisme que permet mantenir en equilibri la societat moderna. Ell diu que la societat de entrada es un mon sense conflictes, i la causa d'aquest tipus de societat es la divisió del treball. Cadascún de nosaltres fà una feina diferent, però també compren i utilitzen el que la resta produeix, això provoca una interdependencia. Tots ens necessitem a tots per aconseguir el que necessitem per reproduïr-nos.

• A les societats Modernes / Industrials: Independencia funcional.

La divisió del treball Especialització

Durkheim diu:

• La divisió del treball es la base de l'organització social de les societats modernes / industrials.

• Concepte de societat: Sistema estable i ordenat format per persones diferents i alhora independents.

• Cada persona, amb la seva tasca o funció, contribueix al manteniment de l'equilibri / Ordre del sistema Social.

• Tots els treballs son importants per mantenir l'ordre però hi han tasques mes importants que d'altres i també aquestes tasques son desiguals.

• Justifica la teoria funcionalista la desigualtat?

Son inevitables si volem mantenir l'ordre i l'equilibri social a la societat

• Quina funció integradora compleix la Desigualtat?

Tots som partíceps, independentment del que fem, del procés de mantenir equilibrada la societat. Totes les tasques han d'esser efectivament realitzades.

Per mantenir aquest ordre i equilibri a la Societat hem de generalitzar:

Totes les tasques han d'esser efectivament realitzades.

Les mes importants, han d'esser realitzades pels millors.

• Mecanismes per garantitzar que les ocupacions mes importants seràn exercides pels més capaços i qualificats.

• Sistema de premis i recompenses diferencials

Mercat: Trobem a persones que contribueixen al manteniment ordenat de la Societat fent tasques o funcions diferents (rols ocupacionals).

• No es conseqüencia de la herencia rebuda, sino de les capacitats individuals i els merits de les persones.

• La posició social o estatus es un reflex de les capacitats individuals i merits, segons les capacitats individuals i merits, segons les quals les persones realitzaràn una tasca, o funció amb la qual estàn contribuïnt al manteniment de l'ordre / equilibri social.

A la societat capitalista moderna tenim estatus socioeconòmics, que ve donada pel sou que cobrem i pel reconeixement dels altres de la nostra tasca per mantenir l'ordre i l'equilibri de la Societat.

Durkheim diu que la alienació existeix, però no com a conseqüencia de l'explotació, sino de la no comprensió de que, independentment del reconeixement social, contribuïm al manteniment de l'equilibri social.

Però Durkheim ignora el fet de que no tothom té les mateixes possibilitats d'adquirir coneixement, no tothom té el mateix accés al poder.

jueves, 22 de octubre de 1998

Aquelles tasques mes importants per mantenir l'equilibri serpan mes recompensades.

Per Durkheim la posició que mantenim a la societat no ve donada per la nostra riquesa, sino que des de la tasca que realitzem i la importancia que tingui aquesta tasca per mantenir l'equilibri social. I que per tant no ha d'haver-hi conflicte i tothom pot arrivar a on vulgui si hi posa voluntat. No es possible saber la posició social només mirant l'equilibri de la societat de mercat, perque hi han altres tipus de poder, hem de saber quina relació mantenim i qui prestigi ens atorga la resta de la societat.

(Segons Max Weber)

• Ordre Económic - Riquesa - Classe Social

• Ordre Social - Estatus - Estatus

• Ordre Politic - Poder - Poder Politic

viernes, 23 de octubre de 1998

• Aportacions de Max Weber sobre les divisions de la societat.

El que hem de fer es comprendre perqué alguns efectes tenen lloc a una societat. No es suficient mirar quina posició mantenim amb els mitjans de producció, perque els diners no son la unica font de poder i reconeixement social. Haurem de mirar quina posició d'estatus té una persona i quin poder politic té. Encara que totes aquestes caracteristiques tenen importància per si soles, estàn interrelacionades entre si.

• Ordre econòmic - Riquesa - Classe Social

Quan parlem del mercat, el poder i les diferencies que trovem entre persones, es la quantitat de riquesa o l'accés que tinguin a la riquesa. La riquesa ens dona capacitat per adquirir bens materials. Definirem les classes socials com l'agregat de persones que comparteixen una mateixa posició de mercat. Hem de mirar amb quin tipus de bens estàn satisfent les seves necessitats .

La quantitat de diners de que disposem està en relació en com ens relacionem amb el mercat.

Les classes socials ens diuen la capacitat que tenim, en relació amb els bens que puc adquirir. Per tant hi han tantes classes socials com situacions de mercat hi hagi.

• Podem diferenciar els Propietaris segons quina quantitat de propietat tinguin i amb quina finalitat económica ho fan servir.

• Podem diferenciar els que No son propietaris segons com ofereixen els seus serveis al mercat.

• Ordre Social - Estatus - Estatus.

En funció de la riquesa que poseim formarem part d'una classe social o altra. Les persones tindràn mes om menys poder en aquest ordre segons l'estatus. Identifiquem quina es la font del poder en aquest ordre, es l'accés a l'honor social i el prestigi. Com aconseguim a l'ordre social el prestigi? Weber diu que aquest accés no depén de nosaltres, sino que es una valoració que els altres fan de nosaltres. L'estatus es refereix a les avaluacions i consideracios que els altres tenen d'una persona, i per lo qual li atribueixen alguna forma de consideració o prestigi social (respectabilitat, honorabilitat) Es una caracteristica o un valor subjectiu, no hi ha manera de quantificar-ho. Aquest estatus port ser tant positiu com negatiu:

• Positiu. Grups d'Estatus privilegiats positivament (metges, advocats, politics)

• Negatiu. Grups d'Estatus privilegiats negativament (subjectes de discriminacions)

Alló que ens indica quin es el nostre estatus es l'estil de vida (tipus d'habitat, formes de vestir, pràctiques d'oci, activitats davant del treball). Segons Weber, quan parlem d'estatus, moltes vegades depén de la riquesa i la capacitat que tenim per comprar coses, però no sempre.

• Ordre Polític - Poder - Partits polítics.

Desde aquest ordre establim les relacions entre les persones segons el poder polític del que disposem. Weber defineix el poder com la posibilitat que tenim per imposar la nostra voluntat sobre els altres, encara que els altres no estiguin d'acord. Per poder exercir el poder s'ha d'estar legitimat.

• Mecanismes de legitimació del poder.

• Legitimitat Carismàtica (Autoritzat com a lider)

• Legitimitat Tradicional (tradició/Costum)

• Legitimitat legal (alló que fà inquestionable qualsevol acció es la llei)

martes, 03 de noviembre de 1998

TEMA 5 - EL MERCAT DE TREBALL I L'ESTRUCTURA OCUPACIONAL

• El concepte de treball

• El mercat de Treball

• L'estructura ocupacional

Hem de parlar de treball com a “Formes de treball”

• La pluralitat de significats de treball: Treball productiu i treball reproductiu.

Conjunt de accions humanes necessaries per proporcionar als essers humans els bens necessaries per garantitzar la subsistencia i desenvolupament de la nostra especie. Per nosaltres, el treball es una activitat historica, perque ha existit sempre, però d'una manera canviant en relació a:

• Les necessitats a satisfer, com l'alimentació, el refugi del fred, etc. Aquestes necessitats no sempre han estat les mateixes.

• Els instruments técnics i organitzatius. No sempre hem participat de l'activitat productiva de la mateixa manera, i els instruments han canviat.

• Les relacions socials del treball. A partir d'aquestes relacions que per motiu del treball establim, denominarem treball.

Exemple: Raymond E. “Relacions socials en el treball” Papers, 37. Imagina una dona planxant una peça de roba a casa seva. Pot tenir diferents significats sociologics:

Aquesta senyora es una treballadora d'una empresa textil, asalariada, i treballa a casa seva. Fa un treball asalariat.

Es propietaria d'una petita botiga, y de roba, que ella mateixa disenya, cus i ven. Fà treball per compte propi (autoocupació o petita producció mercantil)

Treballa amb una fabrica, però sense contracte. Fà treball per compte propi (autoocupació, o petita producció mercantil) al marge del control fiscal de l'estat. Treball Submergit.

Aquests suposits tenen en comú que son treballs amb remuneració. Son treball productiu, ocupació / empleo.

Quan planxa per ella mateixa, per els seus interessos es per la seva reproducció individual.

Si planxa pel seu fill, la seva mare o el seu marit, o qualsevol altre fa la reproducció social de la força de treball.

Es de una ONG i reparteix roba. La planxa per repartirla el dia següent. Fa treball voluntari.

Aquests suposits son treballs sense remuneració salarial, sino amb remuneració d'un altre tipus, afectiva. Reb el nom de treball reproductiu.

TOTA OCUPACIÓ ES TREBALL, PERO NO TOT TREBALL ES OCUPACIÓ

Jueves, 5 de noviembre de 1998

• El treball de la reproducció.

Activitats destinades a tenir cura de la llar i la familia. Quan participem en una activitat destinada a reproduïr-nos (cuinar, neteja, rentar,...) Les anomenem tasque de automanutenció. Fem tasques encaminades al manteniment i cura de la llar. Quan satisfan necessitats d'altres de la familia, fem atenció de càrregues reproductives (presents, pasats i futures) L'escenari del treball de la reproducció es la llar-familia, l'ambit domestic.

• Caracteristiques del treball de la reproducció.

Son activitats que no estàn salaritzades, però en canvi son remunerades.

Es un treball eminentment femení. Està format per:

• Les mestresses de casa. La seva única ocupació es el treball doméstic.

• Les dones que comparteixen el treball de la reproducció amb una activitat laboral amb un regim de doble jornada o “Doble presencia”, es a dir que les dones, si a més del treball de la reproducció estàn presents al mercat de treball.

• La dedicació al treball de la reproducció no es igual per a totes les dones. Varia segons:

• El cicle de vida (filla, mare, avia)

• La classe social

• Es invisible estadisticament, la gent que es dedica a les feines de la llar son inactius, perque socialment no es reconegut com a treball, i perque aquestes persones no tenen consciencia de la importancia que el seu treball té per al sosteniment del sistema capitalista.

viernes, 6 de noviembre de 1998

• Divisió sexual del treball.

El treball de la reproducció es eminentment masculí i el de la reproducció femení.

• No es donat ni natural, es conseqüencia d'un procés de construcció social: construcció social de la identitat.

• Sexe vs. Genere.

• Amb el sexe es naix

• Amb el genere es creix. La identitat social que com a conseqüencia de haber nascut amb un sexe es dona.

• El sexe es una variable estadistica. Té referents físics invariagles en l'espai i el temps.

• El genere té un caracter sociohistòric. Ens informa que els homes i les dones mantenen relacions de no igualtat.

• Apartir de les diferencies sexuals es constitueixen les identitats de genere.

• Naixem diferents (mascles i femelles). Per dones, entenem les persones que naixen femelles. Reben una socialització amb una identitat femenina, que rebràn una orientació vers al treball de la reproducció (mestreses de casa/esposes/nenes). La identitat adscrita pel fet d'haver nascut femella provoca una socialització de dona. Els homes reben una socialització masculina. La identitat a la que son adscrits es masculina. Son educats centralment vers el treball de la producció. Son socialment educats per ser caps de familia/guanyador de pà.

La desigualtat comença quan les dones (sobretot de classe mitjana) transgredeixen la frontera del genere a les que han estat adscrites no els hi permet.

Mariano Lopez Page. Los usos del tiempo como indicadores de la discriminación entre géneros. Index d'igualtat social entre homes i dones per mesurar si la posició de uns i altres es igualitaria. Tindrem en compte quin us del temps tenen homes i dones (IIS):

• Treball productiu.

• Treball reproductiu.

• Educació

• Temps lliure.

• Necessitats personals.

Si l'index fos igual a 100 ens diria que hi hauría una igualtat absoluta entre homes i dones. Per la dona 23,73% vol dir que la posició en funció de l'ús del temps es quatre vegades millor en els homes que en les dones. Les dones estàn cada vegada mes en el treball de la producció. Però no es poden desprendre de la seva posició pèrque els homes no participen en el treball de la reproducció.

	MASCLES	FEMELLES
MASCULÍ	Homes
FEMENÍ		Femení

martes, 10 de noviembre de 1998

• El mercat de treball i l'estructura ocupacional.

• Marc operatiu del treball de la producció, es el mercat.

• Escenari on es realitza la trobada entre:

• Oferta, la gent que acudeix al mercat a ofertar el seu treball

• Demanda, els que necessiten aquesta força de treball.

• Conceptualització del mercat. A. Recio (1988) “Capitalismo y formas de contratación” Diferencia 3 aspectes:

La relació salarial, intervanviant el treball pel salari.

El rendiment, la quantitat de treball que realitza un treballador (productivitat) Quan establim els termes de la relació salarial, intervanvien potencialitat per treball, per salari, perque fins que no comenci a treballar no sabré quin rendiment tindrà. El control técnic del rendiment es la cadena de muntatge.

La Mobilitat. Polivalencia, la capacitat dels treballadors per fer treball efectiu diferent.

TEMA 5. L'ESTRUCTURA OCUPACIONAL

Estructura Ocupacional: Com es distribueixen els treballadors en el mercat (“Distribució de la força de treball” Watson, 1994: 144)

• Principals Trets que caracteritzen i distingeixen el mercat de treball espanñol i català:

Canvis en els sectors d'activitat econòmica. Terciarització de l'economía. Identificar el sector que mes part de la població activa té en el sector terciari (construcció)

Les modificacions en l'estructura i en la composició de la població activa.

Estructura i composició de les contractacions: la precarització de l'ocupació. Doble caracteristica:

• Aquelles que tenen a veure amb el contingut de les feines realitzades.

• Canvis en relació al context institucional.

jueves, 12 de noviembre de 1998

• Com llegir una taula?

El titol

Notes explicatives envers les dades.

Emcapçalament, files i columnes

Les unitats de les xifres: Absoluts, percentatges,...

• Principals trets que caracteritzen i distingeixen el mercat de treball català

Canvis en els sectors d'activitat econòmica i terciarització de l'economía. Abans de la revolució Industrial hi havía una base economicament agraria, després de la revolució Industrial es va donar una base economicament Industrial. La caracteristica de les societats post-industrials es la predominació del sector terciari.

viernes, 27 de noviembre de 1998

El sector terciari es un sector eminentment feminitzat. Per tant podem determinar diversos aspectes:

• Segregació Horitzontal. El número de homes i dones en cada sector d'activitat.

• Segregació Vertical. En funció de la branca d'activitat quina importancia en termes de reconeixement social i possibilitat de promoció té cadascuna.

A partir de quina es la profesió de homes i dones quina es la possibilitat de promoció que tenen? La distribució de les dones per sector d'activitat es molt mes desigual que en els homes, que estàn molt mes repartits en les diferents ocupacions.

Les modificacions en l'estructura i en la composició de la població activa

Entre 1986 y 1988, segons la EPA, la població ha crescut. Però no totes son població activa.

martes, 17 de noviembre de 1998

Activitat: Entre l'any 1986 i 1998 el pes de l'activitat masculina al mercat actiu de treball es redueix. En canvi, en quant al pes de les dones al mercat de treball creix del 32% al 49% en el mateix periode. Taula 5. Girona (fotocopies) a l'any 1998 té la taxa d'activitat femenina mes alta, colocant-se al capdavant de les provincies catalanes, ha crescut el nombre de dones de entre 16 i 65 anys que han passat a formar part del mercat de treball, ja sigui treballant o aturada. Si ens fixem en com es comporta la inactivitat per sexes a Catalunya, creix la taxa d'inactivitat en els homes i decreix en les dones (taula 6). Això es degut a que les mestresses de casa s'han anat introduïnt en el mercat de treball i els homes deixen abans d'esser actius, prenen abans la juvilació.

Ocupació: En el periode del 86 al 91 hi va haver un procés d'augment de la població ocupada, fins al 94 que hi va haver un augment de l'atur degut a la crisi econòmica i fins al 98, si mirem el total, hi hà mes població ocupada, hi ha hagut un creixement aproximat de 500.000 persones per sexes, la taxa es creixent en homes i dones, però la taxa d'ocupació entre les dones creix mes. El mercat té la capacitat d'absorvir tot l'augment de la població activa masculina, en canvi no pot absorvir l'augment de població femenina activa, el que es tradueix en taxes d'atur molt mes elevades que les masculines. Les dones incorporen a la seva identitat el fet d'estar present al mercat de treball, inclús en epoques de recessió.

jueves, 19 de noviembre de 1998

Atur a catalunya: La població activa son ocupats i aturats, l'atur té signe invers a l'ocupació. L'any 93 puja l'atur, però a partir del 95 comença una recuperació. A l'any 98, de cada cent persones hi ha 14,94 aturades. En relació amb els sexes, en valors absoluts el nombre de dones aturades entre el 86 i el 98 ha augmentat, però si mirem la taxa veiem que ha disminuït. Amb això veiem que ha augmentat el nombre de dones actives. En relació amb el sexe i l'edat, la taxa d'atur masculí decreix en tots els grups d'edat, en canvi en el grup de dones entre 25 i 54 anys ha crescut en el periode del 86 al 98. Al 98 de cada 100 contractes, 10 son indefinits, la resta son temporals.

TEMA 6. L'EMPRESA COM A INSTITUCIÓ SOCIAL. FUNDACIONS DE L'EMPRESA. EMPRESA, MERCAT I SOCIETAT DE CONSUM.

• Que vol dir que l'empresa es la institució social mes rellevant i caracteristica de la societat moderna/Industrial

• Concepte de Institució Social. Fenomens que constituiràn les bases que constituieixen una societat. Son maneres de pensar i actuar preestablertes, es cristalitzar com a costums a la societat. Hem de passar per un proces de institucionalització, es a dir, un proces de concreció d'elements culturals (valors, idees, simbols), que manté ordenada una societat. Aquest proces de concreció d'elements culturals, en unes normes d'acció de caracter general (familia, identitat sexual, govern), en uns rols en aquestes normes d'acció, que s'espera d'un individu segons quina sigui la seva posició segons aquestes normes. Tots els rols tenen una funció social, i totes les institucions (families, govern) tenen una funció social preestablerta. Aquests rols es poden arupar, aquests grups formaràn institucions socials. Les Normes, els rols i els grups son capaços d'exercir control directe i immediat sobre l'acció social i la interacció dels membres d'una colectivitat determinada. Quina funció aporten aquestes institucions pel manteniment de l'equilibri de la societat, quina manera d'actuar o de pensar determinen o identifiquen. Les normes son les que diuen que es el que s'espera d'aquells que tenen un determinat rol.

jueves, 26 de noviembre de 1998

• Caracteristiques de les institucions

Simbols Culturals que caracteritzen una institució son representacions simboliques, com la bandera com a representació d'una nació.

Simbol Estructural son edificis o llocs identificatius d'una institució

Ideologia, les maneres de pensar que intenten convertir-se en formes de viure, son maneres de veure com funciona el mon, i com ha d'esser. Posa les bases d'un mon entre els mons possibles.

Les Institucions fan les funcions de agents socialitzadors. Perque la gent accepti com a normal una institució, hem de educar als membre d'una societat en aquells valors, idees i maneres d'entendre el mon.

Codis de comportament, qui ttansmet aquesta ideologia i fà que la gent les accepti. Conceptes com, amistat i amor.

Les institucions tenen una Força integradora, per tal de que les persones puguin sentir-se mebres d'una societat.

Interrelació de les institucions entre si, les maneres de comportament estàn relacionades.

Asseguren continuïtat del sistema social, de que cada institució, no només controla la nostra propia acció, sinò que assigna la cintinuïtat o pervivencia de la nostra societat, i la manera en que establim relacions amb els altres.

• Tipus d'institucions

Culturals les que distribueixen i controlen la cultura

Politiques les que controlen el poder, es a dir, aconseguir dels altres la conducta, inclús quan els altres no estàn d'acord.

Econòmiques les que assumeixen en funcions relatives a la producció, distribució i consum de productes, bens i serveis. El concepte modern d'empresa pasa per produïr i distribuïr productes amb un preu mes alt del que ens ha costat produïr-lo, es a dir guany, i mitjà de vida pels que son treballadors. Existeix un repartiment desigual, però tots dos tenen interessos comuns, es a dir, mantenir l'empresa.

martes, 27 de noviembre de 1998

• Institucions econòmiques. Assumeixen les funcions relatives a la producció, distribució i consum de bens (mercaderies) i serveis. Model de producció de producció i model de consum van lligades. No poden produïr si no hi ha algú que consumeix.

• Producció i consum a la societat industrial. Com la societat industrial organitza i procura la satisfacció de les necessitats dels seus membres. La lògica en aquest mercat es accedir a la mercaderies produïdes per consumir-les. La posició que s'ocupa al mercat determinarà la quantitat i qualitat dels bens que s'adquireixen. Tothom ha d'acudir al mercat per comprar bens i serveis. Les pautes de consum venen determinades estructuralment per les relacions de producció.

Aquestes pautes de consum diferenciades generen desigualtats, parlem de classes socials, i les pautes de consum son desiguals en els diferents classes socials, jà que consumir es una necessitat per poder reproduïr-nos. Quan consumim no només busquen una utilitat funcional del que compren, sinò que també busquen el consum de la funció simbólica que aquella mercadería porta en si mateix. Aquest es un consum Conspicu (lectura Vebleu). Amb el consum d'una certa mercaderia fem una demostraciò d'estatus social.

miercoles, 02 de diciembre de 1998

TEMA 7. L'EMPRESA COM A ORGANITZACIÓ. BUROCRATICA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA: ORGANISMES. EL TIPUS IDEAL DE WEBER. LA JERARQUIA DEL PODER A L'EMPRESA.

Lectures (Zerilli, Lopez Pintor, Lucas Marín)

L'empresa com a organització.

• Definició d'organització. Zerilli: “Esquema formal de relacions, comunicacions, processos de decissió, procedimetns i sistemes dins d'un conjunt de persones, unitats, factors materials y funcions de cara a aconseguir els objectius” L'objectiu de les empreses es produïr per vendre i aconseguir beneficis, minimitzant costos de producció.

• Elements de l'estructura organitzativa d'una empresa.

Organització Formal.

• Identificació de tasques. Divisió del treball. Hem de esbrinar com ho fem. Qui pren aquesta decisió? Els organs de decissió o centre de decisió. El que té la capacitat per fer la divisió del treball (Director, Departament de Personal)

• Agrupació de tasques en llocs de treball. Cada lloc de treball té encomenada una funció.

• Agrupació de tasques per unitat (Lectura)

• Unitat organitzativa: Quan dues o mes persones que desenvolupen activitats homogenies estàn agrupades sota la supervisió d'un cap que té l'autoritat jerarquica es responsable de la seva feina (control) i té un cert grau d'autonomia de decisió.

• Determinació dels mitjans i recursos que s'han de fer servir, tenint en compte:

La naturalesa del treball

Les modalitats d'execució, triar la mes oportuna.

Els equips, amb quins mitjans tecnics comptem

Els materials, materies primeres.

Les màquines que s'han d'utilitzar.

El local on s'ha de fer la feina.

• Definició de les relacions i conexions entre els llocs de treball, unitats i persones per a tota l'estructura.

• Unformalitat. Relacions que sortiràn expontaniament que sorgeix entre persones que treballen juntes, que no son preestablertes. Poden sorgir tant entre cap i treballador com entre treballador. Aquestes relacions es basen en la simpatia o en la manera d'esser de cadascú. Encara que aquesta no es la acció volguda de l'empresa, jà que l'empresa no els contracta per que mentinguin relacions informals. Però als treballadors no els hi agrada que siguin tractats com mercaderies. Aquestes relacions no es poden determinar, perque no estàn escrits enlloc. No es una consequencia volguda de l'acció, sino que simplement han de complir unes funcions. Aquestes poden servir com a incentivador o bé com a fré per a l'acompliment de la tasca per la que s'ha contractat als treballadors. Perque puguin sorgir relacions informals, primer s'han de'haver establert relacions formals. Per això diem que son relatives, perque els treballadors han estat assignats a un departament, i en aquest han sorgit les relacions informals. A partir d'aquí, els grups poden presentar oposició a l'organització, o bé indiferencia. Els grups informals fan la funció de canalitzar la informació que es produeix a l'empresa.

jueves, 10 de Diciembre de 1998

L'organització Social. Colectius protagonistes de les relacions laborals a l'empresa (ROLS), contractador i contractat, com es reparteixen les funcions i el poder. Identifiquem tots els colectius que podem trovar a l'empresa, distribuïts en una jerarquia, de mes o menys poder.

La Direcció. Qui té el maxim control i poder de l'empresa.

• Formes de Direcció.

• Direcció Patrimonial. Acumula propietat privada i control envers l'empresa.

• Direcció Profesional. La figura de Direcció es profesionalitza, i podem trovar directors que no siguin propietaris.

• Funcions del Director d'empresa. Jà sigui Patrimonial o Profesional, la funció mes generica es ser responsable de la Politica General de l'Empresa, es el responsable d'establir les relacions amb l'exterior, gestiona la imatge o la dimensió simbolica de l'empresa.

• Tipus de Direcció. Hi hà un repartiment de funcions entre qui té la funció de direcció

• ALTA DIRECCIÓ. El Director. Maxim estandart del poder.

• DIRECCIÓ INTERMITJA. Director d'una zona o area de l'empresa.

• DIRECCIO EXECUTIVA. El Director d'una Oficina

• EXECUTANTS. Currantes

El Staff. (Plana Major). Figura que complementa la Direcció. Nomes ha de donar explicacions al Jefe.

• Staff Personal. Feina que hauria de fer el director, però no te temps.

• Staff Profesional. Per feines especialitzades que requereixen coneixements i aptituds que la direcció no te.

Comandament Intermig. Ocupa una posició de comandament, però no de ordenar, sino de interpretar les ordres del director. Es la frontera entre Direcció i treballadors. Ocupa la última posició de comandament. Té la responsabilitat de coordinar el procés de producció.

viernes, 11 de diciembre de 1998

• Teoria de la Burocràcia. Punt de partida: Max Weber i la seva Idea de Poder. Poder capaç d'obtener allò que es desitja, independentment si estàn d'acord o no amb l'ordre. Han d'estar segurs que la ordre que donen es Justa i inquestionable.

Organització Burocràtica. (Giddens) tipo de organización caracterizada por una jerarquia de autoridad clara, por la existencia de normas de funcionamiento escritas y por un staff de funcionarios a tiempo completo que reciben un salario.

• Normes escrites que regulen el funcionament de l'organització i la conducta dels seus membres. Aquestes normes assignen funcions (Rols). Quan parlem d'assignar funcions es com fem la divisió del treball. ROLSFUNCIONSSTATUS. El reconeixement social de cada rol asignat per cada funció es diferent. L'assignació de les funcions es realitza mitjançant el comportament Racional, o el calcul racional de l'acció, per poder assolir l'objectiu mitjançant la manera mes óptima. La podem definir com la divisió, articulació i Jerarquització de les tasques / funcions per assolir l'objectiu de l'eficicienca econòmica. Weber estableix un Model Ideal de Societat Racional Burocràtica. Tres Nivells Jeràrquics:

• Sistema de lleis / Normes Escrites (Estatut dels Treballadors)

• Persona que exergeix el poder, per poder assolir els objectius.

• El Subdit, son els obrers i empleats.

• Consequencies de la Burocracia

• Eficiencia

• Increment de la productivitat

• Transparencia de les decicions. Els criteris estan preestablerts.

• Equitat per tothom

Però també té conseqüencies no previstes:

• El compliment estricte de la Norma provoca una Despersonalització de les relacions

• Absolutisme i Despotisme de la Norma, el compliment estricte de la Norma ens fa esclaus

• Rigidesa en el comportament dels participants, si es compleixen estrictament les normes, moltes vegades no es pot assolir l'objectiu.

• Dificultat en l'atenció als clients

martes, 15 de diciembre de 1998

TEMA 8. TEORIES ESTRUCTURALS. L'ESCOLA DE L'ORGANITZACIO CIENTIFICA DEL TREBALL. L'ESCOLA DE L'ADMINISTRACIÓ CIENTIFICA

Té el seu origen en els Sistematitzadors, un grup de enginyers al 1890 que volia fer un calcul racional de l'acció per saber si era la millor manera de resoldre un problema. Segons els mitjans que tinc, trio la opció mes optima per aconseguir el meu objectiu. Volien introduïr transparencia en els processos de presa de decisions i els criteris d'acció. Necessitem reduïr la resistencia que suposaven els treballadors d'ofici, que tenien el poder de decidir com fer la seva feina. S'ha de fer alguna modificació perque el treball d'ofici no sigui necessari, que es va aconseguir amb l'arrivada de la inmigració provinent del sector agrari. El mes important va ser l'enginyer F.W. Taylor. Volia organitzar la producció i el treball cientificament i racionalment. Els grans objectius del Taylorisme eren:

Centralitzar i Racionalitzar les linies d'autoritat dins de l'empresa mitjançant la introducció de normes, entenent l'empresa com una organització burocràtica.

Vol Augmentar la producció i el rendiment dels homes, necesita ordenar sistematicament les seqüencies a organitzar l'activitat productiva mitjançant la ciencia, com a criteri d'acció per escollir la manera mes eficient. També fà la funcio legitimadora de les accions de la Organització Cientifica del Treball. Tesi d'en Taylor:

L'únic que ha de fer un treballador Taylorista es oveïr el que algú li diu, doncs necessita eliminar la capacitat de pensar dels treballadors per minimitzar costos i maximitzar benerficis. Algú ha de planificar intelectualment el treball i decideix el temps i els moviments que ha de realitzar el treballador per fer la feina mes eficientment. Els que participen en la planificació son els tecnics de l'OCT, els técnics intermitjos.

jueves, 17 de diciembre de 1998

PRINCIPIS ESENCIALS DEL TAYLORISME

Principi Metodològic. One Best Way. Per tal de introduïr racionalitat, nomes hi hà una manera millor possible d'assolir l'objectiu, la mes optima en funció de l'objectiu, que es l'eficiencia econòmica, mitjançant la ciencia.

Principis Bàsics.

Mesures dels métodes i temps de treball, quins métodes i quins temps de treball son els mes optims. Posant en relació maneres de treballar amb capacitat dels treballador. Acavant amb els temps morts. Com mes aprofitable sigui el temps de treball mes productivitat. HOMOS ECONOMICUS. Per assegurar que els obrers obeïran les normes de treball proposa un sistema de retribucions i penalitzacions a aquelles que encara es resteixen a que algú els digui el que ha de fer.

Selecció cientifica dels treballadors. Aconseguir que cada treball sigui realitzat pel millor treballador, es a dir pels treballadors de 1ª categoria, i aquesta funció de buscar als técnics de recursos humans o técnics intermitjos.

Reestructuració de la direcció. El Taylorisme suposa una manera diferent de dirigir. Abans de començar a treballar tot està previament planificat.

viernes, 18 de diciembre de 1998

EL FORDISME

Henry Ford, volia anar a buscar mercats on colocar tot alló produït de mes amb el sistema d'en Taylor. Crea la relació entre producció i consum. La racionalitat del Fordisme passa per mantenir l'equilibri entre producció i consum. Produïr en massa i trovar la manera de que la gent el pugui consumir.

• Concepte de Fordisme . “Producció estandaritzada en grans series del mateix producte"

Desenvolupament de l'estat de Benestar a partir de la producció en serie i el consum massiu. La racionalització del proces del treball i producció. Augment simultani de la productivitat i la producció. Identificar els Elements que distingeixen la productivitat i la producció. El Sr. Ford inaugura una nova modalitat d'acumulació de capital

Noves formes de productivitat Fordista: Canvis técnics i Organitzatius.

Línia de Muntatge. Es com un riu al que venen a parar de manera ordenada uns afluents que porten a una producció estandaritzada. Els treballadros no es mouen de la seva estació de treball per eliminar els temps morts i totes les hores que treballen son productives.

Parcel.lació del treball. Realment, en questió a la divisió del treball, el Fordisme es una continuació del Taylorisme. El treballador té assignat uns temps i uns moviments.

Control del Rendiment. Mitjançant la cadena, es socialitza el temps de treball. Tothom està sotmes al mateix ritme de treball si treballa en la cadena.

RACIONALITAT O CIENCIA ECONOMICA

OBJECTIUS - MITJANS

Maxim Minima

Guany Despesa

REGLES DE PROCEDIMENT QUE ASEGUREN EL CARACTER CIENTIFIC DE LA PRODUCCIO DE CONEIXEMENT

Formulació del problema

Formulació de les hipotesis o les propostes d'explicació del problema plantejat.

Comprovació de les Hipotesis.

Técniques d'investigació.

Recollida dades (`Treball de camp')

Contrastrastació Empirica.

CIUTADANIA

CIVIL POLITICA SOCIAL

1ª GENERACIO 2ª GENE.

POBLACIÓ

ACTIVA

INACTIVA

OCUPADA

ATURADA

RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ

DETERMINA LA QUANTITAT I QUALITAT DEL CONSUM

DETERMINA LA PARTICUPACIÓ DE LES PERSONES EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA (BENEFICI/SALARI)

DETERMINA LA POSICIÓ QUE CADA PERSONA OCUPARÀ EN EL SISTEMA DE PRODUCCIÓ (DINERS, TREBALL)

LEGITIMITAT

CARISMATICA TRADICIONAL LEGAL

El suport Organitzatiu que necesita es:

Aparell organitzatiu que dona suport a una ordre

ORGANITZACIO BUROCRATICA

SUSTITUIR

SUBJECTISME OBRER

ALTERNALISME

AUTORITARISME

PATRONAL

FORMES CIENTIFIQUES DE DIRIGIR I TREBALLAR

ASPECTE QUANTITATIU

(Quantitat Produïda)

ASPECTE QUALITATIU

(Homogeneitat en la Producció)

ESTANDARITZACIÓ - PRODUCCIO EN SERIE

AUGMENT DE LA PRODUCCIO

RESULTAT

UNA MODALITAT DE ACUMULACIO DE CAPITAL

PRODUCCIO EN SERIE DE MERCADERIES ESTANDARITZADES EL VALOR UNITARI DE LES QUALS HA BAIXAT