Sociedad estamental

Estoria Universal. Emfiteusi. Censos. Delme. Crisi de subsistència. Moralitat catastròfica. Estaments. Privilegi. Sobirania. Imperialisme. Dictadura del proletariat

  • Enviado por: Adrià
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

VOCABULARI.

-Emfiteusi:dret real que va suposar la cessió del domini útil d'un immoble, a canvi del Pagament anual d'un cànon, i d'un lluïsme per cada alienació d'aquest domini. En uns quants ordenaments jurídics esta Cessió pot tenir caràcter perpetu.

-Censos:és la principal font de dades demogràfiques per la gran d 'acceptació d'informació que maneja: Dóna una fotografia de la població, descriuen estadísticament les poblacions humanes considerades des d'un punt de vista quantitatiu.

-Delme:és un Impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinatari a assegura el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

-Crisi de subsistència: era cada un dels períodes crònics de fam característics de les

societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de la collita de cereals durant dos o més anys consecutius. Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedia el creixement sostingut de la població.

-Moralitat catastròfica: mortalitat catastròfica és el nom amb el qual és coneix com el tipus de mortalitat anual que difereix de la mortalitat habitual, com a conseqüència d'algun esdeveniment que eleva de forma puntual la taxa de mortalitat.

-Estaments:la societat esta mental és la típica de l'època feudal. La societat feudal és basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa, l'Església i al Tercer Estat.

-Privilegi:és una forma jurídica que consisteix en una disposició del poder legislatiu que dóna un tractament d'excepcions i beneficis a una persona, grup de persones a una població respecte de les lleis comuns a la resta. Aquesta forma jurídica fou Molt utilitzada pels reis de la Corona d'Aragó pel que fa a algunes poblacions.

-Burgesia:és una classe social, tal com l'entendre l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzat per posar els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques, el terme prova del francès Bourgeoisie.

-Gremi:és una agrupació de persones que fan el mateixos oficines. És conèixer gremis des de l'època de Babilònia, si bé no és van generalitzables fins bastants segles després.

-Absolutisme:és un corrent polític característic de l'Europa d'època moderna, generalment associat a la monarquia, en el qual el cap d'estat te poder absolut. L'oració "Tot pel poble però sense el poble" n'és un bon resum. El monarca absolut per excel·lència fou Lluís XIV.

-Il·lustració:és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'està a d'altres parts d'occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums .

-Enciclopèdia:l'enciclopèdia reuneix i divulga, esta especialitzats o dispersos que no podrien ser trobats amb facilitat i que presentin un important servei a la cultura moderna.

-Divisió de poders: és el concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

-Constitució:és un sistema, teoria i la pràctica un document escrit, que estableix els regles i els principis que govern català un organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans.

-Estat:és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.

-Nació:és un concepte subjectiu que pot fer referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comuns en un espai geogràfic més o menys delimitat.

-Parlament:assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlin els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari. Te el seu origen en la revolució anglesa de 1688, amb la qual s'inicia la decadència de l'absolutisme europeu i l'aparició d'una branca del govern que representava al poble.

-Monarquia:és la forma política en què una persona te dret, per via hereditària o electiva, a regne com a cap d'un estat. El nom amb que va governar varia segons els zones i l'estructura jurídica del seu govern. És poden dir: reis, emperadors, tsars, Kaisers.

-República:una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el SEU poder polític a la voluntat democràtica del poble en que els ciutadans finança el dret a vot la qual cosa dóna al govern el fonaments de legitimitat i sobirania. Teoria i la pràctica, els monarquies i les repúbliques és descriuen com a conceptes mútuament exclusius.

-Sobirania:és la capacitat que te un país per governar-se amb independència d'altres països. Això significa la inexistència teòrica de limitacions jurídiques al seu poder a l'àmbit que li pertany.

-Liberalisme:és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que els estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència.

-Sufragi universal: consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

-Sufragi censatari: és denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleix determinats requisits que afectin la seva condició social. Aquests generalment són econòmics o relacionats amb el nivell d'instrucció o social o estat civil, a més del sexe, ja que era referit només als homes.

-Desamortització:va ser un llarg procés històric i econòmic Inicia't a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy i tancat ja Molt entrat el segle XX, i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiaris de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

-Pronunciament:un cop d'estat és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat per part d'un grup de persones, generalment militars, i en uns quants casos mitjançant l'ajuda d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder absolut i governar mitjançant una dictadura

-Restauració:és el sistema polític que apareix a Europa a l’inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees és reuneixen al Congrés de Viena i decideix restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

-Oligarquia:és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recaptació de manera efectiva sobre un segment petit de la societat. Històricament, moltes oligarquies donaven el poder polític de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocràcia.

-Cacic:eren les persones que duien a terme el caciquisme, els quals posseeixen major

influència econòmica i social a cada firma, comarca o regió. Aquestos persones manipulin els resultats de les eleccions electorals segons els seus interessar

-Tupinada:és un frau consistent en adulterar el resultat d'unes eleccions democràtiques. Les tupinades van ser especialment freqüents durant l'alternança política que hi va haver en el poder a l'estat espanyol entre el Partit Liberal i el Partit Conservador durant uns quants anys de la restauració monàrquica (1874-1931).

-Regència:és un període transitori durant el quals una personalitat, generalment la família reial, exerceix el poder en nom del monarca titular ja següent perquè aquest és massa jove, per absència del mateixos, o per la seva incapacitat per a governar per si Mateixos .

-Regeneracionisme:fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com va néixer. L'autor més important d'aquest moviment i en certa manera el seu líder va ser Joaquín Costa.

-Imperialisme:és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.

-Criolla:és aquella persona que a l'Amèrica colonial hispana designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica. Històricament els criolls compartint, generalment, una ètnia castellana i és concentraven a les capes més altes de la societat.

-Colonialisme:és el procés pel qual els països occidentals és van llançar al domini del món, basat en el domini cultural, polític i econòmic d'Àsia i Àfrica per part de les potències europees, com a culminació de l'expansionisme inicia't al segle XV. Però el seu caràcter va diferir de forma substancial de l'Edat Moderna.

-Capitalisme:és un sistema econòmic en que els mitjans de producció són, a la seva majoria, propietat privada, i en que el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

-Ludisme:forma de protesta que va apareix a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obrers.

-Taylorisme:consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, va suposar l'aïllament del treball i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball.

-Socialisme Utòpic: és un concepte dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. Tota la primera meitat del segle XIX veurà sorgo un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen radicalment de les utopies renaixentistes i les efusions sentimentals de la Il·lustració.

-Marxisme:conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors Alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que esta comprin fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista.

-Lluita de classes: segons Karl Marx la lluita entre classes socials és el motor de la història. És a dir que el conflicte entre classes socials en sentit marxista, ha estat la base sobre la que s'han produït els fets que donin forma a la història. Per Marx, l'última etapa de la història és l’eliminació de les classes socials quan la classe més desvalguda i universal aconsegueixi emancipar a tota la humanitat.

-Dictadura del proletariat: segons la teoria marxista, és l'etapa de transició cap a una societat sense classes, per mitjà de la conquesta de l'estat que succeeix immediatament després d'una revolució marxista. En esta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia.

-Comunisme:és un conjunt d'ideologies, així com el sistema d'organització social, econòmica i política que és caracteritzar per la crítica a la propietat privada i l'aposta per la socialització dels mitjans de producció, canvi, transport i consum. És en aquest darrer punt en el qual és diferència del socialisme.

-Sindicat:és una associació formada per a la defensa dels interessar econòmics i socials dels seus membres. Els Sindicats, segueix els principis del sindicalisme.

-Anarquisme:és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tinença en comú el rebuig cap a l'estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu . L'Anarquisme pot ser dividit en dues grans branques: l'anarquisme clàssic i l'anarquisme individualista.

-Proletari:és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava com aquelles persones que no tinença una altra riquesa que els seus fills.

-Totalitarisme:és un règim polític en que el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorants els drets polítiques i les llibertats públiques.

-Dictadura:és una forma de govern en la qual el poder és concentra entorn de la figura d'un sol individu, generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que és caracteritza per una absència de divisió de poders, una propensió a exercitar el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

-Autarquia:una filosofia o forma de govern en que el poder polític és ostentat per una sola persona. Els conceptes oposats són l'oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble.

-Maquis:el terme maquis designa també els grups armats que van operar en territori espanyol després de la Guerra Civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

-L'estraperlo:fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors .

-Tecnocràcia:vol dir literalment "govern dels tècnics". El "tècnic que Govern" és per tant un tecnòcrata, o més bé el que és consideraria com que la tecnocràcia és el govern portat per un tècnic o especialista en alguna matèria d'economia, administració, etc, que exerceix el seu càrrec públic amb tendència a trobar solucions aferrades a la tècnica o tècnicament eficaces per sobre d'altres consideracions ideològiques, polítiques o socials.

-Terrorisme:tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i teoria i la pràctica indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etc.

-Pluralisme polític: diversitat de grups polítics

-Estatut d'autonomia: és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la constitució espanyola de 1978 en el seu article 81. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, els competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.


FETS I PERSONATGES


-Presa de la Bastilla: la presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingui lloc al segle XVIII.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució», dia en què la Bastilla és presa per assalt pels parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l ' antic Règim »i el començament de la Revolució Francesa.

-Congrés de Viena: fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va tenir lloc a Viena, el seu propòsit era el de dibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica Francesa de la primavera prèvia i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que és pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.

-Santa Aliança: fou un acord internacional de tres països, els quals és varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals. Aquesta aliança va ser una conseqüència de la restauració. La Restauració va esser una reunió de tots els monarques absoluts desprès de la Revolució Francesa per tal d'eradicar tots els focus liberals dels Països monàrquics i absolutistes.

-Motí d'Aranjuez: el motiu d'Aranjuez va ser una revolta popular recolzada pels partidaris del Príncep Ferran, on residia la família reial espanyola.
La revolta és va proclamar amb la signatura del Tractat de Fontainebleau i la mala gestió del primer ministre Manuel de Godoy.
El motiu va obligar el rei Carles IV a destituir Godoy i al cap de dos dies va abdicar en favor del seu fill Ferran, que és va convertit en el nou rei d'Espanya, Ferran VII.

-Abdicacions de Baiona: van tenir lloc a començaments de maig de 1808 al castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual és conèixer els renunciïs successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, que a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, que regnaria amb el nom de Josep I.

-Constitució de 1812: la constitució de 1812 fou la norma fonamental d'Espanya redactada per les corts de Cadis, reunides a l'illa de Lleó, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d’haver aprovat el dia de sant Josep.

-Manifest dels Perses: un document subscrit a Madrid per seixanta-nou diputats a cap del qual és trobava Bernat Mosso de Rosales pel qual és demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les corts de Cadis , just quan el rei torna de l'exili i és trobava a València.

-Pragmàtica Sanció: una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en què forense decretades.

-Guerres Carlines: les Guerres Carlines forense tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Forense l'origen del moviment polític carlina.

• La Primera Guerra Carlina és va iniciar a la mort de Ferran VII.

• La Segona Guerra Carlina, va tenir lloc a Catalunya, on és va anomena també Guerra dels Matiners.

• Durant la Tercera Guerra Carlina, els forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior.

-Conveni de Bergara: fou un conveni Firmat a la Firma d'Oñate en el segle XIX entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlins representats del general Rafael Maroto, la Torre i Antonio Urbiztondo i que va suposar el final de la primera guerra carlina.

-La Gloriosa: també coneguda com La Setembrina o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionaris espanyol que va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat sexenni democràtic.

-I República: la Primera República Espanyola va ser el primer període en la història d'Espanya en el qual l'elecció, tant del Cap d'Estat com del Cap de Govern era democràtica.

-Desastre de 1898: hi havia començat una guerra per la independència cubana encapçalada per José Martí. Anys més tard, els Estats Units, que en un primer moment eren favorables a una independència del territori, es la voler arrabassar a Espanya, i el 1898, després d'una curta guerra entre els dos països, Espanya Hague de cedir-li la majoria de les seves colònies.

-Conferència de Berlín: la Conferència de Berlín o Tractat de Berlín és una conferències realitzada a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada pel regne de Portugal i organitzada pel canceller d'Alemanya Otto von Bismarck con la finalitat de resoldre els problemes que plantejaven l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la seva repartició.

-Setmana Tràgica: Esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalans.
El pagament de sis mil rals, d 'acceptació que no estava a l'abast dels més pobres.

Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat dispararen sobre els manifestants a la zona de la Rambla, s'assalten i incendien llocs de treball i Esglésies, és profanen sepultures i és balla al carrer amb els cadàvers extrets de les tombes .

-El rei Alfons XIII: alarmat per aquestos reaccions tant a l'exterior com en l'interior destitueix Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.

-Primera Guerra Mundial: conflicte que va tenir lloc al segle XX i en la qual hi van intervenir els principals potències europees, però també altres Països d'arreu del món.

-Crisi de 1917: nom que és la senyora per la historiografia espanyola al conjunt de succés que van tenir lloc a Espanya, sobretot tres desafiaments simultanis que van fer perillós al govern i Fins i tot al Mateixos sistema de la Restauració: un moviment militar, polític i social.

-Guerra del Marroc: fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que

habitatges a la zona del Rif contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobre tot, a les tropes espanyols. La guerra del Marroc fou en general Molt mal vista i provoca importants diferències a la societat espanyola del seu temps.

-Dictadura de Primo de Rivera: La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera i Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.


-Crac 1929: caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors. Començava el 24 d'octubre "Dijous negre" i continuava fins el 29 d'octubre de 1929 "Dimarts negre", quan el valor de les accions al New York Stock Exchange (NYSE) queien de forma inparable.

-Pacte de Sant Sebastià: és el nom que reben els acords a què van arribar a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.

-Revolució d'Àustria: un document subscrit a Madrid per seixanta-nou diputats a cap del qual és trobava Bernat Mosso de Rosales pel qual és demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Cortes de Cadis, just quan el rei torna de l'exili i és trobava a València.

-Alçament Nacional: La Guerra Civil espanyol va ser un conflicte bel·licitació que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dret .

-Batalla de l'Ebre: fou un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes i s’iniciarà què és convertiria en l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van agafant-se amb la sang de desens de milers d'homes.

-II Guerra mundial: conflicte que va involucrar la majoria d les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues Alliance Militars: els Aliats i les potències de l'Eix. És van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com els grans superpotències del món i això va provocar la Guerra Freda.

-La guerra freda: conflicte global, protagonitzat Pels Estats Units d'Amèrica, i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Va ocupar un protagonisme clau en el segle XX i va marcar tots els conflictes que és van desenvolupar entre els anys 50 i els 90 del mateixos. Dividir al món en dos blocs: occidental i oriental.

-Divisió Blava: moviment polític de reacció contra el corrent pancatalanista del nacionalisme valencià al país Valencià, que deu el seu nom a l'apassionada defensa per part d'aquest moviment de la franja blava de la Senyera coronada valenciana de la ciutat de València. El blaverisme practica el secessionisme lingüístic del valencià, negant la unitat de la llengua catalana.

-Pla d'estabilització: va ser un pla econòmic del govern espanyol, aprovat que va suposar la ruptura amb la política d'autarquia del franquisme i va possibiliten el llançament de l'economia espanyola.

-Llei de reforma política: inici jurídic de dissolució del règim franquista, aprovada al final del segle XX per les corts franquistes i sotmesa a l'aprovació en referèndum i tenia el caràcter de llei fonamental. La nova norma determinava el següent:

1. Establir el concepte de sobirania popular com a dret polític igual per a tots els majors de 21 anys.

2. Procedia a crear un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys.

3. Autoritzava expressament el Govern o al Congrés dels Diputats escollit a iniciar una reforma constitucional.

-Constitució de 1978: és la màxima llei escrita de l'Ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. Hi és regulin els deure i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la monarquia parlamentària.

-El 23 F.: fou un intent falleta de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

-Carles III: duc de Parma, rei de les Dues Sicílies i rei de Castellana.
Nasqué a la cort reial de Madrid fill primogènti del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel de Farnesio. Era Nét per línia paterna de Lluís, el Gran Delfí, fill del rei Lluís XIV de França, i Maria Anna Cristina de Baviera, i per línia materna del príncep Odoard II de Parma i Dorotea Sofia de Neuburg.

-Ferran VII: el desitjat, príncep d'Astúries i rei d'Espanya.
Va néixer a l'Escorial fill del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Després de la mort del rei quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel, que regnaria amb el nom d'Isabel II.

-Josep I: rei de Nàpols i rei d'Espanya.
Germà gran del futur emperador Napoleó Bonaparte. És va casar amb Julie Clary, filla d'un comerciant de Marsella i va tenir 3 filles, de les quals tant sols en van Sobreviure dues: Zenaida i Carlota.
Josep va haver de fugir davant la derrota de les tropes franceses a la batalla de Bailén.

-Napoleó Bonaparte: fou un militar i home d'estat francès.
General de l'exèrcit durant la Revolució Francesa amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès. Va ser també rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin i Emperador dels Francesos va ser Coprincep d'Andorra.

-Isabel II: primera Reina d'Espanya a els segle XIX, després de la derogació de la Llei Sàlica per mitjà de la pragmàtica sanció, el que va provocar la insurgència el infant Carles, recolzat pels grups absolutistes que ja havien intentat proclamar rei a l'agonia de Ferran VII.

-Maria Cristina: mare d'Isabel II d'Espanya i Neboder i quarta dona del rei d'Espanya Ferran VII, amb qui és va casar. Va ser filla de Francesc I rei de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel de Borbó, filla del rei Carles IV.

-K. Marx:Karl Heinrich Marx, un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionaris alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista.

-Amadeu I: amadeu I d'Espanya. Príncep d'Itàlia de la casa de Savoia amb el tractament d'altes reial que esdevingué rei d'Espanya com a consequència de ser elegit per les corts del sexenni revolucionari.

-Alfons XII: rei d'Espanya (IX). El regnat d'Alfons XII significa el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.

-A.Cànovas:antonio Cánovas del Castillo Màlaga, (IX) primer polític i historiador espanyol. Va ser president del govern espanyol i la seva actuació fonamenta sobre la repressió, va ser força polèmica.

-Alfons XIII: alfons XIII d'Espanya (IX-XX), rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.

-M. Primo de Rivera: miguel Primo de Rivera, (IX-XX), militar que exercí una dictadura a Espanya a la qual s’encarrega de buscar-li un rei el qual va ser Alfons XII fill d'Isabel II.

-B. Mussolini: fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el segle XX. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce.

-Adolf Hitler: polític i principal ideòleg del nacionalsocialisme d'origen austríac. Canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemany. Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble jueu, resultant en l'holocaust descoberta després de la caiguda del règim.

-Azaña: Manuel Azaña Díaz, el primer i posteriorment el nou president del govern de la Segona República, i finalment el segon i darrer president de la II República Espanyola. Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.

-Alcalà Zamora: Advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República Espanyola. Home autoritari i convençut de la seva missió, des del primer moment va tractar d'intervenir en els assumpte del govern. Per esta raó, va quedar apartat del paper que li corresponia, és a dir, compensar el jacobinisme del seu primer ministre Manuel Azaña.

-Franco:Militar i dictador espanyol, que s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la II República, rebé el suport del feixisme internacional, del nazisme amb la legi Còndor amb material bèl·lic modern així com per part del feixisme italià. Favors que després tornarien amb el suport a les potències de l'eix amb la Divisió Blava que s’enquadraria dins la Wehrmacht. Aquest cop d'Estat falla el 18 de juliol, comportaria una llarga guerra civil espanyola amb més de mig milió de morts entre dels dos bàndols.

-Joan Carles I: Actual rei d'Espanya i per tant comte de Barcelona, entre altres títols històrics.

-A. Suárez:Adolfo Suárez González, és un polític i advocat espanyol, va ser president del govern d'Espanya i és una figura rellevant de la transició espanyola.