DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE:

DOCUMENT 1: Memòria i Plec de condicions

Definició i objectius del projecte

Càlculs hidrològics i hidràulics

Descripció general de l'obra a realitzar

Definició de les unitats d'obra

Resum dels amidaments

Resum del pressupost

DOCUMENT 2: Pressupost

Quadre de preus Nº 1

Quadre de preus Nº 2

Pressupost

Resum del pressupost

DOCUMENT 3: Plànols

Plànol 1: Esquema drenant global

Plànol 2: Planta de la canonada principal

Plànol 3: Perfil Longitudinal

Plànol 4: Detalls constructius

Definició i objectius del projecte

Mitjançant el present projecte constructiu “Sistema de sanejament Vistalegre” es pretén definir la realització material de les obres necessàries per tal de dotar el sector residencial de Vistalegre (Mataró) del sistema principal de sanejament.

Aquest sistema de sanejament, de tipus unitari, recollirà les aigües de pluja de la zona i les aigües sanitàries d'origen humà i les transportarà fins a un sistema sobreixidor de cabals de pluja. Les aigües de pluja, de poca càrrega contaminant, seràn abocades a la riera de San Simó. Les aigües residuals, amb major càrrega contaminant, es conduiran fins al sistema principal de sanejament de Mataró que les transportarà a la estació de depuració d'aigües residuals (EDAR).

El sistema està compost per:

• Escomeses de recollida de les cases de la zona per a les aigües sanitàries

• Embornals per a la recollida d'aigües superficials de pluja

• Conducció principal soterrada per al transport de les aigües per gravetat (tubs, pous de registre i ressalt, etc.)

• Sistema de aliviació dels cabals

Càlculs hidrològics i hidràulics.

Definició de l'esquema drenant global

El relleu acusat que presenta la zona condiciona l'elecció de l'esquema drenat global de l'urbanització.

En primer lloc es fixa l'eix de pas de la conducció principal de sanejament a construir. Aquesta canonada es divideix en trams. Cada tram està comprès entre dos pous de registre practicables. Aquests pous de registre permeten realitzar canvis de direcció en la planta de la conducció així com assimilar les fortes pendents del terreny evitant excavacions excessives.

Fixat l'eix principal, la conca global es divideix en 8 subconques (C1,C2,C3,...,C8), segons l'esquema que es pot veure en el Plànol 1 d'esquema drenant global. Per a l'elecció de les conques s'han observat criteris de pendents, l'evacuació de les parceles particulars mitjançant escomeses, les aportacions dels embornals en cada carrer i les zones ajardinades compreses. Per ajudar a l'elecció de les conques s'ha dibuixat un sistema secundari de recollida d'aigües que no és objecte de càlcul ni construcció en aquest projecte, però que resulta necessari per fixar el funcionament hidrològic i hidràulic del sistema.

Especial interès té la zona ocupada per les conques 5 i 7. En l'estudi d'aquestes es contemplen dos opcions: unificar-les en una sola o separar-les en dos. L'alternativa d'unificar-les comporta que aparegui una conca de grans dimensions, cosa que significa que el construir una sola conducció principal no té sentit i s'haurien de fer-ne dues. L'alternativa de separar-les comporta, en un punt específic, el tenir que superar unes escales amb forta pendent en el sistema secundari de recollida d'aigües. Finalment es decideix l'opció de separa-les ja que sembla la més racional i equilibrada pel que fa al comportament hidráulic si es pretèn utilitzar la canonada projectada com a eix principal de recollida.

Càlculs hidrològics

Per tal de dimensionar les canonades principals del sanejament, en tractar-se d'un sistema unitari, es calcularan els cabals provinents de pluja, despreciant en el càlcul els cabals provinents de consum humà.

Per a la realització dels càlculs s'utilitza la base teòrica del mètode racional, desenvolupat per Temez i utilitzat en la Norma de Drenaje de Carreteras.

Aquest mètode està basat en càlculs probabilistics. El cabal es calcula com: Q = C·I·A, on C es el coeficient d'escorrentiu promig de la conca, I la intensitat de pluja i A l'àrea de la conca.

Per fer els càlculs en la conca d'estudi es realitza una taula en un full de càlcul amb Excel.

Es prenen com a dades les longituts de cada subconca o tram, les seves arees totals i impermeables i els coeficients d'escorrentiu per a cada tipus, per tal d'obtenir el coeficient de cada conca, tal com es veu a la Taula 1.

Dades
Kclimat=	12
Pdiaria=	120
Poterra	42
Poimperm	3
Cterra	0,2501
Cimperm	0,9446

Amb les àrees i els coeficients d'escorrentiu corresponents es calcula C·A.

Per calcular l'intensitat I es busquen els temps de concentració per a cada conca i/o tram.

Un cop fet això ja es pot calcular Q. Els resultats es poden veure resumits en forma de taula (Taula 2).

Càlculs hidràulics en la conducció

Els càlculs hidraulics es realitzen a partir de l'utilització de taules i gràfics de catàlegs de l'empresa Uralita S.A. per a les canonades de materials plàsticsque aquí s'empraran, basades en càlculs de Prandtl-Colebrok amb K=0.1 (fangs adherits a la canonada de sanejament)

Amb aquest catàlegs es dimensionen les conduccions per als pendents de tuberia triats, coneixent els cabals de disseny que hi ha en cada tram.

La principal variable en aquest càlculs són els pendents de la tuberia i per tant el perfil

longitudinal d'aquesta. Per definir-lo tenim com a restriccions que la canonada ha d'estar soterrada sempre més de 1.4 m per raons de resistència i no més de 4 m per evitar grans excavacions.

Els pendents triats es fixen a partir del perfil longitudinal de la canonada, per tal que el nombre de pous de ressalt i el volum de l'excavació es minimitzin. Finalment es decideix col·locar 6 pous de ressalt tal com es veu als plànols Plànol 2 de planta i Plànol 3 de perfil longitudinal.

Es verifica que la velocitat per al cabal de disseny no superi els 6 m/s per evitar desgast excessiu de les canonades.

Els únics pous de ressalt que estrictament no són necessaris i que podrien llevar-se si es fés més pronunciat el pendent de la traça, es decideix deixar-los per evitar distàncies entre pous de registre excessives i facilitar el manteniment i neteja.

El càlculs realitzat es troben resumits a la Taula 3:

Tram	Qd	Iterr	Io	Diametre	vfinal
PR0-1	285	8,0%	3,0%	40	3,7024
PR1-2	419	6,7%	3,5%	40	4,872
PR2-3	549	10,0%	3,0%	50	4,4415
PR3-4	821	6,5%	3,0%	50	4,7799
PR4-5	950	5,7%	3,0%	60	4,9434
PR5-6	1230	6,2%	3,5%	60	5,432
PR6-7	2403	16,3%	3,0%	80	5,8576
PR7-Av	2469	10,0%	3,0%	80	5,8576

Càlculs hidràulics del sobreixidor

Per tal d'evitar la saturació de l'EDAR en èpoques de pluja i cabals forts, es col·loca en el sistema de sanejament un element d'aliviació de cabals.

Entenent que en el cas de pluges fortes les càrregues contaminants són baixes es determina el cabal diluit (Qdiluit=4·Qpunta=12·Qmig). Amb cabals menors que el cabal diluït el sistema d'aliviació deixarà passar totes les aigües cap a l'EDAR. Amb cabals superiors al cabal diluit el sistema d'aliviació entrarà en funcionament i abocarà les aigües sobreres a la riera.

Per tal de calcular les dimensions del sobreixidor es busca primer el cabal d'aigües domèstiques que tindrem, que es majorarà per obtindre el cabal punta.

El cabal diluit es considerarà aquell 4 vegades major que el cabal punta.

Per dimensionar el llavi sobreixidor s'obté l'alçada del llavi coneixent la relació entre cabals diluts i el cabal de disseny de la canonada de DN80 que accedeix al recinte.

Coneixent també el pendent (3%) i la velocitat de l'aigua així com la cota màxima de l'aigua a la canonada entrant i la sortint (DN20), s'utilitza la fòrmula de Coleman-Smith per calcular la longitut del llavi.

amb:

L longitut del llavi en metres

Ew=1.2·v2/2g+h-c

v velocitatde l'aigua en m/s

g accel de la gravetat

h cota màxima de l'aigua

c alçada del llavi sobreixidor

Els càlculs es resumeixen en forma de taula (Taula 4 i Taula 5):

Càlcul Cabals en sobreixidor
Sup residencial	1,5
nºviv/hect	100
nºpers/viv	3
nºviv res vistalegre	394
nºpers	1632
Qhab/dia	125
Qres	0,651
Fact punta	3
Qrespunta	1,953
Qresdiluit (l/s)	7,812
Qd	2469
Qaliviat (l/s)	2461

Sobreixidor
d	0,8
%p	3%
c	0,05
ho	0,55
vo	5,3
Long llavi (m)	2,8111

Càlculs dels embornals

El sistema d'evaquació d'aigües superficials es realitzarà mitjançant la disposició d'un cert nombre d'embornals horitzontals al llarg dels carres. Aquests embornals tenen com a missió eliminar les aigües de pluja i conduir-les cap a la canonada.

Donat que les aigües que han de transportar són de pluges, es dimensiona el nombre d'aquests per trams de carrer. En cadascún d'aquests trams (es pren aquí entre pous de registre) es calcula el cabal de precipitació de forma similar a com ho férem anteriorment amb el mètode de Temez.

Conegut el cabal de disseny en cada tram i conegut el cabal que cada embornal pot servir segons el pendent en que es trba situat, es tria llavors el nombre d'embornals que s'han de col·locar en cada tram (Taula 6).

Tram	Long	A(Ha)	Ci	CiAi	tc	I	Qd(l/s)	Iterr	Q/emb	Nº Embornals
PR0-1	23	0,050	0,945	0,047	0,117	539	25	8,0%	4,0	7,0
PR1-2	121,6	0,114	0,945	0,108	0,117	539	58	6,7%	5,8	10,0
PR2-3	48,4	0,046	0,945	0,043	0,117	539	23	10,0%	3,5	7,0
PR3-4	76,9	0,077	0,945	0,073	0,117	539	39	6,5%	5,8	7,0
PR4-5	54,2	0,054	0,945	0,051	0,117	539	28	5,7%	6,2	5,0
PR5-6	64,4	0,064	0,945	0,061	0,117	539	33	6,2%	5,9	6,0
PR6-7	41,8	0,042	0,945	0,039	0,117	539	21	16,3%	3,2	-
PR7-Av	11,5	0,012	0,945	0,011	0,117	539	6	10,0%	3,6	8,0
										50,0

En el tram final, entre els pous de registre 6 i 7 i el Sobreixidor, degut a la forta pendent del terreny, es decideix col·locar embornals amb bústia lateral al final del carrer, per tal de millorara la seva resposta

Finalment es decideix la seva disposició en planta tal com es veu en el Plànol 2.

Descripció general de l'obra a realitzar.

Amb els càlculs realitzats ja està dimensionades totes les diferents parts de l'obra.

Esconstriurà així una canonada soterrada de PVC AUTOPORTANT, de major preu però més facilitat constructiva. En el cànvis d'alineació o de cota es construiran Pous de Registre (PR) o Pous de Ressalt (pr). Aquest pous, per facilitat constructiva es faran iguals, sense distingir a l'hora de la construcció quina funció tenen.

La secció d'excavació de la rasa es pot observar en el Plànol 4 de detalls constructius, així com els detalls dels pous.

El sistema d'escomeses a domicilis particulars constarà d'una canonada que es deixarà dintre de la propietat, convenientment senyalitzada amb un petit element de formigó que faciliti el seu posterior reconeixement.

Els embornals per a la recollida d'aigües es construiexen a cada banda del carrer seguint el dibuis en planta. Per tal de facilitar la construcció, en certs casos s'agrupen.

Per la seva part el Sobreixidor es realitzarà dimensionat per als càlculs ja obtinguts. Tot i que el la longitut del llavi per càlcul ens surt de 2.8 m i d'alçada 5 cm de llavi sobreixidor, per raons de seguretat es decideix fixar una longitut de sobreixidor de 3.5 m, assegurant-nos així que aquest compleix la seva funció. Al sobreixidor entra una canonada DN80 des del pou PR7 i en surt una DN80 cap al riu que sols descarrega en casos excepcionals de pluja (cabal excessiu). En el funcionament normal (fins a cabal diluit) el tub sortint de DN20 evacua les aigües cap al sistema de depuració principal de Mataró i cap al'EDAR.

Definició de les unitats d'obra.

En l'obra es defineixen les següents partides per a la realització del pressupost, control i amidaments:

• Sobreixidor

• Pous de registre i ressalt

• Escomeses

• Embornals

• Moviment de terres

• Tuberia

En cada partida es fixen les unitats d'obra necessaries. Cada unitat d'obra es defineix i s'explica el seu amidament.

Sobreixidor

Aquesta partida només té una unitat d'obra:

Unitat de sobreixidor: consisteix en la construcció d'un sobreixidor soterrat de 3.5x2x2 m per a la separació del cabal diluit (que va cap al sistema de EDAR) i el cabal sobrant que s'aboca a la riera.

Consisteix en la realització d'una solera de formigó en massa HM-20 de 3.5x2x0.25 m, una paret amb maó calat de 29 cm de gruix per al pou de 2m d'alçada, el sistema d'aliviació en formigó en massa, la caixa d'evacuació del cabal sobrant, una llosa de formigó armat de 3.5x2x0.25 cm, un pou de 2 m d'alçada de peces de 120 cm de diametre de formigó prefabricat, pates, tapa i bastiment. S'inclou en la unitat: els materials, mà d'obra, col·locació i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la completa construcció d'aquesta.

No s'inclou els moviments de terra, ja inclosos en la seva partida.

La unitat d'amidament és la unitat (U) construida.

Pous de registre i ressalt

Aquesta partida consta d'una unitat d'obra:

Pou de registre o ressalt: aquesta unitat d'obra contempla la construcció de un pou circular de registre o de ressalt (els dos es fan iguals) de 100 cm de diametre. Consta de solera circular de formigó HM-20 de 15 cm de gruix, paret de maó calat de 14 cm amb màxim 4 m de fondària arrebossada i lliscada per dins amb morter, bastiment i tapa de fosa grisa de 70 cm de diametre i graons de ferro colat nodular de 20x20x20 cm. S'inclou en la unitat: els materials, mà d'obra, col·locació i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la completa construcció d'aquesta.

No s'inclou els moviments de terra, ja inclosos en la seva partida.

La unitat d'amidament és la unitat (U) construida.

Escomeses

En la partida d'escomeses existeix una sola unitat d'obra:

Escomesa: s'entèn escomesa com la construcció de les conduccions des de la canonada de sanejament principal fins a les escomeses particulars de 4 m com a màxim de llarg. Inclou l'excavació de la rasa, el clavegueró de 25 cm de diàmetre i 4 m màxim de llarg i el rebliment i piconatge de la rasa. S'inclou en la unitat: els materials, mà d'obra, col·locació i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la completa construcció d'aquesta.

La unitat d'amidament és la unitat (U) construida.

Embornals

En la partida d'escomeses existeix una sola unitat d'obra:

Embornal: l'unitat d'obra embornal es defineix com laes obres necessàries per a la completa construcció dels aparells de recollida d'aigües superficials (embornals) de 30x70 cm i de les conduccions fins a la claveguera principal.

Inclou l'excavació de la rasa i caixa de l'embornal, neteja del fons, la manipulació i conservació del material excavat, l'execució de la caixa de l'embornal de 30x70x85 amb solera de formigó HM-20 de 15 cm de gruix, paret de maó calat de 14 cm arrebossada i lliscada amb morter mixt per dins, el bastiment i la reixa practicables de 52 Qg de pes, el clavegueró de de PVC de 25 cm de DN i el rebliment i piconatge mecànic de la rasa amb el material extret. S'inclou també en la unitat: els materials, mà d'obra, col·locació i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la completa execució d'aquesta.

La unitat d'amidament és la unitat (U) construida.

Moviment de terres

En la partida de moviment de terres es defineixen 6 unitats d'obra:

Excavació de rasa: s'entén per excavació de la rasa l'excavació per sota del nivell de la rasant per tal de construir la conducció de sanejament principal.

Compèn les següent soperacions: excavació de la rasa amb la secció indicada als plànols en terreny compacte, amb fondaries màximes de 4 m i amples màxims de 2 m, amb mitjans mecànics, neteja del fons de l'excavació, l'apuntalament o entibament de la rasa, les operacions de conservació adeqüada, drenatge, emmagatzematge i càrregues successives amb mitjans mecànics o manuals sobre camió abans de l'últim transport a abocador.

S'inclou en la unitat: la mà d'obra, i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la completa i ràpida execució d'aquesta unitat d'obra, així com els cànons, indemnitzacions o altres despeses.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material teòric excavat, mesurat segons el volum del prisma de secció teòrica de rasa definida en els plànols, excepte que l'Enginyer Director fixi altres dimensions per escrit.

Excavació de pou: s'entén per excavació de la rasa l'excavació per sota del nivell de la rasant per tal de construir els pous de registre o ressalt de la conducció.

Aquesta unitat consta de l'execució de l'excavació dels pous de ressalt i registre en la conducció de sanejament principal, amb la volumetria indicada als plànols en terreny compacte, amb fondaries màximes de 4 m i amples majors de 2 m, , neteja del fons de l'excavació, l'apuntalament o entibament de la rasa, les operacions de conservació adeqüada, drenatge, emmagatzematge i càrregues amb mitjans mecànics o manuals sobre camió abans de l'últim transport a abocador. S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material teòric excavat, mesurat segons el volum del prisma de secció teòrica de pou definida en els plànols, excepte que l'Enginyer Director fixi altres dimensions per escrit.

Transport de terres: es defineix transport de terres com el transport final dels materials sobrants o no tolerables de l'excavació fins a un abocador autoritzat extern a obra. En aquets materials es consideren els provinents de les excavacions de la rasa, pous, embornals, sobreixidor i escomeses.

S'inclouen la càrrega amb mitjans mecànics sobre camió de fins a 12 Ton, el transport fins abocador autoritzat i els cànons o taxes d'abocament.

S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material transportat, mesurat com la diferència entre el material excavat i el col·locat a rasa, aplicant un factor d'esponjament de 1.2, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Rebliment i piconatge del llit de grava per a la rasa: es defineix rebliment i piconatge del llit de grava per a la rasa com les operacions necessàries per a l'extensió d'un llit de grava per adrenatge sota la canonada principal de 15 cm de gruix al llarg de tota la rasa i la seva compactació.

S'inclouen la grava 5-12 mm per a drenatge , els transports, manipulacions emmagatzematge i conservació adequades, l'extensió en una tongada de 15 cm de gruix mínim, l'humectació òptima per a compactació i la compactació fins a 95% P.M. (Article 42.11 PCTG).

S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material reblenat i piconat, mesurat com el volum teòric del prisma de 15 cm de gruix i ample l'indicat en la secció de la rasa en plànols, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Rebliment i piconatge de la rasa: es defineix rebliment i piconatge de la rasa com les operacions necessàries per a l'extensió del material provinent de l'obra en la rasa de la canonada principal.

S'inclouen els transports, manipulacions emmagatzematge i conservació adequades, l'extensió en tongades de 25 cm de gruix màxim, l'humectació òptima per a compactació i la compactació amb corró vibratori autopropulsat fins a 95% P.M. (Article 42.11 PCTG).

S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material reblenat i piconat, mesurat com el volum teòric deduït de la diferència entre el volum teòric d'excavació de la rasa menys el volum ocupat per la tuberia i la grava definits anteriorment, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Rebliment i piconatge de pou: es defineix rebliment i piconatge de pou com les operacions necessàries per a l'extensió del material provinent de l'obra en les excavacions dels pous de registre o ressalt de la conducció principal.

S'inclouen els transports, manipulacions emmagatzematge i conservació adequades, l'extensió en tongades de 25 cm de gruix màxim, l'humectació òptima per a compactació i la compactació amb corró vibratori autopropulsat fins a 95% P.M. (Article 42.11 PCTG).

S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre cúbic (m3) de material reblenat i piconat, mesurat com el volum teòric deduït de la diferència entre el volum teòric d'excavació en pou menys el volum teòric ocupat pel pou de registre definit anteriorment, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Tuberia

En la partida tuberia es contemplen quatre unitats d'obra:

Tuberia PVC DN 400: s'entén en aquesta unitat d'obra de tuberia la col·locació de tuberia de PVC de diàmetre nominal 400 mm de canonada principal de sanejament.

Comprèn subministrament dels tubs de PVC AUTOPORTANT del diàmetre corresponent, el seu transport, emmagatzematge, manipulació, execució del llit per a la canonada, col·locació en rasa, execució de les juntes i estanqueitat i construcció d'ancoratges de formigó en massa si fos necessari. S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre lineal (m) de canonada teòrics, indicats sobre plànol en planta més un cinc per cent (5%) en concepte de retalls, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Tuberia PVC DN 500: s'entén en aquesta unitat d'obra de tuberia la col·locació de tuberia de PVC de diàmetre nominal 500 mm de canonada principal de sanejament.

Comprèn subministrament dels tubs de PVC AUTOPORTANT del diàmetre corresponent, el seu transport, emmagatzematge, manipulació, execució del llit per a la canonada, col·locació en rasa, execució de les juntes i estanqueitat i construcció d'ancoratges de formigó en massa si fos necessari. S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre lineal (m) de canonada teòrics, indicats sobre plànol en planta més un cinc per cent (5%) en concepte de retalls, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Tuberia PVC DN 600: s'entén per unitat d'obra tuberia la col·locació de tuberia de PVC de diàmetre nominal 600 mm de canonada principal de sanejament.

Comprèn subministrament dels tubs de PVC AUTOPORTANT del diàmetre corresponent, el seu transport, emmagatzematge, manipulació, execució del llit per a la canonada, col·locació en rasa, execució de les juntes i estanqueitat i construcció d'ancoratges de formigó en massa si fos necessari. S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre lineal (m) de canonada teòrics, indicats sobre plànol en planta més un cinc per cent (5%) en concepte de retalls, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Tuberia PVC DN 800: s'entén per unitat d'obra tuberia la col·locació de tuberia de PVC de diàmetre nominal 800 mm de canonada principal de sanejament.

Comprèn subministrament dels tubs de PVC AUTOPORTANT del diàmetre corresponent, el seu transport, emmagatzematge, manipulació, execució del llit per a la canonada, col·locació en rasa, execució de les juntes i estanqueitat i construcció d'ancoratges de formigó en massa si fos necessari. S'inclou també en la unitat: la mà d'obra i les activitats o mitjans auxiliars necessàries per a la seva correcta execució.

La unitat d'amidament és el metre lineal (m) de canonada teòrics, indicats sobre plànol en planta més un cinc per cent (5%) en concepte de retalls, excepte que l'Enginyer Director fixi altres amidaments per escrit.

Resum dels Amidaments

Seguint les especificacions dels amidaments de les diferents unitats d'obra es realitzen els càlculs d'aquests, obtenint els següents resultats:

Per la realització dels càlculs es realitza una taula en un full de càlcul que té en compte geometries i tots els paràmetres especificats.

Per a l'amidament de les terres d'excavació s'ha efectuat el càlcul teòric dels volums definits per la secció en avançar per les generatrius que són la rasant del terreny i el fons de l'excavació.

Les graves i el volum del reblert es calcula de forma similar, tenint en compte que s'ha de restar el volum desallotjat per la tuberia.

El material sobrer que es destina a abocador és la diferència entre el volum excavat i el de reblert, multiplicat per un factor d'esponjament de 1.2.

Les longituts de cada tipus de tub emprades es calculen en planta i s'els hi afetgeix un 5% en concepte de retalls.

Es recompta també el nombre de imbornals, escomeses i el sobreixidor.

Aquesta taula es veu a continuació (Taula 7):

Resum del Pressupost

D'acord amb les medicions i els preus unitaris que s'indiquen en el pressupost (veure Document 3: Pressupost) es resumeix a continuació el Pressupost d'execució de l'obra:

Sanejament Vistalegre

Taula 1

Taula 2

Taula 3

Taula 4

Taula 5

Taula 7

Taula 6