Societat i Estat

Filosòfia politica. L'Organització social. Monopoli del poder. Legitimitat i dominació. Contracte social. Societat civil

  • Enviado por: Galadriel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

13.12.00

Tema 3. L'animal polític: societat i estat.

  • Societat i organització social.

  • Diverses formes d'organització social.

  • L'estat modern i les seves característiques.

  • El monopoli del poder.

  • Legitimitat i dominació.

  • El contracte social

    • Les formes bàsiques del pacte social.

    • L'estat liberal.

    • L'estat de dret.

    • La tradició liberal.

    • La societat civil.

    • Liberalisme polític i liberalisme econòmic.

    • L'estat social.

    • La tradició socialista.

    • Dos socialismes

    • L'estat nacional de dret.

      • La recuperació de la societat civil.

      • Els límits de l'estat.

      • Una nova societat civil.

        • Introducció:

        Una de les característiques més importants de l'ésser humà és que és un animal social i polític (com ens va definir Aristòtil, Zoon Politikon). L'home es desenvolupa gràcies a la societat, d'aquesta manera, la societat posa les seves normes i l'animal (l'home) exigeix uns drets.

        16.12.00

        • Societat i organització social.

        Les societats es classifiquen per organitzacions socials (aquell conjunt de pautes de conducta que defineixen com han de ser les relacions entre els membres de la societat. També s'anomenen Relacions de Poder).

      • Diverses formes d'organització social.

      • Hi ha 4 formes bàsiques d'organitzacions històriques:

        • Org. Tribal: caracteritzada per afectar a petites comunitats estructurades per lligams familiars. Hi ha un cap a la tribu que fa de patriarca, al qual tots respecten. A nivell econòmic es caracteritza per mantenir una economia de subsistència i no d'enriquiment.

        • Org. Esclavista: Aquestes societats estaven formades per ciutats o imperis. L'estructura administrativa és simple. I la seva economia es basa en els esclaus (algú productiu, com un animal, sense drets personals ni polítics. No és lliure), que eren els que treballaven i els que mantenien el pes de l'economia.

        • Org. Feudal: estructura social que es desenvolupa al voltant dels senyors feudals (caps militars, polítics o fins i tot religiosos). Els vincles de relació son de vassallatge (la renúncia als drets propis a costa de la defensa del senyor feudal, a qui jura obediència). L'economia era rural, agrícola, i de subsistència.

        • Org. Social moderna: basada en una economia industrial de mercat i en la que apareix la noció de nació i estat (l'organització política: estat-nació), però l'estat-nació no substitueix l'estat civil (estat civil: relacions produïdes dins una societat, però que no l'organitzen políticament).

        De tots aquests tipus, l'important és l'estat modern.

      • L'estat modern i les seves característiques.

      • L'estat modern sorgeix a partir d'un procés de centralització i unificació de diferents estructures organitzatives prèvies, que se succeeixen. L'estat modern parteix d'una organització feudal i aquesta sorgeix d'una organització esclavista.

        • Característiques de l'estat modern.

        • Creació d'un conjunt d'institucions dedicades a l'administració i a la gestió. Estan regulades per lleis escrites i gestionades jeràrquicament per gent preparada (la burocràcia). Això diferencia un estat modern de, per exemple, un imperi

        • L'abast del poder estatal està delimitat a un territori geogràfic concret més enllà del qual no té cap vigència.

        • Aquest estat modern és l'únic que té capacitat de promulgar lleis.

        • Teòrics de l'estat modern.

        • Maquiavel (1469-1527) considerat el primer teòric. Obres: “El príncep”. Va viure a Florència i va tenir càrrecs polítics importants.

        • Jean Bodin (1529-1596) Ha passat a la història per incorporar el concepte de sobirania.

      • El monopoli del poder.

      • L'estat intenta monopolitzar el poder coercitiu (el poder d'obligar a un altre a fer una cosa mitjançant la força física, moral...) dintre d'un territori concret. Max Weber, teòric de l'estat, el va definir: “L'estat és una associació de tipus institucional que en un territori determinat intenta monopolitzar amb èxit la violència legítima com a instrument de domini”.

        El que actualment entenem per estat són dues coses:

      • Una institució política impersonal, sobirana i amb jurisdicció suprema sobre un territori.

      • Aquella estructura de poder que pretén ser justificada i legítima i també mantenir-se independent dels governants.

      • Legitimitat I dominació.

      • La legitimitat és una necessitat de l'estat (aquest necessita justificar la seva existència). Si ho està, aleshores pot ser acceptat per tothom i pot exercir al poder polític (influir en la conducta de les persones fins i tot en contra de la seva voluntat).

        11.1.01

      • El contracte social

      • Hi ha 3 teories realitzades entre els s. XVII - XVIII per 3 teòrics:

        - T. Hobbes caracteritzat com a absolutista.

        - J. Locke teòric del liberalisme.

        - J.J.Rouseau com a teòric de la revolució francesa.

        En principi descriuen com pensen ells que era l'estat de naturalesa en l'home, com s'ha creat el contracte social i els seus objectius i per últim l'estat actual.

        Hobbes plantejà un estat de naturalesa en què els éssers humans eren completament lliures i l'única limitació era la força. Ell pensava com els romans: `l'home és un llop pel propi home'. Lògicament, en un estat en guerra contínua, allà tothom pensava per ell mateix, l'única solució va ser crear un pacte (un contracte social) que consistia en la renúncia de la llibertat i dels drets ilimitats (sobretot el de la violència) i entregar-los a un altre, el sobirà. D'aquí sorgeix l'estat, que garanteix la pau, l'ordre i la seguretat.

        Aquesta teoria va ser creïble fins que es van trobar unes illes al Pacífic del sud on es van descobrir societats primitives, teòricament en l'estat natural. La sorpresa va ser en què no es corresponien en res. Allò semblava més un paradís terrenal, aleshores a Europa va sorgir el concepte de `bon salvatge'.

        El primer en reaccionar va ser Locke: ell plantejà que en l'estat de naturalesa, cadascú és lliure i gaudeix dels fruits del seu treball. Tot i que hi havia tres drets que eren fonamentals: el dret a la vida, a la propietat i a la llibertat. Per a protegir aquests tres drets es creà l'estat.

        A més es va produir un altre pacte: entre els individus i l'estat, que va consistir en què el governat acceptarà el govern del governant, sempre que aquest es dediqui a garantir els 3 drets naturals. Si no ho fa, el governat pot revelar-se.

        12.1.01

        D'altra banda, Rousseau defensà el model universalista (que és l'origen de la democràcia europea i a on l'estat ha de defensar allò que ens interessa a tots). En principi va plantejar una situació on tothom era igual però no hi havia cap dret natural. Per a ell els drets eren fruit del contracte social (l'estat) on l'individu no podia subsistir per ell sol i va renunciar al seu estat de naturalesa, així que el contracte es va fer dels ciutadans a favor de la comunitat.

        D'aquesta manera es creà un estat on tothom treballava per a la subsistència del grup. Aquí el que era fonamental la solidaritat. A partir van aparèixer dues formes bàsiques d'estat:

        • L'estat social

        • L'estat liberal

        • Les formes bàsiques del pacte social.

      • L'estat liberal.

      • El primer objectiu que va sorgir del model de Locke, va ser el de crear i mantenir el dret (conjunt de lleis i normes) que ordenin la vida social perquè sigui justa i igual per a tots de forma que no sigui arbitrària, i per això s'identifica amb l'estat de dret, també anomenat: “imperi de la llei”.

        17.1.01

      • L'estat de dret.

      • El primer problema era que l'ordre de la societat no era just. Així que qualsevol ordre havia de justificar-se, perquè no tot conjunt de lleis és bo per naturalesa i s'ha de buscar aquell que sigui just i igual per a tothom.

        En principi la justificació de Kant (que va establir els principis bàsics que van dominar la Il·lustració), dintre de “la pau perpètua”, estableix la necessitat de justificar l'estat de dret i això fa plantejar: com pot l'ésser humà actuar lliurement, quan les seves accions s'han de conjugar amb la força dels altres?. Això demana un ordre de manera que un individu pugui exercir la seva llibertat sense privar a un altre.

        L'estat, per tant, haurà de referir-se a tres principis:

        • La llibertat individual

        • El principi de dependència de tots els individus d'una societat respecte a una única legislació comuna.

        • El principi d'igualtat de tots.

        Perquè aquests principis es respectin, el governant, segons Kant, ha de regir-se per una fórmula: una sentència que ordeni els seus actes. Aquesta fórmula es: Allò que el poble no pot decidir sobre ell mateix, tampoc no ho pot decidir el sobirà sobre el poble.

        18.1.01

      • La tradició liberal.

      • L'estat neix per garantir l'acció de llibertat individual. Perquè l'estat liberal es fonamenta com a garant dels drets individuals. Dintre dels drets individuals hi ha:

        • La competència econòmica.

        • El lliure intercanvi.

        Les funcions bàsiques de l'estat lliberal:

      • Protegir la vida dels seus membres.

      • Mantenir la seguretat.

      • Reduir la por i la incertesa.

      • Crear la pau civil.

      • Assegurar el dret de la propietat.

      • Facilitar el comerç.

      • Això fa pensar en l'estat com a pacte per a protegir una sèrie de drets anteriors i més importants, inclús a l'estat. Això ens presentarà com a un estat constitucional (o sigui, que el mateix estat està limitat a unes lleis, “carta magna”: constitució que regula les lleis pel govern)

        Així que l'estat que és lliberal i democràtic de dret incorpora a dins seu el sufragi universal, el sistema representatiu i la regla de les majories.

        • Sufragi universal: dret de tothom a votar

        • Dret representatiu: el que és escollit mitjançant el sufragi universal, aquest representa al poble.

        • Regla de les majories: quan s'escullen els representants mitjançant el sufragi universal, aquests s'incorporen en uns grups dels quals exerceix el poder el que té la majoria de vots.

        19.1.01

      • La societat civil.

      • La societat civil són totes aquelles institucions, organismes o sistemes de coordinació social que no depenen del sistema administratiu estatal. Totes aquestes estructures independents de l'estat, estan en una esfera despolititzada (o sigui, que no pretenen pujar al poder) i s'anomenen societat civil. Hi ha dos tipus:

        • Societat comercial. Adam Smith, (1776: La riquesa de les nacions). En principi Adam Smith era conegut per les seves aportacions a l'economia. Analitzava el liberalisme econòmic. Per ell, la societat s'organitzava al voltant de la seva economia.

        L'economia política que ell defensava era l'estudi del progrés social. Per ell, l'estat va sorgir com un intent de solucionar el conflicte d'interessos en la societat. L'objectiu bàsic de l'estat era assegurar el creixement econòmic del que depèn la riquesa de les nacions

        Dintre d'aquest estat, Smith entenia la societat civil com a un conjunt d'individus moguts pel seu interès i amb una certa tendència a l'intercanvi, sorgida de la recerca del benefici mutu. Així que, per ell, els individus eren egoistes, però va ser d'aquest interès propi el que va facilitar l'augment de riquesa de la societat mitjançant un mercat d'intercanvi.

        Smith va definir aquest mercat d'intercanvi com a “un espai de mobilitat total dels factors productius, ocupació plena de recursos, o intervenció de l'estat i sobirania del consumidor”. Tot això era el que garantiria el be comú (on la mà invisible (el mercat) era allò que organitzava la societat)

        • Sistema de necessitats. A. Hegel (1821: Línies fonamentals de la filosofia del dret). Hegel considerava 3 formes de protegir aquestes necessitats, que correspondrien a 3 etapes històriques:

        • La família.

        • La societat civil.

        • L'estat.

        Smith deia que l'individu va crear la societat civil i aquesta va crear l'estat per protegir les relacions entre els individus. En el cas de Hegel, ell creu en una societat que protegeix en primer lloc les necessitats de l'individu, la família (o la tribu), en segon lloc l'estructura social i per últim l'estat, com a etapa superior d'organització humana. Per a Hegel, la societat civil s'entenia com a aquell àmbit en què cadascú és una finalitat per a ell mateix i tots els altres, són mitjans per a les pròpies finalitats.

        La imatge que ell defensa és semblant a la d'Smith (on l'individu és egoista). Però en aquest cas, una societat civil que sigui egoista dona lloc a una societat dividida entre una part de la societat que és capaç d'acumular riqueses i una altra part que és utilitzada per l'anterior.

        26.1.01

        Hegel entenia la societat civil com aquell àmbit on tothom lluitava pels seus interessos. Això s'assembla amb l'estat de naturalesa que plantejà Hobbes, on cadascú actuava egoistament i això produïa que uns acumulaven riqueses i els altres individus de la mateixa comunitat fossin més pobres. Davant d'això, l'estat va aparèixer per a regular aquestes diferències.

      • Liberalisme polític I liberalisme econòmic.

      • El liberalisme va sorgir a Anglaterra a finals del s. XVII i principis del s. XVIII. El 1680 es van produir a Anglaterra una sèrie de revolucions enfrontant-se amb l'absolutisme amb la intenció de reivindicar una sèrie de garanties constitucionals (la legislació entre l'estat i la societat) i de drets individuals. Aquestes reivindicacions es van transformar a, només la llibertat econòmica.

        En l'actualitat el liberalisme s'entén:

        • Com a liberalisme polític (centrat en la llibertat de l'home en general, on s'estableixen els límits a l'estat, la religió, la ideologia...).

        • Com a liberalisme econòmic referint-se al mercat com a sistema basic de coordinació social. L'estat ha de fer que el mercat compleixi en la seva funció reguladora de la societat civil.

        Els eixos bàsics del liberalisme econòmic son:

      • Propietat privada dels mitjans de producció.

      • Regulació del procés de producció pel domini privat.

      • L'estat social.

      • 1.2.01

      • La tradició socialista.

      • Va sorgir durant la 1ª meitat del s. XIX com a conseqüència del pensament de Hegel, a on l'estat organitzava el mercat I la societat civil. O sigui que el liberalisme individual no comporta un liberalisme polític, el que comporta un benefici individual.

        Els hegelians d'esquerres van ser les primeres corrents socialistes.


        Socialistes

        • Igualtat material

        • Cooperació

        - Igualtat social I econòmica

        - Propietat col·lectiva

        - Societat sotmesa a l'estat.

        - Planificació pública de l'economia

        Lliberals

        • Llibertat individual

        • Lliure competència

        • Llibertat individual

        • Propietat privada

        • Estat i societat independents

        • Mercat


      • Dos socialismes

      • Es donen dues grans estratègies per a aconseguir.

      • Socialisme científic (comunisme): fonamentat principalment en dos personatges: Karl Marx (1818-1883) I Lenin (1870-1924). Parteix de:”tot estat és un instrument al servei dels interessos d'una classe dominant” (lluita de classes).

      • L'oposició era.........

        Ells pensaven que nomes no nomes eren causes polítiques sinó també econòmiques que oprimien la classe dominada:

        • Supressió del mercat.

        • Socialització dels mitjans de producció

        • Supressió de la propietat privada (perquè aquesta és la causa de les diferencies entre les classes socials)

        • Reeducar la població

        • Destrucció revolucionaria de l'estat (perquè és una estructura de poder que beneficia sempre a una classe).

      • Socialisme reformista (socialdemocràcia): fundat per F. Lasalle (1825-1864) i E. Berstein (1850-1932). Ells pensen que la democràcia es va originar com a oposició al liberalisme.

      • La socialdemocràcia es caracteritza per la seva oposició al liberalisme econòmic però no polític. Per ells l'estat havia de ser neutre i havia de dependre del qui ocupi el poder. Els seus objectius eren:

        • Subordinar el mercat a les necessitats socials.

        • Control i intervenció a l'economia (com a capacitat reguladora del mercat).

        • Restricció de la propietat privada.

        • Distribuir socialment el poder polític.

        • Enfortir l'estat democràtic.

      • L'estat nacional de dret.

      • Hi ha dos tipus:

        • Raons socials:

        • Garantir la justícia social, o sigui, la igualtat d'oportunitats que comporta els serveis socials, escola, pensions de jubilació, viduïtat, seguretat social, atur...

        • Redistribució de la riquesa, que es fa mitjançant la política fiscal (hisenda)

        • Generalització de la tutela dels grups socials més desprotegits.

        • Raons econòmiques:

        • Les que produeix el sistema econòmic. Aquest té dos cicles:

        • Creixement

        • Davallada (crisis).

        • En principi l'estat pretén regular l'economia de manera que les fluctuacions dels cicles siguin estables. Per això crea:

        • Polítiques d'atur.

        • Pujades o baixades d'impostos.

        • Amb això s'intenta aconseguir el famós “estat del benestar”, en el que s'intenten complir els drets bàsics de primera generació i els de segona (econòmics, socials i culturals).

        • La recuperació de la societat civil.

      • Els límits de l'estat.

      • Degut a què l'estat del benestar s'ha anat degenerant en un estat benefactor, els límits inicials s''han anat desdibuixant. Estat benefactor significa que l'estat ha anat assumint més tasques i competències i això ha produït que la societat civil vagi sent més passiva i depenent respecte de l'estat. Una altra conseqüència és que els ciutadans han renunciat a la seva pròpia llibertat i responsabilitats. Tant és així que en comptes de ciutadans, ara son Súbdit (ciutadà: subjecte amb obligacions, que a canvi pot reclamar drets a l'estat. Súbdit: subjecte que només té consciencia de complir amb l'estat i que pensa que els drets ells dóna l'estat com a favor).

        Actualment son:

        • Burocratització de l'estat, ja que si l'estat ha d'arribar a tothom, aquest ha d'augmentar la seva estructura administrativa (la burocràcia).

        16.2.01

        • Pèrdua de la sobirania gracies a la globalització. Degut a què les decisions econòmiques estan mes lluny del poder.

        • Replantejar l'organització i l'articulació de la societat civil (a partir d'ONGs,...).

      • Una nova societat civil.

      • Es compon d'una trama de relacions (a vegades no molt clares), entre un conjunt d'associacions molt diverses (família, església..), que entren en contacte a partir d'unes certes publicacions.

        Hi ha un element que distingeix totes aquestes organitzacions. I és que no estan sotmeses a la coerció pròpia de l'estat, és a dir, son organitzacions no estatals.

        Autors més importants:

        • J. Keane. Que entenia la societat com la dimensió on estatal de la societat en general. Inclou el poder econòmic i el seu funcionament.

        • J. Hobermas/ A. Groz /H. Walter creien necessari distingir la societat civil de l'estat i del poder econòmic. Per tant, ells entenien la societat civil com un espai de cooperació a on dominarien llaços de solidaritat. Ells pensaven:

        • La societat civil era la que legitimava l'estat.

        • La societat civil era l'encarregada de controlar el poder polític i recordar-li les seves funcions.

        • Era necessari crear un espai públic lliure de coerció estatal perquè es puguin discutir lliurement els problemes de la societat.

        • La societat civil havia de ser autònoma, respecte a l'estat.

        • Necessitat de potenciar l'opini publica independent per poder arribar a concloure el que volia la societat.

        • La societat civil havia d'intentar no recolzar-se en l'estat.

        Els tres principis son cooperació, solidaritat i responsabilitat.