Sistema procesal en el estado español

Derecho Procesal Español. Actos procesales. Código penal. Constitución. Leyes procesales. Tribunales de justicia. Juzgados. Audiencia nacional. Tribunal supremo. Jurisdicción. # Dret Processal Espanyol. Actes processals. Enjudiciament. Constitució

  • Enviado por: Miriam
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 44 páginas
publicidad

TEMA 1: EL SISTEMA PROCESSAL EN L'ESTAT ESPANYOL

2.ELEMENTS FONAMENTALS DEL SISTEMA PROCESSAL

  • Ciutadà-----------------------------------------------------Dret d'acció

  • Organització processal---------------------------------Tribunals/Jutjats

  • Judicis------------------------------------------------------Acció/F.jurisdicció

    • Autotutela: està prohibit, els ciutadans no podem fer justícia per nosaltres mateixos CONSEQÜÈNCIA: l'Estat té l'obligació de crear una organització processal respecte als ciutadans (Jutjats i Tribunals). Com són organismes creats per l'Estat, aquest respon del mal funcionament dels jutjats i Tribunals.

    • Dret d'acció: se li reconeix al ciutadà mitjançant l'ART.24CE la tutela judicial efectiva.

Article 24 CE
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels Tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.

2. Tothom té dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l'acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d'innocència.

La llei regularà els casos en els quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s'estarà obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius.

    • Judici: és el lloc on concorren la funció del jutge i el dret dels ciutadans.

Hi ha quatre tipus de judici en funció de la matèria:

1)J.Laboral 3)J. Civil

2)J.Penal 4)J. Contenciós Administratiu

  • En el judici el jutge fa la funció jurisdiccional (jutjar i fer executar el que ha jutjat) definida a la CE.

  • El judici té dos fases dividides per una sentència:

1ª FASE donar informació al jutge + proves : funció de jutjar

2ª FASE dictar una sentència : funció d'executar després de la sentència.

2.1.ELS ACTES PROCESSALS

Tots els actes que trobem dins d'un judici:

NATURALESA:

-Declaratius: serveixen per a que les parts donen informació al jutge; i també són els actes que fa el jutge pronunciant-se respecte del dret reclamat.

-Executius: per donar compliment al que s'ha jutjat:

  • ACTE PECUNIARI: acte executiu que té com a objectiu l'entrega de diners.

  • NO PECUNIARI: no tenen per finalitat l'entrega de diners.

  • ! ! !

    fer no fer donar

    (realització d'una (no realització d'una (acte executiu que té per

    determinada activi- determinada activitat) finalitat l'entrega d'una

    tat). determinada cosa).

    FINALITAT:

    -ESCRIT D'AL·LEGACIÓ: escrits que fan servir les parts per manifestar la seva postura davant del judici.

    -FASE DE PROBA: serveixen per demostrar la veracitat o no del que estan al al·legant les parts:

    • Prova documental entrega de documents (contracte) que acrediti la postura d'una de les parts.

  • Documents públics: fets per organismes oficials.

  • Documents privats: entre les parts del judici.

    • Prova paricial informes que fa un expert respecte de la matèria que es discuteix al judici (arquitecte fa informe d'esquerdes a la paret: per obres?/per vell?)

    • Interrogatori preguntes que es fan entre les mateixes parts del judici.

    • Testimoni terceres persones (diferents de les parts) que tenen coneixement del que s'està discutint.

    • Reconeixement judicial (no es fa quasi mai) fer anar al jutge a algun lloc físic per a que ell pugui comprovar el que s'està discutint.

    -FASE DE CONCLUSIONS: informes que fan les parts en funció del resultat de les probes.

    -FASE DE SENTÈNCIA: resolució que dicta el jutge i que posa fi al procediment donant la raó a alguna de les parts.

    -FASE DE RECURS: qualsevol acte que serveix per impugnar una sentència perque no estan d'acord amb ella.

    5.EL DRET PROCESSAL COM MÈTODE DE L'ENJUDICIAMENT

    • Dret processal: serveix per determinar les regles de com s'han de fer els judicis. L'objecte d'un judici pot ser de diferent naturalesa.

    Es divideix en quatre ordres jurisdiccionals en funció de la naturalesa de l'objecte del judici:

    1.Penal

    Òrgans jurisdiccionals 2.Contenciós Administratiu

    3.Civil

    4.Laboral (treball/S.S)

    Cada òrgan té la seva llei per establir el procediment.

  • PENAL: serveix per fer judicis en els quals examinem un fet que està reconegut al Codi Penal

  • 1)Faltes (-greu) En funció de la grave-

    * Codi Penal tat dels fets

    2)Delictes (+greu)

    *LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL

  • CONTENCIÓ-ADMINISTRATIU: quan una de les parts és un ciutadà contra qualsevol administració pública.

  • *Abans sempre s'ha d'esgotar la via administrativa prèvia.

    *LLEI DE LA JURISDICCIÓ CONTENSIÓS ADMINISTRATIU

  • CIVIL: serveix per realitzar qualsevol judici que tingui caràcter de dret privat o mercantil.

  • *LLEI D'ENJUDICIAMENT CIVIL.

    *Peculiaritat de l'enjudiciament civil VIS ATRACTIVA

    Qualsevol matèria que no estigui assignada en un òrgan jurisdiccional haurà d'anar al civil per a que no quedi cap matèria fora de judici.

  • LABORAL O SOCIAL: serveix per regular els judicis en els que hi hagi com a parts, els treballadors i empresa o amb la S.S

  • *LLEI DE PROCEDIMENT LABORAL.

    DOS ÒRGANS MÉS:

    a)L'enjudiciament Constitucional: són els judicis que fa el T.C. Els drets fonamentals en l'àmbit del Dret Processal estan regulats a l'art. 24CE.

    El T.C. és l'encarregat de vetllar per a que els jutjes i Tribunals respectin els drets fonamentals de l'art.24CE.

    b)L'enjudiciament comunitari: els judicis que fan jutjats i Tribunals que estan fora del territori nacional.

    • Tribunal Europeu dels Drets Humans

    • Tribunals de Justícia de la Comunitat Europea.

    TEMA 3: LA POSICIÓ DEL CIUTADÀ EN EL SISTEMA PROCESSAL

    3.PARTS I TERCERS

    3.1.PRINCIPI DE DUALITAT DE PARTS

    En tot judici tenen que existir dos parts, i a més, aquestes han d'estar confrontades (defensar postures diferents).

    Aquest principi es divideix en:

  • Part activa: és la part que demana alguna cosa.

  • Part passiva: la part contra la que se li està demanant alguan cosa.

  • JUDICI

    ACTIVA

    PASSIVA

    CIVIL

    Demanda

    Demandant

    Demandada

    PENAL

    Denúncia

    Denunciant

    Denunciada

    Querella

    Querellant

    Querellada

    LABORAL

    Demanda

    Demandant

    Demandada

    CONTENCIÓS-ADMINSTRATIU

    Recurs contra l'última resolució de la via administrativa

    Recorrent

    Recorregut

    Escrits necessaris per començar el procès judicial

    • Aquest principi és un principi dinàmic, un cop dictada la sentència i en funció del judici, poden canviar-se els papers:

    -Exemple:

    4.CAPACITAT PER SER PART

    • Per que un ciutadà pugui anar a un judici se li demana la capacitat per ser part i capacitat processal.

    En principi la té tothom, totes aquelles persones que puguin ser titulars de drets i obligacions les que no ho poden ser: els incapacitats.

    (En el temps s'ha canviat i ara també es considera persona quan encara està en el cos de la mare, anomenats naciturus: ho diu el T.C. perquè el Codi Civil diu que 24h després i en forma de persona.)

    5.CAPACITAT PROCESSAL

    És una vegada una persona ja pot ser part d'un judici, si aquesta pot o no realitzar dins d'un judici actes amb eficàcia jurídica.

    Es planteja amb els menors, que actuen mitjançant un representant legal.

    6.LEGITIMACIÓ

    És la relació que té una persona amb l'objecte del judici i que justifica que pugui ser part.

    Pot ser de dos tipus:

  • Legitimació ordinària: és quan les parts del judici, tant l'actora com la passiva, coincideixen amb els titulars dels drets i obligacions d'aquella relació jurídica.

  • Legitimació extraordinària: és quan les parts del procediment no coincideixen amb els que inicialment eren els titulars dels drets i obligacions com a causa d'alguna circumstància que s'ha donat durant el transcurs del procediment.

  • I aquesta causa pot ser:

    • Mortis causa es mort el pare i el fill és l'hereu, durant el procès (lloguer del pis).

    • Inter vivos fusió d'empreses (una empresa compra a l'altra mentre dura el procès).

    6.1.INTERVENCIÓ DE TERCERS

    Són tercers els que no són parts del procediment (inicialment); per tant, té un caràcter negatiu.

    Però aquest tercer pot afectar-li la sentència i llavors aquest li demana al jutge ser part S'ha de justificar un interès legítim i el jutge decidirà si pot o no ser part.

    En el moment que el jutge decideix admetre'l com a part, aquest deixa de ser un tercer i es converteix en part del procès, per tant, s'haurà d'incloure en una de les parts ja existents (activa o passiva).

    7.PLURALITAT DE PARTS LEGITIMADES

    Pot passar que alguna de les parts (activa o passiva) hi hagui més d'una persona LITISCONSORCI

    De litisconsorci pot haver de tres classes:

  • Litisconsorci actiu: quan hi ha més d'una persona a la part activa del procès.

  • Litisconsorci passiu: quan hi ha més d'una persona a la part passiva del procès.

  • Litisconsorci mixte: quan hi ha més d'una persona en les dos parts del procès.

  • Encara que hi hagi més d'una persona en alguna e les parts, la seva actuació dins del procès és independent. Cadascú fa el seu escrit d'al·legacions i cadascú pot proposar els seus mitjans de prova.

    7.1.LA POSTULACIÓ PROCESSAL

    Parlem de si és necessari o no la intervenció d'un advocat, un graduat social o un procurador.

    • La defensa tècnica la porta l'advocat o el graduat social.

    • La representació la porta el procurador.

      • Graduat social: elabora els documents (al·legacions, etc).

      • Advocat: estudia els documents.

      • Procurador. Té els poders per a pleit.

    Els poders els podem dividir en:

    a)EN FUNCIÓ DE LA SEVA CREACIÓ:

  • Poders notarials: els fa el notari i serveixen per qualsevol procediment que tinguis amb aquell client.

  • Poders apud acte: són aquells poders que els fa el secretari judicial i només serveixen per a un únic procediment concret.

  • Necessari SEMPRE per una demanda.

    b)EN FUNCIÓ DEL SEU CONTINGUT:

  • Poders generals: quan el contingut del mateix és molt extens i regula que “jo” en nom d'aquella persona puc realitzar qualsevol actuació.

  • Poders específics: quan només serveixen per un aspecte concret i que és d'especial importància en el judici, i es degut a que la llei exigeix que per fer aquella activitat necessito un poder específic.

  • NECESSITAT D'INTERVENIR L'ADVOCAT I EL PROCURADOR EN ELS DIFERENTS ÒRGANS JUDICIALS:

      • Civils: per regal general necessita un advocat i procurador.

    Excepció: quan demanem menys de 900e (no cal)

      • Òrgan Penal: *En els judicis de faltes no cal ni advocat ni procurador.

    *Pels delictes sí que cal, tant l'advocat com el procurador.

      • Contenciós-Administratiu: no es necessari el procurador, però si ho és l'advocat.

      • Social/Laboral:

    • La defensa la poden portar dos persones: l'advocat o el graduat social.

    • La representació: adovat o graduat social o procurador.

    9.DRET D'ASSISTÈNCIA JURÍDICA GRATUÏTA

    REQUISITS:

  • De caràcter subjectiu: persones físiques, ciutadants, persones jurídiques, empresa.

  • De caràcter objectiu: acreditar la insuficiència de recursos econòmics.

  • Persones físiques a totes les que acrediten que els seus ingressos no arriben al doble del salari mínim interprofessional.

  • No es valora de forma individual, sinó per unitat familiars

    • EXCEPCIÓ: en circunstàncies excepcionals també es pot donar aquest dret a unitats familiars que no arriben al quàdruple del salari mínim interprofessional:

      • família nombrosa

      • patologies costoses econòmicament d'algun familiar.

  • Persones jurídiques aquelles empreses que la base imposable de l'impost de societat no arriba al triple del salari mínim interprofessional.

  • Litigar en nom propi: la persona que demana el dret és la persona que després serà part del judici; per tant, és un dret de caràcter personal.

  • Pretensió sostenible: el que la persona demana sigui considerada sostenible. Que el que es demana sigui raonable, coherent.

      • Qui determina aquesta sostenibilitat??

    La Comissió d'assistència juridico-gratuïta, aquesta és la que rep la sol·licitud del dret, i provisionalment se li nomena un advocat.

    Aquest advocat ha de recollir l'expedient i examinar si la pretensió que es vol demanar és sostenible/raonable.

    Del seu examen poden passar dos coses:

  • Que li digui que que és sostenible S'inicia el judici.

  • Que li digui que no és sostenible Se li dona una segona oportunitat. L'expedient torna a la Comissió, i aquesta anomena un segon advocat (provisional) diferent (segona opinió). L'advocat fa el mateix que el primer, per tant:

  • Pot dir que és raonable S'inicia el judici.

  • Pot dir que no es raonable se li dona una tercera oportunitat, l'expedient torna a la Comissió i aquesta li entrega l'expedient al Ministeri Fiscal.

  • Aquest torna a fer el mateix que els dos advocats anteriors:

    1-Pot dir que s'inicia el judici, la Comissió nomena un 3º advocat per començar el procediment.

    2-Pot dir que no no se li dona la possibilitat de fer el procès.

    IMPORTANT Aquest requisit no s'aplica a tots els òrgans jurisdiccionals. Hi ha òrgans que sempre se li donarà aquest dret quan acreditis falta econòmica sense tenir en compte si la pretensió és sostenible PENAL

    9.1.CONTINGUT DEL DRET A L'ASSITÈNCIA JUDICIAL GRATUÏTA

    (A que tinc dret?)

  • Als honoraris dels professionals del dret.

  • Al pagament dels costos judicials (qualsevol despesa que es pugui originar en un procediment). La persona que perd és la que ha de pagar les despeseshonoraris.

  • *Anuncis i publicació d'edictes.

    -Exemple de més despeses *La prova pericial.

    *Qualsevol despesa derivada de demanar cò-

    pies, certificacions o actes notarials.

  • Organització administrativa DOS OBLIGACIONS:

      • Per donar compliment al dret, els col·legis professionals tenen l'obligació de crear una Comissió a efectes de valorar/examinar les sol·licituds.

      • Els col·legis professionals tenen l'obligació de crear un llistat dels professionals del dret que vulguin fer el torn d'ofici.

    Obligació de l'Estat: té l'obligació de concretar dins dels pressupostos generals de l'Estat anual una partida econòmica concreta per fer front a les despeses que es puguin originar d'aquest dret.

    9.2.PROCEDIMENT DE SOL·LICITUT

  • Competència per decidir si es dona o no el dret La Comissió d'assistència juridico-gratuïta.

  • La Comissió està formada per cinc persones:

      • Un membre del Ministeri Fiscal.

      • Més quatre persones (advocat, procurador,...).

  • Presentació de sol·licitud Hi ha dos possibilitats:

  • Davant la Comissió d'A.J.G, a la Comissió del col·legi professional del lloc on s'hagi de fer el judici.

  • Davant del jutjat on resideix la persona que ho demana, i el jutjat ho envia a la Comissió corresponent.

  • A efectes d'evitar d'esplaçament.

  • Documents:

  • Omplir un model oficial de sol·licitud. Té quatre coses fonamentals:

      • Les dades personals del sol·licitant.

      • Les dades contra la persona que vull fer el judici.

      • Les dades econòmiques del sol·licitant.

      • Assenyalar la pretensió que vull fer valer al judici.

    Amb aquesta sol·licitud s'ha d'acompanyar uns documents: (+importants):

      • Els que acrediten la meva situació econòmica.

      • Els que pugui necessitar l'advocat referents a la pretensió que vull demanar.

    Si la Comissió veu que li falta algun document, se li dona 10 dies per subsanar-ho.

    Un cop entregada la documentació, la Comissió fa una fase de prova, comprovar que els documents són verídics:

      • Comprovar els documents.

      • També pot demanar prova d'ofici (diferent als documents aprovats perquè no està segur de la veracitat, per iniciativa).

  • Resolució: (respecte de la sol·licitud)

  • La Comissió té un mes per dictar la resolució per dir si se li denega o se li concedeix el dret.

    Si se li denega, la part pot IMPUGNAR Fase d'impugnació.

    S'ha d'impugnar mitjançant un recurs Contensiós-Administratiu.

    9.3.L'EXTINCIÓ DEL DRET A L'A.J.G.

    Pot ser de dues classe:

  • Extinció total: hi ha tres supòsits:

  • La revocació es donarà quan la Comissió comprova que he falsejat dades, i a més té responsabilitats penals.

  • Quan la persona que té el dret és la que guanya el judici (perquè ja no ho ha de pagar ell, ho paga qui perd el judici).

  • Extinció parcial: es produeix quan el judici no condemna a pagar els costos. En aquests casos, si la persona que se li havia donat aquest dret com a conseqüència del judici se li entrega una quantitat de diners, si el cost de les despeses jurídiques és inferior a 1/3 part del que ha costat el judici es paga ell el judici.

  • TEMA 2: LES FONTS DEL SISTEMA PROCESSAL

    Normes o lleis que regulen el dret processal.

    2.LA CONSTITUCIÓ

    En l'àmbit processat té una doble regulació. Quan estudiem tot l'articulat, les normes processals les regula de dos formes diferents. D'una forma genèrica i d'una forma específica:

    • Genèrica: perquè hi ha normes de dret processal amb molts articles referents al dret processal en tot el text.

    ARTICLE FONAMENTAL 24CE : garanties del procès que són drets fonaments

    • Específica: TÍTOL VI Poder Judicial:

    La Constitució crea aquest títol per regular de forma específica el dret processal.

    • LA CE ÉS IMPORTANT EN DRET PROCESSAL PER TRES COSES:

  • Augmenta la protecció dels ciutadans dins d'un judici. (ART.24CE). Gràcies a garanties de caràcter de dret fonamental.

  • Tots els jutjats i Tribunals han de respectar aquestes garanties.

    Possibilitat de presentar recurs d'ampar davant el T.C.

  • Per què delimita i concreta la funció del jutge. (Funció jurisdiccional).

  • La CE contempla les regles del procediment, que apareixen regulades en les quatre lleis de procediment de cadascun dels òrgans judicials.

  • 3.LES LLEIS PROCESSALS

    De dos tipus:

  • Aquelles que regulen la composició de jutjats i Tribunals i la seva organització:

      • Dos normes bàsiques:

    • Llei orgànica del Poder Judicial.

    • Llei de demarcació i Plan judicial (complementa l'anterior).

    • LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL(LOPJ) ESTRUCTURA: (Important!!!!)

      • Títol Preliminar: es regulen les disposicions generals.

      • 6 títols:

      1-TÍTOL: Extensió i límits de la jurisdicció espanyola: es regulen les normes que serviran pels casos on ens trobem elements supranacionals; es determinarà quan s'ha d'aplicar o quan són competents els Tribunals d'Espanya o l'estranger.

      2-TÍTOL: La composició: es regulen les diferents formes de composició dels jutjats i Tribunals.

      • De forma molt general:

      Org. Unipersonals (Jutjats)

      Òrgans judicials:

      Org. Col·legiats (més d'un magistrat

      Audències o Tribunals).

      3-TÍTOL: L'activitat processal: s'estableixen les normes que regulen els actes que s'han de fer en els jutjats.

      4-TÍTOL: Personal judicial: jutges (drets i obligacions, etc).

      5-TÍTOL: Personal col·laborador: procurador, advocat i graduat social. Per tant, són persones que no depenen de l'administració judicial però van a treballar al jutjat.

      6-TÍTOL: Personal al servei de la justícia: persones que treballen i depenen de l'administració de justícia:

    • Personal de tramitació processal

    • Personal de gestió processal Dins l'oficina judicial (jutjat)

    • Els agents de justícia

      • El servei de justícia: policia judicial, metges forenses, Institut de toxicologia.

    • Les lleis de procediment:

    • Cada òrgan jurisdiccional té la seva pròpia llei. Regulen com s'ha de fer un judici en cadascun d'aquests òrgans judicials.

      • Llei d'enjudiciament civil.

      • Llei d'enjudiciament criminal.

      • Llei de procediment laboral.

      • Llei de jurisdicció contenciós-Administratiu.

      9.ELS TRACTATS INTERNACIONALS

      Són fonts del dret processal sempre que es compleixin dos condicions:

    • Que es trobin ratificats (signant el tractat: el presi del Gov. o Ministre competent.

    • S'ha de publicar al B.O.E i ja s'entén que es dona la publicitat als ciutadans.

    • ESPECIALITAT: els tractats internacionals en el moment que són ratificats i publicats, aquest prevaleix a totes les normes sempre que siguin coherents amb les de la CE.

      * Conveni de Londres respecte proves.

      * Conveni de Nova York sobre arbitratge.

      • Exemples * Conveni de Brussel·les

      * Conveni de Lugano contingut igual:

      * sobre competències:

      - Tribunal Nacional.

      - Tribunal Estranger.

      10.LA COSTUM

      En l'àmbit processal NO ÉS FONT DE DRET.

      Són pràctiques habituals que no es troben dins de l'ordenament ni en cap tipus de regulació

      Hi ha tres tipus de costum:

      • Costum contra legem: pràctica que es troba en contradicció amb una activitat regulada per llei.

      • Costum extra legem: costum que consisteix en una pràctica que no es troba regulada per llei.

      S'aplica l'analogia de la llei.

      • Costum supra legem: tracta sobre una activitat que està regulada parcialment.

      11.ALTRES FONTS

      • La jurisprudència: l'interpretació i aplicació que fan els jutges a la llei i que les apliquem per dictar una sentència.

      - Com a mínim 2 o més sentències que es pronuncien en

      el mateix sentit sobre la mateix problema o objecte.

      REQUISITS:

      - Només creen jurisprudència el T.S: màxim òrgan del P.J

      el T.C: intèrpret CE (24ce)

      • Principis Generals del Dret: s'entenen com els drets fonamentals de la persona i uns principis polítics, culturals i socials que regulen la nostra convivència.

      SÓN FONT sempre i quan estiguin recollits de forma expressa en un text normatiu: La CE.

      TEMA 5: ELS TRIBUNALS DE JUSTICIA

      1.L'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE LA TUTELA JURÍDICA

      Hi ha tres nivells de protecció:

    • Jutjats i Tribunals del Poder Judicial (nivell més baix) són creats per l'Estat per protegir-nos quan sens vulnera un dret. Tots els regulats en el nostre ordenament jurídic.

    • Tribunal Constitucional (per damunt, 2º nivell) no forma part del P.J. Controlarà que els jutjats del P.J. hem garanteixin les garanties constitucionals, es a dir, la tutela efectiva; sinó m'ho respecten (els drets fonamentals) puc acudir al T.C.

    • Tribunals supranacionals són òrgans judicials que estan fora del nostre ordenament jurídic; de caràcter internacional.

    • Podem acudir-hi quan el nostre T.C. ens vulnera un dret.

      • Quan es ratifiqui: Trib.Europ. de Drets Humans/ Trib. Just. De la C.Eur.

      2.ORGANITZACIÓ DELS TRIBUNALS DE JUSTICIA

      Existeixen diferents criteris que serveixen per distribuir els jutjats per tot el territori espanyol, i també per distribuir-se la feina entre ells.

      En base a quatre criteris:

    • Competència objectiva: hi ha una organització jeràrquica. Com més important, temes més complexos. Aquest criteri determina l'escala que té cada jutjat dins de la organització jeràrquica.

    • PODER JUDICIAL

      T.S.

      A.N

      T.S.J

      Audiència Provincial

      Penal,menors,instrucció,Vigilancia penit., viol.dona,

      Instancia, social, conte-adm,mercantil

      PAU

    • Competència territorial: per ubicar els jutjats en el territori espanyol. Es segueix com a paràmetre les divisions administratives:

      • Municipi - Com.Autònoma La llei ens dirà quins

      • Província - l'Estat espanyol(tot) tenen competència

      A nivell munic, prov,...

      DIVISIÓ GENERAL

      El P.J. crea una altra divisió a nivell judicial:

      • Partit judicial: avarca més d'un municipi, però no tota la província.

    • Competència funcional: quan hi ha un procediment, aquest es divideix en fases, i aquest requisit determina quin òrgan té competència en cada fase del procès.

    • La matèria: aquest criteri decideix en funció de la matèria quins jutjats tenen competència:

    • * Poder Judicial Civil * P.J. Penal

      * P.J. Laboral *P.J. Cont-Adm.

      3.ESTUDI DE TOTS ELS JUTJATS

      *òrgans unipersonals (formats per un únic

      jutge)=JUTJAT

      S'ha de diferenciar entre:

      *òrgans col·legiats (formats per dos o més

      magistrats)=TRIBUNALS O AUDIÈNCIES

      • Jutjat de Pau: de caràcter unipersonal, només té competències en un municipi i amb la peculiaritat de què en els municipis on hi hagi jutjats de 1ª instància o instrucció no hi haurà el de Pau. Només un municipi.

      CARACTERÍSTICA ESPECIAL: els seus jutges són legos (és una persona que no té cap formació jurídica).

      COMPETÈNCIES:

      • Civils: judicis que no superen 90e (15000pts).

      • Penals: només de faltes, mai de delictes.

      -amenaces o coaccions

      De caràcter senzill (exemples:) -grafitis

      -l'abandonament de xe-

      ringues.

      -abandonament de

      gossos.

      • Jutjat de 1ª Instància: és un òrgan unipersonal, avarca més d'un municipi. A cada partit judicial pot haver-hi un o més en funció de la feina.

      COMPETÈNCIES: només de matèria civil:

        • Totes les demandes de més de 90e

        • És qui resol les qüestions de competència civil que es pugui interposar entre diferents jutjats de Pau.

        • És qui resol i coneix dels recursos que s'interposin contra les sentències del jutjat de Pau.

      • Jutjat d'Instrucció: és unipersonal, està en tot un partit judicial, té la seu en el municipi més important. Hi pot haver un o més en funció del volum de feina.

      COMPETÈNCIES: només de caràcter penal:

        • Totes les faltes no assignades al de Pau.

        • Decideix les qüestions de competència que es puguin ocasionar entre els de Pau quan tractin matèries penals.

        • Resoldrà els recursos que s'interposin contra els jutjats de Pau en l'àmbit penal.

      • Jutjat de lo Penal: unipersonal. Avarca tota una província, hi pot haver un o més en funció de la feina.

      COMPETÈNCIES: de caràcter penal (delictes), sempre hi quan els delictes tinguin atribuïda una pena privativa de llibertat de menys de sis anys.

      I també de delictes que tinguin atribuïda una pena diferent a la presó i per una durada menor de deu anys. Només coneixerà de faltes quan estiguin lligades o siguin un mitjà per cometre un delicte.

      • Jutjat de Vigilància Penitenciària: és unipersonal. S'ubica en localitats on hi ha un centre penitenciari.

      Per regla general té competències a nivell provincial, però segons la feina ho pot fer en més d'una.

      PECULIARITAT: el jutge, a més de ser el titular de vig.penit. també ho pot ser d'un altre caràcter penal.

      COMPETÈNCIES: de caràcter penal:

      • Controlar el compliment de la pena per part del pres.

      • Es qui dona els permisos i els graus penitenciaris.

      • És qui vetlla pels drets dels presos.

      • És qui controla la potestat disciplinaria dels funcionaris penitenciaris.

      • Jutjat de lo Social: és un òrgan de caràcter unipersonal. Tenen competències (per regla general) en una província. Pot haver EXCEPCIONS:

        • Si hi ha dos províncies conjuntes amb les que no hi ha molt de volumen de feina el mateix jutjat pot avarcar les dos.

      S'ubica a la capital de la província. EXCEPCIÓ: si dins la província hi ha determinats municipis que tenen un volum de feina empresarial i laboral molt gran també es pot ubicar en aquests municipis.

      En cada província pot haver un o més en funció del volum de feina.

      COMPETÈNCIES: l'únic òrgan jurisdiccional d'aquest és el laboral:

      (exemples de judicis):

        • Conflictes laborals entre treballador-empresari (acomiadament) és el més comú.

        • Qualsevol reclamació de prestacions a la S.S.

        • Qualsevol conflicte com a conseqüència de l'interpretació i l'aplicació del conveni col·lectiu de treball.

        • Qualsevol judici que tingui com objecte l'anàlisis de la llibertat sindical.

      • Jutjat Contenciós-Administratiu: òrgan unipersonal competencies en una província, però si pot abarcar dos les abarca. A més té competències de contensiós-adm. I de forma genèrica coneix els judicies que es produeixen entre un ciutadà i una administració dins del seu àmbit territorial.

      • Jutjat mercantil: òrgan de caràcter unipersonal. Abarca una província i tenen competències només en l'àmbit civil, i dins d'aquest, qualsevol judici que tingui com a objecte qualsevol de les matèries reflexades al Codi Mercantil.

      • jutjat de Violència de la Dona: unipersonal. Territorialment té competències en tota una província. (és el jutjat més nou).

      COMPETÈNCIES: de dos tipus:

    • De caràcter penal: qualsevol delicte o falta que una persona cometi contra la seva actual dona o parella, contra la seva exdona o exparella i contra qualsevol dona en la que hi hagi una situació d'afinitat.

    • De caràcter civil: quan es derivin conseqüències que dicte les ordres d'allunyament en el judici penal sobre violència.

        • Determinar la custòdia del fill.

        • Separació i divorci.

        • Indemnització de danys i perjudicis.

      • Jutjat de Menors: òrgan unipersonal que té competències en una província i principalment té competències penals. Coneix de qualsevol delicte o falta que cometi un menor.

      Derivat d'això, les qüestions civils també són tractades per aquest jutge.

      AUDIÈNCIES I TRIBUNALS:

      • Audiència Provincial: òrgan col·legiat (més d'un magistrat).

        • Àmbit territorial: avarca un àmbit provincial.

      Independentment de la feina, només pot haver-hi una audiència provincial; però si hi ha molta feina es divideix en seccions, i si també hi ha molta feina es torna a dividir en sales, però d'òrgan només hi ha un.

      En cada sala mínim 3 magistrats.

      COMPETÈNCIES: de dos tipus:

    • De caràcter Civil: coneix dels recursos contra les sentències o resolucions judicials del jutjat de 1ª instància.

        • Coneix dels conflictes de competències que es puguin generar entre els jutjats de 1ª instància dins de la seva província (Reus-Tgn).

    • De caràcter Penal: estudia recursos contra sentències i resolucions judicials.

        • Qüestions de competència entre jutjats (mirar jerarquia) : menors, dona, instrucció,...penal).

        • Coneix de qualsevol delicte d'una pena privativa de llibertat superior a 6 anys.

      • Fins als sis anys Jutjat Penal

      • Més de sis anys Audiència Provincial

        • Qualsevol delicte que tingui assignada una pena superior a 10 anys diferents a la privació de llibertat.

      • Tribunal Superior de Justicia: òrgan col·legial. Competència en tota una Comunitat Autònoma. Cada CCAA té el seu T.S.J. Només pot haver un per comunitat.

      Aquest jutjat es divideix en sales. Hi ha 3 sales que es corresponen a les competències que poden assumir:

    • Sala de Lo Social (competències laborals-

    • Sala de Conteciós-Adm. (compt. Conten.-Adm.).

    • Sala Civil i Penal -unificada- (compt. Civils i penals).

    • El president d'aquest Tribunal sempre és el president de la Sala Civil i Penal.

      COMPETÈNCIES DE LA SALA CIVIL I PENAL:

        • Civils: coneix d'aquelles demandes econòmiques que vaguin dirigides contra persones amb càrrecs especials (contra el president de la Generalitat o membres de la Generalitat, el sindicat de greuges, jutges, etc.).

        • Penals: coneix de qualsevol delicte o falta de persones amb càrrecs especials.

      COMPETÈNCIES LABORALS: aquesta sala té les mateixes competències que el jutjat de lo Social

        • Si el conflicte afecta persones de la mateixa província, anirà al jutjat de Lo Social; però si el conflicte està generat entre dos persones (empreses) de diferent província, aniré al T.S.J. de la CCAA corresponent. (Criteri territorial per saber qui coneix).

      COMPETÈNCIES CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU: (idem al jutjat), però amb les administracions que afecten a més d'una província. (criteri territorial).

      • Audiència Nacional: òrgan col·legiat. Té competències en tot l'Estat espanyol. Inicialment coneix de qualsevol acte terrorista -abans es feia a l'Audiència Nacional, però ara té més funcions-:

      COMPETÈNCIES PENALS:

        • Coneix dels actes terroristes (funció principal).

        • Coneix de qualsevol delicte relacionat amb el tràfic de drogues sempre que sigui fet per bandes organitzades.

        • Delictes contra la falsificació de moneda o valors convertibles en diners (segells).

      COMP. SOCIALS:

        • Idem a les del jutjat de Lo Social i el T.S.J.

        • Actua quan afecta a més d'una província.

      COMPET. CONTENCIÓS-ADM.:

        • Recursos contra l'administració central de l'Estat.

        • Recursos contra sentències del T.S.J. en l'àmbit cont-adm.

      • Tibunal Suprem: òrgan col·legiat. Hi ha més d'un magistrat amb competència a tot l'Estat espanyol

      La seva seu es a Madrid. Només hi ha un per tot l'Estat espanyol.

      Aquest té totes les sales (civil, social, penal, adm.) però també té dos sales més:

      • Sala especial.

      • Sala militar.

      COMPETÈNCIES:

      • Coneix de totes les demandes de responsabilitat Civil que es puguin dirigir contra persones que ostenten un determinat càrrec/condició social.

      *Exemple: Presi Govern/ministres/magistats, A.N o T.S.J.

      • IDEM però en l'àmbit Penal. Tots els delictes/faltes comesos per persones amb un càrrec.

      • Coneix d'un recurs; el de cassació. Es dona més en l'àmbit laboral.

      • Coneix dels recursos CA interposats contra els actes que es dicta al Consell de Ministres.

    • Sala especial: formada en primer lloc pel president del T.S.J., en segon lloc els presidents de totes les sales. Tres per magistrat (més àntic i més modern.

    • COMPETÈNCIES:

      • Coneix de demandes de responsabilitat Civil contra els magistrats del Tribunal Suprem.

      • Coneix delictes/faltes que puguin ser comesos per magistrats del Tribunal Suprem.

      • Coneix de les peticions d'error judicial.

      • Govern del Poder Judicial: GOVERN EXTERN - CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL:

      Òrgan de Govern del Poder Judicial, i per tant, és òrgan general de tots els jutjats i Tribunals de l'Estat.

      Format per 21 membres, d'aquest:

      • 1 President

      • 20 Vocals.

      • President: aquella persona que alhora és el President del Tribunal Suprem. L'elecció del president és de forma directa; la resta de membres, 10 són elegits pel Senat i els altres 10 pel Congrés.

      D'Aquests 10 membres (Senat i Congrés) han de tenir el vot favorable de 3/5 parts de cadascuna de les cambres.

      Hi ha dos grups, de cada grup de 10, tant del Senat com del Congrés:

      • 6 han de ser magistrats.

      • 4 persones amb formació jurídica de reconegut prestigi i amb un expedient professional amb un mínim de 15 anys.

      ORGANITZACIÓ: PLE I COMISSIONS:

      Ple: tots els membres del Consell reunits. Com es complicat reunir-los a tots, es suficient amb la presència de 14 membres per ser vàlids els acords.

      • Funcions:

      • Propostes de qui són els magistrats que formaran part del T.C.

      • Nomenaments dels presidents de les sales del Tribunal Suprem

      • Anomenen els vocals de les diferents Comissions.

      • Dirigeixen l'actuació dels diferents Òrgans Judicials espanyols.

      Comissions: diferents grups de treball per distribuir la feina.

      Consell Permanent:

      Format per president i 4 vocals (2 magistrats i 2 amb formació jurídica).

      • Funcions: encarregats de tramitar/resoldre sobre qualsevol gestió del funcionament diari del Consell.

      Consell Disciplinari:

      El president és elegit per ells.

      Format per 5 vocals (3 magistrats i 2 amb formació jurídica).

      • Funcions: encarregat d'examinar/resoldre respecte dels expedients a els que es demana sanció d'un jutge o magistrat.

      Comissió Pressupostària:

      Està format de la mateix forma que el Consell Disciplinari.

      • Funcions: elaborar el pressupost anual del Consell General del Poder Judicial.

      Comissió d'Estudis o Informes:

      El president és elegit per ells.

      Està format per 5 vocals (3 magistrats i 2 amb formació jurídica

      • Funcions: encarregats de fer informes sobre qualsevol matèria que els encarrega el Ple.

      4.MAGISTRATS I PONENT

      Només existeix en els òrgans col·legiats.??????(falta algo k no entenc la lletra

      Es reparteixen la tramitació diària dels judicis, com que es molt dificil coordiant això, ho fa el Magistrat Ponent. Aquesta és la primera resolució de l'Òrgan Judicial dirigida a les parts. S'haurà d'indicar quin és el Magistrat Ponent.

      • Funcions:

        • Tramitació directa i estudi de l'estat del judici/procediment.

        • Decidirà quines probes s'admeten i pràctiques.

        • Persona que redacta la senència.

        • Signen tots els Magistrats de la sal. la.??????(falta algo k no entenc la lletra

      Pel cas contrari, la S.T.C., no la redacta el Magistrat Ponent, sinó que ho fa un dels altres Magistrats (amb vot de la majoria); el Magistrat Ponent pot fer un vot particular on diu que no està d'acord i exposa el motiu, però tot i això, ho fa el que surt votat per la majoria.

      5.SUBSTITUCIÓ DE JUTJES I MAGISTRATS

      Supòsits en el qual per qualsevol circumstància hi ha una vacant en un jutjat. Per tant, s'ha de substituir el jutge per cobrir la plaça vacant.

      Aquesta substitució es pot fer a través de 4 formes:

    • Substituir al jutge per un altre que aprovi les oposicions.

    • Cobrir la plaça mitjançant un jutge o magistrat substitut persones amb formació jurídica que s'apunten a una llista de substituts.

    • Pròrroga de jurisdicció: temporalment, un jutge titular d'un altre jutjat també assumeix temporalment les feines del jutjat que queda vacant.

    • Comissió de serveis: contrària a la pròrroga de jurisdicció. Un jutge que és titular del seu jutjat temporalment deixa aquestes que fer les funcions del vacant.

    • 6.JUTJAT DE GUÀRDIA

      Els jutjats tenen un horari laboral d'obertura al públic que són: 14.00h. Però sempre ha d'haver un jutjat obertde guàrdia (obre tot el dia, fins i tot la nit).

      Sobretot és important en l'àmbit Penal.

      La feina s'encomana als jutjats d'instrucció.

      7.AUDIÈNCIA PÚBLICA

      Per regla general, totes les activitats processals d'un jutjat són PÚBLIQUES. Principi de Publicitat.

      Però s'ha de tenir en compte que una cosa és l'accés a l'expedient judicial, i una altra és la presència en les vistes o compareixences.

        • L'accés a l'expedient judicial:

    • Principi de Publicitat: LIMITAT perquè a l'expedient judicial solament poden accedir les parts, inclòs en alguns casos el jutge també pot decretar el SECRET DE SUMARI (llavors ni tan sols les parts, durant un temps limitat, podran veure l'expedient judicial.

        • La presència a les compareixences:

    • Principi de Publicitat: (PER TOTHOM, PARTS I QUALSEVOL PERSONA).

    • El jutje també pot limitar el principi de publicitat en determinats casos i ha de ser MOTIVADAMENT:

        • Protecció de menors.

        • Protecció de testimonis.

        • Alarma social.

      VISTES Compareixences que fan les parts davant del jutge per realitzar una determinada activitat. De la qual el judici és la més important.

      ??????????????????faltem coses tallades de la fotocl.?'?????????????

      • La suspensió de les vistes:

      Una vegada convocada davant del jutge, aquesta només es pot suspendre en casos molt concrets i justificats:

    • Quan una de les parts o algun dels seus representants estiguin malalts (justificant).

    • Que no s'hagin pogut acabar les vistes previstes amb anterioritat.

    • Que l'advocat/procurador/treballador social tingui coincidència de vista el mateix dia es demanarà la suspensió de la vista que s'hagi demanat més tard. EXECPCIÓ: si es penal (amb presó), aquesta té prioritat respecte d'altres.

    • 8.CONSTITUCIÓ I COMPOSICIÓ DE LES SALES

      És diferent en funció de l'òrgan:

        • Òrgan unipersonal: jutjat jutge + secretari judicial.

        • Òrgan col·legiat: tribunal 3 magistrats presents + secretari judicial.

      • Celebració i Documentació:

      (Celebració): Forma:

      1º - El primer que pren la paraula (jutje o magistrat ponent) a efectes merament formals.

      2n - El secretari judicial: fa un resum de tot el que s'ha fet fins al ??????? en l'expedient judicial.

      3r - Les parts (actora, passiva).

      4t - Es practiquen les proves que han proposat les parts i el jutge ha acceptat.

      5è - Parts per fer unes conclusions (informe).

      6è - Jutge vista per a Sentència

      Tot això s'ha de DOCUMENTAR -acta- (ho fa el secretari judicial.

      Solament serà vàlid el que consti en l'acta del secretari judicial, la resta serà com si no hagués passat.

      9.FORMACIÓ DE LES RESSOLUCIONS JUDICIALS EN ÒRGANS COL·LEGIATS

      En els òrgans unipersonals, al haver un jutge, aquest fa el que la sentència sense haver de consultar.

      Col·legiat 3 Magistrats.

      • Deliberació, votació i fallo

      En els òrgans col·legiats quan s'acaba la vista, el primer que han de fer els Magistrats és deliberar sobre el contingut de la Sentència

      Quan? la Llei diu: de forma immediata (al acabar la vista). Pel cas de que no pugui ser de forma immediata, haurà de fer-se de la forma més ràpida possible.

    • Pren la paraula el Magistrat Ponen i explica com s'ha de tramitar l'expedient i dona la seva opinió.

    • La resta de magistrats voten i el còmput del fallo serà el vot majoritari.

      • Forma de de ¿solucionar? les discòrdies:

      1ª Votació:

        • Si acord Sentència

        • No acord 2ª Votació:

        • Si acord Sentència

        • No acord es torna a repetir la vista

      Deliberen si voten:

        • Si acord Sentència

        • No acord es vota entre les dos postures majoritàries.

      • Redacció, subscripció i publicació de les Resolucions Judicials:

        • REDACCIÓ: Magistrat Ponent (en un òrg. Col·legiat) no sempre la redacta, quan el seu vot coincideixi amb el vot de majoritari (hi han vistes que es fan en 8 magistrats).

      En cas de que no sigui vot majoritari, la sentència la redacta un dels altres magistrats i el Magistrat Ponent fa un vot particular.

        • SUBSCRIPCIÓ: S'ha de signar per part de tots els magistrats que hagin estat presents en la vista. Si no ho fan, la sentència no es vàlida.

      Pel cas que algun d'ells no la pogut signar s'ha de justificar el motiu i en nom seu firmarà el president d'aquella sala.

        • PUBLICACIÓ: donar publicitat a la sentència = notificar a les parts.

      • Aclaració de les Resolucions Judicials:

      Quan es dicta la sentència l'única forma de canviar el seu contingut és el RECURS.

      Hi ha dos coses diferents que poden alterar el contingut:

    • Aclaració de les sentències: quan hi ha un contingut que no queda clar a les parts, el jutge aclara o explica.

    • Cumplimentació: quan el jutge s'ha oblidat en la sentència de pronunciar-se sobre alguna de les qüestions plantejades.

    • TEMA 6: PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA

      1.ENUMERACIÓ DEL PERSONAL JURISDICCIONAL

      Concepte de personal judicial: personal del dret que compleix la funció jurisdiccional (jutjar i fer executar) jutges i magistrats.

      Hi ha dos tipus de personal judicial:

    • Personal judicial que pertany a la carrera judicial: són tots aquells Jutges i Magistrats que han realitzat una oposició o concurs. Existeixen tres categories:

      • Categoria més baixa: jutge

      • Categoria mitjana: magistrat

      • Categoria alta: Tribunal Suprem

    • Personal judicial que no pertany a la carrera judicial: aquells que no han superat l'oposició o concurs. Nomenament directe.

    • CASOS:

      • jutge de pau: ho proposa l'ajuntament.

      • jutge substitut: anomenat persona substitutòria.

      • Capacitat per desenvolupament de la carrera judicial:

    • OPOSICIÓ: requisits: (400 temes)

        • Ser llicenciat en dret.

        • Tenir plenitud de dret civil (no ser declarat incapaç).

        • No tenir deficiències física ni psíquica.

      Fent oposicions es cobreixen 3 de cada 4 vacants i s'accedeix a la

      categoria de jutge.

      2n PAS s'ha d'anar dos anys a l'escola judicial (ja cobren)

    • CONCURS-OPOSICIÓ: (200 temes): és una oposició amb temari reduït. Els requisits són els mateixos que abans, però amb 1 REQUISIT +:

        • Que portis com a mínim 6 anys d'exercici professional.

      Si aproven l'oposició el 2n PAS és l'escola judicial durant 2 anys.

      Mitjançant aquest sistema es cobreixen 1 de cada 4 vacants.

    • CONCURS DE MÈRITS: requisits Els mateixos, però et demanen que portis 10 anys en exercici professional. No hi ha que anar a l'escola judicial i a més l'únic que es demana és el currículum personal.

    • Es cobreixen 1 de cada 5 places però amb la categoria de Magistrat.

      • Casos del personal judicial que no pertany a la carrera judicial: es demana un acord del Ple de l'Ajuntament.

      2.INCAPACITATS

      Circumstàncies per no ser jutges:

      • Que no tingui plenitud dels seus drets civils (declarada incapaç per un jutge).

      • Que pateixi alguna deficiència psíquica o física que l'impossibiliti fer la feina.

      • Que hagi estat condemnat per un delicte dolós (amb intencionalitat).

      • Quan estigui en tramitació d'un procediment contra la seva persona en la que ell sigui l'inculpat (presumpte autor d'un delicte). Fins que no recaigui una sentència absolutòria o es dicti un auto de sobreiment.

      3.INCOMPATIBILITATS

    • De caràcter professional: els jutges no poden fer d'advocats, procuradors o graduats socials.

    • Els jutges no poden ser ni directius, ni gerents ni formar part de cap Consell d'administració d'empresa o societat (per protegir l'imparcialitat).

    • De caràcter personal o familiar: una persona no podrà fer de jutge en aquelles localitats on hi hagi un familiar sent fins al 2n grau de parentiu que faci d'advocat, procurador o graduat social.

    • Aquesta regla no s'aplicarà en aquells municipis on hi hagui més de 10 jutjats de 1ª instància o 3 sales de l'Audiència Provincial.

      Una persona no pot realitzar de jutge en aquelles localitats on tingui un familiar fins al 2n grau de parentiu que tingui importants interessos econòmics.

      Això no s'aplicarà en els municipis de més de 100.000 habitants.

      4.PROHIBICIONS

    • Els jutges tenen terminalment prohibit donar coneixement de fets que hagin conegut en l'exercici de la seva professió deure de secret professional.

    • Els jutjes tenen prohibit donar assessorament jurídic a persones o empreses.

    • Els jutges no poden formar part de cap sindicat. Tenen les seves propis associacions.

    • No poden ser militants de cap partit polític ni ostentar a cap càrrec públic.

    • No poden enviar cap mena de felicitació a càrrecs públics pels seus actes.

    • 5.SELECCIÓ

      • Promoció: es poden fer dos promocions, de jutge a magistrat i de magistrat a magistrat del T.Suprem.

      REQUISITS DE JUTJE A MAGISTRAT: (2 sistemes)

    • Sistema d'antiguitat: s'examina els anys que porta com a jutge. Perquè un jutge pugui demanar l'accés per aquesta via ha de portar com a mínim 3 anys d'exercici.

      • Es respecta l'escala de l'ordre i es cobreixen 2 de cada 4 places.

    • Sistema de fer proves: hi ha de dos tipus:

    • Tenen en comú que no han d'esperar 3 anys sinó que en un ja en tenen prou.

    • Proves de selecció es poden presentar els jutges civils i els jutges penals.

    • Proves d'especialització es poden presentar els jutges laborals, contensiós-administratiu e inclús els fiscals.

      • Es cobreixen 1 de cada 4 vacants.

      REQUISITS DE MAGISTRAT A MAGISTRAT DEL T.S.

      Tenen dos vies:

    • Per antiguitat: miraran els anys que porta de magistrat i es demana que com a mínim porti 15 anys a la carrera judicial, i d'aquest 15, 10 han de ser en la categoria de magistrat.

      • Es cobreixen 2 places de cada 5 vacants.

    • Les proves: com a mínim 15 anys de carrera judicial, però només d'aquests 15 en calen 5 com a magistrat.

      • Es cobreixen 2 de cada 5 vacants.

      6.DEURES DELS JUTJES

      • Deure del secret professional: prohibit de manifestar res del que han tingut coneixement com a conseqüència de la professió.

      • Han de tenir la seva residència en el lloc on son titulars d'un jutjat.

      • Tenen el deure de complir la funció jurisdiccional. (jutjar i fer executar el jutjat).

      7.DRETS DELS JUTJES

      Es divideixen en:

    • Personals: els que tenim tothom (vacances, antiguitat, promoció, etc).

    • Drets jurisdiccionals: les 3 i:

      • L'independència judicial: ells jutgen i fan executar el jutjat de forma lliure, en funció del seu criteri. El jutge no pot mai rebre instruccions ni ordres de cap superior jeràrquic.

      • L'immunitat judicial: no poden ser mai detinguts, a no ser que:

      • En cas de flagant delicte (infraganti.

      • Quan hi hagi una autorització judicial que decreti la seva detenció.

        • L'inamobilitat judicial:

        • Un jutge mai pot se cessat de les seves funcions, a no ser que hi hagi una causa legal.

        • Un jutge mai pot ser traslladat a no ser que ell ho demani.

        • 8.PERSONAL AUXILIAR DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

        • EL SECRETARI JUDICIAL:

        • És una figura obligatòria en tots els jutjats, tribunals i audiències.

          • Funcions:

        • F. Documentadora: té que recollir qualsevol activitat processal que es fa en el seu jutjat mitjançant un acte.

        • Tot el que no tingui en l'acta es considera que no ha passat, manifestat, fet, etc.

          Ara la grabació també es vàlida sempre i quan es tingui el certificat del secretari.

          Per tant, es el que dona fe de tot el que es practica en el seu jutjat.

        • F. De custodia: té l'obligació de conservar tots els expedients judicials del jutjat, ell és el responsable.

        • F. De notificació: és qui ordena i dona el vist i plau perquè es pugui notificar la resolució judicial a les parts.

        • F. Impulsadora: és el que segueix la tramitació correcta de l'expedient judicial.

          • Escrits:

        • Diligències d'ordenació: escrits que dicta el secretari que permeten que l'expedient judicial passe d'una fase a una altra.

        • Propostes de resolució: qüestions que plantegen les parts que no requereixen de l'anàlisis del jutge i resol directament el secretari.

        • El secretari té a les seves ordres la resta de persones que treballen a l'oficina judicial. (jutjat).

        • COS DE GESTIÓ PROCESSAL I ADMINISTRATIVA

        • Són la resta de persones que treballen a l'oficina judicial.

          • COS DE GESTIÓ PROCESSAL:

            • Són els que s'encarreguen de la tramitació diària. Que està sota la supervisió del secretari judicial.

            • Poden donar fe de les actuacions que es facin al jutjat, sempre i quan ho autoritzi el secretari.

            • És el cos que substitueix al secretari quan no hi és.

          • COS DE TRAMITACIÓ:

            • Col·laboren però no són els responsables en la tramitació dels expedients.

            • Fan funcions de registre (sellar).

            • Fan funcions de comunicació amb els procuradors de les parts.

            • Són els que substitueixen al cos de gestió en cas de què no estigui.

          • COS D'AUXILI JUDICIAL:

            • Són els que fan guardar la sala: han de fer mantenir l'ordre i silenci a la sala, i els que criden ales persones a la sala.

            • S'encarreguen de fer els llançaments (fotre fora de casa).

            • S'encarreguen de fer els embargaments.

            • Substitueixen al Cos de Tramitació.

        • LA POLICIA JUDICIAL

        • Els cossos de seguretat que estan al servei del jutjat.

          La seva actuació es dona en l'àmbit penal i estan a les ordres del Ministeri Fiscal.

            • Funcions:

            • Investigar respecte del delicte i del seu autor.

            • En cas de delicte han de detenir el presumpte autor.

            • Han de fer complir les ordres del jutge penal.

            • TEMA 9: EL FACTOR TEMPS EN EL JUDICI

              Un judici té una durada temporal, per tant, és molt important el factor temps.

              • El període ordinari decidirà dels Tribunals parlem de en quin temps funcionen els Tribunals (períodes que estan oberts).

              Els Tribunals d'Espanya no funcionen en anys naturals, sinó que el seu període ordinari comença l'1 de setembre fins el 31 de juliol.

                • El mes d'agost, en l'àmbit judicial és un mes que no es troba en funcionament els Tribunals de Justícia (amb excepcions.

              1.DIES I HORES HÀBILS

              Els dies hàbils es troben regulats a la Llei Orgànica del Poder Judicial, i aquesta defineixi els dies hàbils de forma simple i negativa. Diu que són dies hàbils els que no són considerats inhàbils. Per tant, el dies inhàbils són els dies en els quals no es pot fer cap activitat processal perquè n està en funcionament.

                • Dies hàbils: no considerats inhàbils.

                • Dies inhàbils:

              • Els festius. Qualsevol dia de celebració d'una festivitat, tant nacional, com d'una CA, local, etc.

              • Els diumenges i dissabtes.

              • Tots els dies del mes d'agost

              • EXCEPCIONS:

                1) Aquesta regla (caràcter inhàbil) no s'aplica en la jurisdicció Penal, per tant, l'agost és hàbil.

                2) La realització de qualsevol activitat de caràcter urgent. (exem.: mesura cautelar).

                Per tot lo demés, l'agost és inhàbil.

                  • Hores hàbils: l'horari hàbil d'un jutjat és de les 8:00 a les 20:00, però una cosa és l'horari de treball i l'altra és l'horari d'obertura al públic per fer visites, escrits, etc. de les 9:00 fins les 14:00.

                Hi ha determinats jutjats que compleixen horaris especials Jutjat de Guàrdia (Jutjat d'instrucció) = sempre es pot presentar qualsevol escrit.

                Per tant, si hi ha més d'una al municipi, s'establiran torns entre ells.

                2.PLAÇOS

                Distingim dos coses: plaç i termini.

                Plaç: període total de temps que té una de les parts per poder realitzar una determinada activitat processal. Sempre be marcat per alguna de les Lleis de Procediment.

                En canvi,

                El termini: és l'últim dia que tenim per realitzar aquella activitat processal dins del plaç.

                important; COM ES COMPUTEN ELS PLAÇOS:

                Pot haver plaços per dies o plaç per mesos:

                  • Plaç per dies: sempre es comença a contar el dia següent de la notificació (mai es conten els dies inhàbils).

                Exemple: 2 de maig i tingui 20 dies termini el 30 de maig. Si fos festa, saltarà al dia següent 31.

                  • Plaç per mesos: comença a contar el MATEIX DIA (de data a data), per tant, si el 18 de juny tinc un mes el 18 de juliol s'acaba el plaç. Si coincideix que el dia 18 és un dia inhàbil es passa al dia següent dia hàbil després del termini.

                2.1 EL CARÀCTER IMPRORROGABLE DELS PLAÇOS

                Els plaços no es poden prorrogar, no es poden augmentar. Si són 20 dies, són 20 dies, ho marca la llei.

                Com a conseqüència del caràcter improrrogable, les parts tenen l'obligació de fer les activitats processals dins d'aquest plaç. Si no ho fessin la conseqüència es la PRECLUSIÓ.

                LA PRECLUSIÓ : Es produeix quan a les parts se'ls hi dona la possibilitat de fer una determinada activitat processal, però ells no la realitzen dins d'aquell plaç. (Tens 20 dies per fer el recurs, si es passa el dia, ja no podrà tornar a fer aquell recurs mai més). Perds la possibilitat de realitzar aquella determinada activitat processal en el futur.

                La preclució no és cap vulneració a l'igualtat d'armes perquè sí que es dona la possibilitat però no ho fa en el plaç.

                Hem de distingir la diferència entre plaços propis i plaços impropis:

                  • Plaços propis: són els plaços que es donen a les parts.

                  • Plaços impropis: són els plaços que es donen als jutges.

                Els plaços propis de les parts són improrrogables, per tant, la seva conseqüència és la preclusió. En canvi, els plaços impropis es prorroguen perquè la pròpia jurisprudència del TS i TC així ho admet degut al volum de feina i als recursos materials i personals dels jutjats; els jutges poden prorrogar els seus plaços.

                3.LA COSA JUTJADA

                Per entendre que és la cosa jutjada, hem de distingir entre una sentència definitiva i una sentència ferma.

                  • Sentència definitiva: és la que dicta el jutge per posar fi al procediment, però aquesta sentència es pot impugnar a través d'un recurs. Per tant, en la sentència definitiva no hi ha cosa jutjada perquè es pot tornar a plantejar sobre el mateix tema/conflicte.

                És la sentència que recau una vegada s'hagi examinat el recurs.

                Sí que té efectes de cosa jutjada ja que o bé dona pas a la preclució, o bé a una sentència recurs.

                  • Sentència ferma: la sentència respecte la qual a transcorregut el plaç per recórrer i no s'ha recorregut, per tant crea PRECLUSIÓ, ja que no la podem tornar a impugnar.

                3.1 EFECTES DE LA COSA JUTJADA

              • Efecte de caràcter formal: que és inimpugnable, es a dir, a passat el plaç per fer el recurs, o bé, perquè hi ha preclusió o quan ja s'ha fet recurs amb la seva corresponent resolució/sentència.

              • Efectes de caràcter material: es divideix en dos conseqüències:

              • Non bis in idem el que s'ha estudiat en un procediment no es pot tornar a estudiar una altra vegada.

              • Prejudicialitat es quan el contingut d'una sentència ferma influeix en un judici posterior. (accident)

              • TEMA 10: ELS ACTES PROCESSALS

                1.FETS I ACTES PROCESSALS

                Qualsevol activitat que es faci dins del procés es considera activitat processal.

                Els actes processals no es poden fer de forma lliure perquè estan regulats a les diferents Lleis de Procediment. Per tant, les Lleis de Procediment ens regularan els requisits i els moments processals en els quals s'ha de regular cada acte.

              • REQUISITS DELS ACTES PROCESSALS

                • Subjectius:

                Quines són les persones que poden, dins d'un procés, realitzar determinats actes:

              • Les parts: els actes processals de les parts poden ser de diferents tipus:

                  • Actes d'al·legacions: acte de manifestar les pretensions de cada una de les parts.

                  • Actes de prova: actes que les parts realitzen a efectes de demostrar la veracitat del que estan al·legant.

                  • Actes de conclusió: demostrar al jutge el resultat de les proves en correlació amb les seves al·legacions.

                  • Actes d'impugnació: es realitzen mitjançant la formulació d'un recurs a efectes d'impugnar una determinada resolució.

              • El jutge: dictar resolucions judicials, que poden ser de tres tipus diferents en funció de l'importància del que tingui que resoldre.

              • Resolució Judicial PROVIDÈNCIA: és la més senzilla perquè en el seu contingut no es pronuncia mai respecte del fons del procediment. Per tant, serveix per donar curs a la tramitació del judici.

                important: (la gran diferència): les providències NO CAL QUE ESTIGUIN MOTIVADES. (no cal argumentació ni justificació).

                  • Estructura de la Providència:

                • Identificació del jutge.

                • Data i lloc

                • L'activitat processal a la que dona tràmit el jutge.

                • La signatura del mateix.

                Resolució Judicial AUTO/INTERLOCUTORI: aquesta té més importància que l'anterior, i la Llei Orgànica del Poder Judicial és la que ens determinarà en quins casos hem de dictar l'auto. (Exemples: els recursos que es puguin formular contra les providències, quan el jutge decreta la nul·litat d'actuacions en el judici, quan el jutge decideix si admet o no les proves, qual el jutge es pronuncia sobres si admet o no una demanda -competència-).

                Però acaba en una clàusula oberta perquè també es dictarà un auto quan ho diguin les lleis de procediment. (Es a dir, cada jurisdicció amb la seva corresponent Llei de Procediment pot augmentar els supòsits en els quals es determini dictar un auto).

                • Estructura de l'auto:

                • Identificar el jutjat que dicta l'auto.

                • Data i lloc.

                • Els antecedents de fet: es posa un resum del punt respecte del qual ha de pronunciar-se el jutge.

                • Els fonaments jurídics: les normes jurídiques que utilitza el jutge per pronunciar-se respecte d'aquell punt. Perquè els autos SEMPRE han d'estar argumentats/motivats.

                • Part dispositiva o fallo: on el jutge es posiciona respecte del punt concret.

                • Signatura de la persona que dicta la resolució.

                Resolució Judicial LA SENTÈNCIA : és la resolució judicial més important del jutge perquè és la que posa fi en un procediment judicial.

                a). Sentència ferma

                1. b). Sentència definitiva

                Hem de diferenciar entre:

                2. a). Sentències processals

                b). Sentències de fons

                2.a) Sentències processals: són aquelles sentències que no es pronuncien respecte de l'objecte del procediment perquè el jutge se'n a dona que hi ha un defecte processal (la competència, o que necessiti procurador i no estigui, etc).

                2.b) Sentències de fons o materials: el jutge ja pren una resolució respecte de l'objecte del judici. Poden ser de dos tipus:

                • Absolutòries: és la resolució judicial en la que el jutge desestima la demanda o querella o denúncia (el que demana la part actora). Per tant, li dona la raó a la part passiva.

                • Condemnatòria: quan el jutge sí que estima el que diu la part actora. Per tant, condemna a la part passiva del procediment.

                • Estructura de la sentència:

                Encapçalament

                • Identificar el jutge o jutjat.

                • Identificar les parts.

                • Dir quina classe de judici és (ordinari, de faltes, de delictes, etc).

                • El número del judici (número que li correspon com a expedient judicial).

                • Data i lloc on es dicta.

                Antecedents de fet

                • Paràgrafs numerats i separats amb un resum del judici. Principalment hi consten:

                  • Les peticions de les parts.

                  • Les proves que han demanat cada part.

                  • Els fets provats.

                Fonaments jurídics

                • Paràgrafs numerats i separats amb un resum del judici:

                  • Normes jurídiques que utilitza el jutge a efecte de dictar la sentència.

                Fallo

                • On el jutge pren la solució respecte del procés.

                Signatura

                • Òrgan unipersonal: redacta i signa el jutge d'aquell jutjat.

                • Òrgan col·legiat:

                  • Signatura: tots els magistrats presents en la vista d'aquell judici.

                  • Redactat: per regla general la redacta el magistrat ponen, sempre i quan el seu vot sigui comú al de la majoria. En canvi, si el seu vot no és comú a la majoria, la redacta un altre magistrat.

              • El secretari judicial: la funció principal del secretari judicial és la funció de documentació.

              • Els actes processals del secretari es concreta en fer públic de tot el que es fa en un judici.

                El jutge només pot tenir en consideració allò que estigui recollit pel secretari judicial.

                Aquesta documentació es porta a terme recollint tot el practicat en un judici mitjançant un acte.

              • Acte de tercers: actes que fan, dins d'un procediment, persones que no hi son part, i que tenen en comú donar informació al jutge a efectes de què pugui dictar la sentència. (Testimonis, perits o qualsevol laboratori/institut que analitzi alguna substància, etc) informació per al jutge.

              • REQUISITS DE L'ACTIVITAT

                  • Producció externa: com es realitzen els actes processals? Es poden realitzar de dos formes: oral o escrita, totes dues són vàlides.

              • De forma oral: en dos tipus de procediments. Procediment Laboral i Procediment Penal.

              • S'utilitza per ser més àgil i ràpida ja que regeix el Principi de concentració s'intenta que en una mateixa vista/compareixença es pugui fer la major part dels actes processals. Això implica que estiguin les parts presents, per tant, també regeix el Principi d'immediació judicial per a què aquells actes siguin vàlids ha d'haver la presència del jutge.

              • De forma escrita: en dos tipus de procediments. Procediment Contenciós- Administratiu i Procediment Civil.

              • Tendeixen a què el procediment sigui més lent perquè no hi ha principi de concentració. Hi ha una successió d'actes processals en el temps; mai de forma immediata.

                No regeix ni el principi de concentració ni el principi d'immediació judical.

                De totes formes, seran les Lleis de Procediment de cada jurisdicció les que ens determinaran quins actes han de ser orals o escrits.

              • LLOC

              • Per regal general, tots els actes processals d'un judici s'han de realitzar a la seu del jutjat que coneix d'aquell procediment.

                EXCEPCIONS: hi ha determinats casos en els quals els actes processals es poden fer fora de la seu:

              • Actes processals que fa el jutge fora de la seva seu però dins de l'àmbit territorial on té competència. (testimoni malalt, el jutge pot anar a l'hospital).

              • Actes processals que fa el jutge fora de la seva seu i fora de l'àmbit territorial on té competència. Requereix que ha de demanar ajuda a un altre jutge (cooperació judicial). Testimoni de Saragossa.

              • 1.4 IDIOMA

                Per regla general totes les actuacions processals s'han de fer en llengua castellana. Menys en les CCAA on hi hagi una llengua cooficial. En aquestes es podrà utilitzar qualsevol de les llengües cooficials sense necessitat de portar traduccions.

                EXCEPCIÓ: quan s'hagin de realitzar actuacions fora d'aquell CCAA.

                Pel cas de què alguna persona no conegui l'idioma se'l té que nomenar un intèrpret, sinó estaria concorrent la indefensió.

                En quan als documents en llengua estrangera, perquè siguin vàlids en un procediment s'ha de portar una traducció.

                Important: s'ha de diferenciar si la traducció està feta per un òrgan judicial o per una traducció privada:

                  • Si és traduïda per un òrgan oficial, aquell document no es pot impugnar i s'entén que és correcte.

                  • Si és traduïda per un òrgan privat, en el cas de què alguna de les parts no estigui d'acord, es pot impugnar i s'ha de fer per un òrgan oficial, sinó es així no serveix.

                2.ACTES DE COMUNICACIÓ

                2.1.CONCEPTE:

                Són de qualsevol acte que té com a finalitat que l'òrgan judicial notifique o demane alguna cosa a institucions o persones, que poden ser part del procediment o alienes al procés.

                2.2.CASSES:

              • La comunicació entre Tribunals: es produeix quan l'òrgan judicial que està coneixent un procés concret i es posa en contacte amb un jutge diferent, a efectes de demanar la seva col·laboració per a la realització d'un acte processal.

              • 1ª MODLITAT de col·lab. entre jutges Aquest escrit se'l coneix amb el nom específic d'EXHORTO. Perquè sigui vàlid hi ha d'haver, en el mateix, una sèrie de requisits:

                  • La identificació dels jutges (dels dos).

                  • Identificació del judici concret en el qual demanem ajuda.

                  • Identificació de les parts d'aquell judici.

                  • Concretar l'activitat processal per la que estem demanant la seva col·laboració.

                  • Si per aquella activitat processal és subjecte a plaç, s'haurà d'especificar el plaç.

                  • Acompanyar amb els documents necessaris

                2ª MODALITAT L'AUXILI JUDICIAL INTERN: un jutge demana la col·laboració d'un altre amb la peculiaritat que el jutge està fora del territori espanyol.

                Es fa el mateix que a l'exhorto, es a dir, amb el mateix contingut.

                L'únic què el diferencia és el tema de l'idioma, per tant, hauran d'estar traduïts (contingut i documents).

                El jutge internacional està obligat a realitzar aquella activitat. No obstant té tres EXECPIONS d'obligatorietat:

                  • Que els documents no estiguin traduïts.

                  • Que el que li demana el jutge espanyol sigui contrari a les seves lleis o al seu ordre públic.

                  • Que el jutge internacional consideri que ell no té competència sinó un altre jutjat.

              • La comunicació a funcionaris: és quan l'òrgan judicial demana la col·laboració de qualsevol institució o funcionaris.

              • Hi ha de tres formes:

              • El manament l'utilitzarà el jutge quan es dirigeixi a funcionaris que tenen fe pública (els notaris, registradors i corredors de comerç).

              • Serveixen per demanar còpies o certificacions.

              • Els oficis és quan el jutge es dirigeix a la resta de funcionaris o institucions (sense fe pública), per realitzar qualsevol acte.

              • Les exposicions només s'utilitzen quan l'òrgan judicial es dirigeix als Ministeris o a les Corts Generals.

                • PUNT EN COMÚ (a, b i ©): el seu contingut és igual que l'exhorto. (però s'identifica el jutge amb el funcionari).

              • La comunicació a particulars: aquesta es fa quan el jutge es comunica amb una de les parts del procediment o aliena al procés per a què realitze alguna determinada activitat.

              • Hi ha de tres classes:

              • Notificació es quan un òrgan judicial dona coneixement a una persona d'una resolució judicial. Si en el procediment hi ha un procurador, la notificació és fa al procurador. Si no hi ha procurador, la notificació es fa personal sense intermediaris.

              • Citació és quan un òrgan judicial es posa en contacte amb una persona ASSENYALANT un dia, una hora i un lloc CONCRET per realitzar una activitat judicial.

              • Emplaçament és quan l'òrgan judicial es posa en contacte amb una persona per donar-li un plaç per a què realitze una determinada activitat processal.

              • TEMA 4: LA JURISDICCIÓ

                1.LA POTESTAT JURISDICCIONAL

                Està regulada a la C.E., i segons aquesta, la potestat jurisdiccional li correspon als Jutges i Magistrats, ja que la C.E diu que els jutges i magistrats tenen que:

                  • JUTJAR: al·legacions fase de proves de les parts sentència

                  • FER EXECUTAR EL JUTJAT: donar compliment del que el jutge ha dit en la sentència.

                2.LA UNITAT DE LA JURISDICCIÓ

                • Poder Executiu Govern: funció de governar.

                • Poder Legislatiu Corts Generals: funció fer lleis.

                • Poder Judicial Jutges i Magistrats: funció jurisdiccional.

                El P.J. és únic per tot l'estat.

                La funció jurisdiccional només correspon als Jutges i Tribunals del P.J. Aquesta és la JURISDICCIÓ ORDINÀRIA.

                EXCEPCIÓ JURISDICCIÓ ESPECIAL:

                La jurisdicció especial regula jutjats i Tribunals diferents del P.J.:

                • Jurisdicció Militar: formada per jutjats militars amb el seu propi Codi Penal militar. Aquests Tribunals només poden conèixer en dos casos concrets:

              • Militars

              • En Estat de Setge

                • Jurisdicció Eclesiàstica: també té el seu propi Codi canònic. S'utilitza per demanar nul·litats matrimonials.

                • Jurisdicció Constitucional: el T.C. En dos casos:

              • Per controlar el compliment dels drets fonamentals dels ciutadans.

              • Per controlar que les lleis no són contràries a la C.E.

                • Jurisdicció Fiscalitzada: el Tribunal de Comptes el que fa és controlar les activitats econòmiques de les diferents administracions públiques.

                • Jurisdicció Consuetudinària: aquesta és la més especial perquè les persones que administren justícia no són jutges, sinó que són òrgans reconeguts per la C.E. i tenen un reconeixement popular:

                • El Consejo de Hombres Buenos de Murcia.

                • El Tribunal d'Aigües de la Vega de València

                3.LA EXCLUSIVITAT