Sistemes de fabricació

Sistemes de fabricació. Processos de conformació. Metalls. Plàstics. Soldadura # Metales. Plásticos

  • Enviado por: Nonec
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Index

Sistemes de fabricació

p3

Processos de conformació

p3

Metalls

p3

Plàstics

p6

Soldadura

p7

Acabats

p8

Sistemes de fabricació

Em passat de fabricar objectes artesanalment a fabricar_los industrialment. Avui en dia es una fabricar objectes es una necessitat, per cobrir aquesta necessitat en sorgit els sistemes de fabricació:són totes les tècniques i operacions a la transformació de materials utilitzant processo tecnològics

Processos de conformació

En tots els sistemes de fabricacions hi ha en un moment o altra un canvi de transformació de la matèria, aquet canvi es un procés de conformació.

TIPUS DE PROSESSOS DE CONFORMACIÓ:

METALLS

Conformació per fosa

Consisteix en fondre el metall i col·locar-lo en un motlle , espera que es soliderifiqui per tal de que agafi la forma del motlle.

El motlle pot ser de dos tipus:

Motlle de sorra:es fa el motlle de sorra artesanalment, de manera que es únic, en una caixa de fusta en posa terra am el buit de la figura que volem fer amb una sortida d'aira i una entrada per el metall fos. Quan el metall s'ha refredat tenim de trancar el motlle i queda inservible. Es sol fer servir per fer estàtues, fanals, radiadors de calefacció...

Motlle permanent (Fosa injectada):Es un motlle de metall amb l'estructura mol semblant el de terra però tenim que tenir en conta el punt de fusió, te que ser mes alt el del molla que no el que servirà pel objecta. Aquet motlle el podem fer servir tantes vagades com vulguem.

Es fa servir per fer moltes peces de metall iguals amb un baix punt de fusió.

Conformació per deformació plàstica

Laminació: El metall fos en pesà entra uns cons que el van xafen, com si estiréssim la pasta d'un pastis, queden perfils fins i allargats.

Forja: Tenim que calenta el metall fins que esta vermell, es quan esta mes tou, i donar-li cops amb una eia per tal de que agafi la forma que li volem dunar. Ferm servir la forja quan necessitem un objecta molt resistent.

Embotició:Consisteix en la deformació d'una xapa de metall aplicant-li aprecio, de tal manera que es quedi amb la forma que tu li hagis aplicat. Serveis per fer coses molt primes palanganes...

Conformació per arrencament de ferritja

Consisteix en deformar el metall arrancant-hi porcions amb una eina de tall. ex:

Serres: Serveix per fer talls. Hi han tres tipus: vaivé, consisteix d'un arquet que fa un moviment recta i no agafa gran velocitat; cinta, es una cinta que es mou sempre en el mateix sentit; i les serres circulars, es un disc am dens que roda molt de presa.

Trepant: S'utilitza per fer forats aprofitant el moviment d'una broca de rotació i d'avanç.

Pot fer les següents funcions:

-Refrenar

-Aixamfranar

-Roscar

Torn: Subjecta la pesa per donar-li un moviment de rotació m'entres l'eina entra en contacte amb la pesa en moviment

Pot fer les següents funcions:

-Escairatge

-Cilindratge

-Realització de cons

-Trepat

-Roscatge

-Mandrinatge

Fresadora: Permet conformar superfícies planes i corbes fent renures.

Pot fer les següents funcions:

-Ranura

-Escairar

-Planejar

-Engrandir forats

-Fer caixes

-Aixamfranar

-Foradar

PLASTICS

Extrusió del plàstic

Amb l'ajuda de unes resistències es fon el plàstic que va pesant per un tub i quan surt ja te la forma que desitgem.

extrusió per insuflació d'aire a prensió es posa en un motlle i se li aplica aire a prensió de tal amera que el plàstic fos de dins agafi la forma del motlle.

Es fa servir per:els fils, les ampolles d'aigua...

Injecció del blàstic

El sistema de fusió del plàstic es semblant el de l'extrusió però el plàstic fos es col·loca en un motlle i es treu l'aire de tal maera que queda amb la forma desitjada.

Es fa servir per gallades, canoes...

Emmotllament de plàstic en buit

Es col·loca una planxa de plàstic fina sobre del motlle, se li don calo , quan el plàstic esta mig fos se li don un cop en sec de tal manera que agafi la forma del motlle.

Es fa servir per plats, gots...

Soldadura

Es l'unio de dos o més peses metàl·liques mitjançant la fusió de la seva superfície.

Soldadura per arc voltaic

Consisteix en la fusió d'un elèctrode damunt de les arestes.

Elèctrode: es una vareta que dirigeix el raig de metall fos cap al punt de soldar.

Soldadura oxiacetilènica (combustió)

S'utilitza l'oxigen i l'acetilè per generar l'escalfo necessària per la funció dels metalls.

Reacció química de combustió: el combustible es convina amb l'oxigen i dona CO2+H2O+ENERGIA

Soldadura per punts

Consisteix en pesar punts de corrent elèctric en una planxa de poc gruix per tal de fendir els punts.

Acabats

El pintat i l'envernissat

Consisteix en posar amb pinzell o en pistola polvoritzadora una capa de pintura o vernís per tal de protegí i en ballí.

Procediment electrolíc

Aquet procediment s'aplica normalment als materials sobretot d'acer.

Electròlisi:consisteix en recobrir amb una fina capa d'un altre metall cm el crom...

Electròlit:es la substancia en que es submergeix el electròlisis.

La galvanització i l'estanyada

Galvanització:Consisteix en submergir peses d'acer dins de zinc líquid de manera que un cop s'extreuen els queda a sobra una capa de zinc que actua contra la corrosió.

Estanyada: Es el mateix procediment però en contes de zinc s'utilitza estany.

7