Sistema reproductor femenino y masculino

Anatomía. Ciclo sexual femenino. Fecundación. Gestación. ETS (Enfermedades de Transmisión Sexual)

  • Enviado por: Fernan
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

TEMA 6.-

1.- L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

ESTRUCTURA DE L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

És el encarregat de produir els gàmetes masculins o espermatozoides, semen i de participar en el procés de fecundació.

Consta de les parts següents:

  • Testicles: dues glàndules que fabriquen els espermatozoides i testosterona. Estan fora de la cavitat abdominal en una bossa anomenada escrot.

  • Vies genitals: són l'epidídim, els conductes deferents, recullen els espermatozoides i els transporten des dels testicles a l'exterior, a través de la uretra.

  • Glàndules annexes: són la pròstata i els vesícules seminals, elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides, estes secrecions constitueixen el semen.

  • Penis: és l'òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina femenina. L'extrem del penis o gland, està protegit per un replec de la pell fi i mòbil denominat prepuci.

LA PRODUCCIÓ D'ESPERMATOZOIDES

Té lloc als túbuls seminífers dels testicles. Els espermatozoides necessiten una temperatura un poc inferior a la corporal, per això es testicles es troben fora de la cavitat abdominal.

Els espermatozoides es mesclen amb les secrecions de les vesícules seminals i de la pròstata, el fluid blanquinós format s'anomena semen. En cada ejaculació s'expulsen entre 200 i 300 milions d'espermatozoides, que poden mantenir-se vius dins de l'aparell reproductor femení, entre 2 i 4 dies.

Com són els espermatozoides. Són els gàmetes masculins i aportaran els gens del pare al futur embrió. Consten de 3 parts:

  • Cap: conté el nucli amb els cromosomes i una caputxa per a penetrar dins l'òvul.

  • Peça intermèdia: és un cilindre amb nombrosos mitocondris que aporten l'energia per a moure's.

  • Cua: és un flagel que li permet el desplaçament.

2.- L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

ESTRUCTURA DE L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ.

És el encarregat de produir els gàmetes femenins o òvuls; és on té lloc la fecundació i el desenvolupament del fetus fins al naixement.

És situat darrere de l'abdomen, a l'interior de la cavitat pelviana,independent de l'aparell urinari.

Consta de les parts següents:

Ovaris: són dues glàndules en cada costat de l'úter, de forma ovalada , d'uns 4 cm de llarg. Produeixen els òvuls i les hormones sexuals femenines.

Vies genitals. Són les trompes de Fal·lopi, l'úter i la vagina.

Organs genitals externs o vulva. Está formada pels llavis majors i els llavis menors, que protegeixen l'orifici vaginal, l'orifici uretral i el clitoris.

ELS ÒVULS

Comés l'òvul.- Són cèl·lules grosses. El nucli conté els cromosomes i un citoplasma amb substàncies nutritives per al futur embrió. L'òvul està envoltat per cèl·lules i proteïnes.

La producció d'òvuls.

Es produeixen als ovaris els fol·licles. Els ovaris contenen nombrosos fol·licles en diferents estats de maduració. A partir de la pubertat i per acció de les hormones, es produeixen el creixement i la maduració d'un fol·licle cada mes. Quan és madur es trenca i allibera l'òvul (ovulació) que es conduit per la trompa de Fal·lopi fins a l'úter.

3.- CICLE SEXUAL FEMENÍ I FECUNDACIÓ.

EL CICLE SEXUAL FEMENÍ.

Els òvuls s'alliberen a intervals regulars (28 dies) des de la pubertat fins a la menopausa i originen un cicle sexual, que comprèn dues fases:

Fase preovulatòria: Els primers 14 dies, es produeix la maduració d'un fol·licle i acaba amb l'ovulació i l'expulsió de l'òvul cap a l'úter. Si a la trompa de Fal·lopi es troba amb un espermatozoide pot produir-se la fecundació (2 o 3 dies següents).

Fase postovulatòria: Comprèn del 15 al 28 dia. El fol·licle després de l'expulsió de l'òvul degenera acumula greix i es converteix en el cos groc. Si no hi ha hagut fecundació de l'òvul, el dia 28 la capa engrossada de l'úter, l'endometri, es destrueix i l'expulsa a l'exterior amb les restes de l'òvul.

Aquest procés produeix una hemorràgia que es coneix com a menstruació, regla o període.

Si es produeix la fecundació, la capa més interna de l'úter es manté engrossada durant l'embaràs.

Els cicles sexuals de la dona continuen fins a la menopausa (46 - 54 anys de edat).

LA FECUNDACIÓ.

S'anomena fecundació la unió d'un òvul i un espermatozoide.

Només uns quants centenars aconseguiran travessar l'úter i arribar fins a les trompes per a trobar l'òvul. Un espermatozoide aconseguirà travessar la capa gruixuda que protegeix l'òvul. La fusió dels dos nuclis dóna lloc al zigot, que és la primera cèl·lula de l'embrió.

Quan hi ha entrat el primer espermatozoide, la paret externa de l'òvul canvia les seues propietats i impedeix l'entrada.

LA IMPLANTACIÓ DE L'EMBRIÓ A L'ÚTER.

En el seu recorregut des de la trompa de Fal·lopi fins a l'úter, el zigot comença a dividir-se per mitosi, el nombre de cèl·lules es duplica successivament.

Set o huit dies després de la fecundació, l'embrió s'implanta a la paret de l'úter, a partir del tercer mes, l'embrió s'anomena fetus.

Durant l'embaràs no es produeix maduració de nous fol·licles a l'ovari, per tant no hi ha menstruació.

4.- EL DESENVOLUPAMENT FETAL. LA GESTACIÓ.

INTERCANVIS ENTRE LA MARE I EL FETUS.

Al començament de l'embaràs es desenvolupen els òrgans encarregats de protegir l'embrió, subministrar nutrients i eliminar productes de rebuig.

Aquests òrgans són els següents:

L'amni. Membrana que forma la cavitat amniòtica en la qual està suspès l'embrió.

La placenta. És un òrgan que connecta l'embrió a la paret de l'úter de la mare, a través del cordó umbilical. Per la placenta arriben oxigen i nutrients a l'embrió. Fa de barrera defensiva, evitant el pas de cèl·lules i substancies perjudicials.

EL PART

És el procés d'eixida del fetus a l'exterior. Te lloc després de 40 setmanes de gestació i es reatliza en diverses etapes:

Dilatació. Contraccions de l'úter, facilita la dilatació del coll uterí (10 cm). Es trenca el sac amniòtic i s'allibera el líquid que conté (trencar aigües). Pot durar entre 8 i 14 hores.

Expulsió del fetus. Les contraccions de l'úter més intenses i prolongades, empeten el fetus a l'exterior, a través de la vagina. El fetus és fora de la mare, es pinça el cordó umbilical i es talla.

Expulsió de la placenta. Al cap de 15 minuts després del naixement l'úter expulsa la placenta.

ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS.

Què és l'anticoncepció? Consisteix en evitar la fecundació quan es mantenen relacions sexuals plenes. Permet fer una planificació familiar, quants fills volen tenir i quan i eviat els embarassos no desitjats.

El control de la natalitat permet reduir la superpoblació, en algunes regions del planeta i mantenir un creixement de la població adequat als recursos naturals disponibles.

ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS MÉS COMUNS.

De barrera:

  • Preservatiu o condó, ofereix doble protecció, és anticonceptiu i prevé contra malalties de transmissió sexual.

  • Diafragma, disc de cautxú que es col·loca al fons de la vagina per a tapar el coll de l'úter.

Hormonals:

  • Píndoles anticonceptives, contenen hormones femenines que impedeixen l'ovulació. Amb prescripció i seguiment mèdic. També ajuden a controlar les regles molt doloroses.

Mecànics:

  • Dispositiu intrauterí (DIU), objete petit de plàstic i metall que es col·loca a l'úter i hi impedeix la implantació del zigot. L'ha de col·locar el metge (3 o 4 anys).S'ha de revisar periòdicament.

Químics:

  • Espermicides, cremes, gels o escumes que contenen substàncies químiques que destrueixen els espermatozoides, eficàcia baixa.

Quirúrgics:

Són operacions quirúrgiques senzilles,

  • Lligadura de trompes, impedeixen el pas dels òvuls.

  • Vasectomia, lligadura dels conductes deferents, impedeix el pas dels espermatozoides.

Altres mètodes anticonceptius d'eficàcia molt reduïda

  • Mètode Ogino i de la temperatura basal, calcula els dies fèrtils per a mantenir relacions sexuals.

  • Coit interromput o marxa enrere.

Aquests mètodes naturals són molt poc segurs.

5.- LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL.

QUÉ SÓN LES MTS?

Són les malalties infeccioses en què el contagi es produeix durant les relacions sexuals.

Les vies principals són les mucoses de la boca, els òrgans genitals i l'anus.

Les MTS més comunes són:

La sida, l'hepatitis B, la sífilis, la gonorrea, l'herpes genital i la candidosi.

Son malalties molt contagioses, no hi ha vacunes per a combatre-les.

Picors, tanques i erupcions cutànies, augments de secrecions vaginals o al penis i coentor quan s'orina, aquest símptomes no apareixen de manera immediata, pot contagiar altres persones. S'ha de anar al metge. La millor manera de no contagiar-se és evitar relacions sexuals amb parelles diferents i utilitzar el preservatiu.

6.- SEXE I SEXUALITAT

SÓN LA MATEIXA COSA REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT?

Són dos conceptes diferents que no sempre van junts, la reproducció té com finalitat la procreacció i la sexualitat es una manera d'expressar l'afectivitat entre la parella.

ADOLESCÈNCIA I RELACIONS SEXUALS.

L'adolescència és una època de canvis psicològics i emocionals: necessitat d'independència, afirmació personal, distanciament dels pares, manca de seguretat, timidesa en les relacions.

Quan es parla de relacions sexuals, no s'ha de pensar no més en el coit. Hi ha altres formes de relació, carícies, besades, abraçades que produeixen excitació sexual. No es recomanable mantenir relacions plenes en aquesta etapa de la vida, per no estar preparats emocionalment, ni tampoc per a afrontar les conseqüències.

7.- REPRODUCCIÓ ASISTIDA

TÉCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASISTIDA

La que es produeix per mitjà de la utilització de procediments mèdics que fan possible la fecundació, quan aquesta no es produeix per mitjans naturals.

La inseminació artificial, fecunda l'òvul amb semen de la parella, es fa dipositant els espermatozoides directament a l'úter.

La fecundació in vitro, s'extrau un o més òvuls de la mare i fecundar-los al laboratori amb espermatozoides de la parella o de un donant. Després de 48 h de la fecundació es transfereixen tres dels embrions obtinguts a l'úter.

La microinjecció espèrmica, quan les dues tècniques anteriors no han resultat positives, consisteix en introduir el nucli d'un espermatozoide a l'interior d'un ovul.

Una altra tècnica de reproducció asistida

Mares de lloguer, consisteix que una dona albergue al seu úter un embrió produït per la fecundació d'altres persones.

PRINCIPALS ASPECTES ÉTICS I SOCIALS.

Es una avanç científic per al tractament de la infertilitat en l'esser humà.

Aquestes tècniques provoquen temor per las possibles implicacions de tipus ètic, biomèdic o social, hi ha lleis que regulen l'aplicació de les T.R.A.

  • Només és permés de fecundar òvuls humans in vitro quan la finalitat és la procreació.

  • Es aconsellable no transferir a l'úter els embrions en els quals es detecte malaltia genètica.

  • S'ha de transferir a l'úter el mínim nombre d'embrions necessaris. Molts parts múltiples son deguts a haver transferir més d'un embrió a l'úter,

  • La majoria de països prohibeixen la clonació humana, embrions que són còpia genètica d'un dels progenitors.

  • És prohibit revelar la identitat del donant, selecció de sexe amb finalitats no terapèutica.

  • La implantació d'embrions en dones diferents planteja problemes després del part, perquè les mares de lloguer estableixen un lligam afectiu amb els bebés.

3