Snowboard

Deportes de nieve. Historia. Técnica # Derrapatge. Viratge. Big Air. Big Jump. Boarder-Cros. Freeride. Half Pipe

  • Enviado por: Djperyk
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Introducció

El Snowboard va ser un esport que es va desenvolupar als Estats Units d'Àmerica durant els anys 60, naixent així com un altre esport d'hivern. Va ser a partir de la decada dels 70, quan diferents persones van impulsar-lo clarament basant-se en la fabricació d'aquestes taules, fent aleshores que la gent es comencés a interessar per aquest nou esport, els surfistes i els practicants de l'skateboard van ser els primers que van practicar-lo.

A final de l'any 1980 el Snowboard es va extendre per tots paissos amb un gran acolliment general entre els joves. Va ser a partir d'aquell moment, que es va pensar que el procés d'adaptació a les diferents modalitats de competició seria fet realitat en un període de temps molt curt.

I finalment així va ser, ja que a l'any 1982 va nèixer a Àmerica la competició de l'snowboard i a l'any següent es van realitzar els primers campionats del món i un circuit de Copa del Món fet a Estats Units i Europa.

Tècniques de l'esport i exercicis pràctics

Em de saber que hi ha moltes tècniques que es poden dur a terme dins del món de l'snowboard i que no afecta a la pràctica el fet de ser regular o goofy.Els regular son els que tenen la cama esquerra al davant de la taula d'snow i en canvi els goofy son els que tenen la dret a la part davantera.Tenint en compte aquestes dades, a continuació deixo les tècniques bàsiques que crec que s'ha de destacar tenint present les que vam aprendre:

- La posició en la que ens em de situar sobre del snowboard es part fonamental per dur a terme una bona pràctica. Es tracta de mantenir el cos en una posició comode i relaxada intentant mantenir el pes de forma igualitaria sempre amb les cames semiflexionades per no forçar l'esquena amb cap moviment que ens pugui perjudicar.A continuació posem l'esquena tan recta com ens sigui posible, separem els braços lleugerament separant-los del cos i elevant les mans a l'altura dels colzes mentre intentem mantenir la espatlla perpendicular al peu que portem a davant.

- Lliscar a partir de la nostra situació inicial també es una tècnica que vam aprendre. Primerament es lligaven els dos peus a la taula, i partint des de la base amb la taula perpendicular a la pendent ens em de desplaçar al centre de gravetat, fent els moviments que siguin necessaris per tal de que la nostra taula comenci a lliscar de forma paralel.la

a la pendent. Per aconseguir aquest fet podiem o be fer petits salts en direcció a la

pendent per tal de col·locar-nos en la posició adequada per fer el descens o bé girant els braços i la resta del cos amb la posició correcta aconseguint un moviment suau de la taula cap el lloc que es vulgui.

- El derrapatge en zona pendent el fem servir quan estem en direcció paral·lela a la direcció de màxima pendent. Aquest tipus de derrapatge ens serveix per poder baixar

qualsevol pendent per molt pronunciada que aquesta sigui. Em de partir amb la taula perpendicular a la línia de màxima pendent, per això cal que tinguem el cos en la posició inicial fixant la mirada en el sentit de la marxa. La velocitat la podem controlar

en funció de l'augment o disminució que hi ha hagi en l'angle format entre la taula i la pendent, que podem dominar carregant o alleugerint el pes que fem sobre la taula per tal de lliscar amb la rapidesa desitjada.

- El derrapatge en horitzontal serveix per a desplaçar-nos d'un costat a l'altre de la pista controlant la velocitat emprada. Partint del derrapatge en màxima pendent, em de desplaçar el nostre centre de gravetat de forma longitudinal i dirigint la mirada i les mans cap allà on volem anar. Per frenar quan estem fent el descens en diagonal, em de tractar de centrar el pes i tornar a la nostra posició inicial.

- El viratge base es una altra tècnica per dur a terme la pràctica de l'snowboard. Té quatre fases: la de preparació, la de desencadenament, la de conducció i la final. Es tracta que partint del descens directe i amb la col.locació de la taula ben plana, desplaçar el nostre centre de gravetat longitudinalment cap endavant. Rotarem l'espatlla ajudant-nos amb la mirada de tal forma que quan tinguem la taula perpendicular a la pendent començarem a flexionar el nostre cos per a poder controlar en tot moment la nostra velocitat.

- El viratge base encadenat es exactament igual que l'anteriorment citat, amb la unica objecció de que aquest es fa de forma continua diverses vegades sense parar duent a terme que a més a més en aquest tipus de viratge haurem de tornar a la nostra posició inicial.

Una vegada ben apreses i dudes a terme aquestes tècniques bàsiques podrem començar a divertir-nos fent tot tipus de viratges,derrapaments, encadenant girs, frenant en paral·lel, descendint en diagonal, amb puntes, amb talons i moltes altres maneres que anirem aprenent quan l'experiència sobre l'snowboard sigui fruit d'un esforç i repte personal.

Classificació dels diferents tipus de snowboard

La classificació dels diferents tipus d'snowboard es més conegut, amb el nom de modalitats. Hi ha diferents modalitats, pero totes de competició i son les següents:

- El Big Air consisteix en fer un gran salt de més de 20 metres de llarg i 4 metres d'alt en que el snowboarder desprès de lliscar sobre una rampa, mentre aquest es manté al vol pot anar realitzant diversos girs, piruetes o allò que desitgi tenint en compte sempre la seva pròpia seguretat.

- El Big Jump com el seu nom indica consisteix en lliscar per una pendent molt pronunciada fins arribar a la rampa final amb l'objectiu de fer un salt d'allò més espectacular i atractiu per als espectadors i per a la pròpia persona. En aquesta modalitat els snowboarders tenen cinc intents per fer el millor salt possible, del qual se n'elegirán els dos més puntuats que finalment serán els que contarán. Per dur-lo a terme es necessita una pista amb una rampa de 60 metres, un salt de 3 metres d'altura i un final amb terreny pla per poder dur a terme la frenada necessària.

- El Boarder-Cros es una prova en la que participen quatre persones alhora i en el que aquests han de realitzar un recorregut fixat en el menor temps possible, per tal de poder arribar el primer a la meta. Per això poden fer servir qualsevol obstacle o salt, o tot allò que creguin convenient per arribar abans a la línia d'arribada. Hi pot haver contacte físic sempre que no perjudiquis el recorregut de l'altra persona. Per dur-lo a terme es necessita una pista amb 80 metres de desnivell i amb 30 metres d'ample.

- El Freeride es una pràctica molt perillosa que normalment solen dur a terme els grans especialistes de l'snowboard o la gent a la qual el descens per pista no li es de gran alicient i busquen continuament noves aventures i perills. Aquesta modalitat consisteix a descendre amb la màxima velocitat possible per fora de les pistes, el que implica que moltes vegades es trobi neu verge i pendents molt pronunciades, en molt casos desconeguts pels propis practicants.

- El Half Pipe es du a terme en un terreny modificat en forma de U. La pista es formada per per una zona plana entre paret i paret on els snowboarders a l'hora que van descendint fent S aprofiten la velocitat per a realitzar les acrobacies més dificils que puguin sempre amb l'ambició de superar-se. Aquí es puntua segons la dificultat de l'acrobàcia. Per dur-lo a terme es necessita una pista amb forma de mig tub de tal manera que la forma de U que queda sigui de 70 metres de llarg i de 3 metres d'alt.

Valoració global de l'esquiada

Sota el meu punt de vista, aquesta esquiada a estat molt bé tot i algunes incidències que es van patir.

En quan a la organització a estat prou bé tot i que se'n podrien criticar si haguessim de trobar-hi algun defecte: l'escassetat de dies i sobretot el poc marge d'horari que donava el professorat acompanyant als alumnes per la nit.

Però,com es normal,un grup nombròs de gent va ampliar el horari que anteriorment havien acordat amb els professors i se'l van adequar als seus interessos més immediats. Això va ser a causa de que tant professors com alumnes creien que un dimarts per la nit no obririen cap discoteca, i al veure els alumnes que s'havien equivocat van decidir estar-hi més estona de la permesa pels professors.

Per aquest incident una gran part dels alumnes vam abusar de la confiança dels professors i a sobre alguns encara recriminaven i li donaven culpes a ells, quan tota la culpa nomès podia ser de nosaltres mateixos.

En quan als monitors( o tècnics) d'snowboard contractats van ser bastant encertats en quan al conjunt de grup es referia. Estava format per un grup de dues persones: un noi i una noia.

El noi molt entregat a la seva feina i referent a les explicacions i les demostracions molt ben ensenyades. Molta ajuda per la seva part i també bones correccions personals.

Pel que respecta a la noia, molt poca formalitat, escassetat d'entrega al seu treball i una mica autòritaria en el que respectava a la seva actitud. A la mínima que a qualsevol de nosaltres no ens sortia alguna cosa concreta, ella deia que no li feiem cas i que si pensavem anar al nostre aire que marxessim del grup.

Tot i això, en conjunt formaven un bon grup coordinador, pero sense cap mena de dubte un noi monitor com el que vam tindre feia molt més que no pas dos noies monitores com les que se'ns va imposar.

En definitiva, amb les classes impartides es va aconseguir que un grup nombròs de gent sapiguessim fer diversos moviments fonamentals de l'snowboard tals com: encadenar girs, derrapatge en màxima pendent, derrapatge en horitzontal, viratge base, etc.

Un fet, del que tant professors com monitors poden estar contents es d'haver aconseguit el que es pretenia amb aquesta sortida, es a dir, aprendre a fer snowboard o esquí en els seus respectius casos d'una forma majoritariament ben organitzada i coordinada tant per uns com per altres.

Conclusió

Aquesta sortida es podria dir, que a sigut plenament un èxit en tots els àmbits.

  • Un alt percentatge de la gent que hi va anar va aprendre correctament a fer els moviments bàsics tant de l'esquí com de l'snowboard.

  • Molta gent va aprendre el valor real de la paraula amistat i per altre lloc de la confiança mutua entre unes persones i altres que es demostrava en certes activitats pràctiques.

  • Prou gent va practicar per primera vegada un esport que mai havia dut a terme i que conseguentment li va agradar.

  • Tant professors com alumnes van estar prou contents de com van anar transcorrent totes les coses.

La pena es que van faltar més dies per a practicar, però per tot lo altre a sigut plenament satisfactori, o com a mínim en el meu cas.

Es una sortida que no dubtaria en tornar a repetir, per què d'una forma o un altre s'acaba fent fins i tot emocionant i al final fa crear en un mateix un repte personal continu d'esforç i d'afany per superar-se.