Sociolingüística per a jovens

Llengua. Societat. Bilingüisme. Substitció lingüística. Assimilació. Conflicte lingüístic. Diglòssia. Dialectes i estàndard. Doble llingam. Minorització. Discriminació. Català. Normalizació

  • Enviado por: NeNa RuBia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Capítol 1: La llengua en la societat

  • Lingüístes: els que estudiaven l'estructura lingüística

  • Funcions sòcio-culturals: cosa sense la qual no pot funcionar la societat catalana (si el cátala no exerceix totes les “funcions sòcio-culturals”)

  • Ciència jove: ciència qué acaba d'aparèixer

Capítol 2: La Sociolingüística

  • Paradigma sociolingüïstic: una altra mena de relacions con la llenga en “X”

  • Unitat sociolingüística de la comunitat lingüística catalana: cosa que hi ha de reforçar

  • L'enfocament sociolingüïstic: cosa que ens fará concebre l'anomenat problema de la llengua com una totalitat

  • Ús lingüístic: fa referencia al fet que la llengua sigui efectivament usada

  • Estructura lingüística: és l'essència de la llengua, en contraposició a l'ús lingüístics, que és l'existència

  • Àmbit d'ús: és el conjunt d'ocasions en què una llengua és usada.

  • Ús convencional: és el mas normal, està subjecte a un sistema de normes molt estricte i del qual és molt difícil eixir.

  • Normes d'ús: normes que són dictades i imposades con un fet social.

  • Funcions lingüístiques: coincidiexen amb els ámbits d'ús i depenen de les normes d'ús vigents

Capítol 3: El concepte de bilingüisme

  • Bilingüisme unidireccional: bilingüisme que solament va en una direcció

  • Bilingüisme substitutori: bilingüisme que tendeix a la substitució de la llengua dominada

  • Ajustament transitori : una etapa necessària de cara a aconseguir la substitució sense que es notin les causes (la dominació sòcio-política)

  • Tipus de bilingüisme :

  • Bilingüisme integratiu: quan s'apren la 2a. llengua amb la intenció d'integrar-se plenament a la nova realitat i abandonar l'anterior

  • Bilingüisme instrumental: quan s'apren la 2a. Llengua per raons estrictament practiques, sense cap desig d'integració social

  • Bilingüisme ordenat: quan es mantenen perfectament diferenciats els dos sistemes lingüístics, amb poca o nula interferencia

  • Bilingüisme desordenat: quan es barreguen els sistemes, tot creant, de vegades,un altre “suprasistema” que aplega les característiques de tots dos sistemes

  • Bilingüisme simètric: es dominen dues llengües d'igual manera, encara que es tracti de situacions diferents

  • Bilingüisme asimètric: no es dominen de manera equivalent les dues llengües

  • Bilingüisme neutre: l'ús d'una o altra llengua és lliure, indistintament i sense conflictes. També s'anomena funcional

  • Bilingüisme diglòssic: la tria no és lliure perquè existeix una insubordinació entre les llengües

  • Bilingüisme limitat: afecta una part de la comunitat tant des d'un punt des d'un punt de vista geogràfic com social

  • Bilingüisme generalizat: quan el fenomen s'estén a tota la comunitat sense excepcions considerables

  • Bilingüisme precoç: té lloc en els primers anys de la vida

  • Bilingüisme tardà : en el cas contrari al anterior

  • Bilingüisme natural (familiar): l'individu esdevé bilingüe a causa de l'ifluència familiar

  • Bilingüisme ambiental: quan s'adquireix per l'ambient extrafamiliar

  • Bilingüisme oficial: quan les dues llengües gaudeixen d'un marc legal igualitari

  • Bilingüisme no oficial: quan una de les llengües no és reconeguda oficialment

  • Bilingüisme assimilador: el que té por objectiu l'extinció a llarg o mitjá termini de la llengua dominada

  • Bilingüisme no assimilador: la pervivència de la llengua dominada queda pràcticament asegurada gràcies a una política lingüística molt igualitaria

  • Capítol 4: El concepte de substitució lingüística

    • Relacions entre l'idioma i el seu medi sòcio-cultural han de ser dobles: les funcions socials de la llengua per una banda i les funcions lingüístiques de la societat per l'altra

    • Ámbits formals : per exemple, administració pública, document públics, ensenyament, universitat, església, mitjans de comunicació, literatura, ciència, etc

    • Ámbits informals o col.loquials : és la llengua normalment parlada al carrer, en familia, amb els amics íntims,etc

    Capítol 5: L'assimilació lingüística

    • Inmigrants-extranjers: els que vénen d'un altre estat

    • Inmigrants-lingüístics : els qui vénen de una zona lingüísticament diferenciada del mateix estat

    Capítol 6: El concepte de conflicte lingüístic

    • Contacte de llengües: la situació en què dins d'un mateix territori la llengua natural i espontánia conviu amb la que té el poder

    • Conflicte llingüistic: aquella cojuntura en què sorgeix el dilema de la normalització o l'extinció de l'idioma

    Capítol 7: La llengua autocentrada (la importància del centre)

    • Descentrament de l'ètnia o la nació dominada: ens mostra gràficament l'abans i el després d'aquest canvi (segons Roland Breton)

    • Centre de decisió interior de l'ètnia o comunitat lingüística: el que permet interrelacions i connexions entre tots els elements de la societat i així els dóna vida i operativitat

    • L'autocentrament: que el centre de decisió exterior sigui substituït per un centre de decisió interior

    Capítol 8: El concepte de diglòssia

    • Diglòssia: situació sociolingüística relativament estable en què, al costat dels principals dialectes d'una llengua, hi ha una varietat molt divergent, altament codificada, vehicle d'un cos de literatura escrita ampli i respectat, en que és àmpliament apresa en l'educació i usada sobretot com a llengua escrita i com a parlar formal, però que no ho és de cap sector de la comunitat en la conversa ordinaria o col.loquial

    • Exemples de diglòssia:

    • diglòssia i bilingüísme : Suïssa alemanya

    • diglòssia sense bilingüísme: aristocràcies europees abans de la 1a. Guerra  

    • bilingüísme sense diglòssia: grups d'inmigrants en zones industrials

    • ni bilingüísme ni diglòssia: petites comunitats molt aïllades, gairebé inexistents

      • Diglòssia parcial o funcional o exodiglòssia: quan la llengua de la minoria està desnivellada, però cada una té un ús llingüístic complet (com en Bélgica)

      • Diglòssia total o territorial: quan sols una de les llengües ocupa totes les funcions llingüístiques

      Capítol 9: L'estàndard lingüístic

      • Llengua literaria:

      • durant el segle pasta i part del present: allò que posteriorment hem decidit anomenar llengua estàndard, la llengua culta, usada en el àmbits formals, i la literatura només és un d'aquest àmbits

      • actualment: és la llengua nacional, aquella que ha eliminat totes les diversitats redundants, supèrflues i antieconòmiques, aquella que unifica els diferents tons, matisos i solucions locals

    • Puristes: persones que demanen de conservar la puresa de la llengüa tot esperant un tems millor

    • Ilicenciosos: acusen als puristes de fomentar actituds antigramaticals rebels

    • El sistema: l'estudi dels aspectes lèxics, sintàctics morfològics, fonològics o gramaticals, i l'aspecte de l'ús lingüístic i la seva relació amb la societat i la comunitat lingüística

    • Capítol 10: Dialectes i estàndard

      • Comunicació interdialectal: tenim que obtar pel bilingüisme passiu per part de cada parlant, o siga que cadascú usa la seva variant local perquè tots dos entenen l'altra

      • Varietat local: podrà usar-se inicialment com a vehicle general d'ensenyament (llengua vehicular), i també podrà convertir-se en una materia d'estudi especial

      • Varietat estàndard: serà usada com a vehicle general de l'ensenyament

      Capítol 11: El doble lligam

      • Doble lligam: situació sociolingüística en què coincidiesen tres factors lligats:

      • una relació estable, intensa i important, típicament important

      • dues normes contradictòries que obliguen un membre de la relació

      • una tercera norma que fixa els límits del joc i prohibeix sortir-ne

      • Capítol 12: La minorització lingüística

        • La interposició: el fet que cuasi totes les relacions entre la comunitat lingüística de l'idioma minoitzat, dominant, i la resta de la humanitat passin per l'idioma dominant o majoritari és el que també s'ha anomenat cultura satèl.lit, la qual, tot i consevar l'idioma propi està lligada a l'altra cultura i en depèn tant que la població ha de ser bilingüe

        Capítol 13: la “discriminació” lingüística

        • Discriminació lingüística: concepte que ha estat usat gairebé exclusivament per explicitar una situació sociolingüística que es pretenia evitar, que l'espanyol era “discriminat” pel cátala

        Capítol 14: Les actuacions contra el català

        • Les actuacions contra el cátala: hi ha hagut en general tres tipus d'actuacions, qué son:

        • la ignorancia: l'estat actua com si no existís cap altra comunitat lingüística que la castellana, ignora l'existència del cátala, el basc o el gallec

        • la repressiò: l'estat deixa d'ignorar l'existència de la comunitat lingüística catalana i decideix destruir-la, per raons de poder polític i econòmic

        • la integració: la profunda desigualdat a què ha estat sotmesa la llengua dominada per part de la dinámica estatal i la repressió conduiran a la manca de necessitat d'una política lingüística purament represiva contra la llengua catalana

      • Repressió de una llengüa: només es pot produir a les llengües que tenen una fortalesa sòcio-política. A un poble vençut, ni li cal la repressió ; s'intenta reprimir una societat forta, però la repressió únicament és eficaç quan la societat és débil

      • Capítol 15 : La normalització lingüística

        • Normalització lingüística: procés històric sòcio-cultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització i aconsegueix d'accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està plenament normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals

        • Lleis de normalització lingüística: es tendéis a canviar bàsicament els aspectes més simbòlics de l'ús lingüístic (rètols...) i no s'avança en el terreny del canvi de les normes d'ús lingüístic

        • La normalització lingüística real: per tal que avanci s'haurà de treballar en un doble front:

        • el lingüístico cultural: desenvolupant les funcions sòcio-culturals de la llengua

        • el sòcio-polític: reorganizant les funcions lingüístiques de la societat, remarcant el fet que l'ús lingüístic no és mai casual ni fortuït o arbitrari sinó regular i que obedeixa certes normes o hàbits imposats socialment

          • Normalització lingüística: consisteix a reorganizar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions externes canviants

          • Institució per a l'ús del Català: l'objecte central i permanent és l'ús mateix del català, i, també, les mentalitats i actituds sociolingüístiques, serà pública i estrictament no-oficial

          • Estats unilingüístes: es combina un unilingüísme estatal amb un cert bilingüísme regional que emmascara una política lingüística dirigida a l'hegemonia absoluta i indefinida de l'idioma de l'estat

          • Estats de multilingüísme: es basen en el monolingüísme territorial i un multilingüísme estatal

          • Estats independents unilingües de les comunitats lingüístiques : han assolit la independència política i han convertit l'idioma anteriorment minoritzat en l'idioma nacional i hegemonic dins l'estat independent